La Comissió Europea ja pot endeutar-se per aconseguir els 800.000 milions d'euros que constituiran el fons de recuperació antipandèmia. Ahir al vespre els Parlaments de Polònia i Àustria van donar llum verda a la legislació imprescindible perquè Brussel·les pugui anar als mercats a aconseguir els diners i van completar així un procés que ha involucrat els vint-i-set estats de la Unió Europea. "Confio que puguem finalitzar tot els passos que queden al maig per poder llançar el Next Generation EU i començar a emetre deute al juny", piulava dijous al vespre el comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, per celebrar la decisió. El calendari és el previst i, per tant, els primers pagaments podran començar a arribar al juliol.

La injecció de fons europeus vinguts des de Brussel·les permetrà que l'economia espanyola hagi recuperat els nivells previs a la pandèmia del coronavirus el 2022. Els experts de la Comissió Europea han millorat aquest dimecres les seves previsions de creixement per al PIB de l'Estat, tenint en compte l'impuls que atorgaran uns ajuts que es preveu puguin començar a arribar a finals d'estiu. Segons l'executiu comunitari, el PIB espanyol creixerà un 5,9% aquest 2021 i un 6,8% el 2022, cosa que li permetrà recuperar-se de la immensa patacada de l'any passat, quan es va enfonsar un 11% a finals de l'any que ve. D'altres economies menys dependents del turisme com l'alemanya ho aconseguiran aquest mateix any. Fins ara, sense tenir en compte els ajuts antipandèmia, es preveia que Espanya fos un dels pocs països que no començaria a sortir de la crisi fins al 2023.

Ha passat gairebé un any des que Angela Merkel i Emmanuel Macron van reactivar el motor francoalemany de la UE per proposar un fons de recuperació contra la pandèmia del coronavirus amb deute comú. Però l'energia generada des de Berlín i París encara circula pels engranatges de la Unió Europea sense que s'hagi produït la combustió. Els diners no han arribat, ni tan sols s'han començat a emetre, i mentrestant els Estats Units ja tenen un nou president que ha posat en marxa un pla de recuperació econòmica sense precedents. "Hem de ser clars, vam ser molt eficients l'any passat adoptant el pla de recuperació europeu i la decisió d'emetre deute comú. Però, des d'aleshores, hem perdut massa temps, la Xina ha recuperat el seu creixement i els Estats Units ja reboten", ha reconegut aquest dimarts el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire.

Milers de pàgines per analitzar i milers de milions en joc. La setmana que ve la Comissió Europea espera rebre una dotzena de plans de reformes de diferents governs europeus amb l'objectiu d'aconseguir la respectiva porció dels diners. Portugal ha sigut el primer govern a enviar-lo i Espanya assegura que ho té tot enllestit i que l'enviarà abans del 30 d'abril. Precisament aquests dos països estan entre els que fa una setmana van demanar a Brussel·les que, una vegada rebuts els documents, la Comissió acceleri l'avaluació i no s'allargui els dos mesos previstos al reglament. Però l'executiu comunitari no veu factible escurçar terminis. "Prioritzem la qualitat per sobre de la quantitat", han dit fonts europees, sense descartar que malgrat els retards que s'acumulen, aquest 2021 pugui arribar un segon desemborsament de diners als països que hagin complert els seus objectius.

Capítol tancat en les negociacions amb Brussel·les. La vicepresidenta tercera del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha viatjat aquest dijous fins a Brussel·les per reunir-se amb el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, a qui ha presentat la part laboral del pla de reformes que Espanya necessita per obtenir els 140.000 milions d'euros dels fons europeus antipandèmia. "Donem per acabat aquest primer capítol del pla de reformes", ha dit Díaz després d'una trobada en què assegura que Dombrovskis ha acollit favorablement les propostes del govern de Sánchez.

Última empenta del govern de Pedro Sánchez per assegurar-se el vistiplau de Brussel·les al pla de reformes que li ha de permetre obrir l'aixeta dels 140.000 milions d'euros que li corresponen dels fons antipandèmia europeus. Primer serà la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, que aquest dijous es reunirà amb el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, per parlar de les qüestions laborals del pla. Després serà la vicepresidenta segona, Nadia Calviño, qui divendres matindrà també una reunió virtual amb Dombrovskis. "Queden només qüestions de detall, però molt laborioses", deia Calviño la setmana passada després de tornar a assegurar que Espanya entregaria el pla a Brussel·les abans del 30 d'abril.

Fa mesos que els tècnics de la Comissió Europea negocien amb els governs de la Unió tant les línies mestres com els detalls més minuciosos dels plans de reformes que els han de permetre rebre la seva porció dels fons europeus antipandèmia. La data límit per presentar els documents és el 30 d'abril, i els més necessitats, com Espanya, Portugal o Grècia, han fet la feina els primers de la classe. Ho tenen gairebé tot a punt, i per això pressionen Brussel·les perquè s'afanyi a donar-los la llum verda i activar els mecanismes perquè els diners comencin a fluir com més aviat millor.

Aquesta setmana el president de govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit per activa i per passiva que el seu pla de recuperació "és el pla més ambiciós i transcendental de la història econòmica d’Espanya". Però d'on sortiran els diners amb què Sánchez promet fer totes aquestes reformes? La Comissió Europea serà la que s'endeutarà a uns nivells sense precedents per aconseguir 800.000 milions d'euros d'aquí al 2026 (la xifra ja no són 750.000 milions perquè està actualitzada a preus actuals i no del 2018). Per fer-ho, Brussel·les es convertirà en un dels principals emissors de deute en euros, perquè haurà de captar uns 150.000 milions d'euros anualment, segons ha explicat aquest dimecres el comissari europeu de Pressupostos, Johannes Hahn.

El Tribunal Constitucional alemany torna a sembrar la llavor del dubte sobre les capacitats de la Unió Europea de donar resposta conjunta a les crisis econòmiques. Fa poc més d'un any ja va qüestionar les compres de deute del Banc Central Europeu (BCE) en mans de Mario Draghi. I aquest divendres ha paralitzat la ratificació de la decisió dels recursos propis a Alemanya. Ja l'havien votat el Bundestag i el Bundesrat, però el TC alemany ha impedit que el president germànic, Frank-Walter Steinmeier, en signés la ratificació definitiva.

Els negociadors s’esforcen a dir que “el clima és bo” mentre l’ambient social i la confiança econòmica és espessa com la boira els dies bons, i els dolents és la tempesta de vent que precedeix l’huracà del final dels ERTO.

Amb els fons del Next Generation aspirem a enfortir el sistema de salut, a contribuir significativament als objectius descarbonitzadors de l’Acord de París, assumit amb entusiasme per la Unió Europea, i a culminar la digitalització de l’administració pública i de l’economia. Hi ha quelcom de comú en aquestes tres propòsits: tots interpel·len els sistemes de recerca i innovació. Sense avenços científics i tecnològics importants no farem via i sense que els adoptin les empreses tampoc.

Han passat 265 dies des que Angela Merkel i Emmanuel Macron van proposar crear un fons de mig bilió d’euros per repartir en forma d’ajuts als països més afectats per la pandèmia del coronavirus. Des d’aleshores, el fons ha anat prenent cos i forma en funció de les negociacions entre frugals i països del sud, xantatges d’Hongria i les empentes del Parlament Europeu. Finalment, són 750.000 milions, 390.000 milions dels quals en forma d’ajuts directes i la resta com a crèdits barats. Els diners encara no han arribat als governs, i no arribaran com a mínim fins a finals d’estiu, un llarg camí si es té en compte l’emergència de la situació, però prou curt si recordem que es tracta d’un programa sense precedents dins el gegantí engranatge burocràtic de la UE.

Amb l’activitat econòmica enfonsada per la pandèmia, Espanya es mira els fons europeus com el salvavides per remuntar l’economia. A l’Estat li pertoquen 140.000 milions d’euros, dels quals 72.000 són ajudes directes. El govern espanyol ha mobilitzat tots els seus ministeris per començar a posar fil a l’agulla i concretar com es gastaran els diners a través de dos programes, React-EU i el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència.

Miquel Puig (Tarragona, 1954) coordina el grup de 13 experts creat per la Generalitat per avaluar els possibles projectes candidats a rebre finançament dels fons europeus NextGen. Va ocupar diversos alts càrrecs al departament d’Indústria amb els governs de CiU i posteriorment va ser directiu de l’empresa d’infraestructures Abertis. Actualment és regidor d’ERC a Barcelona.

Entre l’abril i el novembre -últimes dades disponibles- van tancar 742 empreses a Catalunya. L’INE, responsable de les dades, no indica en quin sector operava cadascuna, però la informació a nivell estatal en dona pistes: el percentatge més elevat d’empreses dissoltes és en el comerç, seguit de prop per la indústria i l’energia. Què es pot fer per aturar la sagnia? Foment del Treball insisteix que la clau és injectar 50.000 milions d’euros als sectors més afectats per la pandèmia. En una carta que Josep Sánchez Llibre, president de la patronal, va enviar a Pedro Sánchez, proposava aprofitar part dels fons europeus Next Generation per aconseguir-ho. Aquests fons estan pensats per fomentar la digitalització i la sostenibilitat, precisament les tasques pendents al sector.

Els fons de la Unió Europea (UE) són la gran oportunitat. Tots els experts consultats per l’ARA coincideixen que són l’ocasió de transformar la indústria catalana i espanyola per fer-les més competitives. “Qui se’n beneficiarà més és la cadena de valor de la indústria”, destaca Fàtima Vidal, professora de la UPF Barcelona School of Management. Però encara hi ha dubtes en tots els sectors sobre qui se’n pot beneficiar i com s’adjudicaran. Només se’n coneixen les grans línies, i les pimes, que han patit molt la crisi provocada per la pandèmia, temen que una gran part d’aquesta pluja de milions vagi només a les grans corporacions.

Milions de ciutadans europeus fa mesos que han vist retallades les seves llibertats, i molts també les seves fonts d’ingressos. I els esperen unes festes de Nadal amb poques expectatives de portar el goig i l’esperança renovada que sovint signifiquen. En aquest context, les autoritats europees, la Unió Europea, en la seva accepció més magnànima, no podia permetre’s el luxe d’enviar la ciutadania de vacances de Nadal sense haver fet la feina, encara que això impliqui concessions. Després d’una proposta d’Alemanya, ahir Hongria i Polònia van moure’s per aixecar el veto que mantenen des de fa setmanes sobre els fons europeus antipandèmia i el pressupost comunitari fins al 2027 -1,8 bilions d’euros-, que s’han de reconduir a la reconstrucció d’una economia europea profundament maltractada pels efectes de la pandèmia. El motiu del veto: la negativa d’aquests dos països a lligar el repartiment dels fons al compliment de l’estat de dret.

Tot sembla indicar que la vacuna contra el coronavirus arribarà abans que els primers euros dels fons europeus antipandèmia. Hongria i Polònia es mantenen enrocats en el seu veto a l'aprovació tant del pla de recuperació com del pressupost europeu per la seva vinculació al compliment de l'estat de dret i la resta de països de la Unió no pensen allargar la situació gaire més. Fonts comunitàries han avisat aquest dilluns que si Budapest i Varsòvia no s'han mogut ni una mica abans de dijous (quan hi ha cimera de caps d'estat i de govern), estan llestos per activar el pla B que els permetria driblar el bloqueig del bloc liderat per Viktor Orbán.

Hongria i Polònia tenen segrestats els fons europeus antipandèmia i, per extensió, el pressupost europeu 2021-2027 que, en part, ha de servir per vehicular-los. La raó? Que s'ha aprovat un mecanisme que condiciona el repartiment dels diners al compliment de l'estat de dret, una assignatura que tots dos governs ultraconservadors fa anys que suspenen. Però davant la urgència de la situació i l'immobilisme de Budapest i Varsòvia, la Comissió Europea ja està buscant alternatives que li permetin driblar el veto i activar d'alguna manera l'arribada dels fons europeus deixant fora els països del bloqueig.