És una de les joies del catàleg d'Apple TV+ i fa una setmana va ser reconeguda als Emmy amb un guardó a la millor direcció. Gràcies al boca-orella, Slow horses no ha deixat de créixer en popularitat i aquest dimecres estrena la seva cinquena temporada amb la sisena i la setena ja en el punt de mira. Gary Oldman, que ha rebut nominacions als Emmy, els Globus d'Or i els Bafta per aquesta ficció, es torna a posar en la pell de l'inclassificable Jackson Lamb, el cap d'un grup d'espies de l'MI5 desterrats per inútils a una oficina ronyosa. Com era d'esperar, malgrat els esforços de Lamb per treballar el mínim possible, tant ell com els subordinats acabaran involucrats en una nova missió que, en aquesta ocasió, estarà vinculada amb un tiroteig al centre de Londres.

A la primera temporada de The White Lotus, el creador Mike White reforçava el to de comèdia negra crítica amb la indústria del turisme amb un esbós de discurs postcolonial des del punt de vista hawaià. Un dels personatges secundaris explicava com els Estats Units s'havien anat apropiant de l'arxipèlag fins al punt que els seus habitants originaris havien acabat treballant en feines subsidiàries per als interessos econòmics dels blancs. Per a la majoria d'occidentals, Hawaii ha quedat reduïda a un paisatge exòtic de platges paradisíaques i camises florejades on passar les vacances si tens calerons. És probable que l'intent més recent per part de Hollywood de fer una ficció hawaianocèntrica sigui Lilo & Stitch...

Com hauria canviat la història si els soviètics haguessin trepitjat la Lluna abans que els nord-americans i la cursa espacial s’hagués estès pel sistema solar? És la premissa de la qual parteix For all mankind, una sèrie creada pel guionista i productor Ronald D. Moore, conegut per haver participat en unes altres sèries espacials com ara Star Trek i Battlestar Galactica i que es pot veure a AppleTV+.

Quin va ser l'últim cop que vam riure a cor què vols davant d'una sèrie nord-americana? Riure de trencar-se de riure, no de dibuixar una lleugera corba ascendent amb els llavis. En aquest territori cada cop més erm de rialles aterra The Studio, una de les millors sèries de la temporada, que tiren endavant dos dels grans noms de la nova comèdia nord-americana dels inicis del segle XXI, Seth Rogen i Evan Goldberg. Com a guionistes i, en alguns casos, també com a directors, aquesta parella de col·legues es troben darrere de títols de culte com Supersortits (2007), Superfumats (2011), Gresca fins al final (2013) o La festa de les salsitxes (2016). Amb The Studio posen de manifest com mantenen en forma la seva capacitat per ser hilarants en una ficció, podríem dir més madura, al voltant del tema preferit de Hollywood: la mateixa indústria.

Severance, d'Apple TV+, és segurament una de les sèries més comentades del moment. La seva angoixant metàfora de la vida capitalista ha enganxat moltíssims espectadors fins al punt que s'ha convertit en la ficció més vista d'Apple TV+, passant per davant de Ted Lasso, fins ara la gran punta de llança de la plataforma de Tim Cook. A la sèrie, diverses persones accepten sotmetre's a una intervenció quirúrgica per la qual la seva vida queda dividida en dos: quan són a la feina, a les oficines Lumon, no recorden res de l'exterior, i quan són a la seva vida quotidiana no recorden res de la feina. L'estètica retrofuturista i els misteris que esquitxen la trama han fet que Severance sigui una de les ficcions més addictives del moment.

Dani de la Orden estrena el dimecres a AppleTV+ A muerte, una comèdia romàntica rodada abans de Casa en flames. La sèrie és una història sobre pols oposats que s'atreuen i ho tenen tot en contra: el sempre prudent Raúl (Joan Amargós) acaba de ser diagnosticat amb un càncer de cor i s'enfronta a una operació complicada, mentre que la Marta (Verónica Echegui), d'esperit més lliure, s'acaba de quedar embarassada d'una relació esporàdica. Quan es retroben després d'anys de no veure's, aniran construint una relació amenaçada per aquests dos importants secrets.

Quan es va estrenar ara fa tres anys, Severance (en castellà, Separación) es va convertir en la sèrie del moment. La ficció partia d'un concepte tan arriscat que semblava impossible traslladar-lo a la pantalla sense fracassar, però el seu creador, Dan Erickson, i el seu productor, Ben Stiller, se'n van sortir. Severance (Apple TV+) és una sèrie de ciència-ficció d'estètica retro en què un grup de persones han acceptat sotmetre's a un procediment quirúrgic pel qual la seva ment queda dividida en dos: quan són a la feina no recorden res de l'exterior i quan són a la seva vida quotidiana no recorden res de la feina. Per tant, tècnicament són dues persones, les de fora i les de dins. El que podria semblar una benedicció –quin plaer sembla no endur-se els problemes de la feina a casa– és en realitat una maledicció perquè la falta de records sobre la feina fa que la persona mai es plantegi la possibilitat d'abandonar-la. Si alguna ho fa, la seva versió de fora (que no sap res del que passa dins la feina) revoca la decisió de dimitir. D'aquesta manera, en realitat, els protagonistes són presoners de l'empresa, Lumon Industries.

Eva Longoria condueix amb sabates de taló d'agulla un cotxe atrotinat mentre de fons sona Avui l'únic que vull, de Pau Vallvé, amb el seu catàrtic "i a la merda". L'escena forma part de l'última sèrie de l'actriu nord-americana, Tierra de mujeres, que s'estrena aquest dimecres a AppleTV+ i que s'ha rodat principalment a l'Empordà, però també en altres indrets de Catalunya. La banda sonora de la ficció no només inclou Vallvé, sinó també altres noms de la música catalana com Manel, La iaia, Blaumut o Renaldo i Clara. El repertori musical de la sèrie és on més es nota l'intent de la productora espanyola Bambú per reconèixer la cultura del lloc on s'ambienta aquesta ficció, que barreja vi, thriller i comèdia romàntica.

Aquest mes de febrer, Mark David Chapman, l’assassí de John Lennon, podrà tornar a sol·licitar la petició de llibertat. Serà la tretzena vegada que ho fa, després de les anteriors negatives. Han passat més de 43 anys del dia que va matar el cantant a les portes de l’edifici Dakota de Nova York. Ara, una docusèrie d’AppelTV retrata aquest assassí. John Lennon: murder without a trial són tres capítols. El millor, sense cap mena de dubte, és el primer, que repassa l’últim dia de vida de John Lennon. The last day parla amb la periodista d’RKO Laurie Kay, que aquell 8 de desembre del 1980 va anar a l’edifici Dakota per entrevistar Lennon i van mantenir una llarga conversa sobre música, el seu activisme, la seva vida dedicada al seu fill i el nou projecte que estava preparant. El documental recupera la cinta de casset que Kay va gravar. “La meva obra no s’haurà acabat fins que m’hagi mort”, li va dir Lennon. I així va ser. Aquell mateix dia moriria de camí al Roosevelt Hospital. El segon capítol se centra en la investigació de l’assassinat, especialment en els motius que van portar Mark David Chapman a voler matar Lennon. Atrapar-lo va ser fàcil, però s’obren les hipòtesis d’una possible conspiració. L'últim capítol repassa el judici. O més ben dit, el no-judici. Perquè les singularitats del crim de Chapman són moltes, i complexes.

Finalment ha arribat el fred i, amb les baixes temperatures, els dies d'estar més per casa. Aprofitant que s'acosta el pont de la Constitució –amb dos festius que faran un benvingut cap de setmana llarg–, ara és un bon moment per repescar les minisèries més prometedores dels últims mesos i veure'n un capítol rere l'altre, en forma de marató. Per això hem seleccionat cinc propostes que han destacat aquesta tardor i que us passaran volant.

El calendari de sèries per a aquesta tardor està farcit d’estrenes estimulants i que prometen enganxar-nos. La vaga de Hollywood, però, pot alterar els plans: algunes de les ficcions que havien d’arribar els mesos vinents ja han endarrerit el seu llançament, com és el cas de la nova temporada de True detective, amb Jodie Foster, que ha saltat al gener. Fem repàs d’aquelles propostes més interessants, deixant de banda les estrenes del setembre, de les quals ja vam parlar a principis de mes.  

El viatge d'autodescobriment de Sheila Rubin (Rose Byrne) a través de l'aeròbic acabarà aquest any. Apple TV+ estrena aquest dimecres la tercera i última temporada de Physical, que posarà punt final a la història d'empoderament d'una mestressa de casa als anys 80, quan decideix sortir de la seva zona de confort i acaba construint un imperi del fitness als Estats Units. La comèdia dramàtica creada per Annie Weisman incorporarà als nous episodis l'actriu Zooey Deschanel, que interpretarà la Kelly, una antagonista disposada a complicar molt la vida a la Sheila.

Quan AppleTV+ va aparèixer en el mercat de les plataformes ho va fer sacsejant el talonari i anunciant acords amb un reguitzell de grans estrelles. Amb tot, cap d'elles ha estat tan efectiva com la sèrie Ted Lasso a l'hora de fer-li guanyar certa rellevància en el context de l'streaming. La sèrie protagonitzada per Jason Sudeikis no és només la producció que ha aconseguit situar AppleTV+ en el mapa de les plataformes, sinó que s'ha guanyat la medalla de la ficció més positiva i feliç de l'ecosistema seriòfil. Però tot bon moment acaba, i sembla que l'adeu de la comèdia arribarà amb l'estrena de la tercera temporada, que arrenca aquest dimecres. La sèrie s'anirà emetent setmanalment.

Hem reivindicat més d'un cop les sèries d'Apple TV+, una plataforma que manté la política de produir poc i de qualitat, sense gaudir tanmateix del prestigi d'altres. Ted Lasso és un dels pocs títols del seu catàleg que ha aconseguit generar conversa social. I potser per això han tornat a confiar en dos dels seus responsables, Bill Lawrence i Brett Goldstein, per tirar endavant un nou projecte, Terapia sin filtro, juntament amb l'actor còmic Jason Segel, que es reserva el paper protagonista. Segel dona vida a en Jimmy, un terapeuta encallat en la seva pròpia crisi personal d'ençà que la seva dona va morir en un accident de cotxe que decideix tirar pel dret en les sessions amb alguns dels seus clients. En lloc de seguir donant voltes als mateixos escenaris i repetir els mateixos consells, els anima a prendre decisions dràstiques que desembussin d'una vegada les seves vides. Aquest canvi d'enfocament posa en guàrdia el seu supervisor veterà, en Paul, que encarna ni més ni menys que Harrison Ford.

L'allau d'estrenes seriòfiles que vivim cada any fa que costi destriar el gra de la palla. Des de l'ARA volem contribuir a establir quines han estat les sèries imprescindibles del 2022 amb el rànquing del millor de l'any. Per elaborar-lo, l'equip de seriòfils del diari –format per la secció de Mèdia, les crítiques Eulàlia Iglesias i Mònica Planas, el crític Gerard Casau, els periodistes de Cultura Núria Juanico i Jordi Garrigós, i la cap d’Estils Thaïs Gutiérrez– ha votat les seves favorites d'entre un centenar de títols. El resultat és un llistat que combina repetidors d'altres anys amb autèntiques sorpreses nascudes aquest 2022. Els lectors també hi poden dir la seva votant a l'enquesta sobre quina ha estat la millor sèrie de l'any.

El 2020 va ser l'any daurat de les plataformes de streaming, que van veure com el confinament es traduïa en un augment del consum dels espectadors. Aquella bombolla ha acabat rebentant aquest any, no només per l'aixecament de les restriccions sinó també per la inflació continuada i la crisi de costos derivada de la guerra d'Ucraïna. Per fer-hi front, les plataformes es decanten per tres estratègies: encarir preus, limitar les sèries disponibles en les tarifes més baixes i incorporar anuncis. Aquests seran els canvis que s'aniran desplegant des d'ara i fins a finals d'any, i que marcaran el camí de les plataformes de cara al 2023.

Potser sou més de Castanyada, però us agraden les sèries de terror. O potser sou dels que heu optat per rendir-vos a la invasió ianqui i acceptar el Castaween. Sigui quin sigui el vostre cas, hi ha una realitat de la qual és difícil escapar-se: les plataformes fa anys que estan plenes de sèries i minisèries de terror que ens fan cridar i fer un bot del sofà. Fem un repàs d'estrenes i noves temporades de ficcions de por que han arribat recentment als serveis de streaming.

L'imbècil ("the prick"). Així es refereixen les protagonistes de Bad sisters a en John Paul, el seu cunyat, probablement l'home més odiós de la ficció televisiva recent. I així es titula el primer episodi d'aquesta sèrie de comèdia negra al voltant d'un grup de germanes irlandeses, les Garvey, que intenten un cop i un altre eliminar l'imbècil en qüestió.

Quan s'acaba el bon temps i comença la fresca, les plataformes tenen preparada una col·lecció d'estrenes potents. L'octubre estarà ple d'històries de misteris i detectivesques, però també hi haurà lloc per a l'amor.

La plataforma Apple TV+ acaba d’estrenar el documental Sidney, produït per Oprah Winfrey, que relata d’una manera completíssima la vida i la trajectòria professional de l’actor Sidney Poitier. I t’atrapa des del primer minut. És el mateix Poitier qui comença explicant la seva vida en primera persona. I és impossible deixar-lo d’escoltar. Les gairebé dues hores de documental t’arrosseguen.