Anna Cristina d'Addio és la cap de recerca temàtica de l'informe GEM de la Unesco, un dels estudis anuals sobre el seguiment de l'educació més destacats a escala mundial. Economista de formació, també ha treballat a l'OCDE en investigacions sobre educació, desigualtat, pobresa i, especialment, sobre l'impacte de les polítiques. Visita Barcelona per presentar l'informe GEM 2024/25 Leadership in education, de la mà del Centre de Lideratge Educatiu de Barcelona (LID).

El fundador del Centre Unesco de Catalunya i primer director de la Fundació Bofill, Fèlix Martí, ha mort aquest dimarts. Nascut a Barcelona el 1938, Martí va ser filòsof i professor i va estar vinculat a diverses organitzacions dedicades al treball per la pau, el diàleg, la llibertat i el respecte entre religions. La seva trajectòria va estar marcada per l'oposició democràtica al franquisme, fins al punt de ser empresonat durant un mes i mig i condemnat per haver facilitat l'edició de publicacions democràtiques.

El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat aquest dimarts que els Estats Units es retiraran de la Unesco, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. La decisió es farà efectiva el 31 de desembre del 2026 i ha estat motivada perquè l’agència de l’ONU no contribueix als interessos nacionals estatunidencs, segons ha afirmat en un comunicat la portaveu del departament d’Estat, Tammy Bruce. Els Estats Units compten amb 26 llocs inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, entre els quals destaquen parcs nacionals com el del Gran Canyó i monuments com l’Estàtua de la Llibertat. “L’agenda globalista –afegeix el comunicat– contradiu la política exterior d’America First” promoguda per Trump. A més, Bruce parla d’una “retòrica contra Israel a l’organització” arran de l’admissió de Palestina com a estat membre de l’agència.

M’acabo de comprar un llibre de receptes. Al final hi ha unes planes en blanc per apuntar-hi les pròpies. Decideixo escriure-hi la meva per poder cuinar-vos l’informe de la Unesco Women Lead for Learning (Dones liderant per l’aprenentatge) publicat el 20 de maig.

El Palau Macaya de la Fundació La Caixa ha homenatjat l'exdirector general de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza, que va morir al mes de desembre. En l'acte, organitzat per la UNESCO i el Club de Roma, s'ha destacat la contribució de l'intel·lectual català en àmbits com l'educació universal, la ciència al servei de la societat i la cultura de pau.

La mexicana Gabriela Ramos, subdirectora general de Ciències Socials i Humanes de la Unesco, exhibeix diplomàcia en el seu somriure i en un discurs mesurat en què evita qualsevol retret fins i tot als ministres que han declinat la seva invitació al Fòrum Global contra el Racisme i les Discriminacions que la Unesco ha portat a Barcelona.

Fa anys que a Mollerussa homenatgen amb tots els honors els processos que passaven a l'interior de les cases de les modistes, des dels esbossos fins als embastats. A la capital del Pla d'Urgell saben molt bé que no tot es redueix al resultat final i que part de l'èxit d'una bona muda recau en la perfecció de cada un dels detalls que l'han precedit. Per això el 1964 les modistes i l'Associació Cultural de l'Amistat van treballar plegades per crear el primer concurs de vestits de paper o, dit d'una altra manera, una competició per seleccionar els millors patrons previs als vestits. Des de llavors no han parat de disputar competicions que han aglutinat cada vegada més participants, de llocs més diversos i d'edats més variades. Ara, amb tot el bagatge cultural i identitari, els vestits de paper reclamen ser Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El 1978 ho va fer amb el massís del Montseny, el 2013 amb les Terres de l'Ebre i, aquest divendres, ha estat el torn de la Vall d'Aran. La Unesco ha donat a conèixer la seva decisió de declarar la vall atlàntica com a reserva de la biosfera en una cerimònia celebrada a Agadir, al Marroc. Amb aquesta distinció, l'organisme reconeix la diversitat paisatgística d'aquest territori, a més de la seva identitat cultural i lingüística pròpia.

La Conferència de la Dècada dels Oceans 2024 de l'ONU, que s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, ha deixat palès que encara hi ha molta feina per fer. Els mars i els oceans pateixen canvis molt ràpidament a causa de l'escalfament global i de les activitats humanes, cosa que està perjudicant seriosament els ecosistemes marins i, en conseqüència, està accelerant el canvi climàtic, especialment en zones com el Mediterrani. L'ARA ha entrevistat Steven Thur, director de recerca de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units, una agència referent a escala internacional, per parlar del futur que ens espera.

Barcelona vol ser un centre neuràlgic de l'economia blava. Per això, l'alcalde Jaume Collboni ha aprofitat la sessió inaugural de la Conferència de la Dècada dels Oceans a Barcelona 2024 per presentar la candidatura de la capital catalana per acollir un Centre Col·laboratiu del Decenni dels Oceans per a l'Economia Blava. Si surt escollida per aquesta fita, ha dit, "seria la primera ciutat del món a acollir un centre d'aquests tipus i un referent mundial de la Unesco en economia blava". La candidatura per un Ocean Decade Collaborative Centre (DCC) es llança amb l'Ajuntament de Barcelona com a soci impulsor i el Port de Barcelona com a soci principal, i amb dos socis científics: l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la xarxa d'experts en economia blava BlueNetCat. Aquest ODC (Ocean Decade Collaborative, en les seves sigles en anglès) focalitzaria esforços en un dels deu reptes fixats pel Decenni de l'ONU, el de l'economia blava. "Les xifres són clares: per cada euro invertit en protecció de la natura se'n generen entre 8 i 38", ha afegit Collboni. A Catalunya en concret, segons ha assenyalat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el 5% de l'ocupació prové de l'economia blava.

La intel·ligència artificial és feminista i igualitària o és sexista? La Unesco n'ha fet un estudi i la conclusió és clara: els generadors de textos que funcionen amb intel·ligència artificial (IA) reprodueixen i perpetuen els rols de gènere. També els estereotips racials i els prejudicis homòfobs. Segons l'estudi, les dones surten descrites com a treballadores domèstiques quatre vegades més que els homes i són freqüentment associades a paraules com llar, família i nens, mentre que els homes estan vinculats més sovint a paraules com empresa, salari, carrera i executiu.

L'exministre de Cultura Miquel Iceta serà designat ambaixador d'Espanya davant la Unesco i substituirà, així, el també exministre de Cultura José Manuel Rodríguez Uribes, que va ser nomenat per al càrrec l'octubre del 2021. Segons Europa Press, el consell de ministres n'aprovarà el nomenament aquest dimarts. El president espanyol, Pedro Sánchez, va prescindir d'Iceta per al seu nou executiu i Ernest Urtasun en va agafar el relleu al capdavant del ministeri de Cultura fa poques setmanes. El socialista haurà de deixar l'acta de diputat al Congrés perquè és incompatible amb el nou càrrec.

A l’entrada del Museu Nacional Iraquià, el xivarri i les corredisses de desenes d’estudiants de primària i secundària contrasten amb la seriositat dels guardaespatlles amb intercomunicadors a l’orella que vetllen per la seguretat d’una comitiva de l’OTAN. La confluència dels dos grups crea una atmosfera estranya: mentre molts adolescents són aliens al 20è aniversari de la invasió liderada pels Estats Units i representen el futur del país, el seguici de diplomàtics i militars remeten a l’ocupació i la posterior col·laboració internacional en la lluita contra l’Estat Islàmic.  

Catalunya compta amb una gran varietat d’elements culturals, tant materials com immaterials, que han rebut un reconeixement per part de la Unesco: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana, des de la Patum de Berga a la dieta mediterrània. Una quarantena d’elements que són una mostra de la gran riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció.

"La mobilitat d'estudiants ja no és un problema, ara cal anar més enllà". Amb aquesta premissa el director de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), Daniel Crespo, ha exposat la necessitat de convertir Catalunya en un referent universitari per enfortir les relacions amb la xarxa internacional. Un objectiu que es vol aconseguir fent de Barcelona la capital universitària mundial. La idea prové de l'impuls que la comunitat universitària va rebre després que el maig del 2022 Barcelona fos seu de la III Conferència Mundial d'Educació Superior (CMES) de la Unesco, una trobada que per primer cop es va fer fora de París, la seva seu habitual. Aquesta trobada va ser el punt d'inici dels 5 projectes internacionals que aquest any vol engegar l'ACUP en el marc del nou Pla de Projecció Internacional i Compromís Global de les Universitats Públiques Catalanes (2023-2026).

Consolidar les universitats com un bé públic, fent-les inclusives, accessibles i sostenibles. Aquest és el camí que haurà de seguir l'educació superior a tot el món en la pròxima dècada: en cas contrari, "la humanitat i el planeta poden acabar enfrontant-se a un abisme", recull el full de ruta elaborat arran de la III Conferència Mundial d'Educació Superior (CMES) de la Unesco, que s'ha celebrat fins aquest divendres a Barcelona. Segons l'organisme mundial, l'educació superior hauria de deixar de considerar-se discriminatòria i elitista i, en canvi, garantir un accés equitatiu i ben finançat. "El canvi urgent és un imperatiu ètic", ha remarcat la subdirectora general d'educació de l'Organització, Stefania Giannini, tot i que ha advertit que les transformacions sovint generen resistències. Per a la Unesco, les institucions d'educació superior tenen tres missions: produir coneixement, educar les persones i la responsabilitat social.

Un dels punts de la vaga educativa a Catalunya reclama aturar els nous currículums, que impulsen l'aprenentatge competencial i per àmbits i que, segons alguns docents, devaluen la qualitat del coneixement. En canvi, un nou informe de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) avala aquest model educatiu i, entre les cinc propostes concretes per "transformar l'educació", s'hi planteja "actualitzar els currículums i els coneixements comuns" i desplegar metodologies centrades "en problemes i projectes". Així ho ha vingut a presentar aquesta setmana a Barcelona el director d'innovació i futur de l'aprenentatge de la Unesco, Sobhi Tawil, que ha valorat que Catalunya ja estigui "en la dinàmica" d'aquesta transformació, més basada en la cooperació que en el model tradicional "de rànquings i competència".

“A l’estiu, la fresca es para, en els pobles del nostre país, al peu de la porta”, escrivia Josep Pla a Les hores (1971) per descriure el costum de, a l’hora del capvespre, sortir al carrer i fer petar la xerrada amb els veïns. Una tradició estesa en moltes poblacions que ara un petit poble de Cadis, Algar, vol convertir en Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. “Volem que les xarxes socials no acabin amb una de les nostres tradicions: parlar amb els veïns a la fresca, i cal que els nens, que es passen el dia amb les màquines, vinguin també i sàpiguen el que és la vida quotidiana i parlar cara a cara, que és el més important”, defensa per telèfon l’alcalde, José Carlos Sánchez (PP). És un dels alcaldes més sol·licitats d’aquest agost: des que va anunciar la seva intenció de portar aquesta tradició a la Unesco no ha parat de concedir entrevistes a mitjans de l’Estat, però també a mexicans, argentins, irlandesos o anglesos com The Guardian. “Estem arribant a mig món. No tenim pressupost per pagar tota aquesta publicitat gratuïta”, afegeix. 

El Conselh Generau d'Aran segueix treballant per aconseguir el reconeixement per part de la UNESCO com a Reserva de la Biosfera. Aquest dilluns s'ha celebrat un taller per seguir treballant en la confecció de la candidatura a la qual ja hi han donat suport una cinquantena d'institucions i entitats araneses. El síndic d'Aran, Francés Boya, ha parlat de la vocació clarament turística de l'Aran i ha assegurat que en un futur "el turisme serà sostenible o no serà". Per Boya la Reserva de la Biosfera ha de situar l'Aran dins la xarxa internacional formada per 701 Reserves de la Biosfera repartides per 124 països (52 a Espanya).