Les administracions públiques tenen deute amb el 39% de les entitats socials de Catalunya, és a dir, quatre de cada deu acumulen endarreriments en els pagaments acordats a canvi de la prestació de serveis o activitats. Aquesta situació provoca tensions en la tresoreria. És una de les dades que recull L'Anuari de l'Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2025 que elabora la Confederació, la patronal d'aquestes organitzacions sense afany de lucre, que s'ha presentat aquest dimecres a Barcelona.

Ja ha començat la recollida de signatures d’una de les primeres iniciatives legislatives populars (ILP) en l’àmbit dels serveis socials a Catalunya: una proposta que busca blindar l’atenció a les persones amb discapacitat mitjançant un model sense afany de lucre.

Hi ha gent que crea problemes i hi ha gent que els soluciona. La felicitat individual i la convivència social es construeixen dia a dia, gest a gest. Els problemes hi són, esclar. La vida és entropia, tendim al caos. Els solucionadors acostumen a ser discrets, feiners, amables. Els que es recreen en els problemes –problemistes?– poden ser molt vistosos i sorollosos, i amb aparença de justiciers. Fora immigrants! Fora polítics! El català es mor! I vinga a cridar.

A Verónica López la van fer fora del pis en què vivia amb dos fills a càrrec —un d'ells menor d'onze anys— i, tot i que ingressa un sou, li va resultar impossible tornar a tenir un altre sostre digne pels preus prohibitius del mercat. Durant uns mesos va quedar-se al carrer, mentre els dos fills s'estaven amb l'àvia temporalment. La situació va durar fins que els serveis socials de Badalona li van comentar la possibilitat d'afegir-se a Vesta, un projecte pilot endegat el 2021 per la suma d'entitats del tercer sector, ajuntaments del Besòs, la Generalitat i la Diputació de Barcelona que buscava, precisament, evitar que mares soles, amb una biografia de violències masclistes al darrere, quedessin al carrer.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat aquest dilluns al matí que el Govern posa fil a l'agulla per fer una "transformació integral" de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Martínez Bravo ho ha dit després d'una reunió amb entitats del tercer sector social i col·legis professionals, a qui ha traslladat que el canvi recollirà "tots els diagnòstics i les propostes" que fa anys que reclamen les entitats i endegarà dos grups de treball amb experts: un tindrà l'encàrrec de com millorar la prevenció amb les famílies, per tal de detectar situacions de risc per reduir les retirades de tutela, mentre que l'altre grup se centrarà en les condicions dels centres. La consellera ha dit que l'actual és un "moment de catarsi" per a tot el sector involucrat en la protecció de menors, i que el cas de la menor de 12 anys tutelada que va ser explotada sexualment ha de ser una "finestra d’oportunitat" per abordar, ara sí, una nova estratègia i planificació de tot el sistema, segons expliquen a l'ARA fonts presents a la trobada.

Consternació al tercer sector: l'activista català pels drets humans Enric Morist (Igualada 1965) va morir de forma sobtada aquest divendres, segons ha pogut saber l'ARA, per un atac de cor. Morist feia tot just sis mesos que havia estat escollit nou president de la Taula del Tercer Sector –que agrupa 37 federacions i 3.000 entitats que lluiten contra la pobresa–, però en feia molts més que hi estava vinculat, ja que des del 2013 hi exercia com a vicepresident. A més, també era una personalitat coneguda per la seva tasca prèvia a la Taula, com a coordinador de la Creu Roja de Catalunya. L'activista tenia 59 anys, estava casat i tenia tres fills, un d'ells adoptat a Bòsnia.

L’atac brutal que té en marxa la nova administració Trump i els seus aliats de la tecnooligarquia contra tot el que sona a públic és tan exagerat que ens pot semblar simplement estrambòtic, i com a tal passar a formar part del que anem comentant amb els companys de feina i els amics i amigues quan tenim una estona. Però la cosa és molt més seriosa, ja que quan s’ataca la despesa pública, els servidors públics, els impostos i tots els anomenats “xiringuitos“ institucionals, darrere seu hi ha polítiques i serveis públics essencials per a una gran part de la població. Per altra banda, no és només una excentricitat més de la nova era trumpiana, sinó que a Europa (i a Catalunya) hi ha molts partidaris d’aplicar la mateixa lògica a un sector públic al qual acusen de malbaratar recursos, de preocupar-se només dels que s’aprofiten del sistema i d’haver crescut de manera desmesurada.

Aquesta setmana se celebra la Setmana Contra la Soledat No Desitjada, que té l’objectiu de posar el focus en aquest fenomen creixent, malgrat que vivim en un món cada cop més interconnectat. Un any més, l’Obra Social de Sant Joan de Déu engega una campanya que pretén “provocar la reflexió” sobre com trencar les dinàmiques que porten a aquest aïllament social que pateix el 20% de la població. Extrapolant aquest percentatge, afecta 1,6 milions de catalans de totes les edats, procedències, nivell econòmic i social. “Apel·lem a les persones individuals, que poden ser, alhora, part del problema, com a víctimes o com a facilitadores de la soledat d’altres, i part la solució, així com a les organitzacions i les empreses, que tenen l’obligació d’afavorir les relacions interpersonals”, explica el director de l’entitat social, Juanjo Ortega.

Els últims dies abans de vacances, molts treballadors asseguren que necessiten parar perquè ja no poden més. Els efectes d’un estil de vida estressant, exigent i cada vegada més virtual s’han batejat com l’era del cansament i els mitjans han alertat d’una pandèmia invisible relacionada amb la salut mental. És que la vida que portem ens emmalalteix? "El model mèdic hegemònic no accepta que el que és social i cultural produeix no només malestar, sinó també malaltia. Però hi ha professionals que plantegen que la medicina apedaça el que el camp social ha trencat", reflexiona Asun Pié Balaguer, professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. "Una situació social pot generar una patologia greu. Un exemple és l’estrès, però també una úlcera d’estómac o una depressió".

El 2023 Càritas va atendre al conjunt de Catalunya 250.000 persones. És una xifra rècord –detallada a la memòria que l'entitat presentarà el 9 de juliol– que evidencia que la població que viu al llindar de la pobresa continua escalant. "L'increment va in crescendo. La situació social està cada vegada més deteriorada", alerta a l'ARA Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. Ara bé, la tasca de Càritas, així com la de les entitats del tercer sector social que lluiten contra la pobresa, l'exclusió i les desigualtats, topa amb un obstacle: el retard en els pagaments de les subvencions públiques de la Generalitat.

Finalment l’associació 9 Barris Acull, que acompanya i assessora persones migrades, tanca portes per la impossibilitat de retornar un deute de 22.000 euros amb l’Ajuntament de Barcelona que l’obliga a presentar concurs de creditors. L’entitat és la més gran de les que treballen als barris de Barcelona i ha començat ja a rebutjar nous usuaris per derivar-los a altres serveis de suport i tampoc no tornarà a organitzar el Festival de Sopes del Món. Després de 23 anys d'activitat, divendres vinent ja no obriran el despatx que tenen a l’Espai Via Favència.

El rebuig dels pressupostos del Govern de Pere Aragonès per un sol vot al Parlament de Catalunya aboca Catalunya a una nova convocatòria d'eleccions. Però la caiguda dels comptes per l'escull del Hard Rock també deixa en l'aire projectes, lleis i compromisos en molts sectors, que veuran com les promeses econòmiques de les últimes setmanes tornaran a quedar en un calaix.

L’últim “caprici” que s’ha fet Marisa Aledo són uns pantalons de pana blancs. Els havia vist fa temps, però va haver d’esperar a la “paga extra” per gastar-se els 20 euros que valien. “La butxaca no dona per a més”, es justifica aquesta barcelonina de 69 anys que rep una prestació no contributiva (PNC) que es perceben quan o bé no s’ha cotitzat prou anys per tenir una pensió o s'és un adult amb una gran invalidesa reconeguda. A desembre de l’any passat, uns 65.000 catalans n’eren beneficiaris. Són les prestacions més bàsiques del sistema de protecció, que fins a l'increment del 6,8% a partir d'aquest gener, suposaven menys de 500 euros al mes. L'increment donarà “aire” després de dos anys en què la inflació ho ha encarit tot, també els productes bàsics.

"Plou sobre mullat". Amb aquesta frase, el gerent del Grup Sant Pere Claver, Carles Descalzi, defineix la situació de les entitats socials catalanes, que a la dècada de congelació pressupostària s'hi afegeix la inflació disparada i l'encariment del preu dels subministraments. Una de cada quatre associacions, de fet, admet que té problemes per quadrar els números i un 5% avança que si l'administració no actua haurà de tancar alguns dels serveis que ofereix o reduir el nombre de persones que assisteix. Les dades s'extreuen d'una enquesta elaborada per la patronal del sector, La Confederació, i la Taula del Tercer Sector entre les seves entitats, que xifra en 281,5 milions d'euros el sobrecost que han hagut de pagar aquestes organitzacions que, tot i ser privades, ofereixen servei públic a través de concerts o contractacions del Govern, ajuntaments o institucions supramunicipals. Com pot afectar aquests resultats? En la qualitat del servei i també en el fet que no es poden tocar els sous del personal regits per convenis molt per sota dels de salut o educació públics.

El tercer sector, les entitats que es dediquen, sense afany de lucre, a la promoció de la persona, a reduir les desigualtats socioeconòmiques i a evitar l’exclusió social, ha fet un nou crit d’alerta sobre la seva situació. Números en mà. S’acaba l’any i a les organitzacions hi ha una gran inquietud a l’hora de tancar comptes. Són 3.000 entitats i els càlculs de la Taula del Tercer Sector apunten que el 90% dediquen els màxims esforços a pagar els interessos dels crèdits contrets per sobreviure. En el cas d'Arrels Fundació, parlem d’un dèficit de 757.000 euros, uns 400.000 per sobre del previst. La deriva, esclar, afecta clarament el servei social que donen.

Els comptes del 2022 encara no s’han tancat, però les entitats del tercer sector ja tremolen. A la "dècada perduda" per les retallades i l’impacte de la pandèmia encara s'hi ha de sumar la variable de la inflació, que els ha acabat de desequilibrar pressupostos, dependents bàsicament del finançament públic. Els sobrecostos en la factura energètica estan escurant les caixes de les associacions sense ànim de lucre que atenen els col·lectius més vulnerables quan encara no s’havien recuperat de les batzegades anteriors. Encara s’estan recollint les dades de les 3.000 entitats, però Marta Obdulia, coordinadora del Grup de Treball de finançament de la Taula del Tercer Sector, la plataforma que aplega 35 federacions d’entitats, calcula que el 90% estan pagant els interessos de crèdits contrets per sobreviure.

No ha agradat al tercer sector la Dooble, el nou sorteig que Loteries de Catalunya posa en marxa amb l’objectiu de finançar el teixit associatiu. I no ha agradat, precisament, entre part de les eventuals beneficiàries. Una dotzena de federacions d’entitats socials qüestionen tant la forma amb què l’organisme públic va anunciar la iniciativa com el seu esperit, perquè diuen que se les "instrumentalitza" i es transmet la "falsa idea" que "amb el joc se solucionen" els greus problemes de finançament que arrossega el sector.

Des de fa anys, a Catalunya, el model publicoprivat va guanyant cada cop més presència en el sistema de serveis socials. Com a societat, encara tenim pendent el debat de si la iniciativa privada hauria d’entrar a furgar a la vida de les persones o ho haurien de fer únicament els ens públics, però mentre esperem un debat que potser no arriba mai, el que sí que és urgent és abordar aquest model que tenim. I és que tots plegats tenim prou perspectiva per fer dues afirmacions: és necessari ordenar aquest espai i per fer-ho és necessari arribar a consensos.

El futur de les principals entitats catalanes dedicades a fer front a la violència sexual perilla. L'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), l'únic recurs en tot el territori català d'atenció directa, especialitzada i gratuïta a les persones que han patit violència sexual, està temporalment aturada. A més, a partir de l'1 de juny, les treballadores quedaran a l'atur. Les circumstàncies de PrevenSi, un projecte pioner a l'estat espanyol especialitzat en la prevenció de l'abús sexual infantil, no són gaire més esperançadores: des del 15 de maig, la línia telefònica i el xat atesos en viu per una especialista en pedofília i pederàstia estan inoperatius. Des d'AADAS ho atribueixen a una "manca de suport institucional". "És un tema de deixadesa cap a les violències masclistes i les entitats del tercer sector", denuncia la coordinadora de l'associació, Maria Sellés.