L'adolescència no ha sigut mai una etapa fàcil i el context actual encara la fa una mica més complicada. La crisi econòmica del 2008 ja va demostrar que, com més creix la pobresa, més creix també el nombre d'infants i joves que acaben demanant ajuda perquè pateixen problemes de salut mental. La pandèmia, en la gran majoria dels casos, també ha fet més difícil la vida d'aquest col·lectiu i, a més, ha tornat a fer augmentar les desigualtats socials. Al departament de Salut ja saben quina serà la conseqüència: més trastorns de conducta. A les urgències dels hospitals ja es nota. A més, hi ha un problema afegit: en molts països desenvolupats els nois d'aquestes edats pateixen una "protecció excessiva" dels pares, que va acompanyada d'una "falta de límits", avisa Àurea Autet, psiquiatra i cap de la divisió de salut mental d’Althaia. Aquesta manera d'educar complica encara més la capacitat dels nois d'entomar els conflictes associats a aquesta etapa de la vida i els que vindran més endavant. En la majoria de casos, per sort, després de diferents conflictes i fins i tot amb alguna crisi inclosa, el problema se soluciona amb relativa facilitat, però n'hi ha d'altres que es compliquen i de les males paraules es passa a l'agressivitat, al consum de drogues i a l'aïllament. La primera víctima és el mateix adolescent, però la família i l'entorn més pròxim també en paguen un preu ben alt. La situació és preocupant perquè cada cop afecta més nois i noies i perquè, a curt termini, no hi ha solució.

El nombre de llibreries de la ciutat de Nova York porta molt temps disminuint, però la pandèmia ha afegit un nou motiu d'estrès als llibreters. En els últims cinc anys, diverses llibreries del centre de Manhattan han pres decisions dràstiques. "Ens hem vist obligats a tancar botigues perquè eren extraordinàriament cares i tenien moltes pèrdues", explica a l'ARA James Daunt, conseller delegat de Barnes & Noble, la cadena de llibreries més gran dels Estats Units. 

Un dels locals de flamenc més coneguts de Barcelona, el Palacio del Flamenco, al carrer Balmes 137-139, ha sortit a la venda per un preu de 168.426 euros. Les restriccions per la pandèmia del covid van obligar a tancar les portes d'aquest emblemàtic local el mes de març del 2020, i ja no ha reobert. L'empresa que explotava el negoci, Beltxenea Catering SA, no va poder aguantar l'impacte i va presentar concurs de creditors. Ara, dins del procediment concursal, la unitat productiva d'aquest temple del flamenc ha sortit a la venda, amb l'autorització del jutge i l'administrador concursal, a la plataforma de liquidació d'actius concursals Asemar.

“M’han agafat! Començo el 5 d’octubre!” Tant a la pàgina web com als perfils a xarxes de Tripulantes Aéreos (un portal per a professionals del sector) fa uns mesos que han reaparegut de manera continuada les convocatòries de companyies aèries a la recerca de personal i els missatges dels afortunats que s’han reincorporat després d’un any i mig de pandèmia desastrós per a la indústria. Malgrat que les aerolínies segueixen lluny dels seus nivells d'activitat precovid i que aquest estiu encara no hi ha hagut normalitat en els viatges internacionals, hi ha flotes que comencen a revertir les retallades d’ocupació que han patit des de l’esclat de l’emergència sanitària.

El deteriorament de la situació financera de les empreses i l'atur estructural són dues de les conseqüències de la pandèmia del covid-19 per a l'economia catalana, segons es desprèn de la Nota d'Economia presentada aquest dijous pel conseller d'Economia, Jaume Giró. Un ampli repàs a l'evolució de l'economia de l'any 2020, marcat per la pandèmia, del qual també es poden treure lliçons positives.

Quan va esclatar la pandèmia i els confinaments van aturar en sec les economies de la majoria de països, la Comissió Europea no va dubtar a suspendre per via d'emergència les normes de dèficit i deute i donar barra lliure als governs de la Unió Europea perquè gastessin el que calgués per donar suport a empreses i ciutadania. Les conseqüències per a les arques públiques eren previsibles, per als més ortodoxos fins i tot temudes, i aquest dijous l'agència europea d'estadística, l'Eurostat, les ha confirmades després que el deute públic dels governs de la zona euro hagi superat per primera vegada la barrera simbòlica del 100% del producte interior brut (PIB). El primer trimestre del 2021, el conjunt de les economies que fan servir l'euro van registrar un deute públic equivalent al 100,5% del seu pes, 11,43 bilions d'euros en xifres absolutes.

Agraïments, una breu valoració i a començar a pensar en el futur. La GSMA, la companyia organitzadora del MWC, ha fet aquest dimarts –seguint aquest esquema– el balanç de l'últim Mobile, una edició marcada pel context de pandèmia i pel fantasma de la cancel·lació del 2020 i els posteriors ajornaments. Al final, durant els quatre dies de congrés, hi han assistit presencialment prop de 20.000 persones. Si bé la magnitud és més de cinc cops inferior a la d'altres anys i queda fins i tot per sota del que preveia la GSMA (entre 25.000 i 35.000), l'empresa ha constatat que prop de 100.000 persones s'han connectat cada dia a l'oferta virtual del Mobile.

Més de 140.000 milions d'euros (72.000 milions en ajudes directes) arribaran a Espanya en els pròxims mesos per posar en marxa els projectes finançats pels fons europeus Next Generation. La gestió d'aquesta gran quantitat de recursos públics, però, ha obert un debat sobre com garantir que es reparteixin amb transparència i, sobretot, evitar que quedin "en molt poques mans". La plataforma Open Generation —formada per entitats socials i periodistes— ha presentat aquest dimecres la seva campanya per "fiscalitzar" el repartiment dels fons europeus i el compliment dels objectius i les condicions que s'exigiran a les iniciatives seleccionades.

La pandèmia ja ha deixat 4.500 autònoms catalans sense negoci. La patronal Autònoms Pimec ha presentat aquest dimarts l'estudi Els autònoms a Catalunya 2009-2020 per analitzar l'evolució d'un dels col·lectius que més ha patit la sacsejada econòmica del covid-19 durant l'últim any. "Potser la baixada final encara està per venir, però el més important és que ens hem precaritzat. La resiliència és important, però ens podem trobar que la precarització encara ho sigui més", ha apuntat Elisabet Bach, la presidenta de l'entitat.

Objectiu: recuperar tot el que es pugui de la potència que Catalunya tenia com a destinació turística el 2019. La Generalitat ha presentat aquest dilluns el seu pla per començar a mobilitzar el turisme internacional i atraure'l cap al Principat. Una estratègia que inclou la inversió de 6,5 milions d'euros en una campanya per tenir presència física a les grans fires turístiques que se celebren des d'aquest mes i fins al desembre i mitjançant la qual s'aspira a recuperar la meitat de despesa turística que s'aconseguia abans de la pandèmia. “No podrem arribar a aquests 20.000 milions d'euros [que van gastar els visitants fa dos anys], però esperem recuperar-ne el 50%: entre 11.000 i 13.000 milions”, ha xifrat el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. 

Les grans superfícies han començat la seva particular remuntada. Després de setmanes parcialment tancades, el relaxament de mesures de principis de març va traduir-se en un increment de les vendes del 29% respecte al mes anterior i d'un 16% en comparació amb un any enrere. Així ho indiquen les dades de l'Idescat, que també mostren que no hi va haver un increment similar en tot l'any passat i que és el primer cop en aquest temps que creix la venda de productes no alimentaris: ho fa prop d'un 60%.

Norwegian té la intenció d'acomiadar 1.191 treballadors a tot Espanya. Així ho ha comunicat l'aerolínia noruega als empleats segons la Unió Sindical Obrera (USO) i Sepla, que denuncien que aquest nombre de persones implica el 85% de la plantilla de la companyia a l'Estat. Els sindicats afegeixen també que la decisió s'ha pres després "de més d'un any beneficiant-se de la figura de l'ERTO per causa major". A més, aquest acomiadament massiu suposa acabar amb les operacions de llarg radi que es feien des de Barcelona, així com "una brutal retallada de les operacions de curt radi", denuncien altre cop els sindicats.

Un amic meu em passa dades oficials dels dos darrers anys al sistema universitari català. Fent un capmàs de tot plegat, m’explica el següent: el curs 2018-2019 (just l'anterior a la pandèmia) hi havia uns 259.000 estudiants matriculats en graus i màsters. L’any 2019 treballaven, a les universitats catalanes, gairebé 9.900 docents i investigadors; unes 11.850 persones en els àmbits dels serveis, suport logístic, administració, etc. També segons dades del 18-19, hi havia vora 3.800 estudiants de doctorat i s’havien llegit unes 2.200 tesis doctorals. Entre una cosa i l'altra, el total de població del país vinculada al col·lectiu universitari arribaria als 284.000 homes i dones, grans i joves.

Finals de març del 2021. Tal com estava anunciat, les comparatives interanuals comencen a reflectir que, malgrat els dubtes, l'economia presenta una cara més bona que la que tenia ara fa un any, quan el confinament arrencava no només a Catalunya i a Espanya, sinó a mig món, en resposta a la pandèmia del covid-19.

Passeig de Gràcia, 38-40, al bell mig de la via més luxosa de Barcelona. Poques coses com la seva adreça expliquen la força icònica de l’Hotel Mandarin Oriental de la capital catalana. D’aquí l’impacte simbòlic que té en el sector immobiliari i turístic la notícia que l’establiment de cinc estrelles, propietat del grup andorrà Reig Capital, travessa dificultats. Diverses fonts consultades per l’ARA apunten que l’establiment està en venda. Té un preu de mercat d’uns 220 milions, però en el context actual es vendria per 180.

Sabíem que Espanya era el país d’Europa més afectat pel covid-19, però esperàvem que l’economia pogués recuperar-se ràpidament. Una expectativa frustrada: el Fons Monetari Internacional ha retallat la seva estimació de creixement d’Espanya al 5,9% per al 2021, quan l’estimació anterior se situava en el 7,2%. De moment, el govern encara manté la seva previsió d’un creixement del 9,8%, i el Banc d’Espanya considera tres escenaris que depenen de l’evolució dels contagis i la disponibilitat de les vacunes, amb un creixement que se situaria en el 8,6%, el 6,8% o el 4,2%. L’FMI estima també que la caiguda del PIB el 2020 va ser de l’11,1%, pitjor que a Itàlia (-9,2%), que ha patit unes condicions similars.

"La situació és insuportable". Àlex Goñi, responsable de comerç a Pimec, resumia així aquest dimecres el sentir del sector que representa. La patronal ha ajuntat representats de molts dels sectors per tornar a insistir en la perillosa situació que afronta la petita i mitjana empresa catalana. Abans d'acabar l'acte, però, els queia al damunt una nova galleda d'aigua freda en forma de 14 dies més de restriccions per aturar l'expansió del covid-19. Això vol dir que com a mínim fins al 7 de febrer els restaurants seguiran treballant a mig gas, que el comerç no essencial haurà de tancar el cap de setmana i que els centres comercials seguiran tancats sumant dues setmanes més als 140 dies que acumulen sense activitat des del març de l'any passat.

La pandèmia ha enfonsat els ingressos de les administracions públiques i les ha obligat a gastar més que mai per mantenir amb vida sistemes sanitaris, famílies i empreses. Tot i així, la opinió entre els economistes és unànime: cal elevar encara més el dèficit per fer front a una crisi sense precedents que demana una resposta a l'alçada. De fet, per primera vegada en la seva història la Comissió Europea va decidir suspendre les normes fiscals que impedien sobrepassar el 3% del PIB en dèficit públic i permetre que els estats gastin tan com calgui per aturar l'emergència. A l'ARA hem plantejat aquestes quatre preguntes a cinc economistes catalans.

El producte interior brut -indicador que mesura la mida d'una economia- de Catalunya va augmentar un 16,9% el tercer trimestre d'aquest any respecte al segon, segons les dades revisades de l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat, publicades aquest dilluns. En comparació amb el mateix període del 2019, l'economia catalana es va contraure un 8,8%, una caiguda molt important però molt més moderada que la patida durant el segon trimestre del 2020.