Barcelona entra en la cursa per acollir la seu de l'Agència Estatal de Salut Pública (AESAP). L'ajuntament de la capital catalana ha presentat aquest divendres la candidatura perquè l'organisme s'instal·li a la ciutat, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. L'edifici Ramon Llull, situat al recinte de l'Escola Industrial, és l'espai que Barcelona planteja per acollir aquesta agència de salut estatal, que té com a objectius principals centralitzar la vigilància en salut pública i la preparació i resposta davant de futures emergències. La proposta barcelonina compta amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

Els artistes catalans no van tenir les coses gens fàcils després de la Guerra Civil. El clima artístic era conservador, i no hi havia ni museus d'art contemporani ni fundacions on exposar. En canvi, sí que van trobar suport entre els arquitectes que maldaven, malgrat tot, per recuperar la modernitat incipient d'abans de la guerra, i els van encarregar obres decoratives per als seus edificis. Així, durant dècades, edificis de tot Catalunya es van anar omplint de mosaics de més o més rellevància. Entre aquests arquitectes, un dels més destacats va ser Manuel Baldrich (1911-1966), conegut sobretot pel complex de les Llars Mundet, on va treballar amb creatius com els pintors Enric Planas Durà, Josep Mompou i Josep Guinovart, i el mosaïcista Armand Olivé (Barcelona, 1943). Baldrich també va treballar al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona: hi va fer la piscina de Sant Jordi i l’ampliació de l’Escola del Treball i dels tallers de l’Escola d’Arts i Oficis, conegut com l'Edifici 12, que va ser la seu l'Escola d'Enginyeria Tècnica de la UPC fins al 2017.

Fa uns dies que els infants i joves que juguen a futbol a l'Escola Industrial s'entrenen a les fosques. Els responsables? Uns lladres que la nit de dijous a divendres van robar tot el cablejat de les torres de llum que il·luminen aquest camp de l'Esquerra de l'Eixample. Des d'aleshores, els quatre equips que fan ús d'aquestes instal·lacions –la Penya Anguera, el Club Catalonia, el Don Bosco i l'Esquerra de l'Eixample– han hagut de refer de dalt a baix els seus horaris i suspendre alguns partits i entrenaments davant la impossibilitat de jugar sense llum.

Després d'anys esperant que s'aclarís la incògnita d'on es faria l'ampliació de l'Hospital Clínic de Barcelona i amb molts números de ser l'escenari escollit, el recinte de l'Escola Industrial de Barcelona respira alleugerit després de veure que les pistes esportives de la Universitat de Barcelona (UB) són ara la zona més ben posicionada per al nou hospital i presenta ja el seu projecte de futur sense edificis sanitaris. La Diputació de Barcelona fa temps que treballa en una gran transformació, presentada avui amb honors, per revitalitzar tot el recinte industrial. La peça destacada serà, com va avançar l'ARA, un nou centre d'innovació, amb capacitat per a 800 treballadors, que s'aixecarà a les instal·lacions que van deixar buides els estudiants de l’Escola d’Enginyeria quan, el 2016, es van traslladar al Campus Diagonal Besòs.

La Universitat de Barcelona (UB) no ha volgut renovar l'acord que tenia des del 1989 amb la Diputació de Barcelona i la residència d'estudiants més antiga de Catalunya, el Col·legi Major Ramon Llull, ubicat al recinte de l'Escola Industrial, tancarà les portes quan acabi aquest curs. La decisió ha deixat glaçats els 98 estudiants que actualment s'hi allotgen i que, si no aconsegueixen revertir la decisió, hauran de buscar-se la vida o traslladar-se a l'altra residència que encara gestiona la UB, el Col·legi Major Penyafort-Montserrat. Sigui com sigui, la Diputació de Barcelona ja compta que recuperarà l'històric edifici i el context és idoni per als seus plans, ja que aquesta administració fa temps que prepara la transformació del complex fabril, que ocupa quatre illes de l'Eixample. L'ambiciós projecte de reforma estava bloquejat, a l'espera de l'ampliació de l'Hospital Clínic, que finalment anirà a parar a uns terrenys que la UB té entre Barcelona i l'Hospitalet. El futur del recinte de l'Escola Industrial fa anys que està sobre la taula, però en poques setmanes s'han resolt alguns dubtes que quedaven pendents i les peces han anat encaixant. El pla s'ha accelerat i, segons ha pogut saber l'ARA, es preveu presentar-lo en les pròximes setmanes.

Els francesos perdien la guerra contra els prussians quan a París es van celebrar les eleccions municipals del 26 de març del 1871. Els representants obrers van guanyar i van iniciar aquell experiment social conegut com la Comuna, que va acabar a sang i foc amb l’afusellament de molts dels seus partidaris. En record d’aquells crims, cada mes d’abril es dipositen unes cireres davant del Mur dels Federats, al cementiri de Père-Lachaise, on van ser enterrades les víctimes de la repressió. Aquest mes es compleixen 150 anys d’aquells fets, que van tenir una gran repercussió a casa nostra.

Respectar el patrimoni, els usos veïnals i els equilibris de la ciutat. Són les tres condicions que es marca la ciutat de Barcelona a l’hora de proposar un espai per a la més que necessària ampliació de l’Hospital Clínic. I, per això, l’Ajuntament ja parla en plural de possibles ubicacions i defuig la idea de construir un macroedifici al recinte de l’Escola Industrial, que era l’alternativa que des de l’hospital es veia com a més factible per poder disposar dels prop de 200.000 metres quadrats d’instal·lacions que calculen que necessiten per acabar amb l’actual atapeïment de l’edifici històric, a l’Esquerra de l’Eixample. També la Diputació de Barcelona, que és la tercera en discòrdia, com a propietària dels terrenys del recinte industrial, demana explorar totes les alternatives d’emplaçaments, tenint en compte que el projecte plantejat pel Clínic, tot i respectar els edificis catalogats, suposaria créixer en alçada i construir en espais que ara estan buits i donen oxigen a una zona molt densa.

Que l'edifici de l'Hospital Clínic, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, ha quedat petit i obsolet per a un centre sanitari de referència és una veritat sabuda i acceptada per totes les parts. El que ja no genera tant consens és el lloc on s'hauria de construir aquesta necessària ampliació, ni si hauria de ser dins del mateix barri o podria plantejar-se al recinte de la Fira o fins i tot en algun municipi de l'àrea metropolitana. La ubicació que fa anys que s'estudia com a més factible, i que ja compta amb algun esbós que no s'ha presentat públicament, és el recinte de l'Escola Industrial: quatre illes de cases que amb el trasllat d'estudiants universitaris al campus Diagonal-Besòs han perdut força ús, però que mantenen equipaments com la piscina Sant Jordi, que és l'única de mides olímpiques i coberta que té la ciutat, o els camps de futbol que fan servir equips com la Penya Anguera. Això, sumat a elements com el patrimoni arquitectònic del recinte i el fet que aporti espais lliures de construcció per on passejar en un teixit tan dens com el de l'Eixample fa que, ja abans de la presentació del projecte d'ampliació, el teixit veïnal s'hagi organitzat per demanar preservar l'espai de l'Escola Industrial i estudiar totes les ubicacions possibles per a fer créixer el Clínic.

Barcelona considera urgent desbloquejar l'ampliació de l'Hospital Clínic, pendent des de fa més d'una dècada i que s'ha dibuixat en diferents ubicacions. La crisi sanitària ha fet més evident les mancances físiques de l'actual edifici de l'hospital, a l'Esquerra de l'Eixample, i avui el ple ha aprovat una proposició de Junts per Catalunya per crear un espai de treball amb totes les parts afectades per desencallar d'una vegada per totes aquest projecte i que el futur edifici no marxi del barri. La regidora de Salut del consistori, Gemma Tarafa, ha explicat que ja s'han fet passos importants per garantir aquesta ampliació i que tots els estudis indiquen que l'illa de cases on hi ha l'Escola Industrial és la més adequada per acollir el nou Clínic.