Quant cobren els presidents?

BarcelonaQuant han de cobrar els presidents? A Catalunya històricament s’ha decidit que el sou del president de la Generalitat sigui dels més elevats de l’Estat. De fet, des de fa anys el president de la Generalitat ocupa la primera posició del rànquing. Carles Ramió, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, avisa que el debat sobre els sous dels polítics acostuma a estar carregat de demagògia i apunta a la necessitat de tenir servidors públics ben pagats per atraure talent i evitar dinàmiques pernicioses. A més, recorda que totes les xifres són brutes, és a dir, que les retencions fiscals fan que la xifra neta sigui substancialment menor.

El projecte de pressupostos per al 2026 preveu que el salari del cap de l'executiu, Salvador Illa, s’incrementi en 6.378,88 euros, i passaria dels 140.256,96 que percebia l'any passat als 146.635,84 anuals. Per posar-ho en perspectiva, el lehendakari basc, Imanol Pradales, segon en el rànquing, percep 117.243,14 euros, mentre que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en tercera posició, es queda en els 103.090,32. La distància és més gran si mirem cap a la Moncloa: el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té una retribució de 95.943,96 euros, gairebé 51.000 euros menys que Illa.

Aquesta jerarquia es manté també en els segons esglaons. Un conseller de la Generalitat de Catalunya cobra 130.049,36 euros, i supera els 104.512,94 d’un conseller del País Basc o els 103.080,48 dels seus homòlegs madrilenys.

Més enllà del Govern: on se situen els pics salarials?

Si mirem cap a les cambres legislatives, les presidències de les Corts Generals i la del Parlament de Catalunya representen els pics màxims. Segons les dades del registre de retribucions, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, percebrà 151.995,48 euros el 2026, mentre que a l’Estat, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, se situa en els 230.911,66 euros i el president del Senat, Pedro Rollán, en els 191.240,42.

Però, on es troben els salaris més elevats del sector públic? A Espanya les empreses públiques i organismes reguladors encapçalen la llista. Les tres retribucions més altes són pràcticament idèntiques i corresponen a la presidència de Loteries de l’Estat (252.474,97 euros), la de la SEPI (251.242,18) i la de CESCE (251.530). A Catalunya, en canvi, si bé el director artístic del TNC, el director general i el president de Ferrocarrils encapçalen el podi amb 125.001,76 euros, aquests no arriben a superar les xifres del president.

Canvi d'opinió

"Assumiré un compromís: rebaixaré el salari del president de la Generalitat al salari més alt d'un president de comunitat autònoma diferent de Catalunya, que és el del lehendakari. És una reducció del 30%, per estar a prop de la gent". Aquesta va ser una de les propostes que va llançar Salvador Illa en la campanya de les eleccions del 2021. Tot i que va ser el més votat, no va poder governar en aquella legislatura i en la següent campanya electoral, la de 2024, ja no va repetir aquest compromís. 

El 2021 la retribució del president estava en el seu màxim històric, 153.236 euros, amb Quim Torra al capdavant de la Generalitat. El seu successor, Pere Aragonès, va aplicar una rebaixa del 15%, i va passar a 130.251 euros. Des de llavors ha anat revalorant-se per no perdre poder adquisitiu. 

Davant les crítiques per aquest canvi d'opinió, Illa es defensava dimecres passat al Parlament reivindicant davant el Ple: "L’augment [previst als pressupostos] és el que s’ha fet a tots els servidors públics de Catalunya, i jo soc un servidor públic de Catalunya". Aquest increment respon a l'aplicació del marc legal que vincula el sou dels alts càrrecs als increments pactats per a tot el personal funcionari.

Pagar poc pot sortir car

El debat sobre els sous públics no és només una qüestió de xifres. Ramió alerta que la demagògia sobre els salaris baixos té un cost ocult: la dificultat per atraure gestors competents. Segons el politòleg, "per cada dues o tres propostes que han fet de conseller, moltes vegades els diuen que no" perquè, en el fons, "en comparació amb el mercat i atenent la responsabilitat, el sou és baixíssim". Si el sector públic no és competitiu, afirma Ramió, corre el risc de quedar en mans de perfils desprofessionalitzats.

Ramió també alerta de dos riscos més vinculats als sous baixos. Quan la pressió i la responsabilitat són extremes, però la retribució és "ridícula", s’obre la porta, segons ell, a la corrupció. I, com a reflexió final, convida a mirar el model de "polític ric" que no necessita sou, personificat en Donald Trump. Ironitza que si l’objectiu és pagar el mínim, "el millor president del món és Donald Trump, perquè cobra només un dòlar a l'any". Però el risc d'aquest miratge és alt: "Què volem? Que la política la facin només els rics?"