El Govern ha presentat aquest dijous a les nou del matí -el termini era fins les deu- les al·legacions davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per defensar la suspensió de les eleccions del 14 de febrer i traslladar-les al 30 de maig. Segons expliquen fonts governamentals, es tracta d'un document d'unes 50 pàgines i s'adjunten els tres informes de Salut, dels Serveis Jurídics i de Processos Electorals que han servit per prendre la decisió de posposar els comicis.

El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha afirmat avui en una entrevista a RAC1 que no descarta que el TSJC fixi una nova data per a les eleccions entre el 14 de febrer i el 30 de maig. "Quan entres en un tribunal no saps mai com acabarà", ha dit, tot i que ha afirmat que "normalment es desestimen o s'estimen sencers els recursos presentats".

La decisió del TSJC d'acceptar les cautelaríssimes demanades per un particular que va presentar un recurs contra el decret d'ajornament de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig ha tornat a deixar la data electoral en uns llimbs completament incomprensibles per al comú dels ciutadans. Esperem que sigui només una decisió tècnica, ja que el tribunal no ha entrat en el fons de la qüestió, i que en pocs dies, i atenent als arguments dels serveis jurídics de la Generalitat, es rebutgin els recursos i es torni a fer efectiu l'ajornament. Qualsevol altre escenari seria un despropòsit.

El TSJC s’ha de pronunciar avui sobre diverses impugnacions contra el decret del Govern de convocatòria d’eleccions, que va suspendre la data el 14 de febrer i va fixar-les per al 30 de maig.

El 2020 s’acabava amb un Pedro Sánchez obrint la porta a l’indult dels presos polítics i ajornant la reforma del delicte de sedició. “Cal superar temps nefastos”, va assenyalar des de la Moncloa durant el balanç del primer any de legislatura. Però la tercera onada del coronavirus i la decisió del Govern d’ajornar les eleccions catalanes fins al 30 de maig han trastocat del tot els plans de la Moncloa respecte a Catalunya. Amb tot just l’informe de la Fiscalia damunt la taula i sense que el Tribunal Suprem hagi mogut peça encara per demanar el de l’Advocacia de l’Estat, el consell de ministres confiava no haver d’obrir la carpeta dels indults fins després del 14 de febrer.

Joan Tardà ha tornat. No a la primera línia, però sí a les llibreries. Amb En defensa pròpia (Pòrtic) vol influir en el debat polític. La seva lluita actual és intentar convèncer la CUP i els comuns perquè se sumin a un proper govern d’ERC i JxCat.

El 12 de desembre Més País optava per no presentar-se a les eleccions del 14 de febrer. L’organització que encapçala Íñigo Errejón a tot l’Estat decidia prioritzar la “construcció organitzativa” de l’espai a Catalunya abans d’afrontar un nou repte electoral. I, sobretot, després de la patacada que va experimentar la formació a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019, en què no va aconseguir ni un sol diputat per Barcelona, l’única circumscripció catalana on es va presentar. Un mes després d’aquella decisió, i amb les eleccions ajornades, Més País no es planteja de moment reobrir el debat sobre si cal presentar-se a les eleccions del maig i preveu continuar vertebrant-se al territori.

Quan es va saber el fitxatge de Rubén Viñuales, regidor de Ciutadans, pel PSC, la seva companya de partit Lorena Roldán li va enviar un missatge per felicitar-lo. El que no li va dir és que ella també havia decidit abandonar la formació taronja per començar un altre projecte com a número dos a les files del PP. L’endemà mateix es feia pública la notícia, només quatre dies abans que els conservadors també incorporessin al projecte la mà dreta de Manuel Valls, Eva Parera. Fitxatges d’última hora que van sacsejar l’espai constitucionalista en plenes festes de Nadal, però que feia setmanes que es gestaven. Aprofitant la convocatòria del 14-F -ara ajornada al 30 de maig-, l’unionisme ha assistit a diversos canvis de cadires que l’han portat a ressituar-se.

Pere Aragonès, candidat d’ERC

Pere Aragonès, candidat d’ERCQuatre mesos més per intentar exhibir gestió i desgastar el candidat Illa

Amb el Procés des de fa temps en hores baixes i sense un rumb unitari de l’independentisme, ERC s’ha autoimposat centrar-se en el dia a dia de la Generalitat per intentar exhibir capacitat de gestió davant dels ciutadans. En definitiva, que l’estratègia d’ ampliar la base no vingui només perquè els electors subscriguin el seu rumb nacional -autodeterminació sense terminis i diàleg amb l’Estat-, sinó també perquè els percebin com un partit eficient a l’hora de governar. En aquest sentit, l’ajornament dels comicis dona als republicans quatre mesos més de marge per aconseguir millors resultats en la lluita contra la pandèmia que lliuren des de conselleries clau com la de Salut o la d’Educació. Si els comicis s’haguessin fet el 14 de febrer amb el pic de malalts crítics només 10 dies abans -segons les previsions de la Generalitat-, hauria sigut un seriós contratemps mirar de convèncer els votants d’aquesta eficiència. En canvi, el 30 de maig la campanya de vacunació ja haurà avançat i es veu més probable tenir resultats tangibles.

]]>

Entre tots els decrets de convocatòria de les eleccions al Parlament, segurament aquest serà el més llegit de la història. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en funcions de president des de la inhabilitació de Quim Torra, va rubricar divendres la seva signatura en un decret insòlit: el que ajorna les eleccions del 14 de febrer i les trasllada al 30 de maig. No hi ha cap previsió legal que reculli la potestat del Govern de posposar uns comicis, però els precedents del País Basc i Galícia a la primavera passada emparen l’executiu català -per això els citen en el decret- per intentar-ho. El Govern basteix jurídicament aquesta decisió d’acord amb dues premisses: un informe de la Comissió Jurídica Assessora -sol·licitat a l’agost per Torra- que ja preveia la possibilitat que la Generalitat ajornés eleccions en cas que la situació de pandèmia no permetés el dret a vot a tothom, i que el mateix decret de convocatòria del 14 de febrer ja preveia la possibilitat de posposar la cita si l’evolució del coronavirus era desfavorable.

]]>

A Catalunya, la pandèmia de covid-19 l’està gestionant un Govern que està en funcions des de fa quatre mesos, sense president i amb un Parlament que no té capacitat legislativa. Aquesta situació s’allargarà, almenys, tres mesos i mig més dels previstos amb l’ajornament del 14-F i, de fet, encara que no hi hagi problemes per tirar endavant la pròxima investidura, probablement no hi haurà nou consell executiu fins al juliol.

]]>

La dotzena legislatura no serà recordada entre les més productives ni per la tasca del Govern ni tampoc per la que ha dut a terme el Parlament. Si no hagués aparegut el coronavirus seria, també, una de les més curtes de la història. Però, tot i que se la considerava en temps de descompte des del 29 de gener de l’any passat -quan el president, Quim Torra, va dir que no tenia més recorregut polític-, van anar passant els mesos fins que el 22 de desembre es va acabar dissolent. Ara, amb l’ajornament de les eleccions la sensació d’interinitat encara s’agreujarà uns mesos, els que trigaran els catalans a tornar a les urnes per votar en unes eleccions al Parlament: el 30 de maig farà tres anys, cinc mesos i nou dies que no ho feien.

]]>