Més irregularitats laborals a les obres del Camp Nou. El sindicat CCOO ha alertat aquest dimarts que en els últims dies una de les empreses subcontractades per la constructora turca Limak ha acomiadat per ara 14 obrers d'origen turc sense papers que treballaven en la remodelació. Segons denuncia l'organització, la companyia s'està desfent d'aquests empleats a mesura que avancen els treballs perquè tornin al seu país "sense cap garantia". És a dir, els està abocant a l'expulsió. A més, el mes passat el sindicat va denunciar davant la Inspecció de Treball la presència d'una cinquantena de treballadors en situació administrativa irregular i ara la policia laboral hi està duent a terme una actuació, de la qual encara no es coneixen els resultats.

Ja fa temps que els gots reutilitzables van començar a aparèixer als festivals i les festes majors de casa nostra. El model s'ha anat estenent amb sistemes com fer pagar un dipòsit al consumidor perquè retorni el got al final de l'esdeveniment o amb tokens que t'has d'esforçar a no perdre al llarg d'una nit de festa imprevisible per recuperar el teu euro. Així i tot, sovint s'acusa aquestes fórmules de caure en el blanqueig ecologista (greenwashing, en anglès), ja que és molt habitual que el mateix organitzador no compti amb una logística adequada per fer-ho fàcil i el client desisteixi davant les llargues cues.

L'1 de gener del 1947 l’equip argentí del San Lorenzo de Almagro va fer una gran exhibició de futbol al camp de les Corts, quan va derrotar la selecció espanyola per un estrambòtic cinc a set. L’empremta dels argentins va anar molt més enllà de la que deixa un simple partit de futbol perquè el seu estil de joc va enamorar els barcelonistes, els va fer recordar el seu propi estil ancestral i, sobretot, els va fer somiar amb el futur. El partit va resultar tan transcendent que l’endemà La Vanguardia li va dedicar la portada. La data de l’esdeveniment, el primer dia de l’any, va provocar que el batlle de Barcelona no assistís a la llotja i ho fes José Ribas Seva com a accidental. Sis mesos després una altra expedició argentina posava els peus a la capital catalana: era ni més ni menys que la visita oficial de María Eva Duarte de Perón Evita, la primera dama de l’Argentina. En aquesta ocasió sí que va fer d’amfitrió el batlle de Barcelona, Josep Maria d’Albert Despujol, baró de Terrades.

Molts van ser els culers que el 28 de maig del 2023 van voler acomiadar-se de l'escenari on s'han viscut tantes alegries. El Camp Nou va començar aquell mes de juny les obres per mudar de pell –i una mica més– i convertir-se en un estadi del segle XXI. Mentre la renovació segueix en marxa, ja amb una mica de retard i moltes incògnites, el Barça juga els seus partits a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. En aquesta fotogaleria us proposem repassar el minut a minut –que anirem actualitzant puntualment– de l'estat de les obres de l'Spotify Camp Nou. És el compte enrere dels culers per tornar a casa.

Tot no queda entre bastidors. L'exsommelier de Can Roca, Pilar Cavero, va tenir clar què respondre quan el conductor del programa Hotel Jorge Juan, Javier Aznar, va preguntar-li per si recordava haver servit algú que l'hagués "sorprès per ser maleducat". Amb un sí rotund i sense temps de dilació, Cavero va explicar la seva experiència servint Joan Laporta amb altres amics al millor restaurant del món. Per bé que l'entrevista es va publicar el 15 de desembre, el fragment on l'entrevistada comenta la desagradable experiència ha estat difós a les xarxes des del perfil de X del periodista Nil Coleman aquest dilluns.

Al Barça li va costar Déu i ajuda superar la defensa del Llevant i endur-se els tres punts del Camp Nou. I el conjunt granota va estar a punt d’esguerrar el triomf en el temps de descompte, en què va disposar d’ocasions per empatar. Però, a ulls del vestidor del Barça, el triomf té tot el valor del món. “Ha sigut molt complicat marcar tot i que hem generat moltes ocasions. Hem millorat durant el partit, sobretot a la segona part, i ens hem endut una victòria merescuda i treballada”, explicava Ronald Koeman.

Javier Mascherano ha anunciat la seva retirada com a jugador professional. L’argentí va jugar set temporades i mitja al Barça (2010-2018) i Andoni Zubizarreta era el director esportiu del club blaugrana quan es va tancar aquella operació. Una de les primeres que va tancar aquell 2010, quan es va fer càrrec de l’àrea esportiva després que Sandro Rosell guanyés les eleccions.

Xavi Vilajoana ha anunciat formalment aquest dijous que vol ser president del Barça. L'exdirectiu, que va presentar la dimissió en bloc conjuntament amb la resta de la junta de Bartomeu a finals d'octubre, ha sorprès assegurant que si guanya les eleccions, el primer que farà serà "obrir les finestres". Una afirmació, però, que després ha matisat que no volia dir textualment trencar amb el passat sinó únicament portar cares noves i un nou enfocament en la presa de decisions blaugranes.

La rebaixa salarial s’ha de fer tant sí com no, però no es pot fer a qualsevol preu. O, almenys, que no es pugui dir que no s’ha intentat fins al final. Aquesta, a grans trets, ha sigut la conclusió a què ha arribat la junta gestora del Barça després de tancar-se la taula de negociació salarial. Des que va dimitir en bloc la junta de Bartomeu, i a l’espera que l’entitat tingui un nou president a finals de gener, aquest ens provisional presidit per Carles Tusquets s’ha trobat enmig d’una negociació plena d’espines el principal objectiu de la qual és que l’entitat s’ha d’estalviar 191 milions d’euros per evitar entrar en concurs de creditors. Ahir s’acabava formalment la taula de negociació. I ho feia sense acord, com ja es preveia. Però abans de tirar pel dret amb les mesures unilaterals -o sigui, la rebaixa no pactada dels sous-, la gestora vol esgotar totes les vies possibles. Per això va fer arribar una última proposta i va donar deu dies de marge als futbolistes perquè se la pensin. Ara bé, també va ser molt clara -com ho ha sigudes del primer dia- al recordar que, si no hi ha tracte, haurà d’agafar la directa.

Jordi Roche no serà candidat a les eleccions del Barça. La decisió la va consensuar dilluns a la nit amb el nucli principal del seu equip. L’avançament electoral i la incertesa econòmica del club han sigut clau per a la decisió de l’empresari, que havia estat treballant durant més d’un any per aspirar a la llotja del Camp Nou. D’aquesta manera, el continuisme perd una de les seves apostes per frenar l’hipotètic retorn de Joan Laporta a la presidència del club blaugrana.

Aquest dimecres s'ha de fer l'última reunió de la taula de negociació salarial del Barça. Després de tres setmanes parlant amb el personal del club i dues amb els jugadors –l'última, aquest mateix dimarts–, les posicions continuen allunyades i per tant no està previst que s'arribi a pactar. Així, al matí es reuniran els jugadors, a la tarda ho faran els treballadors i posteriorment es farà l'acte de tancament sense haver arribat a un acord i el club, presidit interinament per la junta gestora, haurà de decidir si busca pactes individuals amb els futbolistes o si opta per una rebaixa unilateral de salaris.

El confinament i els seus succedanis són grans moments en què polir el nostre talent natural per a l’odi. Tot just ens estem coneixent, però cal que els confessi com abans millor que durant aquests mesos de misèria la contemplació dels conspiranoics m’ha compensat les mancances de la vida. Perquè han sigut llargues, les nits de covar aversió contra ells.

Sis dies de pròrroga. És el temps que s'ha donat la mesa de negociació salarial del Barça per intentar arribar a un acord entre les tres parts, el club, els jugadors i els treballadors. Per ara les posicions són molt oposades i sembla molt difícil que la setmana vinent es pugui arribar a pactar, però la junta gestora està disposada a esgotar totes les vies possibles. El Barça, amb l'aigua al coll pels efectes econòmics de la pandèmia, necessita estalviar-se 300 milions d'euros. D'aquests, 191 són en salaris, principalment dels jugadors de la primera plantilla i, en un percentatge molt petit, dels més de mig miler de treballadors que estan en nòmina.

“Vam guanyar el partit per Ter Stegen”. La frase és de Ronald Koeman, després de la victòria per la mínima contra el Dinamo de Kíev. Tant l’entrenador com el vestidor van celebrar que el porter, que havia estat tres mesos absent per una operació al genoll, “tornés en forma”.

A l’agost, després de la derrota per 2 a 8 contra el Bayern, Gerard Piqué va dir públicament que el club necessitava canvis. Ahir, una setmana després de la dimissió del president Josep Maria Bartomeu, el central i capità es va refermar en el seu discurs. “Calia fer una sacsejada al club. Era obvi que la tendència era decreixent i que cada any estàvem una mica pitjor”. El futbolista, sempre implicat en la vida institucional i social del Barça, va afegir que aquest “no és un any fàcil”, ni per la pandèmia ni pel “procés de molts canvis” en els quals està immers el club, però que els futbolistes “s’hi han d’adaptar”.

El Dinamo de Kíev, rival d’aquesta nit del Barça (21 h, Movistar Liga de Campeones), no només és desconegut per al gran públic, sinó també per al mateix Ronald Koeman. “No conec els jugadors amb qui han vingut”, va admetre ahir amb sinceritat el tècnic blaugrana, alhora que va demanar “respecte” pel conjunt ucraïnès: “És un rival i volem estar bé per guanyar. Hem sumat dues victòries en dos partits a la Lliga de Campions i hem de seguir així”. La desconeixença de Koeman s’explica perquè el Dinamo de Kíev ha viatjat a Barcelona amb només 13 futbolistes del primer equip, el mínim que exigeix la UEFA.

"No acceptarem pressions per convocar les eleccions en moments complicats". Així de contundent s'ha mostrat Carles Tusquets en la seva compareixença després de prendre possessió com a president de la comissió gestora del Barça. Aquest òrgan, que té com a principal objectiu organitzar els comicis, treballava amb la tesi de convocar els socis a les urnes "com més aviat millor", però la data s'acabarà escollint en funció de la pandèmia. La setmana vinent hi ha prevista una nova reunió durant la qual es podria posar dia als comicis blaugranes.

L'endemà de la dimissió en bloc de la junta de Bartomeu, Carles Tusquets ja es preparava per prendre possessió com a president de la comissió gestora del Barça. Es tracta d'un òrgan de caràcter provisional que bàsicament s'encarregarà de convocar les eleccions a la presidència, que es podrien celebrar just abans de Nadal, però que té damunt la taula una patata calenta difícil de resoldre: la taula de negociació laboral per adequar els salaris a la situació actual del club. És un punt de màxima urgència, per l'estat de les finances. Encara que, damunt del paper, el tema s'escapa de les funcions de la junta gestora, que a banda de les eleccions tan sols gestiona l'activitat ordinària del club.