Rebo el correu quan ja soc a Colòmbia, a la Fira del Llibre de Bogotà. En un parell de dies m'enlairo des d'allí cap a Nova York per assistir al World Voices Festival, el festival literari internacional de la ciutat. El PEN International, l'organitzador de l'esdeveniment, és el remitent del mail. Adjunt, hi ha un document anomenat "Viatjar als Estats Units". L'obro al rebedor de l'hotel. Encapçalant-lo, en negreta, hi diu: "Sisplau, sàpiga que aquesta informació no ha de ser entesa com un consell legal".

Els ulls negres estan clavats a terra i les mans angoixades estrenyen contra el pit la bossa de plàstic precintada amb l'escut dels Estats Units. A dins hi ha les poques pertinences que la Victorina encara tenia quan la patrulla fronterera la va detenir la matinada del diumenge. Enmig dels plors i telefonades de les més de cinquanta persones que acaben de ser deportades a Nogales, Mèxic, la Victorina està immòbil. La mirada, buida. "Què faré ara?", xiuxiueja per ella. "No puc tornar a Guerrero. No puc, no puc", renega. ¿Per què? "M'han amenaçat de mort". La dona, de 44 anys, esclata a plorar. "Ho he explicat als agents, però no m'han volgut escoltar. M'han obligat a firmar els papers".

Cinc persones moren cada dia en un naufragi intentant arribar a les costes espanyoles. El tràgic balanç suma en els primers sis mesos d'aquest any un total de 951 víctimes mortals a les rutes canària, balear, la de l'estret de Gibraltar i la del mar d'Alborán, segons les dades de l'ONG Caminando Fronteras, que gràcies al control que fa de les sortides de les barcasses de la costa africana i les que arriben a destinació, pot monitoritzar quantes es queden a mig camí. D'aquestes víctimes, 49 eren criatures. Un altre cop, la ruta que surt del litoral del Sàhara Occidental i el Marroc rumb a les illes Canàries és la més letal, amb 778 persones mortes, quatre al dia, seguida per la que uneix Algèria amb les illes Balears, amb 102 víctimes fins al mes de juny.

Tothom ha sentit parlar una vegada o altra de la Jonquera, però, en realitat, aquesta població fronterera és una gran desconeguda. “Segur que a Figueres mateix hi deu haver gent que no ha entrat mai al poble de la Jonquera. Ara, que existeix segur que ho sap tothom”, afirma Lluïsa Macias, regidora de Promoció Econòmica i Turisme en el moment que es va fer aquesta entrevista, fa unes setmanes.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit aquest dimarts mantenir temporalment vigent el títol 42, la norma que permet expulsar en calent els migrants a la frontera per motius sanitaris. Un jutge havia ordenat l'aixecament d'aquesta mesura, que va instaurar Donald Trump per la pandèmia de covid-19 i que Joe Biden ha mantingut, però el Suprem ha decidit aturar la decisió judicial, atenent la petició que li havien fet diversos estats governats pel Partit Republicà. L'alt tribunal ha anunciat vistes per al pròxim febrer per escoltar els arguments i prendre una decisió en ferm sobre si la petició dels estats republicans ha de continuar el seu curs o no. Mentrestant, però, l'aixecament del títol 42 es manté en suspens.

Una nova caravana de migrants, procedents principalment de Nicaragua, va travessar fa dos diumenges el riu Bravo cap a El Paso, una de les travessades més nombroses dels últims anys a la frontera de l'oest de Texas, als Estats Units. Eren entre 800 i 1.000 persones. Durant tot el cap de setmana havien estat creuant uns 2.000 migrants al dia, però aquella arribada en massa de diumenge a la nit va sorprendre fins i tot els habitants d'El Paso, una ciutat que els últims mesos s'ha vist desbordada per un flux constant de migrants procedents de l'Amèrica Central i del Sud: més de 50.000 persones només a l'octubre.

No hi ha tirania del present immediat que valgui per no continuar parlant del que s’ha anomenat com la massacre de Melilla. Això és: vint-i-quatre de juny del dos mil vint-i-dos, assassinat a nit tancada de desenes de persones que provaven de travessar la frontera amb Espanya a la tanca de Melilla. Un ball de xifres per dir quanta vida hi havia abans del que ara en diem "tragèdia", tot repetint el llenguatge institucional de la frontera. Un llenguatge que parla de "tragèdia", com també parla de "migrants", "màfies", "forces de seguretat", "integritats nacionals", "cooperacions" diverses, "ordres" i "bones resolucions". 

L'Ajuntament de la Jonquera ha impulsat els treballs d’arranjament de diversos búnquers construïts per l’exèrcit franquista i la millora dels accessos gràcies a la col·laboració desinteressada dels propietaris dels terrenys on van ser edificats. D’aquesta manera, a part de conservar el patrimoni arquitectònic del municipi, es vol impulsar un nou itinerari històric i cultural que serà presentat el pròxim dia 29 de maig. El projecte s’enceta ara amb dos búnquers de metralladora i continuarà més endavant amb nous arranjaments. La gestió de les visites anirà a càrrec del Museu Memorial de l’Exili (MUME).

“Dels 20 anys que vaig ser alcalde, 19 me’ls vaig passar lluitant perquè ens fessin una carretera. I ara que per fi la teníem ens la tornen a tancar”, lamenta Josep Maria Casellas, gerent del Celler Cooperatiu d'Espolla i exalcalde d’Espolla (Alt Empordà). “És ridícul i, a més, és il·legal des del punt de vista de la justícia europea”, afegeix l’exalcalde de Banyuls i advocat jubilat Pere Becque. Els dos exalcaldes critiquen la decisió del govern francès de tancar, el gener del 2021, cinc passos fronterers, entre els quals el coll de Banyuls. Des de llavors els veïns i els negocis de la zona de l'Albera ja no poden creuar amb vehicles la línia imaginària, cosa que els obliga a fer una volta de més d’una hora, en comptes dels menys de 20 minuts que tenien fins ara. I això ha perjudicat tant famílies com comerços que veuen com la frontera que va fer desaparèixer la normativa Schenguen el 1995 ara torna a ser una realitat per ordre del govern d’Emmanuel Macron, i amb el silenci del govern espanyol i de la Generalitat.

El mes de gener passat, de manera unilateral, l’administració francesa va tallar la circulació per carreteres de la Cerdanya i l’Alt Empordà que connecten les terres catalanes del nord i del sud. Pedres de grans dimensions i barreres de formigó van assenyalar la sobirania pròpia a la frontera. Les raons adduïdes, o les que van circular per justificar la determinació de l’autoritat, es relacionaven amb el coronavirus, la immigració il·legal, el terrorisme i el tràfic de drogues.

En un debat recent sobre la frontera, celebrat a la Casa de la Generalitat de Perpinyà, s’ha afirmat que arran de la pandèmia actual s’ha viscut el fet fronterer de manera semblant al dels anys 1946-1948, quan el govern de França la va tancar com a mesura política d’oposició a la dictadura del general Franco. La comparació és poc afortunada, però és veritat que la circulació del covid-19 ha servit per aixecar noves barreres físiques per al desplaçament de les persones i la limitació de drets humans, però alhora per assenyalar pors i culpables. D’altra banda, ha subratllat un fenomen mundial: que als nostres dies hi ha deu vegades més murs a les fronteres que fa trenta anys, quan va caure el de Berlín.

En Christofer i en Noel són dos veïns de França que han aprofitat el diumenge al matí per anar a un dels centres comercials de la Jonquera a comprar tabac, begudes alcohòliques i alguna cosa de menjar. Des del 30 de març és obligatori mostrar una PCR negativa per creuar la frontera, i només n’estaven exempts els treballadors transfronterers, els transportistes i els veïns de les poblacions que estan a 30 km de la línia imaginària. No obstant això, a la pràctica, el cert és que francesos i espanyols poden creuar a banda i banda sense que els demanin res. “Nosaltres fa dues setmanes que tornem a venir. Ens van dir que es podia passar encara que no tinguis PCR, perquè ningú ho controla”, expliquen els dos amics.

Amb l'objectiu de complementar les actuacions realitzades en el marc del projecte europeu ConnECT i per tal que els membres de l'Espai Català Transfronterer coneguin les necessitats dels territoris, es farà un estudi sobre la mobilitat transfronterera. L'anunci s'ha fet aquest dimecres durant la celebració del Comitè Consultiu del projecte. Durant l'acte, també s'ha fet balanç del primer any de la posada en funcionament de les cinc línies de bus que uneixen els dos territoris des de Puigcerdà, Camprodon, la Jonquera o Maçanet de Cabrenys, tot i que la pandèmia n'impedeix la circulació des del mes de desembre passat.

La carretera N-145 entre la Seu d'Urgell i la frontera entre Catalunya i Andorra ha registrat aquest cap de setmana diverses estones de retencions, tant d'entrada com de sortida, a causa de la lliure circulació acordada entre els governs andorrà i espanyol a principis d'abril, que preval sobre el confinament comarcal decretat per la Generalitat, que fins divendres de la setmana passada només permetia la mobilitat entre els veïns de l'Alt Urgell i el Principat. Així, diversos catalans han aprofitat que es poden desplaçar a Andorra sense justificar-ne el motiu -igual que poden fer amb qualsevol altre estat que permeti la lliure entrada a ciutadans estrangers- per anar a passar-hi el dia o tot el cap de setmana. Celebren poder "desconnectar" fora de la seva comarca, encara que consideren "xocant" que es permeti anar a Andorra i no als pobles de les comarques veïnes.

Circulació permesa entre Andorra i Catalunya, més enllà de l'Alt Urgell. Per tant, els residents d'un i altre territori podran entrar, sortir i circular pels dos països, segons ha explicat aquest divendres a la tarda el cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot. La resolució sobre la mobilitat entre els dos territoris arriba després d'una reunió entre les parts que ha durat un dia i mig. Espot ha incidit que, per la situació epidemiològica que pateixen tant Andorra com, sobretot, Catalunya, es limitin el màxim possible els desplaçaments i es facin dins dels nuclis de convivència o bombolles habituals.

L'administració de Joe Biden ha detingut més de 170.000 migrants a la frontera sud-oest del país aquest mes de març, la xifra més alta de qualsevol mes durant els últims quinze anys i gairebé un 70% més que al febrer. Milers de nens s'amunteguen als centres de detenció i els agents fronterers alliberen cada cop més famílies migrants cap als Estats Units, segons documents governamentals obtinguts pel New York Times.

Les antigues cabines frontereres situades entre Portbou i Cervera feia anys que no tenien cap utilitat, més enllà de portar records del passat. Però, amb l’arribada del covid-19 i les posteriors restriccions de mobilitat, es va haver de treure la pols als vells edificis policials per poder controlar tothom que creua la línia imaginària. França va establir fa setmanes que s’havia de mostrar una PCR negativa per entrar al país i Espanya ho va anunciar també dissabte, per sorpresa, i ho ha començat a aplicar aquest dimarts. Ara bé, la nova mesura no s’ha deixat veure en dos dels punts principals per entrar i sortir de França per carretera: a la Jonquera, la Policia Nacional ha fet alguns controls aleatoris durant el matí, però a Portbou hi havia via lliure per anar i tornar; ni a la banda espanyola ni a la francesa hi havia cap agent que controlés el pas de vehicles, motos i persones. 

Els alcaldes de Llívia i Estavar, Elies Nova i Laurent Leygue, respectivament, han coincidit en les darreres hores a fer avisos similars als segons residents i visitants sud-catalans que, previsiblement, es desplaçaran a Cerdanya aquest cap de setmana, aprofitant la flexibilització del confinament comarcal. D'una banda, el batlle d'Estavar -municipi situat en territori administrativament francès- ha recordat a través de les xarxes socials que "els catalans del sud que vulguin creuar la frontera de Cerdanya després de l'aixecament comarcal podran passar sense certificat, però si tenen la primera residència a més de 30 quilòmetres de la zona fronterera serà necessari que duguin un test PCR negatiu fet en les últimes 72 hores". Així doncs, si una família de l'Àrea Metropolitana de Barcelona té la segona residència a Palau de Cerdanya, a Estavar o a Sallagosa, no hi podrà anar si no disposa d'aquest test PCR negatiu.

L'administració de Joe Biden, als Estats Units, ha advertit aquest dimarts que calcula fer més detencions a la frontera sud amb Mèxic aquest any que en cap altre moment de les dues últimes dècades i ha subratllat la urgència de desenvolupar una política estable per gestionar l'increment constant d'immigració provinent de l'Amèrica Central. Ho ha explicat el secretari de Seguretat Nacional, Alejandro N. Mayorkas, en resposta a les crítiques que li plouen al president Biden per com està gestionant l'arribada massiva de nens i adolescents no acompanyats provinents de països centreamericans que s'està produint des del gener. La dreta l'ataca per no ser prou dur i l’esquerra per no ser prou humà.

Cerdanya vol implantar més estudis de formació professional a la comarca a través d'un nou centre especialitzat de caire transfronterer. Un dels àmbits que es vol potenciar és l'agroalimentari, fent èmfasi també en els productes de proximitat. Tal com informa l'ACN, l'objectiu d'aquesta iniciativa és aconseguir que els joves del territori no hagin de marxar a estudiar fora i que, a més, puguin trobar-hi feina. Amb aquesta voluntat, la cambres de comerç de Barcelona i Girona i la d'oficis de la Catalunya del Nord han començat a treballar conjuntament amb les institucions de la zona per tirar endavant el projecte. Aquest podria estar desenvolupat en sis o set anys i la idea és que la Unió Europea també s'impliqui en el seu finançament.