"No pot ser que el director d'una escola s'elegeixi com el president d'una escala de veïns"

BarcelonaEl lideratge educatiu és un dels factors més influents en la millora dels resultats d'aprenentatge. Aquesta idea validada per la recerca internacional és la que defensa també l'últim informe educatiu GEM 2024/5 de la Unesco, presentat aquest dijous a Barcelona, però l'estudi Leadership in education també fa un advertiment clar: en molts països aquest impacte no es pot materialitzar. Segons constata el document, el motiu d'aquest baix impacte del lideratge educatiu és que les direccions escolars no compten amb "la capacitació, l'autonomia, el suport o les condicions necessàries per exercir un lideratge efectiu" i, d'aquesta manera, millorar l'educació.

Davant d'aquests obstacles, l'estudi de la Unesco fa una sèrie de propostes amb l'objectiu de prendre mesures per facilitar que els líders educatius –docents, directors i també responsables polítics– puguin, en efecte, liderar els canvis educatius que el sistema necessita. Unes recomanacions que un equip d'experts coordinat pel Centre de Lideratge Educatiu de Barcelona (LID) ha adaptat al context català i ha presentat també aquest dijous.

L'abordatge de l'equip català s'ha centrat sobretot en la necessitat d'empoderar els directors d'escola a través d'un augment del reconeixement de la seva feina, però també d'una millora del procés de selecció i formació dels professionals que acaben sent directors d'un centre educatiu. "No pot ser que el director d'una escola s'elegeixi com el president d'una escala de veïns", adverteix la doctora en ciències de l'educació i directora del LID Barcelona, Anna Jolonch, en referència als problemes que té l'escola catalana per trobar docents que vulguin dirigir una escola o un institut.

De fet, l'estudi alerta que el fet que en molts centres es presenti un únic candidat al càrrec de direcció "planteja interrogants rellevants sobre el funcionament del mateix sistema", cosa que acaba provocant que, a l'hora de la veritat, no existeixi un procés de selecció real dels directors d'escola.

En aquest sentit, l'informe també posa sobre la taula possibles motius pels quals es dona aquesta situació. "És un càrrec molt poc atractiu, perquè manca una trajectòria definida i reconeixement econòmic respecte a la responsabilitat que suposa", insisteix Jolonch. Per això, l'estudi –al qual també han participat experts com l'expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu Joan Mateo i la directora de l'Institut Escola l'Eixample, Isabel Balaguer– apunta la necessitat de repensar les condicions laborals d'aquests professionals.

Més reconeixement econòmic

Com? Primer, amb un reconeixement econòmic més elevat, tenint en compte que, segons l'Eurydice, Espanya presenta una de les diferències salarials més baixes d’Europa entre docents i directius. Segon, amb un reconeixement més abstracte. "Que hi hagi una carrera professional amb una formació, un assessorament i la possibilitat de després acompanyar altres centres també és una forma de reconeixement", apunta Jolonch. La doctora en ciències de l'educació també recorda que cal una aposta ferma pel mentoratge dels directors novells: "Se'ls ha d'acompanyar, perquè quan un director d’escola comença se sent molt sol".

En aquest mateix sentit, l'informe internacional de la Unesco aposta perquè hi hagi una carrera professional més personalitzada quan es vol ser director i que hi hagi formacions, per exemple, en administració. En canvi, els experts proposen aterrar aquesta idea a les aules catalanes potenciant la figura del secretari o administrador –no cal que n'hi hagi un a cada centre, però potser sí tenir un referent per zones– per alliberar el director de tasques burocràtiques, i que així tingui més temps per gestionar aspectes pedagògics. Els experts calculen que caldrien 500 professionals amb aquest perfil a Catalunya.

A més, l'informe impulsat pel LID Barcelona també assenyala que, tot i empoderar més els directors, caldria crear "una segona línia" de coordinació pedagògica en escoles i instituts i establir rols de lideratge intermedis.

Els líders del sistema

Més enllà de la figura del director, el document de la Unesco també apunta la necessitat de fer una millor selecció dels "líders del sistema", que a Catalunya es podrien traduir en directors generals i subdirectors de la conselleria d'Educació.

Ara bé, l'estudi avisa del perill que suposa que la política influeixi en la tria d'alts càrrecs de la funció pública, ja que no tenen per què estar formats en educació i, a més, són professionals que canvien cada cop que hi ha un canvi de govern. "No pot ser que si canvia el color polític canviï tot. Ha d'haver-hi una professionalització i establir uns criteris clars que marquin de què depèn la selecció d'aquestes figures, que, al final, governen les direccions escolars del nostre sistema", conclou Jolonch.