Economia 11/02/2021

Brussel·les veu llum al final del túnel i creu que l'economia espanyola creixerà un 5,6% aquest any

Però avisa del risc de fallides empresarials a l'Estat pel pes que hi tenen les pimes i la falta d'ajuts directes

4 min
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni.
Disponible en:

L'economia espanyola es recupera millor del previst. La Comissió Europea veu llum al final del túnel i aquest dijous ha millorat lleugerament les previsions de creixement del PIB de l'Estat, sobretot després que el 2020 la patacada fos inferior a l'esperada. Així doncs, si al novembre els tècnics de Brussel·les anticipaven que el PIB espanyol creixeria un 5,4% el 2021, aquest dijous han esmenat lleugerament la xifra amb un toc d'optimisme i ara preveuen que l'economia millorarà un 5,6%. L'optimisme, però, és "cautelós", deia ahir una font europea, perquè la incertesa continua imperant, sobretot quan la campanya de vacunació avança més lentament del previst i obstaculitzada per les noves variants del coronaviurs.

Amb aquesta prudència present, la Comissió Europea també revisa a l'alça les previsions de creixement de l'economia espanyola el 2022. Si fa tres mesos creia que el PIB progressaria un 4,8% l'any que ve, ara considera que pot arribar a créixer fins a un 5,3%, mantenint doncs gairebé el mateix ritme. Tot i això, a un ritme del 5,6% anual el PIB espanyol no tornaria a nivells del 2019 fins entrat el 2023. Espanya, juntament amb Itàlia, és un dels països que no aconseguirà recuperar els nivells previs a la pandèmia abans que s'acabi el 2022, perquè cal recuperar una davallada de l'11% del PIB, que és el que l'economia espanyola va perdre l'any passat. El govern espanyol és encara més optimista i calcula que pot fer créixer l'economia un 7% aquest 2021.

Això sí, el rebot de l'economia espanyola seria més fort que el del conjunt de l'eurozona, perquè la seva patacada també va ser més forta. Per als països de l'euro s'espera un creixement del 3,8% aquest any, i la mateixa xifra per al 2022. De fet, si es confirmen les previsions, Espanya seria el país europeu que creixerà més, per davant de França, després d'haver patit la pitjor caiguda el 2020. Així, a l'eurozona es produeix l'efecte invers. Brussel·les empitjora lleugerament la previsió de recuperació per al conjunt dels estats que fan servir l'euro principalment per les incerteses de l'eficàcia i la velocitat de la campanya de vacunació.

Risc de fallida empresarial

Per al conjunt de l'economia, s'avisa que la pandèmia pot deixar "ferides econòmiques més profundes" del que pensem, ha avisat el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni. L'italià ha fet referència no només a la desigualtat agreujada entre països europeus per les seves diferents capacitats de respondre a la crisi, sinó també a les fallides empresarials, que podrien tenir un "fort impacte" si es retiren abruptament ajuts com els que financien els ERTOs. Gentiloni avisa dels riscos lligats a aquest escenari, que podrien agreujar la desigualtat interna, amb augments de l'atur i complicant encara més la situació dels ja més febles, com els joves o les dones.

Fonts europees expliaquen que Espanaya és especialment vulnerable davant la possibilitat de patir un allau de fallides empresarials pel pes que tenen en la seva economia les petites i mitjanes empreses, que tenen menys capacitat de reaccionar davant els xocs negatius. “És cert que el govern espanyol no ha donat fins ara tant suport directe com altres països en aquest sentit, però ha afirmat que està a punt per fer-ho”, apunten. Des del ministeri d’Economia reconeixen que hi ha hagut un augment d’insolvències i que es preveu que es repeteixi el 2021, però asseguren que no veuen una especial preocupació a Brussel·les pel cas espanyol, perquè “és un problema generalitzat”, que s’abordarà en les pròximes reunions de ministres de l’Eurogrup.

L'impacte del turisme

Justament els països on aquesta diferència entre els nivells del 2019 i els actuals és més gran són aquells que depenen més fortament del turisme i els serveis. Com assenyala la Comissió Europea, els gaps més grans es donen a Grècia, Croàcia, Malta i Espanya, on freguen o superen el 10%. En canvi, els més petits són els de Polònia, Finlàndia o Lituània (amb diferències del 2%). Els tècnics europeus dediquen en aquestes previsions un capítol especial a fixar-se en l'impacte del turisme, que ha patit caigudes del 70%. Un sector en què Catalunya ha sigut una de les regions més afectades, com es pot veure en el següent mapa. "Molts països mediterranis han patit una davallada del turisme coster més forta per la seva dependència del transport aeri", apunta l'informe de la Comissió.

L'evolució del turisme per regions europees el 2020

Ara bé, de la mateixa manera que el turisme ha sigut un dels sectors més colpejats per les restriccions de moviment i el tancament de fronteres, Brussel·les espera que vagi recuperant força aquest 2021 i, sobretot, el 2022. D'aquí la previsió d'un creixement "encara consistent" del 5,3% per a l'economia espanyola el 2022. Al mateix temps, però, la Comissió recalca que la incertesa a l'hora de poder planificar i, sobretot, el turisme que ve de fora d'Europa continuaran hipotecant l'evolució d'aquest sector sobretot aquest 2021.

L'empenta dels fons antipandèmia

De tota manera, les previsions de la Comissió Europea no tenen en compte l'impuls que donaran els fons antipandèmia, perquè encara no hi ha prou informació per calcular fins a quin punt podran empènyer a l'alça les economies europees. Espanya rebrà més de 140.000 milions d'euros entre crèdits i subvencions i per a aquest 2021 n'ha pressupostat 27.000. Un primer avançament de 10.000 milions hauria d'arribar a finals d'estiu. "Això significa que la recuperació el 2021 i el 2022 serà més forta del que estem projectant", ha dit Gentiloni, que apunta que en funció dels estats l'impuls que poden donar els fons de recuperació pot aportar augments d'entre un 2% i un 3,5% del PIB durant els anys en què es vagin absorbint els diners europeus.

Mentre això no passa, però, les economies europees tenen barra lliure per gastar i augmentar el dèficit impulsant mesures de suport als treballadors, empreses i aturats davant la frenada econòmica. A Brussel·les ningú discuteix la necessitat de continuar amb les polítiques d'estímul fiscal però hi ha veus tant dintre de les institucions comunitàries com en alguns governs estatals que es pregunten fins quan han de durar. De moment fonts europees reiteren que "la retirada de les mesures s'ha de calibrar" perquè no pot ser "ni massa ràpida ni massa lenta".

stats