Jaime Gil de Biedma va exagerar: “De totes les històries de la història, la més trista és la d'Espanya, perquè s'acaba malament”. Potser el poeta no coneixia Haití, la història del qual va començar malament, va seguir pitjor i no deixa d'enfonsar-se en un horror interminable. D'Haití gairebé ja no se'n parla: per què continuar descrivint el caos i la violència de cada dia?

Haití viu una crisi sense precedents. Es tracta d’una suma de crisis superposades i una combinació d’amenaces que posen en perill, més que mai, la seguretat i el benestar dels infants: violència armada, desplaçaments forçats de la població i col·lapse dels serveis bàsics en un context de pobresa extrema. A tot això cal afegir-hi els desastres naturals, als quals el país és procliu, i que debiliten les seves ja tocades infraestructures i la seva capacitat de reconstrucció.

Un nou contingent d'uns 150 soldats, la majoria procedents de Guatemala, va arribar a Haití el cap de setmana per apuntalar una força de seguretat internacional encarregada d'enfrontar-se a les poderoses i ben armades bandes que sembren la misèria al país. Però si el passat serveix de guia, és poc probable que aquesta nova ajuda marqui una gran diferència. Dues matances consecutives en què van morir més de 350 persones, seguides d'un atac la nit de Nadal a l'hospital públic més gran d'Haití, han posat de manifest la creixent falta de control del govern haitià sobre la crisi cada vegada més profunda de la nació i els errors i deficiències de les autoritats locals i de la força de seguretat internacional desplegada per protegir civils.

Si els cotxes cremats, les escoles crivellades a trets i els edificis enderrocats al centre de Port-au-Prince no eren prou evidència dels fets terribles que han passat aquí, algú ha volgut deixar un indici encara més horrible: calaveres al mig del carrer. Un cap humà subjectat amb un pal i un altre a terra al seu costat davant d'una oficina governamental volia ser un missatge amenaçador de les bandes criminals als agents de policia de Kènia i Haití que intenten restablir l'ordre a Haití: "Compte, nosaltres som qui governem aquests carrers".

El govern d'Haití, immers en una crisi de seguretat, ha decretat l'estat d'emergència després d'una nova onada de violència a Port-au-Prince, la capital del país. La decisió arriba després que Jimmy Cherizier, líder d'una de les bandes criminals més actives del país caribeny, alliberés milers de reclusos en un assalt a dues presons. L'oficina del primer ministre, Ariel Henry, ha dit que l'estat d'emergència, que inclou un toc de queda durant tres dies, té com a objectiu "restablir l'ordre" i "prendre les mesures oportunes per recuperar el control de la situació".

El segrest i l'alliberament posterior de la infermera nord-americana Alix Dorsainvil i la seva filla a Haití el passat mes d'agost va posar breument al centre de l'atenció internacional, o almenys dels Estats Units, els enormes nivells de delinqüència al país caribeny. Poques setmanes després, el 22 de setembre, el primer ministre Ariel Henry es va adreçar a l'assemblea de les Nacions Unides afirmant que era "urgent" que el Consell de Seguretat aprovés una missió militar per combatre la violència armada que pateix el país i que ha agreujat la inestabilitat social i econòmica. Una petició que s'ha repetit reiteradament des de fa un any.

L’escena no és cap frame extret d’una pel·lícula de Tarantino. La imatge va ser presa aquest diumenge en un punt tens a la vora del riu Rio Grande, el cabal del qual separa l'estat mexicà de Coahuila de l'estat estat unidenc de Texas. La foto, que ha escandalitzat una part dels Estats Units i del món, mostra l’actuació dels agents fronterers de Texas a cavall, intentant dispersar agressivament els migrants haitians que es concentren a la frontera perquè tornin a les aigües del riu. Alguns la comparen amb èpoques tan fosques com la de l'esclavitud.

El terratrèmol de magnitud 7,2 que va sacsejar Haití fa una setmana ha devastat el país: ha causat la mort d’almenys 2.189 persones i ha capgirat la vida de prop d’1,5 milions de persones més a l’oest de la capital, Port-au-Prince. Aquestes comunitats no tenen accés a serveis mèdics, refugi, aigua corrent ni menjar. I per si la catàstrofe no fos suficient, també han hagut de fer front a inundacions i colades de fang provocades per la tempesta tropical Grace i a la violència de les bandes que amenacen els combois que porten equipament i abastiments.

La paciència comença a esgotar-se a la nació més pobra d'Amèrica Llatina. L'última xifra de morts pel terratrèmol de 7,2 graus que va assolar Haití dissabte passat supera ja els 1.941 i ja hi ha més de 9.900 ferits que esperen rebre assistència enmig del col·lapse que viuen els hospitals. Protecció Civil, l'organisme que coordina les operacions de recerca, s'ha vist obligat a aturar temporalment aquest dimecres unes tasques de rescat ja de per si complicades que s'han agreujat pel pas de la tempesta tropical Grace, que ha provocat esllavissades de terra i inundacions al sud-oest de l'illa, la regió més afectada pel sisme.

L'aeroport de Port-au-Prince, la capital d'Haití, bull d'activitat aquest dilluns, en una cursa frenètica per enviar ajuda humanitària i material mèdic cap a la zona afectada pel potent terratrèmol de dissabte, Les Cayes. Tot i estar a poc menys de 200 quilòmetres de distància, cap a l'oest des de la capital, les organitzacions internacionals sobre el terreny temien que les bandes criminals instal·lades al llarg de la carretera que comunica les dues regions obstaculitzessin l'arribada de l'ajuda. Per això, enmig de les crides de l'ONU per crear "un corredor humanitari" per terra, els primers enviaments es feien aquest dilluns per via aèria.

Els equips de rescat busquen desesperadament supervivents entre la runa dels edificis després que un potent terratrèmol sacsegés l'illa aquest dissabte. A més, el govern tem l’arribada d’una altra catàstrofe que encara pot provocar més morts: la tempesta tropical Grace. De moment, es calcula que hi ha hagut almenys 724 morts i més de 2.800 ferits. Es tem, però, que la xifra pot ser força superior, perquè hi ha molts desapareguts. Tot plegat passa en un país que encara no s’ha recuperat del tot del malson del 2010, quan un terratrèmol de magnitud similar va deixar un rastre de 300.000 morts.

La terra ha tornat a tremolar a Haití aquest dissabte i ho ha fet amb la mateixa magnitud 7 que l'any 2010 va deixar 300.000 víctimes mortals i un milió i mig de damnificats. A hores d'ara, s'han confirmat 1.297 víctimes mortals i 5.700 ferits en tot el país, segons les autoritats, però les reaccions internacionals, tant a nivell científic com polític, fan pensar en una tragèdia nacional que podria fins i tot anar acompanyada d'un tsunami. El primer ministre del país, Ariel Henry, ha declarat l'estat d'emergència i ja ha avançat que la situació a Haití és "dramàtica" després del terratrèmol. L'epicentre del sisme, que ha començat a 12 quilòmetres de la localitat de Saint-Louis du Sud, al sud del país, és un nou cop per al país més pobre d'Amèrica.

El primer ministre interí d'Haití Claude Joseph, que va assumir el càrrec després de l'assassinat del president Jovenel Moise el 7 de juliol, ha anunciat aquest dilluns que dimiteix i deixa el poder a Ariel Henry, que “compta amb el suport de la comunitat internacional”. Així ho explicava en una entrevista a The Washington Post aquest dilluns.

La policia haitiana ha anunciat aquest diumenge a la nit (dilluns a la matinada a Catalunya) la detenció d'una altra persona en relació amb l'atemptat contra el president del país, Jovenel Moïse, que va ser assassinat a trets dimecres de la setmana passada a casa seva. El nou detingut és Christian Emmanuel Sanon, un metge haitià de 63 anys resident a Florida i que, segons les autoritats haitianes, és un dels autors intel·lectuals del magnicidi.

Martine Moïse, la vídua del president d'Haití que va ser assassinat dimecres, ha parlat després de recuperar-se de les ferides que va patir en l'atac: acusa els seus enemics a l'ombra d'organitzar el magnicidi per aturar el canvi democràtic, mentre al país caribeny s'intensifica la lluita pel poder. La primera dama ha cridat a continuar la "batalla" del seu marit al país més pobre del continent americà, marcat per la violència i que ara s'enfonsa més en el caos. Després de rebre tractament en un hospital local, la dona va ser traslladada en avió a Miami.

La policia haitiana ha anunciat aquest divendres a la nit que ja ha detingut vint persones com a sospitoses d'haver participat en l'assassinat del president del país, Jovenel Moïse, que va ser tirotejat mortalment dimecres a casa seva. Als 17 arrestats la matinada de divendres s'han afegit tres detencions més durant el dia. En tota, divuit dels arrestats són de nacionalitat colombiana i els altres dos són nord-americans d'origen haitià. Segons ha informat el director general de la policia, Léon Charles, en una roda de premsa, el comando que va atemptar contra el president estava format, com a mínim, per 28 persones, totes estrangeres. A més dels vint detinguts hi ha tres sospitosos morts (inicialment s'havia dit que eren quatre) i cinc més dels vuit que van aconseguir fugir d'entrada i que encara són buscats "activament". Tots ells són de nacionalitat colombiana, segons Charles.

Cada cop que els haitians pensen que no poden empitjorar, la nació pren un altre gir nefast. Des de dimecres, el país trontolla al límit d’un buit polític, sense el president Jovenel Moïse, que va ser assassinat a trets a casa seva, sense un Parlament ni un Tribunal Suprem en funcionament.

La policia d'Haití ha detingut sis persones per la seva presumpta implicació en l'assassinat, dimecres, del president del país, Jovenel Moïse, mentre que quatre sospitosos més van ser abatuts a última hora de dimecres (la matinada de dijous, a Catalunya) en un tiroteig amb la policia pels carrers de la capital del país, Port-au-Prince. Tres policies que havien sigut presos com a ostatges van poder ser alliberats. "Tenim els autors materials [del magnicidi] i ara busquem els intel·lectuals", ha dit aquest dijous a la tarda el director general de la policia haitiana, Léon Charles. Segons ells, tres dels quatre assaltants morts eren estrangers, tot i que no n'ha precisat la nacionalitat.

Hores fosques -encara més- a Haití. El president del país, Jovenel Moïse, ha estat assassinat a trets aquest dimecres, poc després de la mitjanit, hora local (les sis del matí a Catalunya), per un grup d'homes armats que han assaltat la seva residència privada, al barri de Pétion-ville de la capital del país, Port-au-Prince. La notícia l'ha donat en un comunicat el primer ministre, Claude Joseph, ha fet una crida a la calma i ha declarat que la policia i l'exèrcit es desplegaran per mantenir l'ordre. En una intervenció televisada, ha afirmat que havia decretat l'estat d'emergència. D'altra banda, en una entrevista a The New York Times ha assegurat que té el control del país, circumstància, però, a hores d'ara difícil de comprovar, ja que l'assassinat de Moïse pot atiar una inestabilitat que fins ara ja era molt gran. D'acord amb alguns testimonis, els assaltants serien tres i parlarien en anglès i espanyol. En l'atac també ha estat ferida de bala la primera dama, Martine Moïse, que està hospitalitzada.