Aquest curs, per primera vegada, s'estan fent proves de nivell a tots els alumnes de 4t de primària i de 2n d'ESO de l'Estat per complir amb el que marca la llei d'educació espanyola Lomloe. A Catalunya aquests exàmens, anomenats "proves de diagnòstic", s'estan aplicant durant el mes d'abril i avaluen les competències de cinc àmbits: matemàtiques, llengua anglesa, ciències experimentals i llengua i literatura castellana i catalana. A diferència del que passa amb les tradicionals proves de competències bàsiques (que des d'aquest dimarts faran els alumnes que acaben la primària i l'ESO), la correcció d'aquests nous exàmens depèn del mateix docent que normalment fa classe als alumnes avaluats i no d'un professional extern.

A la reunió del claustre els ha arribat un document. És sobre la Lomloe, aquesta nova llei educativa, que pretén que els professors, quan facin això tan fatxa que és ensenyar, relacionin el contingut, d’alguna manera, amb l’adquisició de competències en diferents àmbits; la referida a la "ciutadania" o la “personal, social, i d’aprendre a aprendre”, per exemple.

El desplegament de la LOMLOE, que es comença a aplicar aquest curs que és a punt de començar, implicarà –entre altres canvis– l’avaluació per competències. Sentim a parlar molt d’aquest concepte, però potser no se sap ben bé què són les competències ni quines es preveuen en els nous currículums educatius. Serveixi aquest article com a resum dels aspectes essencials.

El consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts al decret que implementa l’ensenyament per competències al batxillerat i que permetrà l’obtenció del títol amb un suspens si així ho autoritzen els equips docents. Aquesta normativa actualitza la llei orgànica de modificació de la Loe (Lomloe), també coneguda com a llei Celaá, i els canvis s'implementaran a partir del curs vinent (2022-2023) a primer de batxillerat i el curs següent (2023-2024) a segon. Els principals canvis són els següents:

Canvis a l'ESO. El govern espanyol ha eliminat aquest dimarts els exàmens de recuperació, que permetien examinar-se de nou al juny o al setembre de les matèries suspeses i, així, provar d'evitar la repetició de curs. Però s'ha constatat que el que no s'ha après durant tot el curs és molt difícil d'aprendre-ho en els pocs dies o setmanes que passen entre els exàmens finals i les recuperacions i, per tant, molt sovint els joves que van a la recuperació tornen a suspendre. Així doncs, a partir d'aquest curs seran els claustres de professors els que decidiran si un alumne passa de curs encara que tingui matèries suspeses.

Estem davant l’inici d’un nou curs escolar, aquell en què s’ha d’avançar en l’aplicació de la nova llei d’educació estatal, la Lomloe. Amb les angoixes que ha generat la pandèmia i les mesures de seguretat, no s’ha parlat gaire del que aquesta llei representa i dels canvis que suposa. Ja se n'encarregarà algú altre, de parlar-ne: la qüestió del pin parental que s’esgrimeix a Múrcia és una mostra d’un filó que, probablement, el PP explotarà fins a l’avorriment per desqualificar aquesta nova llei i seguir mantenint l’educació com a camp de batalla. 

Qui pregunta ja respon. Quan és més necessari que mai unir els esforços i anar a l'una per afrontar els impactes de la pandèmia, i en plena emergència educativa, l’aprovació de mínims de la nova llei educativa ha generat un penós espectacle de confrontació que va del Congrés als carrers. La sobreactuació i la diversió estan servides: llaços taronges, crits de llibertat, concentracions de cotxes. Per a alguns, que hi hagi polarització i soroll en temes educatius és la cosa més normal: sempre ha estat així, és un tema de valors i ideologies, demanar construir consens o respectar la pluralitat semblaria massa naïf.

Grups bombolla, adaptació d’espais, finestres obertes perquè corri l’aire, confinament i desconfinament de grups, professors a casa o a l’escola fent classe, alumnes que van i venen segons el dia de la setmana. Un ritme frenètic. Les respostes es van construint cada dia. I el més important és assegurar que malgrat la casuística, els alumnes no es perden, i continuar acompanyant-los en el seu procés i en la millora de l’aprenentatge.