Oficialment és una ciutat, però Hanchuan, al centre de la Xina, és majoritàriament rural. Té un milió d'habitants, però molts viuen entre camps i petites fàbriques. Una empresa que produeix fil de cosir i un grapat de companyies pesqueres constitueixen bona part de la seva economia. Tot i això, quan The Economist la va visitar recentment, hi havia un lloc en particular que era ple a vessar de gent: el primer McDonald's de Hanchuan, que va obrir al gener.

A l’escola de Girona on anava de petita, Carol Law Lee, d’origen xinès, va ser durant molt de temps l’única nena amb els pares de fora. “Em sentia exòtica. Les alumnes més grans em tocaven els cabells i deien que semblaven fils!”, recorda. Al cap dels anys, però, va arribar una altra noia xinesa, a qui “veia pròxima a ella” i “tenia moltes ganes de conèixer”.

La ràpida urbanització de la Xina ha limitat l'espai dels cementiris. Això, juntament amb l'envelliment de la població al país, ha provocat que el preu per enterrar els difunts als cementiris hagi crescut moltíssim i sigui un dels més alts del món. Tot plegat ha propiciat que molts xinesos utilitzin pisos com a alternativa per guardar les cendres dels seus difunts. Però el govern xinès ha aprovat recentment una llei que prohibeix donar aquest ús als habitatges. La nova normativa coincideix amb el Qingming, que se celebra aquests dies i que seria equivalent al Tots Sants català.

Jordi Muntañola (Barcelona, 1978) fa un any que és conseller delegat dels laboratoris Salvat. Aquest biòleg molecular procedent d'Esteve, que també va ocupar càrrecs de responsabilitat al grup Werfen, ha situat Salvat al club dels 100 milions de facturació 12 mesos després d’iniciar una gran transformació per potenciar els valors i les característiques d’una farmacèutica de capital familiar amb més de 70 anys; cartera de productes propis, amb marques com l'antisèptic Cristalmina, i una fundació a la qual destina una part dels seus beneficis. I, a més, amb grans perspectives, amb l'acceleració del negoci de producció per a tercers i el llançament durant la primera meitat d'aquest any d'un nou producte als EUA, amb la perspectiva de comercialitzar-ne un altre l'any que ve i un altre a la Xina. Sempre acompanyada d'un soci local, la fórmula que utilitza per a la internacionalització, que l'ha portat a ser present en més de 60 països. I sense descartar possibles compres, un camí que la companyia potser incorporarà al pla estratègic 2027-2030, que espera tenir a punt aquest estiu.

Mentre míssils, bombes i drons sobrevolen el golf Pèrsic, les perspectives d'una guerra encara més devastadora al Pacífic s'estan reforçant. La desescalada de la nova guerra freda entre els Estats Units i la Xina ha de convertir-se ara en la màxima prioritat mundial. Amb aquest objectiu, és essencial desmuntar un mite poderós que fa la guerra més probable: la idea que la Xina ha arribat a la prosperitat fent trampes.

El 2019, un desenvolupador xinès va crear un repositori de GitHub, la xarxa social més important de programadors a nivell mundial, anomenat “996.ICU”. El nom en clau denunciava les condicions d’explotació laboral de les tecnològiques xineses: si treballes 996, de 9 del matí a 9 de la nit, 6 dies a la setmana, acabaràs a l’UCI. El repositori es va fer viral, amb més i més programadors xinesos donant-hi suport i creant llistes negres de les empreses que aplicaven el 996, com Alibaba, Huawei o Tencent. Les tecnològiques xineses i el govern es van posar en alerta, però l’onada era difícil d’aturar: GitHub, una gran biblioteca de codi obert, és l’única gran xarxa social occidental que no està censurada a la Xina. El 996 es va convertir en un gran debat nacional. Dos anys després, aquest moviment laboral espontani va aconseguir que el govern i els tribunals xinesos declaressin il·legals aquestes condicions de treball.

De totes les monarquies del golf Pèrsic que han patit els atacs de l'Iran des que Washington va iniciar la guerra, l'Aràbia Saudita és la que es troba en una posició més confusa, immers en un autèntic dilema estratègic. Entre altres raons, perquè és el país més gran i poderós de la regió, el que té un vincle més antic i estret amb els Estats Units, però el que, juntament amb l'Oman, ha patit menys la ira del règim dels aiatol·làs. Almenys, fins ara. Per això, s'han publicat notícies contradictòries sobre com i quan voldria Riad que acabés el conflicte bèl·lic, i quina podria ser la seva futura estratègia de seguretat, atès el fracàs de l'actual.

El Govern ha situat Àsia al capdamunt de la seva llista de prioritats en matèria internacional. Tant és així que el president, Salvador Illa, hi va fer els seus dos primers viatges intercontinentals, primer al Japó i Corea, i després a la Xina. Aquesta setmana el conseller d'Unió Europa i Acció Exterior, Jaume Duch, ha retornat al gegant asiàtic per segona vegada per seguir picant pedra i estrènyer els llaços de la relació entre Catalunya i el país, a l'espera d'enllestir els tràmits per obrir la nova delegació de la Generalitat a Pequín. Aquest divendres, el conseller ha signat en nom del Govern dos memoràndums d'entesa amb les províncies punteres de Jiangsu i Hainan, on també va participar en el Fòrum de Boao, el Davos asiàtic.

En el camí cap a l’Àsia, Trump i els seus assessors han fet un desviament brusc de tornada als deserts de l’Orient Mitjà. En lloc de volar cap a Pequín per a una cimera a principis del mes vinent, Trump ha dit que es quedarà a Washington per gestionar la guerra contra l’Iran que va iniciar juntament amb Israel. Milers de marines dels Estats Units es dirigeixen en vaixells de guerra des del Japó i Califòrnia cap a l’Iran. Equipament nord-americà de defensa antiaèria s’està traslladant des de Corea del Sud i altres parts de la regió cap a l’Orient Mitjà.

La guerra a l'Iran amenaça la fràgil distensió entre la Xina i els Estats Units, i les dues potències es preparen per ajornar una cimera molt esperada. Aquest dilluns, Trump va explicar que ha sol·licitat posposar la seva visita a Pequín a causa de la guerra, després que diumenge amenacés d'enrederir la reunió si la Xina no enviava vaixells de guerra per ajudar a desbloquejar l'estret d'Ormuz. Tot i això, el president estatunidenc ha assegurat que té "moltes ganes" d'estar amb Xi Jinping. "Tenim una molt bona relació", ha dit.

La Xina és una força estabilitzadora i de pau davant d'uns Estats Units que sembren el caos arreu del món… O almenys aquest és el missatge que transmet Pequín davant l’atac a l'Iran. El gegant asiàtic fa equilibris per criticar l'operació militar dels Estats Units i Israel, però no ofereix res més que declaracions de suport al seu aliat, el règim dels aiatol·làs.

Si beus aigua calenta, portes sabatilles dins de casa o compres en supermercats asiàtics, podries ser xinès, segons internet. Potser penses "jo no soc xinès", però la teva ètnia no és el més important. Pensa en "ser xinès" més aviat com si fos una broma absurda, o com un objectiu de benestar o una expressió subtil i irònica de protesta. O tot l'anterior.

El 1950, Mao Tse-tung va enviar tropes xineses a lluitar amb els seus “germans” nord-coreans contra els Estats Units pel control de la península coreana. Mao acabava d’instaurar la República Popular i la unió ideològica entre moviments socialistes asiàtics era forta. Les tropes comunistes xineses, desgastades per la guerra contra els japonesos i la guerra civil, estaven disposades a acudir en l’ajuda del seu aliat nord-coreà, malgrat la situació precària i feble de la República Popular.

La Xina estableix un objectiu de creixement per al 2026 d'entre el 4,5% i el 5%. És la primera vegada des del 1991 que el gegant asiàtic considera un creixement del PIB per sota del 5%.

La resposta de Pequín als atacs conjunts dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha estat continguda i ha apel·lat a la via diplomàtica per resoldre el conflicte. És la doctrina habitual de la política exterior xinesa, encara que aquesta vegada el país atacat sigui un dels seus aliats i un dels seus grans socis comercials.

La Xina, un dels principals socis de l'Iran, ha mostrat aquest dilluns el seu suport a Teheran davant els atacs dels Estats Units i Israel. El ministre d'Exteriors, Wang Yi, ha parlat per telèfon amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, i li ha assegurat el suport de Pequín en la defensa de la seva sobirania, seguretat i integritat territorial. És la primera mostra de suport ferm del gegant xinès, en una trucada que s'ha produït a petició de l'iranià.

La Phoebe Zhang ha tingut més de 200 cites durant l’últim any i ha acabat reduint els pretendents a dos: un és extravertit i rebel; l’altre, un comandant militar patriòtic. Amb tots dos comparteix pors íntimes i angoixes nocturnes, i quan es desperta d’un malson hi són per consolar-la. Sovint fa captures de pantalla de les converses per preservar aquests moments. Els seus amics asseguren que la seva felicitat és visible.

L'Iran està a punt de tancar un acord amb la Xina per a la compra de míssils supersònics, segons apunten a l'agència Reuters sis fonts amb coneixement de les negociacions. En un context de tensió militar amb els Estats Units en què Washington ha desplegat diversos vaixells a la regió, la compra és especialment significativa, sobretot perquè els míssils que adquirirà Teheran estan dissenyats per evadir les defenses de les embarcacions enemigues, volant a baixa altura i a gran velocitat. Tot i que la signatura de l'acord és a prop, segons les fonts citades, encara no s'ha concretat una data d'entrega de l'armament.

Pequín ha fet passos de gegant impulsant la transició cap a les energies renovables amb inversions rècord en plantes solars i eòliques, però no ha renunciat a continuar cremant carbó. El gegant asiàtic segueix construint un nombre rècord de noves plantes de carbó per garantir les seves necessitats. El 2024, el 93% del total mundial de projectes de noves plantes d'energia a base de carbó es van iniciar a la Xina i aportaven 94,5 gigawatts. La tendència va continuar el 2025 i noves plantes de carbó van afegir 161GW.

La imatge d’un cavall trist de joguina s’ha fet viral com a metàfora, sobretot entre els joves, de l’estat d’ànim amb què molts ciutadans xinesos afronten l’arribada de l’Any Nou Lunar. El proper 17 de febrer s'estrenarà l'any del cavall de foc. L'alentiment de l'economia, la crisi immobiliària i l'augment de l'atur impacta en l'estat d'ànim de la societat i el govern continua pendent d’activar el consum intern. Les festes de l'Any Nou xinès, també conegudes com a Festa de la Primavera, són el principal període de vacances de l'any i un moment en què tradicionalment es dispara el consum, impulsat per les reunions familiars, els viatges, l'entreteniment i la compra de regals. Aquest any el govern ha adoptat tota una bateria de mesures perquè aquestes festes, molt semblants al nostre Nadal, serveixin encara més per estimular la despesa i reafirmar la confiança dels consumidors.