"Totes les carències a les quals s'ha fet referència [a la sentència] condueixen a estimar que ens trobem davant una situació de risc rellevant per a la integritat física i moral dels menors en la mesura que no consta que ningú se'n fes càrrec un cop repatriats al seu país d'origen, cosa que determinaria que els joves es trobaven en una situació d'abandonament o desemparats". Així de contundents són algunes de les conclusions de les dues sentències que un jutge d'instrucció de Ceuta ha dictat sobre l'expulsió de 20 menors de la ciutat autònoma al Marroc, l'agost passat, i a les quals ha tingut accés l'ARA. Els joves formaven part dels milers d'adolescents que a mitjans de maig de l'any passat van entrar a Ceuta, 800 dels quals es van quedar a la ciutat autònoma i van ser posteriorment expulsats a través d'una operació liderada per la Delegació del govern central a la ciutat, sota la tutela del ministeri de l'Interior i de bracet del govern autonòmic.

Davant l'escàndol polític i el conflicte legal que s'ha desencadenat per la deportació de 55 menors dels centenars que van entrar a Ceuta al mes de maig, quan el Marroc va deixar de controlar les seves fronteres, el govern espanyol no s'ha cansat d'assegurar que la repatriació es va fer d'acord amb la voluntat dels nens i de les seves famílies. Doncs bé, K.B., un dels nois deportats, ho ha negat a l'ARA de forma rotunda: "Em van deportar de Ceuta contra la meva voluntat. Hi vull tornar".

L'arribada de milers de persones migrants a les costes de les Illes Canàries i la reconstrucció del camp de Mória després de l'incendi fan encara més evident de la necessitat d'una política migratòria i d'asil comuna a la Unió Europea. L'actual Comissió Europea es va proposar rellançar les negociacions després que morís el pacte de Dublín i va posar sobre la taula a finals de setembre una nova proposta que enterrava definitivament les quotes d'acollida obligatòries i se centrava en l'increment dels retorns. Un enfocament que no agrada als països més pressionats per l'arribada de persones migrants, Espanya, Itàlia, Grècia i Malta, que aquest dimecres han fet front comú per fer-hi oposició. Reclamen mantenir les quotes obligatòries d'acollida com a principal instrument de solidaritat entre països de la UE.