L'ambiciós pla inversor d'Aena per al període 2027-2031 va de bracet d'una pujada de les taxes aeroportuàries. Aquesta font d'ingressos és, a parer d'Aena, una via "necessària" per afrontar el pla inversor per als pròxims anys i adaptar la demanda aèria dels aeroports de l'Estat, inclòs l'aeroport del Prat i, per tant, la seva ampliació. Ara bé, això ha obert un pols amb les aerolínies, que continuen pressionant perquè les taxes no pugin.

Aena insisteix que no mourà fitxa pel que fa a la cessió de la gestió dels aeroports i, per tant, la cessió de la gestió de l'aeroport del Prat. De fet, quan es va anunciar l'ampliació de l'aeroport català, aquesta carpeta ja va quedar apartada. La posició del gestor aeroportuari fa anys que és inamovible pel que fa a això, si bé és cert que s'ha obert a una "més gran coordinació" amb les comunitats autònomes i, per tant, amb governs com la Generalitat. "La cessió de la gestió [d'un aeroport] seria nul·la de ple dret", ha sentenciat el president d'Aena, Maurici Lucena, aquest dijous durant un esmorzar informatiu a Madrid, una intervenció en què ha aprofitat per tornar a defensar l'ampliació de l'aeroport català. Cal recordar que, a Catalunya, la possibilitat d'un paper protagonista de la Generalitat sempre ha estat una ambició de partits com ERC i Junts.

Com tantes coses, l’afició per la fotografia i els avions de Joan Carles Lacruz va començar per casualitat. Avui, ja jubilat, va al Prat dia sí dia no, i és el president de l’Associació Spotters Barcelona.

Amb l'acord per al finançament singular a tocar, el Govern obre una nova carpeta clau amb Esquerra. Es tracta de la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que el consell executiu ha acordat impulsar aquest dimecres en la seva primera reunió després de les vacances de Nadal. Tal com estava previst a l'acord d'investidura amb els republicans, serà un ens especialitzat a través del qual la Generalitat impulsarà polítiques pròpies per disposar d'una "governança integral" del sistema aeroportuari. "La seva creació permet superar la dispersió que teníem en aquests moments", ha explicat la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, en roda de premsa. Amb aquest objectiu, el Govern ha encarregat a un comitè tècnic sota la coordinació d'Aeroports Públics de Catalunya que, en un termini màxim de sis mesos, faci una proposta de modificació de la llei d'aeroports per crear aquest organisme i dels seus estatuts. La creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, doncs, haurà de passar pel Parlament. L'executiu preveu que ja pugui estar en funcionament el 2027.

L'Enric mira impacient el rellotge amb el tiquet d'autobús a la mà. Ha d'agafar un avió i havia pensat anar a l'aeroport del Prat amb l'R2, però el tren va amb retard i finalment ha desistit perquè no es vol arriscar a perdre'l. Assegura que no és un fet puntual, sinó més aviat una escena que es repeteix cada cop que té un vol previst. "Viatjo bastant i sempre agafo l'Aerobús perquè, malauradament, és l'únic que no falla mai", diu resignat. Té clar que serà un dels futurs usuaris del tren llançadora que connectarà Barcelona i les dues terminals quan entri en funcionament a finals del 2026, d'acord amb el calendari amb què treballa el Govern, però lamenta que la línia R-Aeroport (RA) "arriba tardíssim".

Entre les múltiples assignatures pendents en infraestructures catalanes hi ha la de poder arribar més de pressa i còmodament a l'aeroport en transport públic. Concretament, amb un tren llançadora que connecti Barcelona i les dues terminals del Prat. Aquest divendres el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat la presentació del primer dels deu trens elèctrics –que són nous de trinca– encarregats a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i a l'empresa Alstom. Els combois, verds i blancs, formaran part de la futura R-Aeroport (RA), que es preveu que entri en funcionament el 2026 –com a màxim a principis del 2027–, i han de resoldre aquest problema.

Aena, el gestor aeroportuari de l'Estat, preveu una inversió sense precedents de 12.888 milions d'euros entre els anys 2027 i 2031 per a la xarxa d'aeroports espanyols, dels quals 9.991 milions corresponen a la inversió regulada, tal com ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous en un acte a l'aeroport d'Alacant. Després la companyia ho ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els gairebé 13.000 milions d'euros suposen disparar la inversió dels últims cinc anys: a tall d'exemple, entre el 2022 i el 2026 només la inversió regulada haurà estat de 2.500 milions d'euros.

Un home ha mort aquest dimarts a l'aeroport de Bèrgam - Orio al Serio, al nord d'Itàlia, després d'irrompre a la pista i ser succionat pel motor d'un avió que s'estava preparant per enlairar. L'avió involucrat és un Airbus A319 de la companyia espanyola Volotea que tenia com a destí l'aeroport d'Oviedo.

Els agents socials que vetllen pel dinamisme econòmic de Catalunya celebren l’acord per a l’ampliació de l’aeroport. Un canvi que, per exemple, pot permetre venir des del Japó sense escala. O tenir més vols directes als Estats Units. Però les preguntes que encara no tenen resposta són: qui en seran els passatgers, i què ens aportaran?

L’ampliació de l’aeroport és molt més que una qüestió logística. En totes les inversions importants s’hi projecta una visió del país. Quan es va discutir el transvasament de l’Ebre, no es parlava tant de metres cúbics com de la sensació d’oblit permanent que patien les comarques meridionals del país. Ara, per molt que els experts parlin de llargada de pistes o connexions transoceàniques, el debat ens deixa amb la desagradable sensació d’estar-nos jugant el futur del país a una sola carta.

Un cop encesa la llum verda per l'ampliació de l'aeroport del Prat sorgeixen dubtes que potser s'haurien d'haver resolt abans. I no tots són de color verd, és a dir, ambientals, que sense dubte també són essencials. El primer té a veure amb la governança. ¿Qui gestionarà aquesta instal·lació? ¿No hi haurien de participar, d'alguna manera, els agents econòmics i socials? I per saber ben bé de què parlem ¿el gestor, Aena, no hauria de facilitar les dades financeres sobre cadascun dels aeroports, començant pel de la capital catalana?

Fa pocs dies vaig tenir el goig d’escoltar Jordi Sargatal a TV3. L’eminent naturalista, responsable de la recuperació dels aiguamolls de l'Empordà, ha tingut el coratge d’implicar-se, com a secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, en el disseny i la gestió de polítiques públiques. Responent a una pregunta, ens va explicar que en un futur no proper ens haurem d’enfrontar a un augment del nivell del mar, però que, com els Països Baixos, disposarem de tècniques per adaptar-nos-hi i, en particular, per no perdre l’aeroport. Vaig pensar que la solució que E. Alonso, J. Coello, F. Hermosilla, G. Lopez-Casasnovas, J. Ros i jo mateix hem defensat –la d'una pista sobre pilons al mar– té bones perspectives en el futur de Sargatal. No li ha arribat el dia, però ves a saber si els proponents d’estendre l’aeroport sobre el mar serem conceptuats al segle XXII com a visionaris prematurs.

Dilluns vaig intervenir al programa Els matins de TV3 per justificar l’ampliació de l’aeroport del Prat. Un amic que té el cap excepcionalment ben moblat em va enviar un missatge en què deia que se sorprenia de la meva intervenció i concloïa que es temia que “això acabarà com sempre, amb Aena i les elits fent l'únic que saben fer: atraure turistes”.

La proposta d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat torna a posar en perill un dels espais naturals més fràgils i valuosos de Catalunya: el delta del Llobregat. Davant l’anunci fet aquesta setmana per AENA i la Generalitat, cal oposar-se frontalment a qualsevol projecte que impliqui una nova afectació a aquest entorn, especialment mentre Espanya té obert un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea (cas EU-Pilot 5866/13/ENVI) per la gestió deficient d’aquest espai.

Ara com ara la Generalitat de Catalunya no té ni veu ni vot en la gestió de l'aeroport de Barcelona. L'acord a tres bandes entre el Govern, el ministeri de Transports i Aena no ha canviat aquesta situació: la inversió de 3.200 milions per remodelar la infraestructura i ampliar 500 metres la pista mar serà pilotada per Aena, empresa participada per l'Estat però amb capital privat. Aquest és el primer acord que s'havia proposat desencallar el govern de Salvador Illa. Ara, però, la Generalitat té per davant una altra negociació, la de la governança. És una carpeta que el Govern ja ha obert, segons traslladen fonts coneixedores a l'ARA, tot i que des del departament de Territori asseguren que encara no hi ha "cap novetat". Promoure un nou model de governança per al Prat va ser un dels compromisos que el PSC va adquirir amb ERC a l'acord d'investidura. Ara els republicans pressionen perquè es facin passos endavant i podrien fer servir aquesta qüestió per modular la seva oposició a l'ampliació de l'aeroport. D'entrada reclamen que Aena tregui les "urpes" de la infraestructura.

És la notícia del dia: el president Illa tira endavant l’ampliació de l’aeroport del Prat. El Govern i Aena s’han posat d’acord per allargar 600 metres una pista: 540 metres pel cantó del Prat, a tocar de la Ricarda, i 60 metres per la banda de Gavà, a la zona del Remolar.

L’aeroport del Prat va encetar el segle XXI amb prop de 20 milions de passatgers, i l’any passat va assolir els 55, consolidant-se com un dels més grans d’Europa. Aquesta fita ha estat possible gràcies a l’ampliació aprovada el 1999 i executada al llarg de la primera dècada del segle, que va incloure la construcció de la pista de mar i de la terminal T1. Ara, l’aeroport ha arribat a la seva capacitat màxima, i el govern de Salvador Illa acaba de donar el vistiplau a l’ampliació que des de fa sis anys proposa Aena.

La Cambra de Comerç de Barcelona i unes altres set organitzacions empresarials catalanes han valorat "molt positivament" l'acord entre Generalitat, el govern espanyol i el gestor aeroportuari estatal Aena per ampliar l'aeroport del Prat. En un comunicat conjunt, la Cambra, la patronal Pimec, Fira de Barcelona, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), el Col·legi d'Economistes de Catalunya i les organitzacions empresarials FemCat, Barcelona Global i el Cercle d'Economia han valorat "positivament el projecte anunciat per l’executiu català i el consideren necessari i estratègic per millorar la competitivitat de l’economia i convertir Barcelona en un node de connexions intercontinentals".

El president de la Generalitat en persona presenta la proposta d'ampliació de l’aeroport del Prat. És coherent: Illa és un president alineat amb el creixement econòmic convencional, és del mateix color polític que el govern espanyol i que el conseller delegat d’Aena, i al programa electoral hi duia l’ampliació del Prat i tenir més connexions internacionals.

El Govern del PSC desencalla l'ampliació de l'aeroport del Prat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, tenia entre cella i cella aquest projecte des de molt abans d'arribar al Palau i aquest dimarts ha anunciat un acord entre el Govern, el ministeri de Transports i Aena per fer-lo efectiu. Es concretarà en una inversió de 3.200 milions d'euros per remodelar íntegrament la infraestructura i ampliar la pista que toca el mar en 500 metres, reduint "al mínim" l'afectació als espais naturals. La proposta no té el suport ni d'Esquerra ni de Comuns, els dos socis parlamentaris del Govern, que ja han mostrat el descontent davant la voluntat d'Illa de tirar-ho endavant. Però la proposta, ha avisat el president, és "sòlida, consensuada i definitiva". "És una infraestructura crucial per a la prosperitat de Catalunya, Espanya i Europa. No podem perdre més temps", ha afegit en una compareixença després de rebre l'informe sobre l'ampliació de la comissió mixta entre l'Estat, la Generalitat i Aena.