Només s’han disputat tres jornades i la Lliga ja acumula un reguitzell de polèmiques arbitrals. La llista és extensa: el gol de Ferran Torres contra el Mallorca amb un rival estès a terra, la mà de Balde al Ciutat de València, el penal a Mbappé al Bernabéu, la mà d’Arda Güler, el penal a Lamine Yamal a Vallecas o el gol concedit a Giuliano Simeone tot i que el jugador matalasser estava en posició de fora de joc... Aquest últim és l’error més greu des de la implementació del VAR l’any 2018 i ha caigut com una bomba dins de la Federació Espanyola, que veu com els canvis aplicats al Comitè Tècnic d’Àrbitres abans de l'inici d'aquesta temporada no estan donant els fruits esperats.

La Lliga ha anunciat que les designacions arbitrals es publicaran un dia abans de la celebració del partit. Aquesta mesura s’ha pactat amb la Federació Espanyola amb l’objectiu de reduir la pressió que han de suportar els àrbitres per part dels clubs, especialment pel Reial Madrid. Els col·legiats havien expressat el seu rebuig als vídeos del club blanc, i en aquesta línia, han creat la seva pròpia associació per perseguir judicialment qualsevol entitat que atempti contra el seu honor. Aquesta nova manera de procedir ha sigut ben rebuda pel col·lectiu després d’unes setmanes en què han viscut amb estupefacció l’allau de novetats al voltant del Comitè d’Àrbitres.

El Barça de Hansi Flick ja coneix el calendari de la Lliga 2025-26. L’equip blaugrana debutarà a la competició el 15, el 16 o el 17 d'agost a Mallorca i la tancarà el 23 o el 24 de maig a Mestalla. Si no hi ha cap imprevist o gir de guió, el retorn de la Primera Divisió al Camp Nou serà el cap de setmana del 13-14 de setembre en la quarta jornada, contra el València, després que finalment la Lliga hagi acceptat la petició del club blaugrana per disputar els tres partits a domicili.

Encara no és oficial, però ben aviat ho serà: Javi Puado renovarà amb l’Espanyol. Després de molts mesos d’incertesa i de rumors, el segon capità blanc-i-blau, que finalitza contracte el 30 de juny i que ha estat lliure per negociar el seu futur des de l'1 de gener, continuarà vinculat al club de la seva vida. D’ofertes, no n’hi han faltat, però ni Sevilla ni Reial Societat ni els petrodòlars de l’Aràbia Saudita han convençut el màxim golejador de l’Espanyol, heroi de l’ascens del curs passat i de l’agònica permanència d’enguany, segellada amb una diana i una assistència del punta barceloní contra el Las Palmas.

Rastar Group complirà d’aquí pocs mesos una dècada al capdavant de l’Espanyol. Un viatge ple d’alts i baixos, marcat per dos descensos, dos ascensos i una classificació europea. Chen Yansheng, propietari del hòlding xinès i des de finals de 2015 també del club blanc-i-blau, fa gairebé tres anys que no trepitja Barcelona, però des de les oficines a Guangzhou supervisa i entra al detall de totes les decisions vinculades amb la gestió del club. Cap decisió transcendental s’autoritza sense el seu vistiplau. Sigui un fitxatge per a la primera plantilla o un nou patrocini. 

El mercat estiuenc de l’Espanyol tindrà dos protagonistes indiscutibles, els dos principals artífex de la permanència. D’una banda, Joan Garcia, un serial que es resoldrà quan algun dels clubs que estan disposats a pagar-ne la clàusula sigui capaç de seduir-lo. Als despatxos de Cornellà-El Prat ja fa mesos que donen per feta la sortida i ara només queda esperar a veure quina serà la seva destinació. D'altra banda, i no menys important, la renovació de Javi Puado, considerada l'operació prioritària d'aquest mercat.  

L’Espanyol és de Primera. I ho continuarà sent la temporada vinent malgrat patir més del previst (2-0) per acabar imposant-se a un Las Palmas ja descendit. Puado i Pere Milla van sortir al rescat dels blanc-i-blaus amb dos gols al tram final que van servir per desencallar un partit que s’encaminava cap a la tragèdia. En una tarda de patiment, Cornellà-El Prat va passar dels nervis a l’eufòria final. L’Espanyol va guanyar la final per a la permanència gràcies principalment a dos noms propis, Joan Garcia i Puado. El porter i el punta, que probablement no seguiran la temporada vinent, tanquen el curs com els principals artífexs de la salvació. Tots dos van acabar mantejats per l'afició blanc-i-blava, que va omplir la gespa de l'RCDE Stadium un cop l'àrbitre va xiular el final del partit. El porter, que va deixar entreveure la seva sortida un cop acabat el partit, va enviar un missatge a la directiva: cal invertir més en reforços.

Cornellà-El Prat es vestirà de gala per acollir la seva primera final per la permanència. En la seva breu història de gairebé setze anys ha acollit una classificació europea, dos descensos i dos ascensos, però fins ara no havia tingut l’ocasió d’albergar el desenllaç d’una Lliga en què l’Espanyol s’estigui jugant la vida en l'última jornada. Els blanc-i-blaus, que necessiten igualar o millorar contra el Las Palmas el resultat que obtingui el Leganés davant del Valladolid, busquen herois per una nova tarda d’infart i de transistors. 

L’Espanyol es jugarà a tot o res l’última jornada. Després d’acumular cinc derrotes consecutives, l’última de les quals al Sadar, els blanc-i-blaus necessitaran igualar o millorar el resultat que obtingui el Leganés contra el Valladolid en la visita del també descendit Las Palmas a l’RCDE Stadium aquest dissabte (18.30 h, 3Cat). A priori, un escenari propici, si bé la gestió de l’angoixa serà clau. Un partit a cara o creu en què es resoldrà la lluita per la salvació. Una final en què l’Espanyol es jugarà bona part del seu futur immediat i a mitjà termini.

L’Espanyol es complica la vida i haurà de jugar-se la permanència en l’última jornada. Els blanc-i-blaus van ser l’únic dels equips implicats en la lluita per la permanència que no van fer la feina: van caure al Sadar (2-0) i van gastar la penúltima bala que els quedava per certificar la continuïtat a la màxima categoria. La cinquena derrota consecutiva, combinada amb els triomfs de l’Alabès i del Getafe –ja matemàticament salvats– i, especialment, la victòria del Leganés a Las Palmas, obliga els de Manolo González a igualar el resultat dels madrilenys en l’última jornada. Tots dos equips rebran rivals descendits: l’Espanyol el Las Palmas, el Leganés el Valladolid. 

Quan va publicar-se el calendari d’aquesta Lliga, els aficionats de l’Espanyol van advertir, amb cert recel, que el segon dels derbis d’enguany estava programat a només tres jornades per al final. És a dir, que podia ser un partit clau en la lluita per la permanència. Alguns seguidors blaugranes, per la seva banda, somiaven amb la possibilitat de tornar a conquerir el títol al camp de l’etern rival ciutadà, com ja va passar el 2023.

L’Espanyol fa la migdiada abans d’hora i es complica la vida. En un diumenge per oblidar, els blanc-i-blaus han caigut amb estrèpit a Butarque (3-2) en un partit nefast que obliga a ajornar uns dies més la permanència matemàtica que ja té l’equip femení. Les noies de Sara Monforte van caure davant l’Athletic Club, però van poder celebrar la seva continuïtat a la màxima categoria gràcies a la derrota del Betis contra el Barça. Dijous vinent, els homes de Manolo González necessitaran guanyar, precisament, el conjunt blaugrana per certificar la salvació. Altrament, hauran d’esperar a les dues últimes jornades per tancar un objectiu que és a prop, però que encara no està al sac i ben lligat. 

L’Espanyol pot viure aquest diumenge una doble festa de celebració. En qüestió de dues hores de diferència, els seus primers equips masculí i femení tindran a les seves mans certificar aquest mateix cap de setmana la continuïtat a Primera Divisió i a la Lliga F, respectivament. Les noies de Sara Monforte visiten l’Athletic Club (12 h, Movistar+), mentre que els de Manolo González aniran a Butarque (14 h, DAZN). Menys d’un any després de tornar a l’elit del futbol estatal, tots dos equips volen deixar lligada la permanència sense patir més del necessari gràcies al coixí de punts que mantenen amb el descens. L’Espanyol treu la calculadora: què necessita aquest cap de setmana? 

L’Espanyol haurà d’esperar almenys una setmana per poder celebrar la permanència. Els blanc-i-blaus van marxar amb les mans buides després de veure com dues genialitats individuals li servien al Betis per remuntar, en els últims cinc minuts, un partit que va estar ben a prop de guanyar (1-2). Una derrota agra, però justa, si es té en compte l'elevat volum d’ocasions de què van gaudir els andalusos, que van fer tot el possible per sotmetre un Espanyol massa conservador. És la primera derrota a l’RCDE Stadium des de finals d’octubre, quan va caure davant del Sevilla. El descens queda a set punts quan en queden dotze en joc.

És andalús, porta el número 2 i celebra els gols com Gaizka Toquero, però si a algun davanter de l’Espanyol recorda Roberto Fernández (Puente Genil, Còrdova, 2002), aquest és probablement Raúl Tamudo, pel seu estil murri i la capacitat d’inventar-se gols del no res. L’andalús s’ha convertit, en només cinc mesos, en un dels fitxatges hivernals més encertats del club blanc-i-blau en aquest segle XXI. Suma cinc dianes en 13 partits, una més de les que va firmar RDT (2019-20), les mateixes que va acumular Iván Alonso (2008-09), i a només una de les sis de Kalu Uche (2011-12) i dues de les set que va marcar Dani Osvaldo (2009-10), segurament els millors reforços d’hivern en atac d’aquest quart de segle. 

La festa de celebració de la permanència de l’Espanyol encara haurà d’esperar uns dies. Els blanc-i-blaus no han pogut esgarrapar cap punt de la seva visita a la Ceràmica (1-0), on un solitari gol de Yeremy Pino ha servit als locals per assaltar el cinquè lloc. Un entrebanc no traumàtic per a l’Espanyol, que encara manté un generós coixí de set punts respecte al descens quan tot just en queden quinze per disputar. 

Si l’Espanyol acaricia la permanència a falta de sis jornades per al final de la Lliga és, en bona part, gràcies a haver-se convertit en l’equip amb millor punteria d’Europa. I no és cap exageració. Els deixebles de Manolo González són els pistolers més precisos de les cinc grans lligues europees. Són l’equip que necessita rematar menys vegades entre els tres pals per veure porteria: marca un gol cada 2,34 xuts entre els tres pals. Supera per ben poc el Newcastle United (2,35) i dos semifinalistes de la Champions League com l’Inter de Milà (2,38) i el Barça (2,44), que té la mateixa ràtio que el Borussia Dortmund. 

L’Espanyol va fer un pas més per continuar escrivint la seva història a Primera. Els blanc-i-blaus van esgarrapar un empat a Mestalla (1-1) en un partit en què van avançar-se, però que se’ls va complicar a la segona meitat. La reacció del conjunt local va exigir la millor versió de la defensa espanyolista, però també algunes intervencions de gran mèrit d’un Joan Garcia que està fent Sant Jordi en tots els partits que disputa el seu equip. Una nova jornada sense perdre per a un Espanyol que dormirà a vuit punts del descens. 

L’Espanyol es rebel·la davant la intel·ligència artificial. Durant més de set mesos, la major part dels models predictius basats en IA assenyalaven el conjunt blanc-i-blau com un dels que tenien més probabilitats de baixar a Segona aquest curs. El que no tenien en compte aquests pronòstics, que bàsicament es basen en les dades del mercat d’apostes i rànquings històrics, era el caràcter i l’evolució que mostraria sobre la gespa l’equip de Manolo González. 

El primer regal que va rebre Ramon Terrats (Barcelona, 2000) en néixer va ser un carnet de l’Espanyol. Només tenia unes hores de vida quan el seu tiet, José Luis, va fer-lo abonat del club. Vint-i-quatre anys després, el barceloní, soci 6.031 de l’Espanyol, és un dels principals arguments del Getafe de José Bordalás, que té més a prop les posicions que donen accés a Europa, només quatre punts, que no pas el descens, a deu. Els madrilenys, gairebé salvats, visitaran un RCDE Stadium que vol allargar la dolça ressaca d’un Espanyol que, després de guanyar a Vallecas i Balaídos, vol deixar encarrilada la permanència aquest divendres (21 h, DAZN).