L'Ajuntament de Badalona ha instal·lat una vintena de blocs de formigó sota del pont de l'autopista C-31, just on fins fa pocs dies malvivien en tendes de campanya desenes de persones sense llar, la majoria provinents de l'antic Institut B9. El 24 de març el consistori que dirigeix el popular Xavier García Albiol va ordenar el desallotjament de l'assentament amb la justificació que era una mesura temporal per la necessitat de netejar i sanejar l'espai, ocupat des de finals del mes de desembre de l'any passat. Va dir, però, que un cop passat l'efecte tòxic dels productes utilitzats permetria que es tornés a ocupar. Ara, però, una brigada municipal ha bloquejat totalment l'accés al lloc, que vigila una patrulla de la Guàrdia Urbana, segons informa l'ACN.

Un estossec, el xiuxiueig de dues veus o un fil de música a la nit, en hores en què l'edifici és un desert, posa en alerta els veïns. La sorpresa arribarà a plena llum del dia, quan pugi els graons que van del cinquè al sisè i últim pis de l'escala. Allà just davant la porta blindada d'accés al terrat hi ha un minúscul matalàs encaixonat i una petita motxilla que els residents esporàdics de la nit anterior han deixat abans de sortir quan encara regna el silenci a la finca. Al vespre, hi tornaran sense fer soroll i intentant passar desapercebuts. L'escena és en una comunitat del barri barceloní de Sants que ha decidit en assemblea tancar el tram final de l'escala amb una reixa.

La Generalitat va posar punt final al procés de reallotjament dels expulsats de l'antic institut del B9 de Badalona poques hores d'abans d'acabar el 2025, i ha anunciat l'obertura d'una "nova fase" en el dispositiu d'emergència que impulsa el departament de Drets Socials i Inclusió en col·laboració amb les entitats socials. A partir d'ara, segons apunten fonts de la conselleria, seran els serveis socials de l'Ajuntament de Badalona els encarregats de garantir el seguiment i fer les noves derivacions de la quarantena de persones que encara segueixen dormint sota el pont de la C-31.

També per Nadal, l'activista Carles Sagués ha estat d'aquí cap allà, visitant les desenes de persones que, després de ser desallotjades del B9 de Badalona, continuen malvivint sota el pont de l'autopista C-31. A desgrat seu, Sagués és la cara visible de Badalona Acull, el paraigua d'entitats socials de la ciutat, els voluntaris de les quals posen hores, esforços físics i emocionals per a l'atenció d'aquest col·lectiu. Tot plegat sense ajudes ni subvencions públiques. La dels ocupants de l'antic institut buidat per ordre judicial a principis d'aquest mes no és l'única causa de Sagués, ja que fa anys que brega per evitar desnonaments dels veïns de Sant Roc.

Dues concentracions de posicions a favor i en contra de l’acollida dels desallotjats de l’institut B9 de Badalona s’han enfrontat aquest dilluns a la tarda davant de les portes de l’alberg municipal que es va tancar, fa gairebé dos anys, al barri de Montigalà. Per una banda, centenars d’activistes convocats pel Sindicat Socialista de l’Habitatge han defensat l’atenció humanitària cap al col·lectiu de joves migrants, una desena dels quals ocupa aquest servei des que es van quedar al carrer fa una setmana. Separats per un cordó d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, unes 300 persones han exigit amb crits racistes que se’ls faci fora de Can Bofí Vell i no se’ls doni sostre.

L’oposició d’un grapat de veïns de Badalona ha fet descarrilar el dispositiu d’emergència per acollir 15 de les persones desallotjades dimecres de l’Institut B9. El grup, d’unes poques desenes de persones, ha bloquejat l’entrada de la parròquia Mare de Déu de Montserrat de Badalona per impedir que es posés en marxa el pla pactat entre les entitats socials i el departament de Drets Socials i Inclusió per atendre uns quants joves especialment vulnerables dels expulsats. Però quan faltaven uns pocs minuts per a les 8 del vespre –l’hora d’obertura prevista– els que protestaven s’han plantat al crit de “no passaran”. I finalment, Càritas i Creu Roja han decidit aturar el pla inicial i han traslladat alguns dels joves subsaharians a altres centres d’acollida per passar la nit.

S'han llevat a una hora inusualment tard tenint en compte que són dos joves subsaharians que sobrevivien a l’antic Institut B9 de Badalona, desallotjat dimecres passat. "El nostre cos ha descansat per primer cop en molt de temps, perquè al carrer és difícil estar relaxat i el fred no et deixa dormir", explica Abdu Ngom, senegalès de la ciutat de Saint Louis, de 30 anys, assegut en un sofà a la casa d’Àngela Valeiras. Davant de la "inacció de les administracions", aquesta metgessa jubilada ha decidit passar a l’acció i, commoguda per la crisi humanitària de veure al ras 200 joves, acull des de la nit de divendres Ngom i Serigne Babacar, un altre senegalès de 24 anys. "Als que em diuen que faig bonisme, jo els dic que si el contrari és el dolentisme, a mi sempre em trobaran al costat dels bons", exclama Valeiras.

Amb una mica de sort, la d’aquest dissabte serà l’última nit que l’Amadou i els seus amics passin al ras. Prenen un te calent davant de l’escampall de tendes de campanya que mig centenar d’expulsats de l’antic institut B9 de Badalona han plantat sota el pont de l’autopista C-31, després que la Guàrdia Urbana els fes fora el dia anterior del carrer on s’havien instal·lat un cop desallotjats. “No sabem què serà de nosaltres, però això és molt dur”, es lamenta aquest jove.

Unes 400.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona viuen en amuntegament, en habitacions rellogades i pisos compartits. A partir de l’últim informe FOESSA amb dades del 2024, Càritas Barcelona detalla que en les ciutats incloses en aquesta diòcesi, la precarietat social és més alta que al conjunt de Catalunya i l’Estat, tot i que la millora econòmica i els ajuts socials han fet disminuir la pobresa extrema a la meitat (6%) respecte a les dades del mateix estudi del 2018.

Ajuntaments catalans han llançat un crit de socors perquè la Generalitat no els deixi sols a l'hora d'atendre les persones que viuen al carrer. Tot i que no hi ha un cens oficial que posi xifres al sensellarisme, s'ha constatat que és un fenomen que ja sobrepassa la corona metropolitana i s'estén per localitats petites de tot el país. Els consistoris comparteixen que, ara per ara, la problemàtica no compta amb prou recursos econòmics.

En els últims dos anys, el nombre de persones que dormen als carrers de Barcelona ha crescut en un 43%. Els 600 voluntaris d'Arrels Fundació que la setmana passada van fer un recompte per la ciutat han comptabilitzat 1.982 persones que passaven la nit al ras sobre uns cartons o matalassos en una plaça, sota un portal o en un racó d'un jardí. La xifra és "de mínims", admet la directora de l'entitat, Bea Fernández, ja que no es té en compte els residents en assentaments tancats, naus ocupades ni tampoc els que s'allotjaven al centre obert a l'hivern, que té 100 places. A més, a l'aeroport del Prat es van localitzar 63 persones al voltant de les terminals. "S'ha inclòs només les persones que hem vist, però no les que no hem vist", ha indicat la responsable, que ha reclamat "més coordinació" entre administracions i departaments per poder donar una millor atenció.

Amb l'objectiu de comptar les persones que dormen al ras a Barcelona, més de 600 voluntaris d'Arrels Fundació s'han distribuït per tots els districtes de la ciutat aquest dimecres a la nit en grups de 15, amb bolígraf, paper i un mapa de la zona que els tocava examinar. Per cada persona localitzada, una creueta al plànol i una entrada a l'aplicació que l'entitat ha creat per a aquest dia. Tot i que els resultats no es coneixeran fins d'aquí uns dies, quan s'hagin polit les possibles duplicacions, a l'entitat referent de l'atenció al sensellarisme ningú no dubta que se superarà la xifra de les 1.384 persones de l'últim recompte, de fa dos anys. De fet, aquest any, l'Ajuntament de Barcelona ja estima que són 1.500, sense comptar les que tenen un sostre en un centre d'acollida, hostal social o alberg d'emergència. "Aquest any les dades seran dramàtiques", augura el José Luis, un dels voluntaris.

La pèrdua de l'habitatge és la principal causa del sensellarisme. Fins a un 62% de les persones que viuen al ras, en infrahabitatges o en hostals socials hi han arribat per un problema d'accés a un sostre digne, per davant de les que hi han arribat la falta de feina o per les addiccions o altres circumstàncies. Són dades que aquest dilluns ha presentat el grup d'investigadors convocats pel Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) per intentar analitzar una situació "canviant, diversa, dinàmica i sovint invisible", en paraules de la vocal del grup, l'economista de la UPF Libertad González.

L'endemà de l'incendi que va causar dos ferits lleus, la Guàrdia Urbana ha desplegat aquest dimecres al matí un dispositiu especial per desallotjar els assentaments de barraques situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera. L'assentament està ubicat a la cantonada entre els carrers Bac de Roda i Huelva. Fins allà, s'hi han desplaçat diversos agents –que coordinen l'actuació–, i també furgons dels Mossos d'Esquadra, camions dels Bombers de Barcelona, personal del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) i dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona.

Un record per al Mouad, l'Evgeni, el Josep Maria o la Brigitte. Són alguns dels noms de les 69 persones sense llar que han mort en l'últim any a Barcelona i que les entitats socials han homenatjat amb un emotiu acte davant la catedral, com cada any pels volts de la celebració de Tots Sants. Són més de 600 les persones sense llar –que malvivien al carrer, en pensions o altres serveis socials, modalitats incloses en el sensellarisme– que han mort a la ciutat de Barcelona des del 2016.

No totes les persones que tenen dret a rebre una prestació social la cobren. N'hi ha que ni tan sols la demanen perquè o bé no saben que hi tenen dret o ni tan sols fan la sol·licitud per desconeixement. És el fenomen conegut com a non take-up o bretxa de cobertura, i deixa milers de persones vulnerables sense protecció. Es calcula que a Catalunya el 79% de les famílies amb fills que podrien rebre el complement per infància no el reben; el 18% de les persones que compleixen els requisits per a la renda garantida de ciutadania no se'n beneficien, i un 66% dels potencials usuaris de l'ingrés mínim vital (IMV) tampoc.

El síndic de greuges de Barcelona proposa que el sector turístic ajudi a millorar el model municipal d’allotjament temporal d’urgència. En un informe presentat aquest dimarts, David Bondia aposta per un “canvi de paradigma” en un sistema que, segons afirma, s’ha demostrat “ineficaç” per complir l’objectiu que hostals i pensions siguin un recurs temporal i d’urgència perquè les persones vulnerables que són desallotjades hi passin uns mesos abans de tornar a un habitatge.

Una de cada tres criatures viuen en famílies pobres. És per aquests 470.000 menors que la Generalitat planteja reformar l'actual sistema de prestacions per tal d'augmentar el nombre de famílies que reben ajuts fins a cobrir el 44% de la població infantil. L'objectiu és reduir la taxa de pobresa infantil, "almenys" per equiparar Catalunya a la mitjana de la Unió Europea, segons ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la presentació aquest dilluns d'un pla que va formular ara fa un any l'executiu presidit per Pere Aragonès. Per a aquest any el Govern hi destinarà uns 700 milions d'euros.

Badalona continua sense alberg municipal per a persones sense sostre, un any després que l'alcalde, Xavier García Albiol, prometés obrir un nou centre per substituir el de Can Bofí Vell, tancat per una ordre municipal que va deixar al carrer els 45 usuaris que hi feien nit. Llavors, el dirigent popular va justificar el desmantellament del servei per reformular-lo i es va comprometre a crear 26 places noves i una promoció de 24 habitatges de protecció social. Però des de l'entitat Badalona Acull, denuncien la "falta de voluntat política" del consistori per atendre els col·lectius més vulnerables. Per la seva banda, l'ajuntament badaloní no ha respost a les preguntes de l'ARA.

Finalment, el Govern i els ajuntaments del Prat i de Barcelona ultimen un acord per atendre les 160 persones que es calcula que cada nit pernocten a les terminals de l'aeroport barceloní. Les tres administracions preveuen signar un contracte que s'haurà de renovar cada any en què l'executiu català es compromet a aportar mig milió d'euros per cobrir les necessitats bàsiques i l’acompanyament social d'aquestes persones. De fet, es tracta de tornar al pla especial per al sensellarisme que ja va arrencar el 2011, que es va aturar a finals del 2023 quan va caducar l'anterior pacte i no es va renovar per qüestions polítiques. Des del Prat, s'urgeix a buscar una data per a la rúbrica del text perquè es pugui "formalitzar al més aviat possible".