Ningú es va quedar sense ballar el Coti x Coti dels Tyets l'estiu del 2023. La sardana del grup del Maresme parlava d'una xafarderia, però a la lletra també hi ha l'explicació de per què el valor de la criptomoneda del Barça ha caigut durant els últims anys. "Posseïa info, tenia bones refes / no sabia per què, però s'ajuntaven les notis /el mercat està palmant i tu estàs holding / tira la manta, peli de terror / no vulguis córrer a la sort del traïdor". Aquests són els versos que exposen el mecanisme del que ha passat, segons els experts en criptomonedes consultats per l'ARA.

Els mataronins Xavier Coca i Oriol de Ramon, tots dos del 1998, encara collien els fruits de l'èxit del disc Èpic solete (2023), de The Tyets, que ja estaven treballant en un àlbum nou, Cafè pels més cafeteros (Luup, 2025). En xerren amb calma, del disc i de les expectatives generades per una popularitat intergeneracional.

Dues hores abans de la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Madrid, The Tyets van pujar a l'escenari de La Mirona de Salt, plena a vessar, per donar-ho tot en la presentació de la gira del seu nou àlbum, Cafè pels més cafeteros. El concert, organitzat pel Festival Strenes, es va avançar expressament una hora i mitja per no coincidir amb el futbol, i es va convertir així en una espècie de preludi festiu de l'èxtasi blaugrana que arribaria passada la mitjananit.

L'argentí Fito Páez inaugurarà el 25è Festival de Cap Roig el 12 de juliol i Joan Dausà tancarà la cita amb dos concerts seguits, el 17 i 18 d'agost. Entremig, cinc setmanes d'estiu amb les actuacions de noms tan populars com Simple Minds, Sílvia Pérez Cruz & Salvador Sobral, Sebastián Yatra i Ana Belén. Nou dels artistes del cartell debutaran a Cap Roig, hi haurà vuit bandes que canten en català i set dones al cartell. Es posaran en venda 51.000 tiquets a un preu mitjà de 66 euros. El pressupost del festival és de 3,7 milions d’euros. La singularitat d'aquest any és que, per celebrar el primer quart de segle, el festival organitzat per CaixaBank i el Grup Clipper’s ha anunciat que tots els concerts seran solidaris, i es destinarà part de la recaptació a entitats socials de Girona i el Baix Empordà.

El panorama polític català actual s’allunya molt de les protestes i els contenidors cremats a la plaça Urquinaona del 2019. El canvi de paradigma sociopolític es veu reflectit en les noves tendències de creació artística: la música ha deixat enrere l'hegemonia de les trompetes, l'anomenada música mestissa i la reivindicació política per donar pas al reggaeton, el trap, el pop i el desig sexual. Ho confirma l'últim informe de l'Anuari de la Música, que assenyala el domini aclaparador de la nova música urbana, que copa les primeres posicions de les llistes de cançons i discos en català més escoltats del 2023. I ho certifica de manera simbòlica la retirada de Valtonyc, que després de tornar d'un exili de sis anys va anunciar la setmana passada que es retirava de la música: "La gent està una mica saturada i la cançó protesta ja no és tan ben rebuda perquè, avui dia, tu vas a un concert i no tens ganes d'escoltar el que has estat consumint les 24 hores a les xarxes socials", afirma el raper.

“Estem en un dels moments més esplendorosos de la història”, “Veure com està la indústria ara mateix a Catalunya és molt divertit”, “Hi ha molt, amb molta qualitat i amb molts seguidors”. Són tres afirmacions que es fan al Sense ficció d’aquest dimarts sobre la producció musical en català que és tendència. La joia dels protagonistes és inaudita en un país on més aviat es recorre al lament i la resignació a l’hora de descriure els diferents àmbits de la indústria cultural. Aquesta alegria que es respira a La banda del pati confirma el fenomen i la necessitat d’explorar-lo.

La catorzena edició del Cruïlla, que es va acabar dissabte després de quatre jornades celebrades al Parc del Fòrum, ha tingut 77.000 assistents. És la xifra més alta de la història del festival, uns centenars d'assistents més que en l'edició del 2019, segons explica el director del festival, Jordi Herreruela. Respecte del 2023 hi ha hagut un miler més d'espectadors. "L'any passat parlàvem de consolidació, que teníem el festival que volíem fer", diu Herreruela. Els números l'avalen. Pel que fa al repartiment del públic, hi ha hagut 15.000 persones dimecres, 15.000 dijous, 22.000 divendres i 25.000 dissabte, l'única jornada amb les entrades exhaurides, gràcies a un cartell amb noms Pet Shop Boys i The Smashing Pumpkins. Com és habitual, el públic és majoritàriament local, "gairebé el 100%".

La banda irlandesa The Corrs inaugurarà la 24a edició del Cap Roig Festival, que se celebrarà del 12 de juliol al 16 d'agost als Jardins de Cap Roig, al Baix Empordà. Els germans Andrea, Sharon, Caroline i Jim Corr tornen al festival després d'actuar-hi per últim cop el 2016. "És un dels grups més icònics dels anys 90", ha dit aquest divendres el director del festival, Juli Guiu, durant la presentació de la programació a la seu de CaixaBank. Un altre gran nom de l'edició d'enguany és el guitarrista nord-americà John Fogerty, líder de la banda Creedence Clearwater Revival. "Estem molt orgullosos de tenir-lo al festival, fa catorze anys que el perseguim", assegura Guiu. La programació es completa amb més estrelles com Diana Krall, Chris Isaak, Passenger, Raphael i Andrés Calamaro.

Nit de gala a l’Auditori de Girona, ple a vessar de professionals del món de la música, periodistes, influencers i autoritats reunits per celebrar la 26a edició dels Premis Enderrock, que reconeixen la millor música catalana de la temporada. La gala, presentada per Alba Riera i Andreu Juanola, ha coronat l’any absolutament brillant i de rècord dels The Tyets, que s'han endut quatre guardons: el de millor artista —tant segons la crítica com per votació popular—, el de millor disc de música urbana per Èpic solete i el de millor cançó per l’himne inesgotable Coti x Coti, que no ha parat de sonar aquest estiu. “Ens sentim molt orgullosos de ser catalans i formar part d’aquesta indústria, molaria que ens deixéssim de tirar pedres a la teulada perquè si remem en la mateixa direcció ens n'anem a la Lluna”, ha dit Oriol de Ramon quan ha recollit el premi.

Sabien com fer-ho i no ho han pogut evitar. The Tyets, el duo del Maresme que ha aconseguit popularitzar unes formes musicals fins fa uns mesos poc més que insospitades, entre el reggatone trap i la sardana, ho han petat aquest divendres a la nit a la històrica sala Scala de King's Cross, al centre de Londres, en el penúltim dels concerts de la seva primera gira europea, que els ha dut també a Madrid, a Dublín i a Brussel·les, i que aquesta nit de dissabte els ha fet aterrar a Copenhaguen.

La tendència, com diria un tertulià, arribava per quedar-se. Els nous artistes sorgits de les diferents evolucions de les músiques urbanes estaven demanant pas. The Tyets i 31 Fam ja han actuat aquest any al Canet Rock, i hi tornaran el 6 de juliol del 2024 formant part d'un cartell que també inclou Julieta, Figa Flawas i Ginestà. És a dir, es consolida el relleu generacional i estilístic a l'escenari, amb el domini incontestable del pop més ballable, el trap i el reggaeton, que arraconen l'hegemonia anterior, la de les músiques festives associades al so mestís i la del pop que representaven bandes com Els Amics de les Arts i Manel. El temps va fent feina.

Nit d’èxit multitudinari per a The Tyets a l'Acústica de Figueres. L'aclamadíssim duo de Mataró, que porta tot l'estiu arrasant a festes majors i festivals de música, va actuar divendres a la matinada a l'escenari de la Rambla, plena a vessar de joves, adolescents i famílies amb mainada. Al passeig, entre els bancs, els fanals i la filera de plataners a banda i banda, no hi cabia ni una agulla. Des de minuts abans de començar ja es va arribar a l'aforament màxim permès a l'espai, fixat en 10.500 persones, i molta gent es va quedar darrere les tanques sentint els altaveus de lluny. El grup encara no havia fet un concert complet davant de tanta gent i a Figueres va sumar una nova fita per al record.

Més d'un centenar de propostes musicals gratuïtes ompliran Barcelona per La Mercè del 22 al 25 de setembre en el marc del BAM, Música Mercè i el festival d'Acció Cultura Viva. Entre els concerts, destaca l'escenari que recuperen les ràdios a les Corts, al carrer Menéndez y Pelayo, que divendres acollirà Buhos; dissabte, Edu Esteve, Triquell, Lildami, Doctor Prats i The Tyets; i diumenge, Sexenni, Suu, Dani Fernández, Els Catarres i La Fúmiga. També es preveu expectació per l'escenari de la platja del Bogatell, on divendres es podrà veure el duet Ginestà i Vicco, coneguda pel seu hit Nochentera.

"Aturem el feixisme", deia la pancarta que es va desplegar aquest dissabte a l'escenari del Canet Rock. Va ser després del concert de Joan Dausà, i darrere la pancarta hi havia els artistes participants en la novena edició del festival, que ha aplegat 25.000 espectadors. “Contra el feixisme: solidaritat, empatia, diversitat, cooperació i llibertat!”, van dir The Tyets a l'acabar la lectura d'un manifest compartida amb Pupil·les, Triquell, Suu, Els Catarres, Pèl de Gall, Joan Dausà i Els Amics de les Arts. Abans la directora del festival, Gemma Recoder, va recordar aquella primera edició del Canet Rock dels anys setanta que es va celebrar el 1975, encara amb el dictador Franco viu. "Alguns volen tornar a aquells temps grisos", va advertir Recorder.

El públic del Canet Rock segurament els esperarà amb els braços oberts i ganes de festa. Stay Homas hi actuen aquest dissabte a les 23 h, un horari que confirma l’estatus del grup com una de les formacions amb més èxit del panorama musical català. “Crec que hem arribat més lluny del que ens havíem imaginat”, diu Guillem Boltó, un terç del nucli fundacional de Stay Homas que completen Klaus Stroink i Rai Benet. De fet, pensaven que després d’aquell confinament pandèmic en què es van fer tan populars, podrien “recuperar” la seva vida... I ara estan immersos en la gira de presentació d’un nou disc, Homas (Cukileo-Halley Records, 2023). A més del Canet Rock, actuaran en festivals com el Cruïlla de Barcelona, el Pirata Beach de Gandia, el Paupaterres de Tàrrega, el Tingladu de Vilanova i la Geltrú, el Sons del Món de Roses, el de Cap Roig i el de Cambrils.

Un so nou per esmicolar l'anterior. En totes les revolucions de la música popular, han estat els joves els que han agafat les regnes de la situació i han forçat que hi hagués canvis. L'equació és simple: de cop i volta coincideixen en l'espai-temps tot un seguit d'artistes talentosos que emergeixen a partir d'un públic que els reclama i que desplacen el que hi havia abans. Recordant el lema de la Tamla Motown, la discogràfica soul que durant els anys 60 es reclamava com la portadora del so de l'Amèrica jove, hi ha tot de noms que han pres la paraula després d'anys de cert immobilisme musical al circuit mainstream del nostre país. Aquesta irrupció s'ha anat coent a poc a poc i ha esclatat sobretot l'últim any, quan tot de grups nous, amb nois i noies nascuts a partir de l'any 1997, han començat a ocupar espais que fins ara eren reservats a bandes d'altres gèneres i generacions. Una xarxa de projectes que han fet el clic i han canviat l'ecosistema musical nacional, començant un procés que tindrà un dels seus punts àlgids aquest estiu, quan seran els amos dels escenaris. El relleu és aquí i la nova fornada ha arribat per quedar-se.

The Tyets van fer ballar una sardana al públic del Camp Nou el dia de Sant Jordi i divendres passat 400 nens i nenes van ballar la versió per a cobla de Coti x coti, una cançó que porta dies i dies en el top 5 de temes més virals de Spotify a Espanya. Són tres dades que demostren que aquest duo de Mataró ha arribat a una nova dimensió de públic fent música urbana en català.

Que consti que les sardanes no m’agraden especialment. Però formen part de la meva motxilla vital, perquè soc de Figueres, com en Pep Ventura, i de petit els meus pares baixaven a la Rambla a ballar-ne i, quan ja vivíem a Badalona, els diumenges al matí posaven discos de La Principal de la Bisbal perquè els agradava i perquè feia festa. La meva mare cantava L’Empordà (la d’en Maragall, no la de Sopa de Cabra) amb més emoció que cap altre himne, inclòs Els segadors. Potser per això quan vaig sentir aquest fenomen que és Coti x coti, de The Tyets (encara no sé si n’hem de dir tiets o tàiets ), em vaig quedar literalment astorat en sentir com el ritme sincopat del reggaeton es fonia amb el persistent xum-xum-xum de la sardana, i apareixia amb tota naturalitat el so de la tenora i el flabiol, i em va venir com una aroma de dècades enrere, d’infància i de família, ben bé com quan l’olor d’un llibre de text o d’un estofat et fa viatjar pel temps i per l’espai d’una manera més eficaç que un àlbum de fotos.

El Govern acaba de llançar una nova campanya de promoció del català. I la protagonista és una vella coneguda: la Queta, la boca que va donar corda al català a la campanya del 2005, és el personatge central de la nova campanya institucional que porta per lema "Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure". Davant la sensació d'emergència lingüística, l'objectiu no és només sensibilitzar la població, sinó també modificar actituds lingüístiques i, per tant, incrementar l'ús de la llengua. La idea és que tothom qui sàpiga català el faci servir una mica més del que ho fa ara, tant si el fa servir habitualment com de manera esporàdica.

El disc Allà on volia (2023) culmina la trilogia de Glasgow d'Els Amics de les Arts. Novament amb Tony Doogan a la producció, Ferran Piqué, Dani Alegret i Joan Enric Barceló han volgut ser "molt clars" i deixar-se estar de "grans parafernàlies". És a dir, fer una mena de "retorn a les essències" treballant perquè a les cançons "s'entengui la lletra" i perquè "arribi l'emoció" que volen transmetre. I reben l'ajuda en forma de col·laboracions d'Eva Amaral (que canta en català), Andrea Motis i Marco Mezquida. Els Amics de les Arts preestrenaran el disc el 21 d'abril a Llinars de Vallès (on fan l'estada de preparació del directe), i l'endemà engegaran la gira a Batea, al festival Cruïlla DO Terra Alta.