Tot i que sembli estrany perquè gairebé ningú ho compleix, encara és obligatori portar posada la mascareta al transport públic, en concret a dins dels vagons de tren i metro i també dels autobusos, avions i taxis. De tots aquests llocs, segurament l'avió és on és més fàcil fer complir la norma perquè hi ha una tripulació que s'encarrega de vigilar-ho, però a la resta de transports cada vegada és més difícil veure la majoria dels passatgers amb mascareta. Les raons d'aquest incompliment són diverses. En primer lloc, és evident que el pas del temps i el cansament associat a dos anys de pandèmia amb restriccions dures han fet relaxar els hàbits de la ciutadania, que a més veu que el coronavirus ha desaparegut pràcticament de l'agenda mediàtica.

“Uala, mama, mira, és molt freda!”, crida un nen que ha sortit disparat del cotxe, tan bon punt han aparcat al pàrquing de la Molina-Masella. Aquest dissabte l’estació d’esquí ha donat el tret d’inici a la temporada i uns quants infants han tocat la neu per primera vegada. “Tinc les mans congelades!” –es queixa el marrec– “Sí, esclar, si la toques sense guants com vols no tenir fred!”, li retreu la mare mentre busca els seus guants a la motxilla. Es nota que hi ha moltes ganes de lliscar per les muntanyes: des de primera hora no deixen d’arribar vehicles, que han format algunes cues a les carreteres d’accés. Famílies amb fills, colles d’amics i parelles descarreguen els esquís i es posen les botes per estrenar les pistes enfarinades que feia mesos que no trepitjaven. 

A finals d'aquest 2021, deu països d'ingressos alts tindran un excés de vacunes de 870 milions de dosis, segons les dades que manega Metges Sense Fronteres. Un excedent que podria obligar a la destrucció de 241 milions de vials a finals d'aquest mes. O a una donació apressada a països pobres, sense temps perquè es puguin administrar, com ja ha passat en diferents ocasions al llarg de l'any. Per exemple, el Sudan del Sud va haver de destruir 60.000 dosis al juny, i Malawi 20.000. Per la seva banda, la República Democràtica del Congo no va poder utilitzar la majoria de l'1,7 milions de dosis d'AstraZeneca que va rebre del programa Covax a causa de la proximitat de la data de caducitat.

Lorenzo Damiano ha sigut una de les cares visibles del moviment antivacunes contra el covid a Itàlia. Ara, però, la malaltia l'ha fet canviar d'opinió de forma radical. Després de passar una setmana a l'hospital després d'haver-se contagiat, ha demanat perdó i ha assegurat que, quan pugui, es vacunarà. En un vídeo que ha gravat des de l'habitació on ha estat ingressat, Damiano s'ha mostrat penedit i ha instat els italians a "seguir la ciència". "Clarament, la meva visió del món ha canviat; estic a punt per dir a tothom que és important seguir col·lectivament la ciència, la que et cura i et salva", ha manifestat.

Alemanya ha decidit estrènyer encara més el setge a les persones que no s'han vacunat contra el covid. La cancellera sortint, Angela Merkel, ha anunciat aquest dijous que les restriccions per limitar la vida pública als no vacunats s'ampliaran a escala nacional, mentre que ara s'aplicaven només en algunes regions. A més, el país avança cap a la imposició de la vacunació obligatòria. El Bundestag (la cambra baixa del Parlament) ho debatrà les pròximes setmanes, amb la intenció que la llei que ho permeti entri en vigor al febrer, en un intent d'augmentar la taxa d'immunització, estancada al voltant del 68% de la població general amb la pauta completa.

Les autoritats sanitàries dels Països Baixos han declarat aquest dimarts que la variant òmicron del covid-19 ja era al país abans que els dos avions procedents de Johannesburg i Ciutat del Cap, que se suposava que havien introduït el nou virus al país a través de catorze persones contagiades, aterressin el dia 26 de novembre a l'aeroport de Schiphol, a Amsterdam. "Hem identificat la variant òmicron de coronavirus en dues mostres de tests que es van fer els dies 19 i 23 de novembre", ha confirmat l'Institut Nacional de Salut Pública neerlandès. "Encara no se sap del cert si aquestes persones van visitar Sud-àfrica", ha puntualitzat. Els dos casos d'òmicron seran estudiats per intentar determinar el curs del seu contagi.

"Vacunar el món". Aquest és un dels eslògans que la Comissió Europea fa servir cada cop que anuncia una donació de dosis de les vacunes contra el coronavirus per a la plataforma Covax, destinada a fer arribar vials als països amb menys recursos. Però la detecció de la temuda variant òmicron a Sud-àfrica ha posat en evidència la desigualtat en la vacunació. La baixa taxa d'immunització dels països de la regió prova el fracàs de Covax i revifa inevitablement el debat sobre l'accés a les vacunes dels països amb menys recursos. Covax no ha lliurat ni un 14% de totes les dosis que fabricants i països han compromès, segons les últimes xifres de la base de dades que recull l'Unicef.

La variant òmicron ha posat de nou sobre la taula la desigualtat global en el repartiment de les vacunes. Mentre que a la Unió Europea i als Estats Units es debat si posar en marxa la tercera dosi de la vacuna a escala general, en alguns països africans, com Burundi, pràcticament no s’ha vacunat ningú. A l'Àfrica, on hi ha 54 països, l’únic amb un percentatge d'immunització considerable és el Marroc, que supera el 60%. A tot el continent, on viuen més de 1.200 milions de persones, només s’ha vacunat un 6% de la població. Des de l’inici de la pandèmia s’hi han detectat 9 milions de positius, dels quals més de 220.000 han acabat amb la mort dels pacients. El gran repte, però, és saber fins a quin punt les xifres són representatives de la realitat: les males infraestructures i els pocs recursos impedeixen que els estats puguin tenir una radiografia perfecta de la situació pandèmica. Aquest aspecte també és una barrera per a les campanyes de vacunació.

La variant òmicron ja ha arribat a Espanya. El servei de microbiologia de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha detectat el primer positiu d'aquesta mutació en un home de 51 anys, que procedia de Sud-àfrica però havia fet escala a Amsterdam i que "es troba bé", amb símptomes lleus. A més, Catalunya també estudia dos casos sospitosos més d'aquesta variant que ha fet saltar totes les alarmes dels països europeus, ja que tot i que n'hi ha poca evidència, es tem que sigui més transmissible i pugui causar infeccions més severes, també entre persones vacunades.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha donat una primera llum verda d'emergència a la píndola antiviral molnupiravir, de la farmacèutica Merck, perquè aquells governs que vulguin administrar-la d'emergència tinguin una guia clara d'actuació. Segons els experts del regulador europeu, aquest fàrmac oral es pot administrar per tractar adults infectats de covid i que tenen risc de desenvolupar la malaltia de manera greu. Caldria administrar-la "com més aviat millor" després del diagnòstic i durant els cinc dies posteriors d'haver desenvolupat símptomes. A més, caldria prendre la pastilla dues vegades diàriament durant cinc jornades.

Els hospitals es mantenen al marge encara, però l'increment dels contagis per covid tant a Catalunya com sobretot a Europa fa que els pròxims dies siguin clau. Les últimes dades epidemiològiques publicades pel departament de Salut confirmen que la tendència a l'alça és constant. I això, enmig de la tornada de les primeres mesures restrictives en alguns països, com la que a partir d'aquesta mitjanit obliga els austríacs no vacunats a confinar-se. Però ara per ara, a Catalunya, la xifra d'ingressats als centres sanitaris continua per sota del llindar crític que compromet el funcionament normal de l'activitat assistencial.

El Brexit no és només una decisió política que provoca caos a les gasolineres, manca de carnissers, de camioners o tota mena de problemes de desabastiment als supermercats. El Brexit és un estat mental que enterboleix l'enteniment i desferma l'absurd. No només discrimina entre nacionals i no nacionals encara que faci dècades que visquin al Regne Unit, sinó que la discriminació arriba a límits irracionals i injustificables.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquesta tarda que a partir de divendres Catalunya "farà un pas de gegant" per tornar a la normalitat i "quedaran enrere la majoria de les restriccions encara vigents". El president ha concretat que tant les universitats com els congressos, les biblioteques o els espectacles culturals ja podran tenir un aforament del 100%. Els espectacles esportius a l'aire lliure també tornaran a tenir un 100% d'aforament, mentre que els que es fan en pavellons hauran de quedar-se al 80%. Pel que fa a la restauració, a més d'acabar amb les limitacions d'aforament, recuperaran el seu horari d'obertura. També queda anul·lada la limitació de tenir un màxim de deu persones per taula, així com la distància entre els clients. Pel que fa a l'oci nocturn, les restriccions seguiran igual i caldrà el passaport covid per poder-hi accedir i l'aforament es queda al 70%. Un altre canvi que ha anunciat el president és que el Procicat ha rebaixat el nivell de la pandèmia d'emergència a alerta.

L'exempció de fer la quarantena anticovid a Hong Kong per a l'actriu australiana Nicole Kidman, que hi gravarà una sèrie per a la plataforma digital Amazon, ha generat polèmica a l'antiga colònia britànica. El govern local ha defensat la decisió. Kidman va arribar dijous en un avió privat per rodar la sèrie Expats i, tot i que, segons les autoritats, compleix amb la condició de "minimitzar" el contacte amb els ciutadans de Hong Kong, se la va veure comprant en una zona cèntrica de l’illa de Hong Kong. La premsa local recorda avui que la majoria de viatgers que arriben a la regió autònoma xinesa han de fer a fins a 21 dies de quarantena obligatòria després que l'executiu reforcés fa poc els requisits per protegir-se de la propagació de les últimes variants del coronavirus.

L’evolució del virus a Catalunya comença a mostrar algunes notes positives. La principal: està baixant la incidència a totes les franges d’edat. Fa dues setmanes es va començar a reduir la que més s’havia disparat, la dels 15 als 29 anys, però no la que més preocupava, els més grans de 70 anys, que són els que tenen pitjor pronòstic. No obstant això, les últimes dades mostren que també comença a davallar. “És una bona notícia, tenim indicadors molt clars que probablement estan baixant, de manera més lenta que els joves, però baixen”, celebra l’investigador del Biocomsc Enric Álvarez, que també destaca una altra dada: als CAP no estan creixent les consultes de les persones de més de 70 anys i, fins i tot, en les de més de 80 hi ha un descens.  

Boris Johnson ha vist com el prestigi que pogués quedar-li ha quedat esmicolat i fet a miques en les últimes hores. Qui va ser el seu màxim assessor a Downing Street, Dominic Cummings, ha revelat a través de la BBC uns missatges privats del primer ministre de mitjans d'octubre de l'any passat en què menystenia i fins i tot feia broma del risc del covid. Les afirmacions de Johnson són molt comprometedores, per bé que des del Partit Conservador i des de la seva oficina ja s'ha intentat rebaixar la seva gravetat.

Les entrades per al concert de Manel d'aquest dissabte, 21 de maig, a la Mirona de Salt sense mantenir la distància de seguretat i a peu dret s'han exhaurit, tal com informa l'ACN. A l'interior de la sala hi haurà 1.000 espectadors, que participaran en l'assaig clínic d'Obrir Girona, una prova impulsada pel Centre Blockchain de Catalunya que analitza l'efecte de contagi del covid-19 entre persones de baix risc. Per participar en el projecte, els espectadors caldrà que vagin a una farmàcia un màxim de 36 hores abans del concert per fer-se un test antigènic. Els que hagin passat el covid-19 o s'hagin vacunat hauran de dur un certificat.

Després de l'esclat de la primera nit sense toc de queda, la situació va ser més "normal" ahir a la ciutat de Barcelona, segons ha explicat el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, en una entrevista a Ràdio 4. La Guàrdia Urbana va desallotjar 1.639 persones de llocs com el passeig del Born, la plaça de la Virreina de Gràcia o la plaça dels Àngels, segons han confirmat a l'ARA fonts municipals, mentre que la nit de dissabte els dispositius dels Mossos i de la Guàrdia Urbana van haver d'evacuar unes 6.500 persones de diferents celebracions a l'aire lliure. Segons Batlle, el que es va viure als carrers la nit de dissabte no es podia evitar perquè la gent, després de tants mesos de confinament nocturn, tenia moltes ganes de sortir, i la policia va desplegar dispositius de saturació que buscaven que les concentracions no es mantinguessin en el temps, però no sancionar, segons ha apuntat. Batlle ha detallat que en total hi havia 450 agents desplegats i que això era "manifestament insuficient" per al nombre de persones que hi havia al carrer. "No podem posar un policia darrere de cada persona", va admetre.

L'Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès) ha hagut de sortir al pas aquest dimarts davant l'allau de països europeus que, després d'una onzena de casos greus de trombosi, han suspès preventivament l'aplicació de la vacuna de la farmacèutica anglosueca AstraZeneca, desenvolupada pels laboratoris d'Oxford. La directora d'aquesta agència europea, Emer Cooke, ha comparegut en roda de premsa per calmar les aigües i enviar un missatge de confiança a la ciutadania. Segons Cooke, "una situació com aquesta no és inesperada" i, per quarta vegada, reitera que a hores d'ara els beneficis de posar la vacuna d'AstraZeneca superen els riscos perquè els casos de trombosi detectats són molt rars.

En plen ordinari deth Conselh Generau d’Aran celebrat aguest diuendres, era sindica d’Aran, Maria Vergés, a anonciat qu’eth govèrn aranés trabalhe de hè temps ena creacion d’ua linha d’ajudes destinades ath sector empresariau del territori, fòrça afectat pes restriccions aplicades der inici dera pandèmia ençà. “Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran dejà hè uns mesi que trabalhe en cercar mesures que balhen supòrt ara ostalaria, restauracion, comèrç e d’autes empreses deth territòri, que s’an vist fòrça afectades pera crisi socioeconomica provocada peth covid-19”, explicaue era sindica d’Aran, en tot híger que: “laguens des nòstes limitacions e possibilitats, auem decidit destinar ua partida entà subvencionar eth 50% deth rebut de lordères abonat peth nòste teishut empresariau en 2020”.