El Kremlin assaja la desconnexió total de Rússia tallant l'accés a internet al centre de Moscou

MoscouUna vinyeta apareguda a la premsa russa mostra una tanca publicitària amb la caricatura de Vladímir Putin i el text “Ell ens va treure dels anys 90”. Als seus peus, un home pregunta a un altre: “D’on l’has tret, el buscapersones?”. I el seu interlocutor respon: “Ara t’ho ensenyo al mapa”, i desplega un plànol enorme de Moscou. Passejar aquests dies per la capital russa és tornar al passat i, alhora, contemplar un decorat de ciència-ficció. El 5 de març, les autoritats van bloquejar l'internet mòbil als districtes cèntrics de la ciutat i, més d'una setmana després, la xarxa continua fallant. El Kremlin justifica que ho ha fet per “motius de seguretat”, però els activistes alerten que aquest és tot just un pas més cap a la desconnexió inevitable de Rússia de l'internet global.

Els vianants intenten desxifrar la desconcertant realitat mentre es refugien en cafès i biblioteques a la recerca de wifi. Per què en un carrer el telèfon funciona durant uns segons, però, una travessia més enllà, perd novament la connexió? Alguns no reben missatges de text i n'hi ha que ni tan sols aconsegueixen fer trucades. En una ciutat entregada a les plataformes de comerç electrònic, és una constant veure riders perduts sense el GPS o taxistes recorrent als mètodes tradicionals per captar clients i exigint pagaments en efectiu. Es calcula que, durant els primers cinc dies d’interrupcions, les pèrdues per als empresaris van ser equivalents a 50 milions d’euros. El retorn a tecnologies pretèrites no sembla una opció descabellada per a molts. Els diputats proposen recuperar les cabines telefòniques obsoletes i instal·lar-hi punts públics d'accés a internet, i les vendes de mapes de paper, walkie-talkies, telèfons fixos i buscapersones estan en augment.

Davant la inquietud de la població, el Kremlin s'ha limitat a explicar que els talls a la xarxa són necessaris per “motius de seguretat” i per fer front als “mètodes d'atac cada cop més sofisticats d'Ucraïna”. Segons comenta a l’ARA el ciberadvocat Sarkis Darbinian, Putin tem una nova “operació teranyina”, l’atac més gran i més profund contra l'aviació russa, perpetrat amb drons ucraïnesos. La por, però, és que aquesta vegada l'objectiu sigui la capital, els seus centres de poder i els seus funcionaris, tenint en compte que el Parlament, els ministeris i l’administració presidencial també s’han quedat sense internet.

De tota manera, Darbinian assegura que el zel és excessiu perquè Moscou és una ciutat molt blindada i, a més, bloquejar la xarxa pot ser del tot inefectiu per prevenir atemptats amb drons. Tot i això, assenyala que la por és tan gran que cada vegada s'està abusant més de solucions com aquesta, sense contemplacions, sense tenir en compte el benestar de la població ni de l’economia. De fet, des del juny del 2025, en algunes regions russes on hi ha instal·lacions estratègiques, els ciutadans no tenen connexió. Per això des del Kremlin no s’atreveixen a vaticinar quan s’allargaran les restriccions i estan convençuts que la gent “no té cap dubte que la seguretat és primordial.”

Resignació

I molts dels moscovites els donen la raó. Es mostren resignats i assumeixen la nova situació com una fatalitat, sense indignació, amb una actitud prepolítica, com si l'apagada de les comunicacions al centre de la ciutat més gran d'Europa fos un designi diví davant del qual no es pot alçar la veu. A tocar de la plaça Roja, una jove que no vol dir el seu nom assegura que “el més important és que tothom estigui sa i estalvi” i que està disposada a “patir el que convingui”. Abans de marxar, pregunta: “Em posaran a la presó per dir això?”. Un grup d'universitaris explica que ara mateix no poden entrar a la facultat perquè ho fan amb una aplicació mòbil. "Estem acostumats a la comoditat i l'accessibilitat, i això és desagradable", afirma el Rustam. “La comunicació és un privilegi al nostre país”, afegeix l’Stepan. No gaire lluny, anant cap a la feina, el Denis veu el costat positiu del bloqueig. “El 90% del temps que la gent és a internet mira ximpleries, ara tindran més temps per parlar amb els altres i pensar en la vida”, opina.

Segons Darbinian, les mesures s'acabaran aixecant perquè les autoritats encara “no estan preparades” per a l'escenari iranià amb “llistes blanques permanents”, en què només funcionin uns determinats recursos en línia autoritzats pel govern. El que sí que veu a prop és l’expulsió de totes les plataformes que no vulguin col·laborar amb els serveis secrets, com Telegram i WhatsApp, i alerta d’un “gran risc” que es materialitzi l'objectiu perseguit des del 2012 pel Kremlin i accelerat per la guerra a Ucraïna: desconnectar Rússia de l'internet global. Un horitzó no gaire llunyà, a mig camí entre la Xina i Corea del Nord, que permeti deixar el país a les fosques en moments de tensió social.

L’expert creu que aviat les autoritats podran bloquejar també les xarxes wifi domèstiques i intentaran sense èxit tombar els sistemes VPN, les eines que permeten esquivar la censura i connectar-se a servidors europeus. “Les VPN s'estan convertint en més que una simple forma d'evadir la llei; són una forma de protesta civil –declara–. No és realista esperar que els russos surtin a protestar sabent que els empresonaran i torturaran, però sí que podem esperar que protestin amb els seus dispositius”.