Economia 16/04/2021

Els governs del sud apressen Brussel·les perquè acceleri l'aprovació dels plans de reformes

Estats com Espanya o Portugal volen reduir els terminis, mentre que Alemanya o els Països Baixos no tenen tanta pressa

3 min
El govern espanyol va avançar ahir que el pla tindrà 212 mesures.

Brussel·lesFa mesos que els tècnics de la Comissió Europea negocien amb els governs de la Unió tant les línies mestres com els detalls més minuciosos dels plans de reformes que els han de permetre rebre la seva porció dels fons europeus antipandèmia. La data límit per presentar els documents és el 30 d'abril, i els més necessitats, com Espanya, Portugal o Grècia, han fet la feina els primers de la classe. Ho tenen gairebé tot a punt, i per això pressionen Brussel·les perquè s'afanyi a donar-los la llum verda i activar els mecanismes perquè els diners comencin a fluir com més aviat millor.

"Estic convençuda que aquesta tarda força governs insistirem en la urgència i la necessitat que s'aprovin els plans com més aviat millor", ha dit la vicepresidenta espanyola, Nadia Calviño, en una roda de premsa prèvia a la reunió de ministres de Finances de la Unió Europea celebrada aquest divendres virtualment. Segons la legislació del fons de recuperació, una vegada presentats els plans de reformes, els tècnics de Brussel·les tenen dos mesos per pronunciar-se i després el Consell (on hi ha representats els governs) té un altre mes addicional. Però una font diplomàtica es preguntava aquesta setmana per què calen dos mesos més d'avaluació després de mesos de negociacions.

Han passat 333 dies des que Angela Merkel i Emmanuel Macron van posar sobre la taula una proposta per crear un fons de recuperació de mig bilió d'euros amb deute comú. Aquesta iniciativa sense precedents es va convertir finalment en un fons de 800.000 milions d'euros (amb preus actualitzats del 2021) entre crèdits i subvencions directes que encara no ha vist la llum i, en plena nova onada del coronavirus, la urgència s'agreuja. Sobretot per a les economies que s'han vist més afectades pels confinaments, com l'espanyola, la portuguesa o la grega, amb un gran pes del turisme. Per això aquests governs, i també el francès, són els que tenen més avançats els plans de reformes després de setmanes d'estira-i-arronses amb els tècnics de la Comissió.

"Aprovarem el pla i l'enviarem a Brussel·les com més aviat millor: ens queden aquests dies per acabar d'enllestir els últims detalls", ha dit Calviño, que ha assegurat que es farà arribar abans del 30 d'abril. Altres governs, com l'alemany o el neerlandès, no tenen tanta pressa i interpreten la data del 30 d'abril com un límit tou i avisen que els seus programes arribaran més tard. Després de la reunió dels ministres de Finances, el vicepresident econòmic Valdis Dombrovskis, s'ha mostrat confiat que la "gran majoria" dels governs presentaran els seus plans a finals d'aquest més però ha demanat plans de recuperació de "qualitat" si els governs volen que l'avaluació sigui ràpida.

Els obstacles a superar

Però el cert és que, per molt que la Comissió Europea accedís a escurçar els terminis, Brussel·les no pot començar a repartir els diners fins que tots els estats membres de la UE hagin ratificat la legislació, que li permetrà endeutar-se i captar els 800.000 milions d'euros que sumen el conjunt dels fons antipandèmia. I aquí les incerteses són diverses. A hores d'ara són 17 els països que ja han conclòs el tràmit, però la situació s'ha complicat lleugerament a Polònia, on el debat polític està encès. L'altre entrebanc són els Països Baixos, on encara s'està negociant la constitució d'un nou govern.

I, finalment, potser el més preocupant és Alemanya, on el Tribunal Constitucional té paralitzada sine die la ratificació dels textos després d'un recurs que posa en dubte les competències de la Unió Europea per activar una resposta fiscal conjunta d'aquestes dimensions. Fins ara, tant Brussel·les com el mateix govern espanyol han insistit en la "confiança" que tots els obstacles se superaran abans del juny perquè la Comissió, que ja ho té tot a punt, pugui començar a emetre deute. Per això, en resposta a si té un pla B per si les coses van mal dades, Calviño s'ha limitat a explicar que a Espanya no li cal que els fons comencin a arribar perquè ja els té previstos als pressupostos generals de l'estat i preveu cobrir-los amb deute propi mentre no arribin els diners.

stats