Fins a 205 departaments de català d’instituts del País Valencià s’han adherit ja a un manifest contra la modificació del decret de currículum de batxillerat que pretén convertir l'estudi de l'obra d'escriptors catalans i illencs en una qüestió opcional.

Havia de ser temporal, però finalment durarà més del que es preveia. Adif ha decidit mantenir la limitació de la velocitat temporal del tram de l'alta velocitat de Barcelona a Madrid arran de la queixa d'un maquinista, malgrat que a primera hora d'aquest dimecres havia comunicat que restablia el trajecte al ritme habitual en gairebé tot el seu recorregut. Ara bé, no es tracta de l'únic tram afectat després de l'accident d'Adamuz, on l'ull està posat en l'estat de les vies com a possible causa de l'accident: fonts de la Moncloa han informat que també es limitarà la velocitat en el trajecte de València a Madrid per les reclamacions d'un altre maquinista.

Un any i cinc dies després de la desastrosa dana al País Valencià, Carlos Mazón ha anunciat la seva dimissió. Ho ha fet en la seva línia: malgrat alguns punts d'autocrítica, ha mantingut les falsedats que ha defensat des del primer dia per espolsar-se les responsabilitats d'una tragèdia que es va saldar amb 229 morts culpabilitzant els organismes estatals de no avisar i el govern espanyol per la poca ajuda rebuda.

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha denunciat aquest divendres que el valencià i la mateixa institució viuen "un dels moments més crítics" de la seva "història recent" i que, per això, demana al conjunt de la societat "no interioritzar ni normalitzar el discurs de l’odi, sinó combatre’l amb determinació, fermesa i fortalesa". Així ho ha dit en un contundent discurs durant l’obertura del curs acadèmic 2025-2026.

Passat el moment en què s'ha qüestionat més Carlos Mazón, el PP pretén fer oblidar la crisi per la gestió de la DANA enfrontant-se al govern espanyol i atiant l'anticatalanisme. Els conservadors valencians han tret del calaix la seva agenda identitària i, ara que necessiten el suport de Vox per als pressupostos de la Generalitat, preparen un altre atac a la unitat del català: esborrar del currículum escolar autors catalans i illencs.

El govern espanyol rescatarà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i compensarà part de la reducció del 25% del finançament de la institució acordada pel Partit Popular i Vox. Així ho ha anunciat aquest dijous la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, en un acte organitzat a València pel Fòrum Europa Tribuna Mediterrània.

Les Corts Valencianes reprovaran el ministre d'Exteriors espanyol, J. Manuel Albares, “per menysprear el valencià”, segons va anunciar el president valencià, Carlos Mazón, que no para de xutar pilotes endavant, per allò que qui dia passa any empeny. La nova martingala mazonesca, però, és un exemple especialment recargolat (i especialment preocupant) de com el cinisme i la mentida de certs discursos polítics acaben generant el que coneixem com a fets alternatius: una versió de la realitat completament falsejada que aspira a presentar-se com a vertadera.

No contents amb l’agressivitat i l’autoodi que el PP mostra amb el català a la UE, ara assistim a un concurs de cinisme del PP valencià envers el valencià. Ara resulta que hi ha grans esquinçaments de vestidures perquè quan li pregunten al ministre Albares que per què no han demanat l’oficialitat de valencià a Europa, el ministre no se’n surt. Mira que la filologia li resolia la resposta: el valencià és la denominació que la llengua catalana rep al País Valencià. Si el català és oficial al Parlament Europeu, ho és també el valencià. Fins i tot hauria pogut citar la definició de valencià del diccionari de la Real Academia: “Varietat del català que es parla a gran part de l’antic regne de València i se sent allà comunament com a llengua pròpia”.

Més de 300 escriptors i escriptores, com ara Manel Baixauli, Martí Domínguez, Ferran Torrent, Mercè Climent i Rafa Lahuerta signen un manifest en rebuig a la politització de la llengua, com en el cas del canvi de nomenclatura de València per Valéncia/Valencia. El text expressa, alhora, el suport a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a única entitat reguladora.

La castellanització i l'anticatalanisme avancen al País Valencià amb el PP i Vox. Després que l'Ajuntament d'Alacant acordés demanar a les Corts que canviïn la llei autonòmica per definir la ciutat com a zona castellanoparlant, ara el consistori de València ha aprovat sol·licitar al Consell de la Generalitat —l'òrgan que assigna els noms oficials dels municipis— que admeti com a oficial "la denominació bilingüe", és a dir, la forma Valéncia (amb accent tancat, per marcar la pronúncia habitual) i Valencia (sense accent, en castellà) en comptes de la forma tradicional, València, que estableix la normativa. El PSPV-PSOE i Compromís s'hi han oposat.

En el marc d’una constel·lació de fenòmens sociolingüístics paranormals, el dia 26 de juny el ple de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar instar les Corts Valencianes a modificar la zonificació lingüística establida per la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV, 1983). La zonificació en qüestió –en formulació poc afortunada, tot s’ha dir– dividia el País Valencià en dues àrees de predomini lingüístic atenent a criteris històrics. Val a dir que el criteri –fortament discutit en el seu moment– no tenia tant a veure amb la situació demolingüística de la dècada dels vuitanta del segle passat com amb la llengua predominant dels repobladors del segle XIII. D’aquesta manera es va definir una zona de predomini lingüístic (històric) valencianoparlant i una altra de castellanoparlant, fet que plantejava una gestió diferent dels drets i els deures lingüístics en funció de la ubicació de la ciutadania valenciana. Arribats en aquest punt, no puc estar-me de dir que el plantejament en qüestió ha esdevingut de manera recurrent una pedra a la sabata de la normalització lingüística albirada. 

Vox ha aconseguit el seu objectiu i l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat aquest dijous una declaració institucional per demanar a les Corts que modifiquin la llei d’ús i ensenyament del valencià i defineixin la ciutat com a territori castellanoparlant. La petició ha estat aprovada amb els vots de la formació d'extrema dreta i el Partit Popular, que no han modificat ni un mil·límetre el posicionament malgrat les protestes que hi ha hagut avui contra la mesura.

El jutge no veu indicis de delicte en el dramàtic foc que va causar deu morts i va calcinar totalment un bloc de pisos a la ciutat de València el febrer del 2024. Les flames van deixar sense casa centenars de persones. Després d'investigar els fets, el jutjat d'instrucció número 9 de València ha arxivat la causa i conclou que l'incendi va ser un accident.

La conselleria d'Educació del govern valencià ha elaborat una guia que orienta els centres educatius sobre com aplicar la nova llei educativa que entrarà en vigor el pròxim curs en les etapes d'infantil i primària i sobre la qual recentment es va consultar les famílies. Del document crida l'atenció que recomana que l'assignatura de matemàtiques sempre s'imparteixi en castellà, i en català la de coneixement del medi natural, social i cultural.

El 99,67% de l'alumnat d'infantil i primària del País Valencià estudiarà el curs 2025/2026 en la llengua que van triar les seves famílies. Així ho ha assegurat aquest dimarts el conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, que ha defensat que el seu departament ha respectat la voluntat de la comunitat educativa. No ho veuen així entitats com Famílies pel Valencià, que ha denunciat que la Generalitat ha vulnerat el resultat de la consulta a les aules, especialment a les vuit comarques de domini lingüístic del castellà.

Aquest dimarts, el diputat de Vox a les Balears Sergio Rodríguez devia haver berenat fortet (a Mallorca es berena als matins, sapigueu-ho) i va ventilar la seva intervenció al faristol del Parlament dedicant a Pedro Sánchez, i a tota l'afició, una felicitació pel “dia de la victòria”. Es referia al dia de la victòria de les tropes feixistes insurrectes contra el govern democràtic i legítim de la República. Ja saben vostès de què es tracta: el comunicat aquell que deia “cautivo y desarmado el ejército rojo”, dos-cents mil morts i una dictadura de quaranta anys d'execucions i corrupció institucionalitzada. Quan el president del Parlament de les Balears, Gabriel Le Senne, va ser instat pels grups de l'oposició a cridar Rodríguez a l'ordre, i a ordenar que les seves paraules no constessin en acta, es va limitar a respondre, amb un somriure de conill: “Jo només he sentit una broma del senyor Rodríguez”. Convé recordar que Le Senne també és de Vox, que es va fer tristament famós quan va esqueixar unes fotos d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar (assassinades pels feixistes durant la Guerra Civil) i que avui té un procés judicial en curs per aquests fets. Segueix en el càrrec només perquè l'hi sostenen el PP de les Balears i el govern de la presidenta Marga Prohens.

La demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

L'anàlisi del resultat de la consulta sobre la llengua a les aules al País Valencià durarà dies. Quan s'acabi, permetrà disposar d'una radiografia molt acurada de la realitat educativa i sociolingüística de les seves 33 comarques. A hores d'ara, una de les primeres conclusions a les quals ja s'ha pogut arribar és la diferència entre les preferències de les famílies dels centres públics i les dels concertats. I és que segons xifres difoses per Compromís –extretes de les dades fetes públiques per la Generalitat–, si només tenim en compte els centres públics, l'aposta pel valencià com a llengua majoritària de l'ensenyament s'eleva al 61,8%, 12 punts més que si s'inclouen els centres concertats, quan s'escurça fins al 50,53%.

Cada setmana deixa un perfum quan s’acaba. Aquest divendres sentim les notes bèl·liques de la Unió Europea mobilitzant 800.000 milions d’euros per rearmar-nos davant Rússia i Putin recordant-li a Macron que la invasió que Napoleó va intentar a Rússia el 1812 va acabar malament per a França. 

La consulta sobre la llengua vehicular a les aules del País Valencià, que s'ha fet durant l'última setmana, ha aconseguit una participació del 58,61% de les famílies i una abstenció del 41,39%. En concret, a primària la participació és d'entorn al 60% i a secundària, del 50%. Es tracta d'unes dades significatives, atès que la consulta, celebrada de forma telemàtica, serà clau a l'hora de definir quina serà la llengua majoritària de l'ensenyament. En total, hi han participat 339.411 famílies i el resultat, que la conselleria d'Educació no ha volgut donar encara, s'aplicarà a partir del curs 2025-2026.