Amb la represa del curs polític, Salvador Illa i Jaume Collboni han mantingut la primera reunió institucional des que el líder del PSC va arribar al Palau de la Generalitat. Una trobada que ja van pactar el 23 d'agost després d'un primer contacte entre els dos mandataris. La reunió ha servit per concretar i desbloquejar diverses qüestions. D'entrada, Illa i Collboni han acordat desbloquejar els 637 pisos socials que s'havien de posar en marxa a Barcelona i que el govern de Pere Aragonès va frenar argumentant que s'havia quedat sense pressupostos, tal com va avançar l'ARA. Aquest setembre el Govern ja té previst publicar les licitacions dels concursos d'arquitectura, valorats en uns dos milions d'euros, malgrat continuar amb els comptes prorrogats. "Els diners estan garantits per fer-ho, hi haurà els recursos disponibles", ha assegurat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una compareixença posterior a la reunió.

La caiguda d'una palmera va provocar aquest dijous la mort d'una noia de 20 anys que era a la plaça Emili Vendrell, al barri del Raval de Barcelona. Tal com va explicar l'ARA, els veïns havien obert una queixa a l'Ajuntament el mes de març passat en què advertien que l'arbre estava en mal estat. Segons ha informat el consistori aquest divendres, una setmana després de la queixa dels veïns la brigada de manteniment va fer una inspecció ocular de l'arbre i "no hi va veure anomalies". Per precaució va posar el cas en coneixement dels tècnics d'arbrats, que van fer una nova revisió dos dies més tard, el 24 de març. Tant en un cas com en l'altre les inspeccions van ser només oculars, no es van fer proves de resistència del tronc. En la segona inspecció els tècnics tampoc van veure "cap anomalia", per la qual cosa es va tancar la incidència, ha explicat Francesc Jiménez, gerent de Parcs i Jardins de Barcelona.

Jaume Collboni ha presentat aquest dijous el que serà el nou govern de Barcelona. El nou alcalde s'ajudarà de vuit comissionats per poder governar amb només deu regidors. Fins ara s'havia explicat que el nou govern tindria quatre grans tinències d'alcaldia, la primera de les quals, ostentada per Laia Bonet, és la que s'ocuparà dels grans temes d'urbanisme, serveis urbans i habitatge. Avui, que s'ha baixat al detall de les regidories, s'ha vist que no hi haurà cap regidor que assumeixi les tasques específiques de mobilitat, com passava el mandat passat, sinó que serà la mateixa tinent d'alcaldia la que tingui control directe d'una àrea que genera tant de debat. I passa una cosa similar amb un altre dels àmbits que sol ser calent: el turisme. No hi ha una regidoria específica, sinó que penja de la quarta tinència, la de Jordi Valls, que s'ocupa de temes econòmics. "Totes les àrees estan cobertes", ha dit Collboni. El que sí que puja a categoria de regidoria és el sector de la restauració, que formarà part de l'àrea de mercats i comerç, pilotada per Rosa Alarcón.

Tot i que el mateix dia que va ser proclamat alcalde de Barcelona Jaume Collboni va signar un decret en què mantenia el gruix dels gerents del govern anterior (tots cessats i reposats en el càrrec), el socialista ja ha anunciat avui els grans canvis en l'estructura directiva de l'Ajuntament. Un serà el de l'arquitecte en cap, un càrrec que en l'últim mandat ocupava Xavier Matilla i que l'equip de Collboni ha proposat ara a Maria Buhigas, que és arquitecta i urbanista i que va ser regidora d'ERC durant un tram del mandat passat. Serà la primera dona a ocupar el càrrec a Barcelona. L'enginyer en cap, una figura que no existia al consistori des de l'època de l'alcalde Joan Clos, serà Oriol Altisench, que ja treballava a l'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament i que va ser degà del Col·legi d'Enginyers de Camins. Tots dos han comparegut, aquest dijous, al costat del nou alcalde i de la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, per fer públics els grans canvis a l'estructura gerencial. A banda de Matilla, tampoc continuen altres alts càrrecs de l’era Colau com el gerent d’Habitatge, Javier Buron, o el d’Hisenda, Jordi Ayala.

Barcelona ha estrenat aquest dilluns nova etapa sota la batuta de l'alcalde Jaume Collboni: el retorn de la ciutat als alcaldes socialistes després de 12 anys de parèntesi (tot i que en els últims dos mandats el PSC ja havia format part del govern). L'ajuntament de Collboni comença a caminar amb la minoria més petita que s'havia vist fins ara a Barcelona: deu regidors de 41. Un menys dels que tenia Ada Colau quan va arribar a l'alcaldia el 2015, abans que sumés –i expulsés posteriorment– els socialistes del govern (en aquell impàs d'un any i mig tenien 15 regidors) i quatre menys dels que tenia Xavier Trias el 2011. El primer cartipàs de l'etapa Collboni, que encara és provisional per garantir que la màquina comença a funcionar, divideix les (moltes) àrees a gestionar en quatre grans tinències d'alcaldia: la de Laia Bonet, un macrobloc amb l'urbanisme, la mobilitat, l'habitatge i l'espai públic; la de Maria Eugènia Gay, que inclou des de drets socials a esports o cultura; la d'Albert Batlle, que es manté com a referent de seguretat i suma la gestió del districte més complicat, el de Ciutat Vella, i la de Jordi Valls, que se centra en l'activitat econòmica.

"Un monument que travessa tot Barcelona". Així és com defineix el regidor de Ciutat Vella i Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, el rec Comtal, una séquia medieval a l'aire lliure amb mil anys d'història que va abastir d'aigua la ciutat fins a mitjans del segle XX. El rec Comtal, amb 13 quilòmetres de llargària, neix a Montcada i Reixac i passa per onze barris dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, l'Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella. Tot i la importància que va tenir en el passat, quan era en un espai de reunió o d'explotació agrícola i industrial, actualment ha quedat amagat sota el creixement urbà.

Si bé l’arribada de BCN en Comú podia semblar un moment constituent en les polítiques i la governança de les institucions culturals, una anàlisi en profunditat posa en evidència una clara continuïtat en els governs socialista, convergent i dels comuns. Expressions com ara “governar amb la ciutadania i no en nom de la ciutadania” o “la revolució democràtica dels moviments veïnals” dels primers discursos d’Ada Colau avui han perdut el sentit. Un repàs a les polítiques municipals mostra que, tot i l’històric protagonisme municipal en els equipaments de ciutat, no hi ha hagut cap canvi important en les formes de governança. També el Consell de Cultura de Barcelona ha tingut un perfil baix a l’hora de promoure la participació. L’anàlisi pressupostària també demostra una clara continuïtat. Aquestes són les conclusions d’un ampli estudi de la Universitat de València finançat pel ministeri de Ciència sobre la política cultural municipal a Espanya amb una especial atenció al cas de Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona ha enviat una carta als directors d'equipaments culturals públics per demanar-los que condemnin la guerra i facin una crida a la pau. El tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, sol·licita que "mentre s'allargui el conflicte facin de cada equipament un altaveu des d'on, desacomplexadament, s'exigeixi la fi dels atacs". Martí subratlla que "s'ha de distingir entre l'actual govern rus i la ciutadania" i demana que es mantingui la programació amb artistes russos "amb l'única exigència de compartir la condemna a la guerra". "Estic convençut que aquest simbòlic granet de sorra servirà perquè la cultura russa pugui alliberar-se de qui ha dut aquest gran país a una guerra abominable", afegeix. L'Ajuntament de Barcelona ja va aprovar en l'últim ple una declaració institucional de condemna a la invasió d'Ucraïna.

Les eleccions del 14-F, marcades pel context de pandèmia i la por al contagi, no seran convencionals tampoc en la tria dels col·legis electorals. A Barcelona, on se n'han habilitat 94 més del que és habitual per reduir el nombre de votants per mesa i poder col·locar-hi taules més grans, es podrà votar per primera vegada en mercats municipals, com el de Sant Antoni, on no s'està celebrant el mercat dominical i on hi haurà quatre col·legis –29 meses–, i al Camp Nou –en concret a l'auditori–. També s'han habilitat de manera inèdita 23 poliesportius i hi haurà 11 carpes per ampliar capacitat en alguns col·legis.

El govern d'Ada Colau i Esquerra Republicana han arribat a un acord per donar llum verda als pressupostos del 2021 de la ciutat de Barcelona, tal com va avançar ahir l'ARA. Aquest matí han verbalitzat el pacte en una roda de premsa en què l'alcaldessa Colau i el líder d'ERC al consistori, Ernest Maragall, han anunciat un "gran acord pressupostari progressista". L'Ajuntament aprovarà en el ple d'aquest dimecres la proposta de pressupost amb, com a mínim, els vots dels republicans. Els nous comptes marquen una xifra rècord de 3.231 milions d'euros (un 6,5% per sobre de l'actual) i preveuen, davant del context de crisi actual, augmentar l'endeutament en 150 milions. "Tenim els recursos necessaris i ens podem endeutar", ha dit Maragall en aquest sentit. Aquest serà el segon pressupost que el govern del consistori pacta amb ERC, ja que l'any passat també es va arribar a un acord amb la formació republicana.