La primera fase de l'operació sortida per Setmana Santa provoca aquest dissabte al matí i des de divendres a la tarda les primeres retencions a les sortides de Barcelona i a les principals artèries del país. Les vies més afectades són la ronda de Dalt i l'AP-7. En tots dos casos, divendres a la tarda un accident va obligar a tancar part de la via, i això va fer que s'hi acumulessin vehicles el mateix dia en què començaven les vacances escolars de Setmana Santa.

La Zurich Marató de Barcelona 2026 se celebrarà el diumenge 15 de març, amb sortida al passeig de Gràcia a les 8.30 hores, i recorrerà diversos punts emblemàtics del centre de la ciutat. La prova, que arriba a la 47a edició, preveu més de 30.000 corredors i comportarà afectacions importants al trànsit i al transport públic, sobretot diumenge al matí.

La carretera GI-531 és una de les vies amb més problemes de mobilitat de les comarques gironines. Travessa la vall de Llémena, una conca fluvial amb petits pobles rodejats d'entorn natural, des de Sant Gregori –a l'oest de Girona– fins a les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa. La calçada és estreta, amb canvis importants de rasant, un sol carril per direcció, revolts molt tancats i un voral pràcticament inexistent. En aquest traçat, conviuen els vehicles privats amb grups de ciclistes que hi fan esport, camions de gran tonatge d'empreses que treballen a la zona i autobusos escolars.

L'autopista AP-7 en sentit sud, entre Martorell i Sant Sadurní, s'ha tornat a obrir completament al trànsit a les tres d'aquesta matinada, segons ha informat el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel. Ho ha fet després de tres setmanes tancada al trànsit. La via es va tancar en aquest tram el 21 de gener, l'endemà del fatídic accident d'un tren de Rodalies que va provocar la mort d'un jove maquinista en pràctiques a Gelida al topar amb un mur de contenció sota de l'AP-7.

13.276 sancions. Aquest és la impactant xifra de multes que, entre els mesos de setembre i novembre, han imposat els quatre nous radars fixos de velocitat instal·lats al centre de la ciutat de Girona. Això suposa una mitjana de 4.425 multes mensuals, gairebé 150 al dia. L'Ajuntament va col·locar els radars el passat mes d'agost en punts considerats conflictius, amb una alta concentració d’accidents, pròxims a entorns sensibles com escoles, on s’havien registrat queixes veïnals pel soroll o l’excés de velocitat. L'objectiu és millorar la seguretat viària, pacificar el trànsit i reduir la contaminació acústica i de l'aire, just en el mateix moment en què també s'ha implantat a la ciutat la nova zona de baixes emissions. Ara bé, tot i que la senyalització és visible, molts conductors encara no s’han acostumat a treure el peu de l'accelerador i han hagut de pagar-ne les conseqüències en forma de sanció.

El primer regal de Reis ha arribat abans d'hora aquest 2026 en forma de nevada a Catalunya, i molts nens i nenes han sortit a jugar al carrer a l'espera de la cavalcada d'aquest dilluns a la tarda. Els primers flocs van començar a caure diumenge a la nit a les comarques de Ponent i a l'altiplà de la Segarra, però ha estat durant la matinada i el matí d'aquest dilluns quan la neu s'ha estès i intensificat, ha arribat també a la Catalunya Central i ha començat a agafar als llocs on ha nevat més intensament. La previsió indica que el paisatge de postal es mantindrà en les pròximes hores gràcies a les baixes temperatures, que mantindran la neu a terra.

La cavalcada de Reis a Lleida ciutat afectarà, tot i que en diferent manera, els tres ponts centrals que travessen el riu Segre durant les cinc hores que s'allargarà l'esdeveniment el 5 de gener. Tot i que la cavalcada no arrenca oficialment fins a les sis de la tarda, els tres ponts centrals estaran tancats al trànsit a partir de les quatre.

Les festes de Nadal són una bona època per a les campanyes de sensibilització. Fa setmanes que patim, dia sí dia també, els anuncis de La notícia que no vols rebre del Servei Català de Trànsit on familiars de víctimes reals i agents dels mossos d’esquadra ens relaten el tràgic moment en què es comunica a una persona que algú estimat s’ha mort en un accident. Hi ha diverses històries, totes semblants, on se’ns relata des del moment que sona el timbre a l’impacte de conèixer la tragèdia. Recentment, se n’ha incorporat un altre on una mare acomiada la seva filla preguntant-li si l’espera per dinar. En una anticipació del que passarà, en comptes de donar una resposta previsible, se’ns revela la seva absència: “No, mama. Ho sento. Anant cap a la feina faré un avançament i un cotxe no em veurà. Moriré de camí a l’hospital”. I a continuació sentim el so de la col·lisió dels vehicles i el rostre devastat de la mare.

Aquest 2026 els Reis d'Orient de Girona faran alguns petits canvis en el seu recorregut per tal de millorar el trànsit de vehicles al centre de la ciutat. La ruta començarà, com és habitual, al campament reial del Parc de la Devesa a les 6 de la tarda, des d'on sortiran les carrosses en direcció a l'Eixample. Aquest any, però, en comptes de passar per la plaça Poeta Marquina i la ronda Sant Antoni Maria Claret, al costat de l'estació de tren, la comitiva girarà pel carrer de Santa Eugènia en direcció a la plaça Marquès de Camps i la Gran Via. Allà ja es reprendrà el traçat anterior per l'avinguda de Sant Francesc, Santa Clara i l'arribada final, pels volts de les 8 del vespre, a la plaça 1 d'Octubre, que des de la pandèmia ha substituït la rebuda final a la plaça de l'Ajuntament, molt més estreta.

Des del 2019 la Rabassada, la carretera que uneix Barcelona i Sant Cugat del Vallès per la muntanya de Collserola, era la via més perillosa de Catalunya. Edició rere edició repetia en el primer lloc del rànquing que elabora el RACC. Però això ha canviat. Segons el 24è estudi iRAP, corresponent al trienni 2022-2024, la T-314, que uneix Cambrils i Reus, s'ha convertit en la via amb l'índex de perillositat més alt de la xarxa viària catalana. És una carretera recta, de dos carrils i que no arriba als 10 quilòmetres de longitud. La Rabassada ha passat al segon lloc. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha explicat que a la T-314 hi ha hagut dues víctimes mortals i un ferit greu –una persona jove que està en situació de mort cerebral–, uns fets que "han disparat els números".

Un avançament imprudent, un excés de velocitat o una lleu distracció al volant poden posar fi a la vida d’un motorista. Sota el lema “Per evitar accidents, anticipa’t”, el Govern de la Generalitat impulsa una nova campanya per reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu. La iniciativa vol conscienciar motoristes i conductors sobre la importància de la protecció, la prevenció i la prudència, tres elements clau per millorar la seguretat a la carretera. A Catalunya, una de cada tres víctimes mortals en accidents de trànsit és motorista. 

Amb la majoria dels vehicles previstos en l'operació tornada d'aquest dilluns ja a Barcelona, el trànsit continua sent dens en alguns punts de la xarxa viària. Si bé al migdia i la tarda les carreteres procedents del Pirineu han estat les que més retencions han acumulat l'últim dia del pont de la Puríssima, amb cues a la C-16 —que connecta amb el Pirineu a través del túnel del Cadí—, la C-14 a l'altura d'Organyà (Alt Urgell) i a l'N-260 a l'altura de Ripoll (Ripollès), al vespre les cues s'han traslladat, com sempre, a l'AP-7.

L'autopista AP-7 ha tornat a viure aquest dimarts una jornada caòtica de cues i retencions. El cap de setmana ja va ser especialment complicat, amb un camió cisterna que va bolcar i va provocar talls a la via a l'altura del Baix Ebre. Aquest dimarts l'epicentre també ha sigut a la mateixa comarca del sud del país i també ha sigut un camió que, per causes que s'investiguen, ha creuat la mitjana de l'autopista, ha xocat de forma frontolateral contra un altre vehicle pesant que anava en sentit contrari i també ha afectat un tercer camió que ha mirat d'esquivar-los i ha bolcat fora de la via. El conductor d'aquest primer camió ha perdut la vida en el sinistre. L'accident ha provocat talls en els dos sentits que han durat hores, amb retencions incloses que han superat els deu quilòmetres. Cap al migdia s'ha pogut reobrir un carril per banda, i ha millorat la circulació.

A la xarxa viària catalana hi ha 131 radars de velocitat fixos senyalitzats, sumats a altres dispositius, que van des de patrulles dels Mossos fins a radars mòbils, passant pels carroradars i fins i tot els helicòpters. I amb aquests aparells cada dia a Catalunya un gruix important de conductors són enxampats cometent una infracció de velocitat. Comptant els conductors que van massa de pressa –la gran majoria dels sancionats– i els que van massa lents, cada dia es multen fins a 2.600 conductors, segons les dades del 2024 i el 2025 del Servei Català de Trànsit a les quals ha tingut accés l'ARA.

Quan van picar al timbre, la Mar Capdevila va pensar que era el seu fill, que s'havia deixat les claus. Eren dos agents dels Mossos d'Esquadra, acompanyats de tres persones més. Es va sorprendre, però no es va imaginar el pitjor. Van entrar, es van asseure, i després d'un silenci curt, van comunicar la mala notícia: la seva parella, el pare dels seus fills, havia mort en un accident de moto. "Vaig desconnectar. Parlaven, però jo no hi era. Havia marxat –descriu la Mar–. Els deia que marxessin, que volia estar sola, que volia plorar sola. Estava en xoc, en un núvol", continua. No la van deixar sola.

William Vickrey, premi Nobel d’economia l’any 1996, va proposar posar peatges per controlar la congestió de trànsit als anys 1960. Era professor a la Universitat de Colúmbia a Nova York i pensava com en alleugerir l’accés a Manhattan, amb els colls d’ampolla que representaven ponts i túnels. Recordo que a mitjans de la dècada del 1980, en un seminari acadèmic conjunt entre la Universitat de Colúmbia i la de Pensilvània –on jo era professor–, el ponent tardava a arribar i Vickrey es va aixecar, i, per entretenir l’audiència, ens va explicar una història.

Amb l’arribada de l’estiu, les carreteres estan més plenes que mai. Des de petits desplaçaments interns fins a turistes que ens creuen sense aturar-se. El que està assegurat és la pèrdua d’hores en els quilòmetres de retenció a les principals vies del país. Davant d’aquesta situació, s’ha tornat a obrir el debat: qui paga les carreteres?

Els senyals de trànsit es modernitzen a partir d'aquest juliol del 2025. I arriben alguns canvis que poden afectar tant conductors com vianants. El sistema de senyalització viària actual està vigent des del 2003, és a dir, fa més de 20 anys que no ha tingut una actualització d'aquesta mena. A continuació us expliquem les modificacions del Reglament General de Circulació perquè no us perdeu.

Expliquen a Catalunya Ràdio que la DGT actualitzarà alguns pictogrames dels senyals de trànsit. Per exemple, el senyal del cérvol que representa “animals salvatges” serà canviat pel d’un senglar. Això és una mala notícia. Vol dir que se’n perpetua la presència. També canviaran el de la màquina de tren amb xemeneia, que indica que a prop hi ha un pas a nivell, o una via (acabo de fer l’examen teòric i ja no me’n recordo), pel d’un tren més modern, sense fumarola. I també el que indica “escolars a prop”, que és el d’un nen que corre agafat de la mà d'una nena, més petita.

Catalunya afronta aquest divendres a la tarda la primera fase de l'operació sortida pel pont de Sant Joan. El Servei Català de Trànsit preveu que sortiran de l’àrea metropolitana 470.000 vehicles i que el retorn afecti 260.000 més. A aquesta hora de la tarda ja s'estan registrant les primeres cues, sobretot focalitzades a l'AP-7 i als accessos de Barcelona.