Gary Oldman: "Portant el ritme que portava estaria mort o institucionalitzat"

BarcelonaGary Oldman (Londres, 1958) acostumava a suar vodka. Ho ha explicat en una entrevista publicada al The Hollywood Reporter, en què s'ha sincerat sobre quins efectes ha tingut l'addicció per a la seva carrera. Ara fa 28 anys que està sobri i assegura que es troba en un bon moment gràcies a haver deixat l'alcohol. Va començar a veure per l'entorn i això va acabar descontrolant-se: "Portant el ritme que portava estaria mort o institucionalitzat".

"Ho glamuritzes, però només t'estàs enganyant a tu mateix", se sincera. L'actor recorda que els seus herois –literaris, actors, atletes, músics– eren alcohòlics i drogoaddictes, uns "poetes i artistes torturats que romantitzes i vols emular". Estar on es troba ara, a punt d'estrenar la cinquena temporada de Slow horses –la sèrie d'Apple TV nominada a cinc Emmy incloent-hi el de millor actor per Oldman– és gràcies a la sobrietat.

Diu que posar-se a la pell de Jackson Lamb, el protagonista de Slow horses, és gloriós pel seu humor insultant. "La gent el subestima i això juga a favor seu i, a més, no li importa el que els altres pensin d'ell". Lamb és un espia de l'MI5 que està al capdavant d'un equip de "cavalls lents" –traducció del títol de la sèrie que fa referència a la disfuncionalitat dels agents que lidera Lamb–. És un personatge maleducat, brut, pudent i que va en contra de com se suposa que han de ser les coses. "Bàsicament assenyala l'establishment amb el dit. Fuma perquè està mal vist, si no, probablement ho deixaria", explica Oldman a The Hollywood Reporter.

És la primera vegada que l'actor de Hollywood té un rol principal en una sèrie televisiva i ho està gaudint. Diu que li agrada tornar a posar-se a la pell del personatge, perquè hi ha una continuïtat en el seu desenvolupament. També gaudeix retrobant-se amb els seus companys al set de rodatge i li encanta el guió de Mick Herron, el creador que ha sabut "sacsejar el gènere de l'espionatge i introduir-hi l'humor".

Oldman va créixer en una família de classe treballadora i es va introduir al món de la interpretació per escapar d'altres feines. Diu que a casa no s'hi van oposar i que tampoc tenia la pressió d'haver d'estudiar per ser metge o advocat. "Vaig començar a fer-me un nom en el teatre i no tenia una gran ambició pel cine o la televisió més enllà de poder treballar en entorns diferents". És conscient que el seu èxit es deu en gran part a "una sort diabòlica", que el va col·locar al lloc i al moment precisos. Va ser gràcies al contrast dels personatges que interpreta a les pel·lícules Sid and Nancy (1986) i Obre't d'orelles (1987) que el van posicionar al mapa.