La reina Camil·la va patir un intent d’agressió sexual quan era adolescent, segons un nou llibre sobre la família reial britànica. Camil·la hauria aconseguit repel·lir l’agressor clavant-li el taló de la sabata. L’episodi es recull a Power and the Palace, un nou llibre sobre la família reial de Valentine Low, que havia treballat a The Times. Segons l’autor, la reina va explicar l’experiència a Boris Johnson el 2008, quan ell era alcalde de Londres.

Nou comunicat del Palau de Buckingham sobre la salut dels membres de la família reial britànica. Aquest cop, per informar que la reina Camil·la va contraure al novembre un virus pulmonar durant el viatge oficial entre Austràlia i l'Índia que li impedeix assistir als actes oficials. Malgrat que ja fa un mes que va contagiar-se d'una "horrible infecció", l'equip mèdic de la Corona ha optat per apartar-la dels afers reials, motiu pel qual no hi serà a la recepció de l'emir de Qatar Sheikh Tamim bin Hamad al-Thani d'aquest dimarts.

Carles III ha reaparegut aquest matí després de gairebé tres mesos apartat dels assumptes reials pel càncer que li va ser diagnosticat. El primer acte oficial ha estat, precisament, la visita a un centre hospitalari de Londres especialitzat en la investigació oncològica, on ha rebut la distinció d'ambaixador de la recerca pel càncer al Regne Unit. En la visita també l'ha acompanyat la reina Camil·la, que en els últims mesos s'ha encarregat de substituir el seu marit en bona part dels actes de la Corona.

Bones notícies per a la família reial britànica. O, almenys, per a una part de la família. Just un mes després de l'última aparició en públic de Carles III, que va tenir lloc el passat 31 de març als terrenys del castell de Windsor, el palau de Buckingham ha anunciat aquest divendres a la tarda que el monarca "tornarà a les seves funcions públiques" dimarts vinent. Hi tornarà en companyia de la reina Camil·la, un cop ha completat el que el palau, en el mateix comunicat, ha qualificat de "període de tractament i recuperació". Tot fa pensar, per tant, que Carles ha superat la malaltia. O, si més no, que està en el camí de superar-la i que ha respost bé a la medicació.

Aquest diumenge, a mig matí, els poc més de 400 metres que separen el palau de Sandringham de la petita església de Santa Maria Magdalena esdevindran el centre de l'atenció mediàtica del Regne Unit. Tradicionalment –i així va ser la setmana passada, un dia abans que el palau de Buckingham anunciés per a commoció de tot el país que Carles III pateix càncer– el rei i la reina d'Anglaterra passegen fins a la capella per assistir al servei religiós, on són rebuts pel reverend canonge Paul Williams. Quatre-cents metres que permeten a les càmeres de televisió i als fotògrafs enregistrar imatges dels monarques, amb Carles vestint el seu habitual abric de pell de camell, una marca de la casa.

La depauperada imatge de Camil·la Parker Bowles ha experimentat aquestes últimes dècades una millora considerable. Amb els diners dels britànics, des que Buckingham va entendre que ella seria un mal inevitable, a palau van començar una campanya per intentar netejar els seus pecats i convertir-la en una figura digerible per quan s'anunciés el gir definitiu de guió de la seva vida: el casament amb Carles, l'hereu del tron. Ara aquest moment tan inversemblant per a molts ja és aquí. Després d'haver afinat les seves maneres, la seva estètica i d'haver-li fet fer de tot en centenars d'actes oficials per fer-la semblar propera al poble i compromesa amb els problemes aliens, Camil·la arriba com a mestressa al lloc on tothom li va dir sempre que no arribaria ni per la porta del darrere: Buckingham.

Després de setanta anys de regnat, la mort d'Elisabet II va obrir una escletxa molt estreta per debatre sobre el futur de la monarquia al Regne Unit. El professor de dret Craig Prescott, de 37 anys, vingut especialment de Gal·les a Londres per al cap de setmana de la coronació, respon a les preguntes de l'ARA sobre aquesta i altres qüestions al voltant de la casa dels Windsor i el sistema polític britànic.

L'espectacle religiós i militar, tristot si es parava atenció a la cara dels dos protagonistes, que s'ha celebrat a Londres aquest dissabte ha tancat amb pluja torrencial. La retirada del públic de The Mall en direcció a la parada de metro més propera ha estat molt remullada. Vist des d'una certa alçada, des de les escales que condueixen a Carlton Terrace, el granat del paviment de la gran avinguda per on han anat i vingut Carles i Camil·la en el seu recorregut fins a l'abadia de Westminster i de retorn al Palau de Buckingham era un relativament acolorit mosaic de paraigües, amb preferència pel negre. Els seus propietaris es movien lentament amb la satisfacció de la feina feta, d'haver batut un altre rècord –o no, tant és–, de complir amb una tradició incomprensible per a uns i fascinant per a altres.

Com es podia esperar, la coronació de Carles III ha estat un esdeveniment d'abast global que ningú s'ha volgut perdre i per al qual tots els convidats i convidades han posat el millor de la seva part per estar a l'altura. Ha quedat clar que aquesta ocasió era especial fins i tot per als més alts mandataris, acostumats a esdeveniments de gran exigència protocol·lària i de gran impacte mediàtic. Tot i això, el fet que la britànica sigui l'única monarquia europea que encara celebra l'acte de coronació –a la resta els reis només els proclamen– porta incorporada una singularitat especial i una pressió extra. Això s'ha pogut constatar en les vestimentes elegides per a l'ocasió pels Windsor, molt lligats a la tradició i en alguns casos uniformats; i també en els convidats externs a la família, que s'han cenyit a l'exigent protocol anglès malgrat haver-se reservat algunes picades d'ullet als temps actuals.

La borratxera monàrquica que en les pròximes hores es viurà sobretot al centre de Londres ha tingut un pròleg molt adient en forma de pintes de cervesa. Si el restaurant Amar de l'Hotel Palace de Barcelona compta amb Bruce Springsteen, Barack Obama i Steven Spielberg entre els seus clients, el pub Dog & Duck del Soho de la capital britànica ha tingut per una estona com a parroquians el príncep hereu Guillem i Caterina de Cambridge, la dona.

Gairebé vuit mesos des de la mort d'Elisabet II i després de 74 anys d'espera, Carles III serà coronat rei aquest dissabte a l'abadia de Westminster, al centre de Londres, juntament amb la seva dona, Camil·la. Carles III és el monarca més vell que s'instal·la al tron de les illes britàniques i, de retruc, de 14 països i reialmes més que, de moment, el mantenen com a cap d'estat. El que té lloc al llarg del cap de setmana és l'epíleg de l'era elisabetiana i el pròleg d'un nou temps, incert. Fonamental és el paper de comparsa de la immensa majoria dels mitjans de comunicació, amb la BBC al capdavant, que pretenen fer creure a tot el món que la britànica és i serà una monarquia eterna. A continuació, repassem les claus de la coronació: quan serà, quins són els moments més esperats, quin serà el paper de Camil·la, quines relíquies de la casa reial s'exhibiran i com serà el macroconcert de diumenge.

Els Windsor són l'única casa reial europea que manté en l'agenda una coronació pròpiament dita, si bé, constitucionalment, no és preceptiva. Carles III va esdevenir rei en el mateix moment en què Elisabet II va traspassar, el setembre del 2022, perquè el regne no pot quedar sense rei o reina. L'acte del 6 de maig de l'abadia de Westminster, d'arrels mil·lenàries i profundament cristianes –se celebra des del 1066–, és, doncs, una ocasió sobretot simbòlica amb què es mostra la unió d'església i Estat, en tant que el rei n'és el cap.

Un diamant per a l'eternitat? Almenys, amb molta història. Una de colonial. La de l'Imperi Britànic. El nom de la pedra és Koh-i-Nûr, té 105,6 quirats i una forma ovalada. Procedeix de les mines de Golconda, a la regió del delta del Godavari, al centre sud de l'Índia. Quan es va extreure, al segle XII, es creu que tenia 793 quirats. L'original es pot veure a la Torre de Londres, al costat de les 2.800 peces de les joies de la Corona.

Aquesta setmana la reina consort Camil·la ha fet un pas per modernitzar la casa reial britànica. La dona de Carles III ha decidit prescindir de la figura de les dames de companyia, una tradició que data de l'Edat Mitjana. Al llarg de la història aquesta posició l'han ocupat personatges de l'aristocràcia anglesa, com ara Anna Bolena, que va ser dama de companyia de Caterina d'Aragó, la primera dona de qui després seria el seu marit i que l'acabaria decapitant, Enric VIII. Bolena no és l'única de les dones d'Enric VIII que va ser dama de companyia: també van passar per aquesta ocupació Jane Seymour, Caterina Howard i Caterina Parr. En aquella època havien d'acompanyar la reina allà on anés i entretenir-la amb música i balls, a més d'encarregar-se de vestir-la i banyar-la.

Filla d'una família que no ocupava el rang nobiliari que se li pressuposava a una candidata a esposa d'un hereu al tron britànic i criada lluny de la cort, a la zona rural d'East Sussex: aquestes eren les desfavorables circumstàncies de partida per convertir-se en reina de Camilla Shand, que des de la mort ahir de la reina Elisabet II és ja oficialment Camil·la del Regne Unit. No obstant, a pesar d'aquests dos greus desavantatges per accedir al palau per la porta del davant, el destí va ajuntar la dona que sempre coneixerem com a Camilla Parker-Bowles amb Carles d'Anglaterra. I es van enamorar. En efecte, al llarg de la seva vida no només l'atzar ha jugat un paper molt important, també l'amor. El fet que actualment ocupi el lloc que ocupa es deu ni més ni menys que a l'afecte que mai s'han deixat de professar durant 50 anys ella i l'actual rei d'Anglaterra, Carles III. De fet, això és el més rellevant del seu cas: resulta prou estrany en una monarquia que l'amor sigui la clau per explicar el destí; normalment els interessos de la institució passen per sobre de qualsevol element emocional.

Camil·la de Cornualla es va quedar sense atenció mediàtica dimecres quan inaugurava una protectora d’animals perquè la seva Jack Russell li va robar el pla, com es diu popularment. L’esposa de Carles d’Anglaterra i futura reina consort dels britànics va agafar en braços la gosseta, anomenada Beth, i la va pujar prou amunt perquè pogués mossegar la vara que havien preparat perquè s’apartés la cortineta que cobria la placa que deixava constància de la seva visita.