La resposta dels països a la crisi agreuja la desigualtat

Brussel·lesDavant l’aturada econòmica global provocada per la pandèmia del coronavirus, institucions, acadèmics i ciutadans han girat la vista ràpidament cap als governs, en un atac de keynesianisme que reclama respostes ràpides a nivell fiscal per evitar el col·lapse. Primer els bancs centrals han garantit una xarxa de seguretat que ha permès als governs obrir la cartera. Però les respostes han sigut molt desiguals, també dins les fronteres d’una UE amb un pressupost comunitari minúscul i que intenta desencallar una resposta comuna davant el xoc nord-sud.

Els governs europeus van començar a actuar perquè la Comissió Europea va suspendre les normes fiscals donant màniga ampla i incentivant la despesa encara que impliqui disparar dèficit i deute. També es van flexibilitzar al màxim les normes que regulen les ajudes d’estat. A partir d’aquí, cada país ha actuat en funció de les seves voluntats i capacitats. I, malgrat les primeres pors al fet que la situació fos aprofitada per governs d’esquerres com el portuguès o l’espanyol i això accelerés una crisi de deute al sud, qui realment ha utilitzat tot l’arsenal han sigut governs conservadors. Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit, per aquest ordre, són els que han destinat més percentatge del PIB a una resposta que principalment s’ha donat amb subvencions directes, ajornaments de pagaments d’impostos i facilitat de crèdit.

Alemanya, incomparable

“La meitat de les ajudes d’estat aprovades per la Comissió les ha donat Alemanya”, constatava l’alt representant de la UE, Josep Borrell, dijous en una videoconferència amb periodistes. “Estem desequilibrant molt el mercat únic, era necessari facilitar les ajudes d’estat, però les dona qui les pot donar”, concloïa.

Alemanya ja ha dedicat més d’un 10% del seu PIB a la resposta fiscal immediata, un percentatge només comparable al dels EUA i gairebé 10 vegades superior a l’espanyol. Són un total de 346.000 milions, dels quals 100.000 han servit per recapitalitzar empreses, 2.800 milions per sanejar els comptes dels hospitals, 50.000 milions per a microempreses i autònoms i 10.000 milions per als esquemes d’ocupació temporal, entre altres mesures.

Per fer-nos una idea de l’abisme entre països, Alemanya destina 17.000 milions d’aquests 436.000 només a ajudar a cobrir despeses de la llar als seus ciutadans. Són 1.000 milions més que tota la resposta fiscal immediata que ha activat Itàlia, que compta amb 10.400 milions per a esquemes d’ocupació i 3.200 milions per a despeses addicionals del sistema sanitari. El suport a les empreses l’ha centrat en crèdits i garanties. També els Països Baixos, amb molts menys aturats que Itàlia i menys impacte de la pandèmia, destinen 10.000 milions a atur i recuperació d’ocupació. A Espanya, són 5.100 milions (segons les estimacions de l’FMI) els destinats a finançar ERTOs, ajudes a autònoms o altres d’extraordinàries per als més vulnerables.

La diferència també és abismal al Regne Unit (on el Banc d’Anglaterra finançarà el govern). L’executiu de Boris Johnson destinarà 48.000 milions només a esquemes d’ocupació. França, per la seva banda, destina 24.000 milions a esquemes per mantenir un 70% del sou de persones que es queden sense feina i fins a un 100% si cobraven menys del salari mínim. També ha activat un fons de solidaritat de 7.000 milions d’euros per a pimes. Portugal subvenciona persones en quarantena o que s’han de fer càrrec de criatures i els ha ajornat el pagament d’hipoteques fins a sis mesos.

La major part del gruix de les mesures adoptades (per exemple, a Itàlia suposen gairebé el 30% del PIB) són les que injecten liquiditat a través de crèdits o garanties. Roma destina 200 milions en garanties als bancs perquè donin crèdits a les empreses avalats entre un 70% i un 90%, a condició de deixar de pagar dividends en 12 mesos. També França ha aprovat esquemes similars i ha avalat una línia de 7.000 milions de crèdits a Air France.

Aquests són el tipus d’ajuts que permetran que certes empreses no caiguin en els països que les poden apuntalar, mentre que es veuran molt afectades en d’altres. Per això cal una resposta comunitària que redueixi les desigualtats (fins ara només s’han aprovat crèdits i Brussel·les ha endarrerit la presentació d’un fons de recuperació que ja ha rebaixat a instrument). Com adverteix l’economista de Bruegel André Sapir, “la resposta aprovada fins ara no és suficient, però és un reflex de l’Europa que tenim”. El mateix apunta l’economista Marcello Messori, de l’escola de política europea de la Universitat de Luiss: “Sense solucions cooperatives, la postcrisi es convertirà en divergències entre els estats forts i els febles, però la pandèmia ha arribat sense una Unió federativa”.