La contractació pública no és només procediment: és política industrial, és millor servei per a la ciutadania i és una palanca de sostenibilitat. La Unió Europea situa aquesta activitat al voltant del 16% del PIB, una magnitud que ens indica que estaríem davant d’una palanca amb potencial per transformar el país.

Més del 70% dels contractes de la Generalitat i el sector públic català, excloent els d'emergència, incorporen clàusules socials. L'any passat, etapa en la qual va governar ERC fins al maig i el PSC a partir de l'agost, es van signar un total de 16.295 contractes, per un import de 3.884 milions d’euros. D’aquests, el 71,5% del nombre i el 76,5% del volum econòmic global assignat van incorporar alguna clàusula social. En termes absoluts, això es tradueix en 11.656 contractes amb mesures socials per un import de 2.971 milions d’euros, "la xifra més alta mai registrada", segons les dades de la Conselleria d'Economia.

La Generalitat ha aprovat un decret llei per accelerar l'execució de les obres públiques i ampliar l'accés de les petites i mitjanes empreses als contractes de l'administració catalana, segons ha informat aquest dimarts el mateix Govern.

Quan el març del 2020 va esclatar la pandèmia de la covid-19, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma i, amb ell, l'aval per accelerar qualsevol contractació pública per comprar material sanitari o el que fos necessari per fer front a la crisi. El procediment d'emergència, fins a aquell moment utilitzat de forma anecdòtica i reservat per a casos "d'esdeveniments catastròfics", va passar a fer-se servir en pràcticament totes les adjudicacions de les administracions. Significava donar via lliure a les contractacions a dit i ràpidament els organismes supervisors independents van començar a alertar de la manca de controls d'aquest tipus de contractes, ja fos per la immediatesa amb què s'havien de prendre les decisions o per l'abús que se'n va fer.

Les clàusules ambientals cada cop són més habituals (tot i que encara no majoritàries) als contractes públics de tota mena i donen més probabilitats a les empreses que els inclouen de guanyar punts de cara a una adjudicació. Materials amb components menys contaminants o reciclats en el cas de la construcció, renovar flotes per fer-les menys contaminants o optar per matèria primera més sostenible són algunes de les clàusules verdes que incorporen cada cop més contractes que fa la Generalitat.

Són 92 camions d'última generació que havien d'aconseguir jubilar la flota, ja envellida, dels Bombers. Alguns parcs tenen vehicles amb més de 20 anys, i la que es va signar el 2020 era una inversió que feia temps que s'esperava: 39,8 milions d’euros per comprar camions de motor Scania amb la carrosseria d'Iturri. La realitat, però, ha sigut ben diferent. Els nous vehicles tenen avaries habituals en diversos parcs. Més d'una desena de parcs, consultats per l'ARA, les descrivien. Alguns bombers preferien agafar els camions vells abans que els nous per la seva falta de fiabilitat. També criticaven que eren massa pesants i amples, i que costava moure'ls tant per ciutat com per muntanya. Sobretot, els problemes es concentren a la carrosseria d'Iturri, i en particular a la bomba d'aigua hidràulica, un element fonamental per a l'extinció d'un incendi.

"En un ajuntament tan gran pot passar que alguna adjudicació no es faci de la forma més adequada". És la justificació amb què l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha començat la seva assumpció de responsabilitats pel contracte municipal per als serveis d'un fotògraf que, com va informar l'ARA, premiava aquells aspirants que s'oferissin a treballar gratis. Es tracta d'un contracte que sortia del departament de comunicació de la gerència de Seguretat i Prevenció, que és la que capitaneja Albert Batlle (PSC), i que valorava amb 70 punts l'oferta econòmica i amb 30 més el fet que els aspirants s'oferissin a cobrir més feines de les establertes sense cap remuneració. Després de ser preguntada per Junts en el ple d'aquest divendres, Colau ha assegurat que les clàusules recollides no suposaven cap il·legalitat i que ningú no ha impugnat el procés, però que això no vol dir que el seu equip les vegi bé. "Compartim el malestar", ha admès, abans de comprometre's a evitar que l'Ajuntament torni a emetre un contracte d'aquesta mena.

"El problema ja no és només que un ajuntament fixi com a criteri per a una contractació que es facin feines sense remunerar, sinó que, quan se'ls pregunti, defensin que això és correcte, que vegin bé demanar a algú que treballi sense cobrar". És la queixa que fa arribar un lector, indignat amb les bases del contracte menor amb concurrència que ha tret a licitació l'Ajuntament de Barcelona per aconseguir els serveis d'un fotògraf per a l'àrea de Seguretat i Prevenció, la que capitaneja Albert Batlle (PSC). Segons s'estableix en els plecs, el que es valora és, amb 70 dels 100 punts possibles, que el licitador ofereixi el preu més ajustat sense que arribi a ser anormalment baix. I els 30 punts restants s'obtenen només si els candidats es presten a fer més feines fora del contracte... i sense cap remuneració.

La licitació d'obres públiques va augmentar a Catalunya el primer semestre d'aquest any gràcies a l'empenta de les administracions locals i del govern espanyol, tot i que l'increment de contractació per part de l'Estat es deu sobretot a única obra: el soterrament de la línia fèrria de rodalies a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, segons l'informe de licitació presentat aquest dijous pel Col·legi de Contractistes d'Obra de Catalunya.

Les conclusions a què ha arribat la Sindicatura de Comptes després d'analitzar les xifres del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es podrien resumir en el fet que els responsables d'aquesta empresa pública se saltaven la normativa per poder fer i desfer al marge de qualsevol control. Així, podien adjudicar contractes públics o subvencions a dit i sense haver de donar explicacions. Moltes d'aquestes operacions eren irregulars. El diari ARA ja va publicar una investigació el setembre del 2018 per denunciar que l'organisme, que aleshores estava dirigit per Oriol Puig, havia adjudicat diferents serveis i treballs de manera irregular. Alguns processos havien tirat endavant amb l'única firma del director (vulnerant la regulació d'aquest ens públic) perquè els tècnics no volien autoritzar que es paguessin uns preus que consideraven inflats.

Dos anys després de l'inici de la pandèmia comencen a aflorar els errors que es van cometre, fruit de la urgència del moment, en termes de contractació pública. La Sindicatura de Comptes, l'òrgan que fiscalitza i controla on va a parar el diner públic, ha detectat nombroses irregularitats formals en els més de 6.000 contractes que ha analitzat (adjudicacions d'emergència i d'urgència), que es van fer durant aquells mesos. També ha trobat incongruències en les dates, serveis que es van facturar i no van arribar mai i d'altres que, en canvi, es van mantenir en el temps per sobre del que permetia el contracte.

La línia 9 del metro de Barcelona es va presentar com la més llarga d'Europa. Era l'any 2000. Passades dues dècades, ara s'ha sabut que l'obra (que encara no s'ha completat) també pot batre altres rècords: ja acumula 14 anys de retard i una desviació sobre el cost inicialment previst de quasi 5.000 milions d'euros, segons ha alertat un informe de la Sindicatura de Comptes.