Salou pateix una tempesta política arran del cas dels currículums falsificats o amb errades. Què ha passat en aquest municipi del Tarragonès? Tal com va passar amb l'exvicesecretària del PP Noelia Núñez, que va plegar per les mentides en el seu currículum, el govern municipal, que lidera el PSC, ha intentat fer plegar una regidora del seu mateix executiu –i que va formar part de la candidatura– per errades en el currículum. Es tracta de Cristina Berrio, a qui l'històric alcalde del PSC a Salou, Pere Granados, va demanar que dimitís –ella estava de baixa– arran de "reiterades falsedats" en el seu currículum. El cas ha originat un xoc dins del PSC, en concret entre el nucli local i el partit al Camp de Tarragona, que ha donat suport a Berrio.

Terratrèmol a l'Ametlla de Mar. Junts i el PSC havien acordat partir-se l'alcaldia després de desbancar ERC del govern municipal amb un pacte entre les dues formacions després de les eleccions. Els juntaires havien obtingut cinc regidors, els mateixos que els republicans, però els socialistes (2) van investir els primers i van entrar a l'executiu. La contrapartida era que el PSC assumís l'alcaldia al final del mandat. Fins aquí tot normal. El que no és tan habitual és que la regidora socialista no vulgui ara investir el cap de llista del seu partit. I això ha desembocat en una crisi no només al PSC, sinó que ha arribat al mateix govern i desembocarà en un relleu no pactat a l'alcaldia.

El PSC i Units per Avançar són el matrimoni més ben avingut de la política catalana. L'aliança entre totes dues forces polítiques va començar el 2017, quan els socialistes van començar a voler-se acostar als nacionalistes escèptics (o fins i tot esglaiats) amb l'aposta rupturista de l'independentisme i que ja havien començat a enyorar CiU. El líder d'Units, Ramon Espadaler, encarnava aquest perfil: exconseller del govern de Jordi Pujol i d'Artur Mas, llançava el juny d'aquell any el que aleshores va definir com una plataforma "catalanista" i democristiana que, en la Catalunya dels mesos anteriors a l'1-O, apostava pel diàleg amb Espanya amb l'aval d'exmembres d'Unió. L'aleshores primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no va dubtar a fer-los una oferta per anar plegats a les eleccions. Les noces es van oficiar en un hotel davant de la seu del PSC al carrer Nicaragua sota el lema "Aliança pel seny i el catalanisme" i van ser l'avantsala de l'aposta per fitxar perfils de centre que Salvador Illa va desplegar quan va aterrar a la Generalitat. Tanmateix, i gairebé deu anys després d'aquella entesa, Units no renuncia a treure el cap per evitar ser engolit per la marea socialista, ara que el PSC governa als quatre nivells de l'administració.

Carlos Cuerpo i Arcadi España han pujat un esglaó al govern espanyol després de l'adeu de María Jesús Montero. La fins ara número dos de l'executiu espanyol, però, no només els traspassa la vicepresidència primera i el ministeri d'Hisenda, sinó també el poder negociador amb l'anomenada carpeta catalana. En concret, Arcadi España és qui tindrà sobre la taula la patata calenta de materialitzar el nou finançament i reobrir les converses amb Esquerra després que descarrilés el traspàs de l'IRPF. España va ser un dels homes forts del govern valencià de Ximo Puig i les persones que el coneixen el defineixen com un federalista i valencianista convençut, a més de ser un ferm defensor d'un nou finançament autonòmic. De fet, avala la reforma que va pactar Montero amb ERC. I què en pensen PSC i ERC del nou ministre? Els republicans el veuen amb bons ulls per donar una nova "oportunitat" a la negociació. A Palau també es miren esperançats el nou ministre, a qui una veu dels socialistes catalans descriu com a "receptiu" a les demandes de Catalunya, moltes d'elles coincidents amb les del País Valencià.

Si han anat seguint la història de com el Govern va retirar a última hora el projecte de pressupostos que havia presentat al Parlament, no els estranyarà que avui comencem remarcant que les eleccions a Andalusia ja tenen data: el 17 de maig.

Fa pocs dies va morir un pensador clau del segle XX. Jürgen Habermas, alemany, va néixer el 1929, amb la Gran Depressió. Va viure la derrota del 1945, la Constitució redactada pels aliats per a la nova República Federal de 1949, la crisi de la RDA el 1989 i la reunificació, i va lamentar l'oportunitat perduda que va representar no fer una nova constitució per a Alemanya el 1990. Habermas defensava una realitat política basada en tres principis: la democratització dels partits, l’ampliació de l’espai públic que promogui la participació i la transparència informativa. Considerava que l'individu ha de ser capaç de distanciar-se dels fets i ha d'exercir un judici propi, pensar per ell mateix, però la seva opinió ha estat en bona part oblidada. Observava amb preocupació la deriva de la tecnocràcia i l’oblit de la solidaritat. Va ser un conciliador polític i un representant de l’escola de Frankfurt i del pensament germànic més europeu, de la contenció i de l'anàlisi. Una àncora per a l’estabilitat. La seva desaparició és una pèrdua per a Europa. Va dir en múltiples ocasions que la pàtria dels europeus havia de ser Europa i no les petites pàtries nacionals. Habermas pensava en gran.

Un conegut economista em va assegurar aquesta setmana que hi hauria pressupostos de la Generalitat per al 2026. N'estava molt convençut. Encara més, no en tenia cap mena de dubte, després d'aplicar la teoria dels jocs, una branca de les matemàtiques que s'utilitza per modelar situacions de negociació, conflictes, competència, cooperació i altres interaccions similars. Amb aquesta teoria es pretén determinar la millor estratègia possible per a cada un dels jugadors i el resultat que cal esperar de cadascuna de les situacions. I els jocs poden ser de suma zero (els beneficis o pèrdues d'uns jugadors queden compensats amb els beneficis o pèrdues dels altres) o de suma no zero, és a dir, tots poden guanyar o perdre.

El segell de l'acord el van posar Salvador Illa i Oriol Junqueras en una reunió de poc més de dues hores al Palau de la Generalitat dimarts a la tarda. Però el pacte s'havia anat travant des de feia dies, superant un bloqueig que va estar a punt de portar les negociacions a l'abisme. El 2 de març va ser el dia més crític i les fonts consultades per l'ARA coincideixen que va ser llavors quan es va salvar la relació, en un dinar on es va parlar de tot menys del que, en teoria, els ocupava. Els dos equips es van citar a la Diputació de Barcelona per negociar, uns dies després que el Govern hagués aprovat el projecte de pressupostos i que Esquerra hagués anunciat l'esmena a la totalitat. "Hauríem acabat el dinar totalment discutits", apunta una font coneixedora per explicar per què ni els pressupostos ni l'IRPF van aparèixer aquell dia en la conversa d'un àpat distès. Els negociadors han mirat de preservar el bon "clima de respecte personal" en tot moment. Ho evidencien detalls com el fet que Pedret es presentés en una de les trobades amb uns bunyols fets per ell mateix –el cap de files del PSC al Parlament té fama de tenir bona mà amb la cuina i amb la rebosteria.

La política té sovint raons que la raó no entén. Sembla que PSC i ERC estan d’acord a intentar pactar uns pressupostos que el país necessita després de tanta frustració. No hi hauria d’haver discrepàncies fonamentals en el contingut, però Junqueras posa una condició que depèn del govern espanyol: la transferència de la gestió de l’IRPF al govern català. Una vella i raonable aspiració que a més de valor econòmic no deixa de tenir valor simbòlic, que el PSC sembla compartir, i que genera irritació a les comunitats autònomes hispàniques.

Albert Dalmau (Barcelona, 1990) visita l'ARA després d'una setmana en què, malgrat tot, el Govern ha salvat un match ball i ha guanyat temps per poder aprovar els pressupostos.

Aquest matí, cap a les vuit, el Govern i Esquerra han escenificat el pacte al qual van arribar ahir al vespre i que ja comentàvem ahir en l’anàlisi i que hem anticipat aquest matí en l'edició impresa de l’ARA: 

L'aprovació dels pressupostos anuals d'un govern autonòmic s'hauria d'abordar com una qüestió prioritària i separada d'altres reivindicacions polítiques que depenen d'àmbits institucionals diferents. Quan uns comptes públics estan prorrogats, l'administració perd capacitat per actualitzar programes, ajustar partides a noves necessitats i desplegar polítiques públiques amb més ambició. En particular, l'ampliació de la despesa social –en àmbits com la sanitat, l'educació i l'atenció a col·lectius vulnerables– requereix un marc pressupostari vigent i plenament operatiu. Condicionar l'aprovació d'aquests pressupostos a demandes el compliment de les quals correspon principalment al govern central introdueix un factor de bloqueig que acaba afectant directament la ciutadania, que veu endarrerides o limitades polítiques que sí que estan dins de la competència del govern autonòmic.

Després de les converses de les últimes hores, l'opció que el Govern acabi retirant els pressupostos guanya pes. Segons fonts consultades per l'ARA, de fet, en les pròximes hores l'executiu hauria d'aclarir quin és el destí dels comptes d'aquest 2026, perquè divendres s'ha de debatre l'esmena a la totalitat d'ERC. El debat dins del Govern també ha estat intens i ara tot apunta que Salvador Illa podria acabar optant per evitar una derrota parlamentària retirant el projecte. Algunes fonts apunten que fins i tot això es podria produir aquest mateix dimecres: el president de la Generalitat se sotmet a la sessió de control al Parlament i, posteriorment, també compareixerà per la crisi de Rodalies, i per les últimes vagues i mobilitzacions convocades per docents, metges i pagesos.

ERC va investir Salvador Illa i també Pedro Sánchez i és cert que l'única via que tenen els republicans ara per ara per influir-hi és que tots dos es mantinguin al capdavant dels governs. Sovint, s'ha criticat Esquerra per cedir fàcilment a les pretensions del PSC i del PSOE i també sovint les crítiques han estat justificades. Probablement, aquest bagatge ha tingut pes en la decisió d'Illa de forçar les costures de la legislatura posant a votació els pressupostos de la Generalitat –divendres que ve– sense tenir tancat l'acord amb el seu soci més important.

En poc més de deu dies el Govern es juga bona part del seu crèdit polític. ERC no cedeix i manté el rebuig als pressupostos de la Generalitat i l'executiu de Salvador Illa busca vies de pressió per fer canviar d'idea els republicans. L'últim a sumar-s'hi, aquest mateix dilluns, ha sigut el president de la Generalitat, Salvador Illa, aprofitant la signatura de l'acord entre Educació, UGT i CCOO, que busca posar punt final a la crisi oberta amb els mestres.

Uns pressupostos fracassats van marcar el punt final del govern de Pere Aragonès ara fa exactament dos anys. Ara és Salvador Illa qui s'enfronta a una sonora derrota al Parlament i s'ha obert la veda a les especulacions sobre si el conflicte també acabarà a les urnes: excepte Comuns, la resta dels grups parlamentaris, inclòs ERC, han presentat esmenes a la totalitat contra els comptes. Des del Palau de la Generalitat eviten posar-se en aquest escenari i repeteixen que tenir pressupostos és el "pla A, el B i el C". Les negociacions continuen encallades i ara els republicans fins i tot parlen del mes de juny per desbloquejar-les –sempre que el Govern i la Moncloa es comprometin amb el traspàs de l'IRPF. Aquest dissabte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a pressionar ERC perquè s'avingui a aprovar els pressupostos davant del context de guerra al Pròxim Orient i les seves possibles conseqüències econòmiques. En una intervenció davant del Consell de Diàleg Social de Catalunya —on hi ha representats sindicats i patronal—, Illa ha demanat als republicans estar a "l'altura del moment extraordinari que viu el món": "Són el millor escut social". "L'estabilitat avui té un nom: pressupostos", ha sentenciat.

La guerra a l'Iran que va començar dissabte és molt més que un teló de fons de la nostra vida de cada dia. No és aquell conflicte del qual veiem imatges però ens queda lluny, perquè té el potencial de complicar-nos el dia a dia, i molt: ha augmentat el preu del petroli i del gas, hi ha disrupcions al comerç internacional, ha augmentat la inseguretat mundial, França li ha recordat a l'Iran –i a tothom en general– que té un arsenal nuclear. 

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, és un dels puntals del govern de Salvador Illa. El president de la Generalitat li va encarregar dues de les carteres cridades a tenir més protagonisme durant la legislatura: l'habitatge i Rodalies. A més, també la tasca de ser la portaveu de l'executiu. Paneque, persona de màxima confiança d'Illa, va rebre l'oferta de formar part del Govern poc més d'un any després de guanyar les eleccions municipals a Girona com a candidata del PSC. Tanmateix, l'alcaldia se li va escapar de les mans quan Guanyem va pactar amb ERC i Junts un govern independentista, amb Lluc Salellas al capdavant. Ara, amb el compte enrere per a les eleccions municipals ja en marxa, l'independentisme gironí ha vist en el caos de Rodalies l'ocasió ideal per mirar de desgastar Paneque, de cara a una possible candidatura a la ciutat el 2027.

"És un fet degradant". Així de contundent es va mostrar el president de la Generalitat, Salvador Illa, quan li van preguntar pel burca en la seva primera entrevista després de la baixa mèdica. El cap de l'executiu català es posicionava sobre un tema que Vox ha introduït en l'agenda mediàtica, i que va agafar volada quan el PP va anunciar que avalaria el veto al Congrés. Junts se'n va desmarcar, però va contraatacar amb una proposta pròpia en la mateixa direcció, cosa que ERC també va començar a estudiar pocs dies després. I de la mateixa manera que Vox ha situat el debat sobre el burca en el focus al Congrés, Aliança Catalana l'ha portat al Parlament. Qui encara no ha fet cap pas endavant és el PSC. Què en pensen els socialistes d'aquest debat?

El Govern i ERC s'han reunit tres vegades en les últimes hores després del xoc pels pressupostos. L'última reunió ha estat aquest mateix dijous al matí, segons diverses fonts coneixedores, i els dos equips s'han emplaçat a noves trobades un cop el Govern hagi presentat el projecte de llei de pressupostos aquest divendres. La reunió d'aquest matí no és la primera des que els republicans van anunciar el seu no a negociar els comptes. Aquest dimecres a la tarda, tal com va avançar l'agència Efe i va confirmar l'ARA, també es van reunir al Parlament. Però és que aquest dimecres al matí les dues parts ja s'havien vist les cares un altre cop, segons apunten fonts consultades a aquest diari. Tot plegat, per intentar reconduir una situació que, si les dues parts no troben el desllorigador, pot acabar amb el fracàs dels primers pressupostos de Salvador Illa.