LondresCaiguda del 14% del PIB el 2020 i augment de l’atur fins a superar el 10%. Aquest serà, en síntesi, el paisatge del Regne Unit després de la batalla del covid-19 previst pel Banc d’Anglaterra. A partir de models històrics, la institució creu que el país fa front a la davallada del PIB més dura des del 1706.
En la primera setmana del confinament, el govern va decidir pagar el 80% del salari dels treballadors fins a un màxim de 2.750 euros mensuals. A més, va posar en marxa un mecanisme d’ajuda financera per als cinc milions d’autònoms del país. En xifres absolutes, entre els diferents programes el cost ja supera els 110.000 milions d’euros. I encara augmentarà en uns 33.000 milions més si el govern manté fins a finals de juliol la cobertura. Se n’han beneficiat 6,3 milions d’assalariats de 800.000 empreses.
Però les decisions més importants començaran a partir de la desescalada. Les que es prenguin condicionaran el futur dels entre 27 i 30 milions de persones que ara depenen dels ingressos de l’estat.
El consum domèstic va caure d’un dia per l’altre un 30%, les vendes de les empreses un 45% i la inversió empresarial més del 50%. Això s’ha traduït en una pèrdua de líquid sobtada i massiva. En els primers sis mesos de l’any l’impacte és devastador: una caiguda del PIB del 30%. Quan es reobri el país, el consum no es recuperarà immediatament, tot i que d’acord amb la mateixa previsió del Banc d’Anglaterra el PIB podria rebotar fins al 15% el 2021. Una dada molt optimista, d’acord amb Andrew Sentace, exmembre del comitè de política monetària del banc. “Les mesures de distanciament social a què estarem sotmesos durant un temps tindran un impacte innegable en el consum”, declarava dijous a la BBC, després de saber l’escenari que preveu el supervisor.
El Regne Unit té una economia molt dependent dels serveis i el sector terciari; el turisme i la indústria de l’aviació també es veuran molt afectats. Les setmanes vinents el ministre d’Economia haurà de decidir com fa la transició. Si posa fi de cop al programa d’ajuda als salaris, les cues de l’atur que fins ara s’han dissimulat es dispararien molt per sobre del 10% previst.
Es tornaria als anys 70 i 80, quan als aturats se’ls va abandonar a la seva sort. Segons Alistair Darling, el ministre del Tresor que va rescatar els bancs el 2008, “l’únic que es pot fer és intervenir l’economia, probablement fins a finals d’any”. En cas contrari, la depressió seria infinitament més greu que no pas l’endeutament públic. El Regne Unit va acabar la Segona Guerra Mundial amb un deute sobre el PIB del 250%. Llavors va ser necessari, i Darling diu que ara també. La factura trigarà dècades a pagar-se però és la sortida.
