Política 05/07/2020

Antifrau i Competència reclamen més control dels contractes covid

La Generalitat ha fet per via d’emergència més de 3.000 adjudicacions amb un valor de 320 milions

Aleix Moldes
5 min
Imatge d’arxiu de treballadors d’una empresa revisant el material sanitari a punt per ser distribuït.

Cerdanyola del VallèsEn els tres mesos que ha durat l’estat d’alarma el sector públic de la Generalitat ha adjudicat més de 3.000 contractes per la via d’emergència i per valor de 320 milions d’euros. Sumant-hi els ajuntaments i altres òrgans de contractació, la xifra supera els 400 milions, rècord entre les comunitats autònomes, segons l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, vinculada al ministeri d’Hisenda. Contractes a dit que han estat justificats per la seva vinculació directa o indirecta amb el covid-19, tal com van estipular tant el govern espanyol com la Generalitat a l’inici de la crisi sanitària, apuntant directament a l’article 120 de la llei de contractes públics. Davant d’aquesta realitat, l’Oficina Antifrau i l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) reclamen transparència a les administracions i mecanismes addicionals de control d’aquesta contractació pública.

“Un mercat boig com el que hem tingut amb moltes urgències fa créixer el risc de corrupció”, apunta el director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno. Per això, subratlla la importància d’auditar immediatament la contractació derivada del covid-19. “Als Estats Units, la crisi de l’huracà Katrina va acabar amb un desviament d’entre 600 i 1.400 milions de dòlars”, recorda citant informes d’agències americanes. En un estudi recent, l’Organització Internacional de les Entitats Fiscalitzadores Superiors (Intosai, per les sigles en anglès) també narra com la pandèmia de l’Ebola als països africans va provocar pèrdues milionàries per a les administracions basant-se en adjudicacions d’emergència poc curoses o directament irregulars. Auditories -internes i externes- a temps real i també auditories externes a posteriori són dues de les recomanacions principals.

A l’abril Antifrau ja va fer arribar al Parlament la proposta de crear un mecanisme ad hoc per al seguiment i control d’aquests contractes. La idea era unir forces entre diferents organismes fiscalitzadors: la Intervenció General de la Generalitat; el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local; la Sindicatura de Comptes; l’Autoritat Catalana de la Competència, i la mateixa Oficina Antifrau. “En dos mesos no s’ha fet res”, lamenta Gimeno, que urgeix a tirar endavant la iniciativa no només per fiscalitzar el que ja s’ha fet sinó per detectar problemes que es puguin evitar en cas de rebrot dels contagis. Segons fonts consultades per l’ARA, la iniciativa no va acabar d’agradar ni a la Sindicatura de Comptes ni a la de Greuges ni tampoc a la Intervenció General, que considera que ja estan capacitades actualment per fer aquest control sense necessitat de crear un nou espai de coordinació.

“Fa temps que la Sindicatura de Comptes treballa amb el Govern i amb els organismes de control en l’estratègia catalana de contractació pública per garantir la integritat i prevenir el frau i la corrupció en els processos de contractació. Això ve de lluny i no ve motivat per la pandèmia del coronavirus”, explica a l’ARA el síndic major, Jaume Amat. De fet, la Sindicatura incorporarà un apartat específic sobre el covid-19 en el pròxim informe ja previst per a l’àmbit sanitari i social, i estudia dedicar-hi un informe específic.

Els principals riscos

Les garanties, de vegades feixugues, lentes i massa burocratizades, dels processos habituals de contractació serveixen precisament per limitar les possibles males praxis. En un informe datat a principis de juny, l’ACCO alerta dels principals riscos dels contractes d’emergència. Un dels més evidents, que la tria de l’empresa que es contracta no es basi en el principi de la qualitat/preu. El sobrecost al no haver-hi concurrència d’empreses -i en un mercat on tothom busca els mateixos productes- o la predilecció per unes empreses sense arguments objectius en són d’altres.

Susanna Grau, cap de l’àrea d’instrucció d’expedients de l’ACCO, remarca que la legislació també preveu la “via d’urgència”, que permet reduir els terminis -però no els requisits- a la meitat. Tot i que entén que a l’inici de la pandèmia es va voler actuar amb la màxima celeritat possible davant la falta de material sanitari, critica que no s’hagin acotat els supòsits per fer servir aquest tipus d’adjudicacions: “Es va donar rang legal perquè tot allò vinculat al covid fos tramitat per via d’emergència”. “Entenem que hi ha casos en què cal fer una tramitació i una compra pública molt ràpida, però s’ha de ser molt curós amb la contractació d’emergència, atès que les empreses no poden presentar ofertes i l’administració renuncia als processos de selecció”, afegeix.

Precisament un altre risc és que no estigui justificat haver de fer una compra de manera immediata. “És evident que hi ha hagut moltes despeses derivades del covid, però no tot implica una urgència extrema”, alerta el director d’Antifrau. Per la via d’emergència s’han comprat mascaretes, equips de protecció integrals, medicaments, respiradors i també gels hidroalcohòlics. Però també s’han comprat ordinadors portàtils -per teletreballar-, s’han pagat llicències informàtiques, s’ha instal·lat wifi, s’han comprat auriculars per als Mossos d’Esquadra o s’ha adjudicat part del programa de tall de carrers a Barcelona. “S’ha d’avaluar cas a cas. Que el metge no tingui mascareta és un cas claríssim. Ampliar el carril bici segur que és important, però no és emergència”, comenta Gimeno.

Transparència necessària

“Amb els terminis congelats era impossible adjudicar contractes amb procediments ordinaris -recorda la directora general de Contractació Pública de la Generalitat, Mercè Corretja-. No hi havia alternativa tret que es justifiqués interès general, però fins i tot en aquest cas era més segur optar per la via d’emergència per evitar possibles impugnacions”, afegeix. A partir de l’1 de juny, un cop els terminis de l’administració tornen a estar en marxa, la Generalitat demana a tot el sector públic que deixi de fer servir la via d’emergència.

Durant l’estat d’alarma tot ha sigut contractació a dit, però la Generalitat en destaca la transparència. “Vam dissenyar el visor de contractes del covid-19 perquè tothom pogués veure l’objecte, l’adjudicatari, l’import i una fitxa de cada contracte amb la idea de ser el més transparents possibles”, explica Corretja. La fiscalització dels contractes, però, s’haurà de fer tota a posteriori. De fet, no hi ha plecs de condicions abans d’adjudicar-los i s’han anat elaborant sobre la marxa. Per això, per exemple, encara no se sap quines eren les condicions pactades per la conselleria de Salut amb Ferrovial per al seguiment dels contagis.

Corretja detalla que habitualment la contractació d’emergència només suposa un 1% dels aproximadament 10.000 contractes anuals que fa el sector públic de la Generalitat. En els tres mesos de l’estat d’alarma se n’han fet més de 3.000 vinculats al covid-19 -el 75% material mèdic, farmacèutic i productes d’higiene, destaca Corretja- i la resta de la contractació pública s’ha desplomat.

Ara, més enllà del control del que ja ha estat adjudicat, la clau per no tornar a caure en les presses serà avançar-se al que pugui passar a partir de la tardor. I, de fet, ja s’han començat a fer compres pensant en el futur immediat amb el covid.

Recomanacions per l’increment del risc d’irregularitats

Oficina Antifrau

Mecanisme ad hoc per al seguiment i control de la despesa del covid

Comissions d’estudi al Parlament i als ajuntaments

Espai covid als portals de transparència

Auditoria específica per part de la Sindicatura de Comptes

Autoritat de la Competència

Derogar les normes que generalitzen els contractes d’emergència

Reduir terminis amb el procediment d’urgència

Entitats Fiscalitzadores Superiors (Intosai)

Auditoria a temps real de la contractació durant el covid

Auditoria a posteriori

stats