Aquest 13 de març ha fet exactament dos anys des que, després de perdre la votació dels pressupostos, el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, va decidir convocar eleccions. Els comptes per aquell exercici tenien un escull insalvable: el Hard Rock. Per una banda, el PSC li exigia que desencallés el projecte si volia els seus vots, però per l'altra, Comuns li assegurava que si el macrocasino tirava endavant, ells s'hi oposarien. Una pinça insalvable. Aragonès va mantenir el compromís amb els socialistes i Comuns va complir la seva paraula i va votar en contra dels pressupostos. El president Aragonès va convocar eleccions anticipades i les va perdre en favor de Salvador Illa.

Un any després, el govern espanyol aprova definitivament el primer pla d'acció per a la gestió sostenible de les matèries primeres minerals per al període 2026-2030, lligat a una inversió pública de 414 milions d'euros. D'aquest pla en penja, entre altres qüestions, el primer programa d'exploració minera que s'aprova en cinquanta anys i que, dotat amb 182 milions d'euros, té com a objectiu principal buscar minerals crítics, com per exemple les anomenades terres rares, tant en jaciments nous com en escombreres o mines existents a l'Estat, tal com ha informat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, en roda de premsa aquest dimarts.

Fer-se responsable d’un tram concret de camí de ronda, inspeccionar-lo de manera periòdica i alertar de qualsevol tancament il·legal o situació de degradació que n’impedeixi el pas. Aquesta és la missió que SOS Costa Brava vol encomanar als futurs "padrins" dels camins de ronda, una figura nova amb què l’entitat ecologista pretén reforçar la vigilància d’aquests itineraris històrics arran de mar i garantir el dret de la ciutadania a passejar-hi lliurement i sense entrebancs.

Iberboard ha començat aquest dilluns la retirada de les prop de 15.000 tones de residus que acumula a la seva planta d'Alcover, a l'Alt Camp, segons han confirmat a l'ARA fonts de l'empresa. Aquesta paperera va suspendre l'activitat l'agost del 2024 i va deixar sense feina un centenar de treballadors de la comarca. A més d'acumular tones de residus al llarg dels anys, Iberboard també tenia nombrosos expedients per diferents incompliments en matèria de medi ambient, com per exemple per abocaments al riu Francolí i per tenir residus tòxics més temps del que preveu la llei. L'empresa va fer importants inversions en maquinària i també va destinar recursos per corregir algunes de les deficiències detectades, com la contaminació acústica que no deixava descansar els veïns, però finalment va entrar en concurs de creditors fa un any i mig.

L’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Es produeixen molts canvis a diferents nivells —físics, emocionals, socials, etc.— i, especialment, l’autocura pren rellevància. Hi ha aspectes d’aquesta atenció pel benestar personal que són a la mà de l’embarassada i del seu entorn més proper, però n’hi ha d’altres que, en molts casos, s’escapen del seu abast. És el cas dels efectes del canvi climàtic i la contaminació, especialment rellevants en contextos urbans, que poden afectar durant la gestació i la primera infància, i que cada dia preocupen més aquests col·lectius.

Ara que entrem en una de les èpoques de més consum compulsiu de l'any, és un bon moment per donar visibilitat al que passa amb tot allò que després no fem servir. Aquest diumenge, al dossier, trobareu el resultat d'una investigació d'abast europeu, en la qual ha participat una col·laboradora de l'ARA, que segueix les rutes, sorprenents i sovint opaques, que fa la roba que descartem. Mitjançant marcadors cosits a diverses peces, un equip de periodistes ha reconstruït els trajectes fins a grans zones logístiques en països com els Emirats Àrabs Units i ha calculat la petjada de carboni que genera aquest sistema global.

McDonald's ha presentat el seu nou informe d'impacte econòmic social i ambiental corresponent a l'exercici 2024-2025, un document que recull la seva contribució al desenvolupament sostenible del país i els progressos assolits en matèria de responsabilitat corporativa. Segons el president de McDonald's Espanya, Luis Quintiliano, aquest document "reflecteix, amb fets, el compromís ferm de la companyia per generar un impacte positiu, des del punt de vista econòmic, social i mediambiental". L'executiu destaca que el model de McDonald's "demostra que és possible créixer de manera sostenible, de la mà dels empleats, franquiciats, proveïdors i clients".

Més de mil persones, la majoria vinculades a més de 150 organitzacions cíviques de diferents comarques catalanes, van escenificar el 5 d’octubre tota una demostració de força pels carrers de Lleida ciutat. Estaven convocades per setze entitats, entre les quals l’Assemblea Pagesa de Catalunya, la plataforma Pobles Vius, el grup ecologista Ipcena i SOS Vall del Corb. Tots van sortir al carrer sota un lema en comú: “Defensem la terra”. Què volien dir amb això? Ells mateixos ho responen. “Volem una nova ruralitat, que no sigui dependent de l’urbanocentrisme i el desequilibri territorial”, diu Víctor Altés, enginyer agrònom i membre de Pobles Vius. I és que els activistes adverteixen que el món rural és víctima d’un embat. “Quan diem embat ens referim a tots aquests macroprojectes energètics que res tenen a veure amb les necessitats del territori, sinó amb una colonització dels espais rurals sense ni tan sols haver-ho acordat amb la gent que viu en aquestes zones”, argumenta Altés. Els manifestants lamenten que grans empreses i grups d’inversió estan agredint el territori rural amb nocturnitat i traïdoria.

Al sud-oest de Pilos, a Grècia, es troba el punt més profund del mar Mediterrani, a l’anomenada fossa Calypso. Concretament, són 5.267 metres que separen la superfície del punt més profund. El paisatge d’un desert inhòspit enfonsat en la foscor del mar seria l’escenari més previsible, però l’equip de l’investigador Miquel Canals ha comprovat que hi ha presència humana fins i tot al punt més profund del Mediterrani. Restes de bosses d’escombraries, llaunes i ampolles de plàstic són alguns dels rastres que ha identificat un submarí tripulat que ha baixat a la fossa amb l’ajuda d’una tecnologia pionera.

Llançà és un dels punts més calents de l'especulació urbanística a la Costa Brava. Bona part de la superfície està construïda i, de la que encara queda verge, la majoria és sòl urbanitzable amb possibilitat d'edificar, segons mana el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat fa més de vint anys. Una zona conflictiva on la normativa permet aixecar edificis és la pineda de la platja de la Farella: una hectàrea i mitja d'arbres, just davant de la sorra, rodejada a banda i banda per xalets i urbanitzacions. Es tracta de l'última zona verda a primeríssima línia de mar al llarg del terme municipal, entre Cap Ras, que és zona protegida, i la Punta d'en Feliu, en direcció a Port de la Selva. En aquesta pineda, el passat mes de juliol, l'Ajuntament de Llançà va aprovar el Pla de Millora Urbana (PMU) que dona permís al propietari privat de la parcel·la per construir-hi 62 habitatges d'usos hotelers.

Barcelona Global ha posat en marxa una iniciativa per fer de l'àrea metropolitana un referent internacional davant del canvi climàtic. Es tracta del Chapter Clima, celebrat aquest dimarts amb una trobada que ha reunit un centenar d'empresaris i directius de diferents sectors, amb l'objectiu d'activar una agenda compartida i intercanviar bones pràctiques entre empreses i institucions en matèria de sostenibilitat.

Tracjusa, la renovada planta de tractament de purins de Juneda (Garrigues) que utilitzarà un nou sistema de gasificació produït amb combustibles sòlids procedents de la brossa urbana, iniciarà la seva activitat el primer trimestre del 2027. Així ho han manifestat avui els responsables de la cooperativa ramadera GAP, que amb el Grup Griñó és copropietària d'aquesta planta que planteja substituir el tradicional sistema de cogeneració alimentat amb gas natural per un altre que requereix la combustió de residus domèstics proveïts per Griñó (fins a un màxim de 45.000 tones anuals).

Al camp hi ha una màxima que diu que després d'un mal any sol venir una bona collita. Aquesta tendència, més o menys, s'ha mantingut al llarg del temps i fa que, si es mira l'històric, es trobi un cert equilibri i els números acabin quadrant. Però la sequera que ha afectat Catalunya els darrers tres anys va trencar tota norma i ha comportat unes xifres desastroses. Els viticultors catalans, que en un any normal poden collir prop de 400 milions de quilos de raïm, es van quedar en 357 milions l'any 2022 i des d'aleshores no van parar de caure: 278 milions el 2023 i 248 milions el 2024. Això vol dir que l'any passat, quan ja acumulaven dos exercicis poc productius, en van collir un 38% menys del que seria normal. Aquest any, per sort, la situació s'ha redreçat.

Els coipús que s’han ensenyorit de l’Onyar a l'altura de Girona creen una gran expectació entre els transeünts que travessen els ponts de la ciutat. Tenen més requesta que les clàssiques carpes, que han quedat arraconades també pels barbs de l’Ebre, una altra espècie forana molt més abundant i que pot assolir unes mides equiparables. Els coipús han trobat en el curs baix del riu que passa pel mig de Girona, amb aigües tranquil·les, riques en vegetació i ribes naturalitzades, un ecosistema perfecte per reproduir-se i formar famílies que es deixen veure a la vora del riu o nedant a l’aigua i no fugen davant la presència humana.

La tala imparable del bosc i la crisi climàtica amenacen el gran pulmó verd que encara és la selva de l'Amazònia i la porten al temible punt de no retorn en la recuperació i l'empenyen cap a la sabanització. És a dir, que hi ha el perill que la rica diversitat de vegetació i clima de la regió americana passi a convertir-se en una enorme extensió de terrenys semiàrids plens de matolls. En un nou estudi que publica aquest dimarts la revista Nature Communication, un equip internacional d'investigadors constaten que hi ha un altre valor a tenir en compte a l'hora d'afegir més preocupació sobre el futur de l'Amazònia: la pluja.

Hi ha qui apunta que gràcies als petits incendis provocats pels llamps els humans van poder començar a utilitzar i dominar el foc, que va ser crucial perquè l'espècie tingués taxes de supervivència més elevades, induís a un canvi en la dieta i afavorís un desenvolupament tècnic de l'espècie. Però, malgrat la importància d'aquest fenomen i el milió d'anys de progrés humà, els científics encara no han acabat d’aclarir què provoca que caiguin del cel descàrregues elèctriques de gran intensitat.

Després que els virulents focs de les últimes dues setmanes hagin arrasat més de 400.000 hectàrees i hagin obligat a evacuar més de 33.000 persones de casa seva al nord-oest espanyol, la fiscalia especialitzada en medi ambient i urbanisme ha decidit investigar si els municipis més afectats compten amb plans de prevenció d'incendis forestals, uns protocols obligatoris segons la llei estatal de muntanyes. En un escrit enviat dilluns passat al qual ha tingut accés l'ARA, el fiscal en cap, Antonio Vercher, va ordenar als delegats provincials d'aquesta matèria que comprovessin si les localitats més perjudicades per la "desastrosa" situació forestal comptaven amb aquests plans i els instava a reclamar responsabilitats penals a qui tingués "l'obligació" d'elaborar les mesures preventives i no ho hagués fet.

El Programa de l'ONU per al Medi Ambient (PNUMA) ha analitzat amb detall els impactes ecològics de les noves tendències de consum de la moda. El fast fashion i l'ultra fast fashion són una preocupació dins de l'organització, segons assegura Elisa Tonga, la cap de la branca de Recursos i Mercats dins de la Divisió d'Indústria i Economia d'aquesta agència de l'ONU. El seu departament, de fet, treballa per impulsar un ús eficient dels recursos en tots els sectors industrials, no només el tèxtil, i Tonga hi aporta també la seva experiència com a excap de Producció i Consum de la mateixa PNUMA.

La senyora Pi és ecologista. Va deixar de fer servir la cafetera de càpsules pel bé del planeta, compra sabó de la roba en pastilla per evitar la despesa d’aigua i intenta que els fills es rentin el cap amb un sabó ecològic que compra en una botiga a granel. Els fills li diuen que allò al cap no s’ho posen. Ella planifica estratègies. Els pren les ampolles mig plenes i les amaga. “Ja no veureu l’ampolla mig plena!”, riu diabòlica per dins. No fa servir desodorant d’esprai, li agrada més el de boleta, tot i que no està segura de quin deixa més empremta de carboni i això la fa patir.