Dissabte hi ha derbi i feia anys que no prometia tant: l’Espanyol no para de guanyar i veu la Champions a la vora. El Barça hi arriba com a líder i també ha guanyat els últims cinc partits de Lliga. L’autoestima dels blanc-i-blaus està pels núvols i en l’aire perico es respira l’íntima il·lusió que, si mai ha tingut arguments futbolístics per derrotar al Barça en Lliga a Cornellà-El Prat per primera vegada, el dia ha arribat.

125 dies després, l'Espanyol, l'equip de moda de la Lliga, va tornar a perdre. Això sí, amb el cap ben alt i al camp del Reial Madrid, primer classificat de competició i que ha guanyat tots els partits de la temporada. Un insospitat xut des de 35 metres d'un defensa central, Militao, va desencadenar la primera derrota del curs dels de Manolo González, que van plantar-se al Bernabéu amb la possibilitat d'assaltar el lideratge en cas d'assolir un triomf inèdit que no s'ha vist des de fa trenta anys, des de l'època de Lardín i Camacho, i van fer un partit més que digne. Mbappé, indiscutible líder d'un Reial Madrid funcionarial, va liquidar-ho amb una altra obra d'art.

A tres quarts de vuit del passat dissabte 24 de maig, quan faltava mitja hora perquè s’acabés la Lliga 2024-2025, l’Espanyol era equip de Segona Divisió. Finalment, Puado i Pere Milla van evitar un descens que hauria estat traumàtic per a un club que, desposseït de la seva gran estrella, 115 dies després d’aquella agònica salvació s’ha establert en zona Champions i és el tercer classificat de Primera amb els mateixos punts que el FC Barcelona. I aquest dissabte visita el Reial Madrid (16.15 h, Movistar+) amb la possibilitat de posar-se líder si assalta el Bernabéu, on no guanya des de fa trenta anys.

Aquest Espanyol és capaç de tot. Després de 40 minuts molt bons contra un Mallorca amb l’aigua al coll, i de posar-se 2-0 al marcador, dues decisions de l’àrbitre Hernández Hernández van capgirar la dinàmica d’un partit que semblava sentenciat per al conjunt revelació de la temporada. Però ni la polèmica expulsió de Pere Milla abans del descans ni el 2-2 de Muriqi van poder amb els de Manolo González, que amb un menys i en un exercici brutal de resistència van trobar el 3-2, de Kike Garcia de penal, per establir-se a la tercera posició i igualar a punts el FC Barcelona. El Madrid, amb dos més, és el líder i el pròxim rival dels blanc-i-blaus, al Bernabéu.

Feia molt temps que a Fran Garagarza li rondava pel cap la idea de crear un segon filial periquito, la d’introduir un Espanyol C a l’estructura blanc-i-blava. Després de sondejar diverses possibilitats, a principis del 2025 va posar-se en contacte amb el Vilassar de Mar, un club històric del Maresme amb més d’un segle de vida que competia a Tercera RFEF. L’amenaça d’un descens a la Lliga Elit va refredar les negociacions, però, tot i la confirmació de la pèrdua de categoria, al juny es van reprendre les converses que van concloure amb un acord pel qual el Vilassar es convertia en el segon filial de l’Espanyol.

“És difícil esbrinar com es poden mantenir dues pàtries i no estar tocat de l'ala”, cantava La Trinca. Doncs bé, un dels últims fitxatges de l’Espanyol no en té dues, sinó quatre. Es tracta de Luka Warrick Koleosho (Connecticut, Estats Units, 2004). De pare nigerià-nord-americà i mare italocanadenca, si volgués també podria obtenir la nacionalitat espanyola i seria seleccionable per a cinc països diferents. De moment, ja ha jugat amb les inferiors dels Estats Units i d’Itàlia, i ha anat convocat amb l’absoluta del Canadà. "No sé res de Nigèria", va dir en la seva presentació, quan va descartar la via africana.

El 22 de maig del 2005, Iturralde González va anul·lar a l’Espanyol un gol contra l'Osasuna per un fora de joc inexistent que hauria classificat els periquitos per la Champions League per primer cop en la seva història. Des de llavors, els blanc-i-blaus, que no han jugat mai amb la pilota d’estrelles, només han aparegut entre els quatre primers de la Lliga un grapat de vegades (18 en 687 jornades), l'última a finals del 2018. És per això que molts aficionats periquitos, quan l’àrbitre va xiular el final del partit d’ahir, precisament contra l'Osasuna, van afanyar-se a fer una captura de pantalla a la classificació per immortalitzar la quarta posició virtual –el Barça va jugar més tard– d’un Espanyol que encara no ha perdut, que suma set de nou i que no jugarà fins d’aquí a 15 dies per l’aturada de la competició. Carlos Romero, l'autor de l'únic gol, convida a unes vacances més que merescudes.

Per segon diumenge consecutiu, Pere Milla va desfermar l'èxtasi entre els aficionats blanc-i-blaus. Al País Basc, l'icònic davanter lleidatà, amb pintes de cantant de culte, va tornar a veure porteria i en pocs minuts de partit va declarar l'estat de felicitat a l'Espanyol, que va tenir la Reial Societat contra les cordes en una primera hora de joc brillant. Va ser efímer perquè un accident en defensa va capgirar-ho tot en un duel d’emocions fortes que va deixar amb la mel els llavis els de Manolo González, que només es van endur un punt de la seva visita a la Reial Societat.

La temporada de consolidació de l'Espanyol a l'elit, la que trenca amb Rastar Group i deixa enrere una dècada amb una classificació europea i dos descensos traumàtics, va començar amb molt bon peu. Canvi de propietat, augment d'abonats, èxit de vendes de la nova samarreta (ahir la cua sortia de la botiga), imbatibilitat a la pretemporada... tot el hype que hi ha al voltant del club perico des de la marxa de Joan Garcia el va esbravar amb 37 minuts el rejovenit Atlètic de Madrid, de nou candidat a tot, amb un golàs de falta de Julián Álvarez. Però una acció d’estratègia executada per Edu Expósito i culminada per Miguel Rubio i un autèntic golàs de Pere Milla a les acaballes del partit va desfermar la festa a l'RCDE Stadium, en èxtasi amb l'actuació colossal dels de Manolo González, que van enviar Simeone al racó de pensar.

L'Espanyol té nou propietari. Alan Pace, soci del fons ALK Capital i director de la seva filial esportiva, Velocity Sport Limited (VSL), serà l'encarregat de prendre el relleu de Chen Yansheng al capdavant del club blanc-i-blau. De matriu anglesa però participada en part per accionistes nord-americans, VSL també és propietària del Burnley. Amb aquesta operació, Rastar, que actualment té el 99,66% de les accions, passarà a integrar-se en el hòlding anglès.

En el penúltim amistós de pretemporada, dissabte passat al camp de l’Union Berlin, Manolo González va fer debutar com a blanc-i-blau Tyrhys Dolan (Manchester, 2001), l’última incorporació de l’Espanyol i el primer fitxatge de l’era Alan Pace. L’extrem anglès ha arribat lliure a Cornellà-El Prat després de finalitzar el seu contracte amb el Blackburn Rovers i ha firmat com a periquito fins a l’any 2028.

Ja fa deu anys que Joaquim Carandell (Manlleu, 1994) és president de la Unió Esportiva Tona. De fet, va accedir al càrrec amb només 21 anys, després que li proposessin assumir la direcció d’un club que ja comptava amb el patrocini principal de l’empresa familiar, Benito Urban, dedicada a fabricar mobiliari urbà: parcs infantils, bancs, fanals, reixes i tapes de claveguera, entre molts altres productes. "Per innocència i inconsciència", admet, va acceptar el repte mentre estudiava ADE a Barcelona, tot i assumir que tenia al davant una forta responsabilitat. Malgrat tot, la seva implicació amb el club i el vincle emocional amb el poble on viu des dels deu anys el van empènyer a agafar les regnes d’una entitat que aleshores militava a Primera Catalana. Una dècada després, el Tona acumula quatre temporades a Tercera Federació, la cinquena categoria del futbol estatal, i ja s’ha consolidat com el primer club de la comarca d’Osona.

Anys enrere, quan els equips professionals no feien gires transoceàniques a canvi de bitllets, el gran atractiu de les pretemporades eren els tornejos d’estiu. El Gamper o el Teresa Herrera, que ara tenen una transcendència residual, eren cites ineludibles; també el Ramón de Carranza gadità, considerat la Champions de la canícula, que es disputava a finals d’agost i marcava l’inici de temporada.

Cada any a finals de juliol l’Espanyol recorda el seu debut a la Copa Intertoto, un anodí i extint torneig d’estiu organitzat per la UEFA que té un lloc privilegiat en l’imaginari col·lectiu periquito i dona nom a la millor fornada sorgida del planter blanc-i-blau. Hi competien els clubs que no s'havien classificat per a Europa via Lliga, i els campions rebien un bitllet per a la Copa de la UEFA. El 1998 els representants espanyols van ser València i Espanyol. Marcelo Bielsa, que havia arribat aquell estiu al conjunt català, va renunciar a participar-hi; i per estalviar-se una multa, l’entitat va encomanar a Paco Flores, un home de club, que acudís a la Intertoto amb futbolistes que tornaven de cessió, descartats del primer equip i jugadors del filial.

A la final de la Copa Catalunya, l’Espanyol va estrenar la seva tercera equipació, de color blau marí i amb la senyera entre el pit i el coll. “S’inspira en la rica història i cultura catalana” i “és perfecta per als que volen mostrar el seu orgull per Catalunya i per l'Espanyol”, va proclamar el club quan va presentar la samarreta, amb un eslògan clar i català: "La samarreta és la nostra bandera".

El grup Rastar, propietari del RCD Espanyol amb el 99,66% de les accions, ha arribat en les últimes hores a un acord amb Velocity Sport Limited (VSL), de matriu anglesa però participat també per accionistes nord-americans, per integrar-se com a accionista d'aquest hòlding i formar part d'una aliança estratègica que situarà l'Espanyol al mateix nivell que el Burnley FC, únic club d'aquest grup fins ara. Així ho ha anunciat l'entitat catalana amb un concís comunicat a la seva web.

Les llargues cues que s’han format a la botiga de l’estadi de l’Espanyol des que dijous passat es va posar a la venda la seva primera equipació de la temporada 2025-26 –la segona, blanca, s'ha presentat en societat aquest dimarts– confirmen l’èxit del nou disseny de Kelme. “Té un estil retro que m’agrada molt. És molt maca”, va dir el capità Javi Puado en veure-la en directe per primer cop, durant l'acte de renovació del seu contracte amb l'entitat fins al 2030. La peça evoca la que va lluir l’equip fa quaranta anys, de la marca catalana Massana, patrocinador tècnic del club entre 1984 i 1994. Destaca pel coll tipus polo i les mànigues rivetejades amb l’urpa de Kelme –llavors duia el logotip de Massana–, un dels trets més característics d’aquella samarreta, convertida en una peça de museu.

Fa pocs dies, l’Espanyol va fer una piulada per felicitar Eloi Tost per haver tret un 12,908 a la selectivitat, la millor nota dels set jugadors del seu planter, tots aprovats, que es van presentar a les proves d'accés a la universitat (PAU). El davanter reusenc del juvenil B, intern a la residència del club, necessitava una puntuació alta per entrar al grau d’enginyeria aeroespacial, i l’Espanyol li ha donat totes les facilitats per obtenir-la, perquè, com a La Masia, també a la Dani Jarque es posa molt èmfasi en els estudis.

El Barça de Hansi Flick ja coneix el calendari de la Lliga 2025-26. L’equip blaugrana debutarà a la competició el 15, el 16 o el 17 d'agost a Mallorca i la tancarà el 23 o el 24 de maig a Mestalla. Si no hi ha cap imprevist o gir de guió, el retorn de la Primera Divisió al Camp Nou serà el cap de setmana del 13-14 de setembre en la quarta jornada, contra el València, després que finalment la Lliga hagi acceptat la petició del club blaugrana per disputar els tres partits a domicili.

Aviat farà deu anys que Rastar Group va desembarcar a l’Espanyol. Ha estat una dècada d’alts i baixos, marcada per una classificació europea, dos ascensos i dos descensos, i que li ha costat més de 240 milions a Chen Yansheng, propietari del conglomerat xinès que controla el 99,6% de les accions del club blanc-i-blau. L'última inversió es va oficialitzar aquest divendres, durant la junta general extraordinària d’accionistes que va aprovar una ampliació de capital –la quarta de Rastar– per valor de quasi 32 milions d’euros.