Un ex mosso d'esquadra que ara és advocat, al darrere del recurs contra l'ajornament dels comicis

BarcelonaJosep Asensio, un advocat que va ser mosso d’esquadra durant més de 20 anys, és la persona que ha demanat mesures cautelaríssimes perquè s’aixequi la suspensió de les eleccions. No és el primer cop que el lletrat adquireix protagonisme: el 2017 ja va presentar una querella contra la jutge d'instrucció de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per enviar a la presó els dirigents independentistes per l'1-O, i tres anys abans va interposar un recurs contra la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta del 9-N. Asensio, que es declara independentista, va estudiar Dret quan era policia per investigar el cas de corrupció del 3% que implica CiU.

En declaracions al programa El món a RAC1, Asensio ha explicat els motius que l'han dut a demanar ara mesures cautelars contra l'ajornament dels comicis. "Ho he fet perquè el decret no és legal i perquè el ciutadà té el dret a votar pel buit legal que existeix ara per poder controlar la pandèmia", ha assenyalat. "No és legal perquè la Generalitat no té les competències per suspendre les eleccions", ha sentenciat Asensio, que ha reiterat que "l’acte administratiu no és legal". El lletrat també ha deixat clar que ho fa a títol individual i que "no hi ha cap partit al darrere" en el recurs que va presentar aquest dilluns.

Sobre la urgència sanitària per suspendre els comicis que ha posat sobre la taula el Govern per justificar l'ajornament, Asensio ha dit que és "incongruent" que se suspenguin els comicis i no s’apliquin mesures més restrictives per fer front a la pandèmia, i ha posat com a exemple que "s’obri el metro amb tothom amuntegat als vagons". "No hi ha cap argument mèdic per justificar que no es puguin celebrar les eleccions i el decret tampoc els detalla", ha insistit el lletrat, que ha afegit que ha sigut agent de l’autoritat i que no té "por" de les represàlies o conseqüències que pugui patir pel seu recurs.

El nom de Josep Asensio ja es va fer conegut a finals del 2017 amb l'entrada a la presó dels dirigents independentistes imputats per l'1-O. En representació de la Coordinadora d'Advocats per Catalunya va presentar una querella contra la jutge d'instrucció de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, per enviar a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, primer, i set consellers del Govern, després. Abans d'estudiar si admetia la denúncia per prevaricació contra Lamela per la instrucció que va fer sobre la causa, el Tribunal Suprem va exigir a l'advocat una fiança de 6.000 euros, que es van recaptar en menys de 24 hores després de la crida que va promoure l'ANC.

La sala segona del Tribunal Suprem va tombar l'abril del 2018 la querella amb la qual volia demostrar que Lamela havia prevaricat al dictar la interlocutòria del 31 d'octubre del 2017, quan es va declarar competent per instruir la causa de rebel·lió contra els consellers de la Generalitat. Segons el Suprem, cap dels fets que s'indicaven en la querella comportaven un il·lícit penal i, per tant, sentenciava que l'acusació de prevaricació era "gratuïta".

En defensa de la consulta del 9-N

També va ser desestimat el recurs que tres anys enrere va interposar contra la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la llei de consultes de la Generalitat i en conseqüència el decret impulsat pel president Artur Mas per convocar la consulta del 9-N. En aquell cas, Asensio també va aprofitar que la resolució judicial establia que la suspensió seria aplicable per a tercers per entrar en la causa com a ciutadà. "Això ens legitima per entrar en el procés i considerem que com advocats no és justa la resolució", va explicar llavors en una entrevista a TV3.

L'advocat va reclamar la suspensió immediata de la resolució en l'escrit perquè, a parer seu, s'havien "violat drets fonamentals com el d'ideologia o expressió" i criticava que la resposta del Constitucional hagués arribat el mateix dia que li havia fet arribar el recurs l'aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, quan normalment triga quinze dies. "El tràmit d'admissió ha sigut conculcat, cosa que demostra que el tribunal no és imparcial i que té un interès en la resolució del cas", va denunciar en aquesta mateixa entrevista. En el recurs també va plantejar una recusació dels membres del tribunal per parcialitat amb l'objectiu que no fossin ells mateixos els qui validessin o no el seu recurs.