Codorniu (de la família Raventós des del segle XVI al fons Carlyle), Freixenet (dels Ferrer a l'alemanya Henkell), Pastas Gallo (dels Espona a Proa Capital), Cirsa (de Manuel Lao a Blackstone)... I, ara, a més d'Ercros –que passa a estar controlada pel grup industrial portuguès Bondalti després d'una opa–, Puig Brands, un grup català amb més 112 anys de vida convertit en multinacional, ha admès aquesta setmana que està en converses amb l'estatunidenca The Estée Lauder Companies, que és tres vegades més gran. Si prospera la negociació, els Puig, amb unes accions que encara no han recuperat els 24,50 euros amb els quals es van estrenar el 3 de maig del 2024, faran caixa i es podran dedicar a altres inversions. Hi ha molts precedents. El procés de pèrdua de companyies autòctones ve de lluny, com quan la família Bernat va vendre Chupa Chups a la italianoholandesa Perfetti Van Melle el 2006. Avui, fins i tot en un sector com el del cava, les dues grans, Codorniu i Freixenet tenen propietaris estrangers.

Mollerussa era antigament un autèntic desert. Al segle XIX li’n deien el Clot del Dimoni, perquè era una caldera on no circulava ni una gota d’aigua. Pràcticament ningú hi volia fer vida. Va ser la construcció del canal d’Urgell i l’arribada del primer reg l’any 1862, quan la cosa va canviar radicalment. Les terres es van tornar fèrtils i la gent va poblar la zona. Un d’aquells nouvinguts va ser en Pere Duacastella, un serraller d’Aguilar de Segarra que inicialment havia agafat el tren per buscar fortuna a Lleida capital. Va parar a Mollerussa i s’hi va acabar quedant, atret per la gran oportunitat que li oferia el nou emplaçament. El 1868 va obrir les portes d’un forn de pa que encara avui continua en marxa.

El món empresarial s'ha associat, històricament, a lideratges masculins de vestit i corbata. La reivindicació de la necessitat de més presència femenina en càrrecs de direcció fa dècades que omple tesis i propostes d'associacions empresarials, fins al punt que la paritat ja és, cada vegada més, una eina per valorar la política d'empresa de les organitzacions. De mica en mica, la situació va millorant: segons les darreres dades de Grant Thornton, Catalunya té un 44,2% de dones en alts càrrecs, la taxa més alta de l'Estat. De fet, el percentatge registrat per l'informe aquest any a Catalunya ha augmentat en 8,2 punts comparat amb l'any passat, la qual cosa situa el Principat 5,8 punts per sobre de la mitjana espanyola (38,4%). Des de l'Empreses, us portem una tria de 10 perfils de directives influents en l'economia catalana, que inclouen figures consagrades i perfils menys coneguts.

Les empreses catalanes afronten el 2025 amb optimisme "moderat" i amb la previsió de millorar les vendes tot i les incerteses globals, ha assegurat el president de Pimec, Antoni Cañete, en la presentació aquest divendres de l'estudi de perspectives econòmiques per a aquest any de l'Observatori de la Pime de Catalunya.

Al professor Michael J. Enright sovint se'l defineix com un dels gurus de l’estratègia empresarial. Té un interminable bagatge tecnològic, empresarial i econòmic. Ha assessorat governs de 30 països diferents, i ha treballat en projectes de més de 40 països arreu del món. És professor de la Universitat Northeastern i durant anys ho va ser també de Harvard, entre d'altres. Ara viu a Boston, però durant 24 anys va treballar a la Xina, i coneix de primera mà la cultura empresarial de mig món. Va visitar Catalunya de la mà d'ACCIÓ, en el marc de les jornades del Cluster Day, en les quals va assegurar que Catalunya "té molt per oferir" en aquest aspecte.

Quan Antoni Planet només tenia 14 anys, el seu pare, d'un dia per l'altre, el va enviar en autobús a Alemanya des de Girona amb un salami a la maleta. Era el final de la dècada dels 60, els turistes ja inundaven Lloret de Mar i Joan Planet havia fet el pas una dècada enrere d'ampliar el negoci fundat pel seu avi el 1877 i especialitzar-se en la confecció de tota mena d'embotits de procedència centreeuropea. "Recordo que eren les acaballes de novembre, feia un fred que pelava i ja em tens a mi, que era un nano amb unes nocions mínimes d'alemany, pujant a un autobús que va trigar dos dies a arribar a Alemanya per nacional –explica Antoni Planet–. Quan vam arribar a la frontera, la policia ens va fer saber que tothom que portés productes càrnics no podia entrar. Em vaig quedar quiet i van començar a treure de tot del maleter: pernils, xoriços... Jo duia la peça de salami a sobre i vaig tenir la sort, potser per l'edat i perquè estava assegut darrere de dues dones alemanyes ja grans, que no em van dir res".

Com serà Catalunya d'aquí 20 anys? Encara més, com volem que sigui? Aquesta és la pregunta inicial que ha plantejat aquest dimarts el XIII Fòrum de la fundació empresarial FemCat, que ha acollit durant tot el dia una sèrie de xerrades al voltant de la immigració, la cohesió social, l'economia productiva i la innovació al Petit Palau de la Música Catalana. En la jornada s'hi han deixat veure personalitats del món empresarial com Joan Font (Bonpreu), Jaume Guardiola (Cercle d'Economia), Miquel Martí (Moventia), Xavier Fitó (Semillas Fitó), Jordi Casas (Foment del Treball), Josep Santacreu (Cambra de Comerç de Barcelona) i Gabriel Jené (Barcelona Oberta); i també del món polític, com l'expresident Pere Aragonès, l'expresident José Montilla, l'exconseller d'Empresa Roger Torrent, el diputat de Junts Joan Canadell i Anna Navarro, entre un llarg etcètera.

El nombre de dones als consells d'administració i en els càrrecs d'alta direcció de les empreses catalanes millora, però encara està lluny de la paritat. De fet, tot i que la tendència va a l'alça, "si seguim el ritme dels últims tres anys, encara en trigarem 40 a arribar al 40%" que marca la llei. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Presència de dones en consells d'administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, elaborat per l'Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

El curs comença i, amb ell, també un nou Govern a Catalunya, liderat pel socialista Salvador Illa. El setembre porta una llarga llista de novetats en el mercat de fitxatges de directius –i també de polítics–, marcada principalment per un desbloqueig al poder judicial, amb el nomenament de la primera dona presidenta del CGPJ, la catalana Isabel Perelló. Aquest no és l'únic nom que marca la setmana: una nova directora de competència a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), una baixa a Fluidra i el nou president del Port de Tarragona, entre d'altres, donen el tret de sortida a aquest nou curs.

La micropime catalana és optimista. De fet, la majoria de les microempreses i les petites empreses a Catalunya no han necessitat sol·licitar finançament en l'últim any, però veuen la seva tasca dificultada per la burocràcia i més de la meitat no saben quant paguen en comissions bancàries. Aquestes són les principals conclusions de la Radiografia econòmica i bancària de la micro i petita empresa a Catalunya, elaborada per l'empresa de gestió empresarial Qonto, en col·laboració amb Sigma2, a partir d'una enquesta a un miler d'empresaris, directius i consellers delegats a Espanya.

La participació d'empreses catalanes en el Mobile World Congress (MWC) i el 4YFN d'enguany batrà tots els rècords: fins a 360 companyies del país hi seran presents, un 8% més que en l'edició del 2023. L'esdeveniment, que se celebrarà entre el 26 i el 29 de febrer al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, comptarà, com ja és habitual, amb l'estand Catalonia, on s'exposaran la majoria d'aquestes empreses.

"Es diu regulació en vena o es diu comunisme". Així ha definit el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, la idea de Junts de multar les empreses que no tornin a Catalunya després d'haver-ne sortit l'octubre del 2017, que tampoc ha rebut el vistiplau dels socialistes. "Aquesta és la millor fórmula perquè no se'n creï cap ni una", ha dit Garamendi en una entrevista a RNE aquest dimarts al matí. El president de l'organització empresarial ha qüestionat fins i tot que la proposta càpiga a la Constitució i ha apuntat, en línia amb el que Foment del Treball fa temps que defensa, que el que s'ha de fer és generar un clima de confiança: "Això no es fa dient que si no vens et multo. Jo desitjaria que tornessin, però s'ha de generar el clima", ha afirmat.

Els ciutadans que tenen diners en empreses de la borsa espanyola van viure un dur 2022 i un molt millor 2023. Malgrat les convulsions pròpies de la renda variable, especialment en contextos macroeconòmics complicats, l'any ha estat de clara millora. La pujada de l'Íbex-35 en el conjunt de l'any ha estat superior al 20%, la més alta des del 2009. Al capdamunt de tots els valors hi ha la farmacèutica Rovi (amb una pujada del 64%) i el pitjor valor de l'any ha estat Acciona, que ha perdut un 23% del seu valor –en total, només cinc valors han caigut–. Les set empreses catalanes que cotitzen al selectiu han pujat des de l'1 de gener. Així ha estat el seu any:

El grup d'alimentació català Adam Foods ha comprat Galetes Camprodon, l'empresa fabricant de les conegudes galetes Birba, segons han informat les dues empreses aquest dimecres en un comunicat.

Ara fa quatre anys, quan Laura González va acabar la carrera i va entrar a treballar al Grup Giró –empresa internacional en sistemes i solucions per a l'envasament del producte fresc–, poc es pensava que acabaria exercint de representant de vendes del grup a Itàlia. En el moment en què l'empresa li va proposar el lloc, l'únic problema era l'idioma. "Jo dominava l'anglès, a banda del català i el castellà, però l'italià no l'havia estudiat mai", explica la Laura. "En aquest camp tenir unes bases de l'idioma on t'estableixes és necessari i l'anglès no sempre és suficient, perquè s'han de tenir tractes amb clients finals i proveïdors, i dominar el seu idioma és, a més, mostrar respecte", explica.

Enguany, el grup Benito celebra el trentè aniversari per la porta gran. "Som els únics del món que podem servir tot el que necessita una ciutat", assegura la seva directora general, Andrea Carandell. Amb "tot", vol dir des de les tapes de clavegueram –origen del negoci– fins a pilones retràctils que s'activen amb el so d'una ambulància. La innovació dels seus projectes pesa tant com la logística: l'any passat, des del seu centre logístic de 120.000 metres quadrats, l'empresa va lliurar 8.274 comandes amb només un 4% d'incidències.

"El valor i l'oportunitat ara mateix estan en la penetració dels mercats, més que en noves obertures", sentenciava aquest dijous al matí el president executiu de Fluidra, Eloi Planes, durant la ponència organitzada per PwC. Just en el moment en què Planes explicava l'evolució de l'empresa i el procés d'internacionalització dels últims anys, es feia pública la nova adquisició de la companyia: ha comprat el 73,2% de l'hongaresa Kerex per 4,5 milions d'euros.

El Departament d’Acció Exterior i Govern Obert ha obert una convocatòria de subvencions dotada amb un total de 2 milions d’euros destinada a fomentar la internacionalització de les entitats catalanes. Es tracta d’una xifra que multiplica més de tres cops la dotació econòmica que aquestes subvencions van rebre l’any passat, quan s’hi van dedicar 600.000 euros. Les sol·licituds es poden tramitar fins al proper dimecres 13 d'abril de 2022 inclòs. Les bases, que són les mateixes que les del 2021, es poden consultar aquí.

David Coll és el director de l’empresa de genètica porcina UPB Genetic World, amb seu a Navàs (Bages). Té una plantilla de 22 empleats i 23 treballadors indirectes a les granges. Compta amb unes 3.000 truges, però si la guerra de Rússia contra Ucraïna s’allarga, es podria veure obligat a portar-les a l’escorxador i tancar les granges. El motiu? Ucraïna és el graner d’Europa. El 42% dels cereals que es consumeixen a Espanya provenen del país que presideix Zelenski. En concret, el 60% del gira-sol, el 35% del blat de moro, el 10% del blat i el 25% de l’ordi.

Qualitat, proximitat, territori i sostenibilitat. Aquests són els quatre ingredients principals que defineixen Harcogourmet, una empresa catalana nascuda el 2012 i que, amb prop de deu anys de vida, ja ha aconseguit consolidar-se al sector dels lots de Nadal i de regals d'empresa a Catalunya. La seva aposta és trencadora: elaborar paneres amb productes de quilòmetre zero i estretament vinculades amb la cultura gastronòmica del país. "Els nostres lots contenen sorpresa, il·lusió, qualitat i, naturalment, territori –avança la companyia–. De fet, treballem exclusivament amb productes catalans, perquè som uns ferms defensors de la nostra terra i de tot el que ens pot oferir".