Les obres al túnel ferroviari del Garraf, a la R2 Sud, començaran aquest mes de març, segons ha anticipat el ministre de Transports, Óscar Puente, aquest dilluns. Puente ha recordat que es tracta d'una millora de la infraestructura ja licitada i contractada, però que si no s'havia començat a executar era perquè la Generalitat havia valorat que abans calia actuar d'urgència en altres línies de la xarxa de Rodalies. El calendari d'actuació en aquest tram de la R2 Sud, però, ja no es posposarà més, ha explicat Puente durant un esmorzar informatiu organitzat a l'Ateneu de Madrid.

El dèficit d'inversió en la conservació de la xarxa viària ha passat de 9.453 milions d'euros l'any 2022 a 13.491 milions en l'actualitat, segons els càlculs de l'Associació Espanyola de la Carretera (AEC). Davant aquestes xifres i la constatació del mal estat d'algunes vies, com és el cas de l'A2 en el tram entre la Panadella i Cervera, que ha necessitat una actuació d'urgència perquè divendres més de 20 vehicles van punxar la roda, es van trencar vidres de cotxes perquè saltaven pedres i fins i tot es va produir alguna col·lisió, la Cambra de Comerç de Barcelona reclama la implantació d'un sistema de pagament per ús a la xarxa viària d'altres prestacions.

Els quatre peatges de les autopistes de la Generalitat s’encariran al voltant d'un 3% el 2026, segons una resolució que recull el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). En concret, els túnels de Vallvidrera incrementaran la tarifa un 2,99%, fins als 5,28 euros per turisme en hora punta, el de la C-16 al tram entre Sant Cugat i Manresa s’apujarà un 2,96% i les tarifes de la C-32 entre Castelldefels i el Vendrell s’elevaran un 2,84%. El tram entre Castelldefels i Sitges costarà ara 4,21 euros per als vehicles de mobilitat obligada entre setmana i de 8,42 euros per a la resta. Alhora, el peatge del túnel del Cadi s’incrementarà un 2,82%, segons han confirmat a l'ACN fonts del departament de Territori.

El departament de Territori està ultimant la col·locació d'uns detectors en forma d'arc en alguns punts de la xarxa viària catalana amb l'objectiu de recollir tota la informació possible dels vehicles pesants, segons ha pogut saber l'ARA. El projecte ja està licitat i, previsiblement, es farà realitat a finals del segon trimestre del 2025. Són arcs que s'instal·laran a les carreteres amb una munió de càmeres i detectors que estan pensats, sobretot, per als camions i els autocars.

L'AP-7, la principal artèria catalana, ha viscut els darrers mesos persecucions dignes de la sèrie de pel·lícules The Fast and the Furious i que podrien evocar els carrers de les ciutats nord-americanes fictícies de la col·lecció de videojocs Grand Theft Auto. En aquest cas protagonitzades per bandes que, després de robar la mercaderia d'un camió, fugien amb vehicles d'alta gamma, a 200 km/h i fent ziga-zagues entre els cotxes per evitar que els atrapés la policia. Quan, al final, tenien el cotxe patrulla en paral·lel en ruixaven el vidre amb líquid d'extintor i, si calia, els envestien, sigui frontalment o lateralment, per culminar la fugida. Tot això en unes autopistes catalanes on l'últim any han crescut un 16% els delictes, un augment que els Mossos d'Esquadra vinculen a la fi dels peatges.

L’ús del cotxe contamina. La frase, ningú la posa en dubte, però a la vegada l’ús del cotxe també és una necessitat.

Cedinsa, la principal concessionària d'autovies de peatge a l'ombra de Catalunya, va tancar el 2022 amb un benefici net de 22,67 milions d'euros, pràcticament un 20% menys que l'exercici anterior, quan va guanyar 28,28 milions, segons els comptes consolidats presentats al Registre Mercantil. Aquests resultats són els últims de la concessionària abans de perdre l'explotació de la C-25, l'Eix Transversal, que la Generalitat va decidir recuperar aprofitant una finestra que s'obria al contracte.

Aquest matí el servei de Rodalies ha tornat a fallar estrepitosament: la R2 entre el Clot i Montcada, la R3 tallada entre Ripoll i Sant Quirze de Besora, afectacions a la R11… El resultat ha estat un altre dia de vies úniques, retards, justificants, cites cancel·lades. Es parla de robatoris de coure, i potser sí, però és que als trens els passa de tot: quan no roben el coure, s’incendia una catenària, i quan no, hi cau un llamp que resulta que al final no és veritat que fos un llamp, sinó que és mal manteniment, sumat a una vandalització i a un accident.

Ja ha sortit la grossa, i no ha calgut esperar a Nadal ni a Cap d’Any. Dos de l’octubre del 2023 s’ha acabat haver de pagar peatges a les autopistes de l’Estat! Digueu adeu al Teletac; s’ha acabat la ràfega de tramuntana que se t’emportava el rebut que havies demanat per a l’empresa; mireu-vos amb desdeny, ara sí, les velles i abandonades cabines de pagament que en dos anys encara no han tingut temps de retirar. El govern ho ha dit ben clar: espanyols, les autopistes seran sempre vostres. L’emoció es desborda perquè aquesta loteria ens ha tocat a tots. Això sí que és una grossa ben repartida!

El psicòleg Walter Mischel va fer, ja fa molts anys, un interessant experiment conegut com la prova del núvol de sucre. Consistia a oferir a nens i nenes d’uns quatre o cinc anys una llaminadura, amb la promesa que si no se la menjaven i s'esperaven tranquils uns quinze minuts, llavors en rebrien una altra i podrien menjar-se-les totes dues. Cada nen estava tot sol en una cambra, en la qual rebia el dolç i s’havia d’esperar.

Espanya no tindrà, per ara, un sistema de pagament alternatiu als peatges de les autovies. Aquest dilluns, la Comissió Europea ha confirmat la modificació del punt del pla de recuperació espanyol que incloïa "la possible articulació d'un mecanisme de pagament per l'ús de les carreteres estatals" i que s'havia d'implementar a partir de l'any 2024. Finalment, aquest element desapareixerà del pla i serà substituït per mesures que incentivin l'ús del transport sostenible i, en particular, el transport de mercaderies per ferrocarril.

La campanya electoral ha revifat l'històric debat dels peatges a Espanya. Tot va començar amb el cara a cara entre el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el del PP, Alberto Núñez Feijóo, per a les eleccions generals d'aquest 23-J. Feijóo li preguntava a Sánchez si "cobraria a totes les autovies d'Espanya" l'any 2024 i l'encara president li va contestar que no. Des d'aleshores, però, la pregunta de si l'any que ve aquestes carreteres tindran o no peatges no ha parat d'omplir titulars i, fins i tot, ha estat comentat per la Comissió Europea.

Entrevisten Pere Navarro, 13 anys com a director general de Trànsit (entre el 2004 i el 2012, i del 2018 fins ara) als Matins de TV3, i explica que Brussel·les li ha dit a Espanya que els diners que li ha enviat no són per finançar carreteres sinó per fer altres coses, i que si vol rebre més diners, que posi peatges. I que PSOE i PP farien bé de treure aquest tema de la campanya, perquè, al capdavall, l’un o l’altre els hauran d’acabar posant l’any que ve. Sento Navarro parlar amb aquella franquesa experta que ja no s’estila, i em sento tractat com un adult.

El nombre de quilòmetres de les vies de pagament a Catalunya va disminuint després que aquest dimecres el Govern anunciés que havia pagat 479 milions d'euros a la concessionària Cedinsa per assumir a partir de l'1 de gener del 2023 la gestió directa de l'Eix Transversal, la C-25, l'autovia que travessa el Principat de Cervera a Caldes de Malavella.

Les cabines de pagament dels peatges han desaparegut de les autopistes catalanes, però no de totes. Davant de la gratuïtat de les vies, el sistema de pagament automàtic Via-T (conegut també com a Teletac o telepeatge) ha perdut sentit per a molts conductors. Quins avantatges i costos té? I a qui li pot sortir a compte tenir-lo?

Un any després de l'alliberament dels peatges a les principals artèries de mobilitat de Catalunya, la radiografia és clara: l'autopista AP-7 ha absorbit bona part del trànsit que abans col·lapsava les vies que hi circulen en paral·lel i, amb ell, els accidents que s'hi produïen. Segons les dades del Servei Català de Trànsit, des de l'1 de setembre del 2021 fins ara el nombre de sinistres ha caigut un 17,3% al conjunt de carreteres, però el nombre de morts i ferits s'ha duplicat a l'AP-7, que aglutina un de cada cinc accidents mortals o greus. Respecte del mateix període del 2018 i el 2019 (el tram que es pren de referència perquè no estava afectat per les restriccions derivades de la pandèmia), s'ha passat de 12 a 25 víctimes mortals i de 37 a 66 ferits greus.

Ja fa un any que Catalunya va dir adeu a les grans barreres de peatge, i l'Estat calcula que des del 31 d'agost del 2021 els conductors que han passat pels diferents trams de l'AP-7 i l'AP-2 –que són de la seva competència– s'han estalviat prop de 600 milions d'euros. "En podem fer un balanç positiu. Hi ha hagut uns canvis d’hàbits en la mobilitat i els conductors han pogut reduir el temps dels recorreguts i viatjar més segurs", valoren fonts del ministeri de Transports espanyol, coincidint amb l'aniversari de l'aixecament dels peatges a les autopistes catalanes.

La generalització dels peatges a tot Espanya està en via morta. Ho va admetre la ministra de Transports, Raquel Sánchez, fa uns dies en unes declaracions que van passar força desapercebudes: “Ara no es donen les bases per facilitar el consens necessari”, va dir l'exalcaldessa de Gavà. “A curt termini difícilment podrem implantar aquesta mesura”. És la mateixa percepció que tenen els especialistes del sector: “La percepció política és que això pot restar vots”, diuen. Ara que, amb les eleccions andaluses d’aquest cap de setmana, s’inicia el cicle electoral a Espanya (en el pròxim any i mig hi haurà eleccions municipals, autonòmiques a moltes comunitats i, finalment, generals), ningú espera que el govern plantegi una qüestió d’elevada sensibilitat social.

Ens espera un estiu d'autopistes col·lapsades. L'alliberament dels peatges, una reivindicació històrica catalana, ha tingut com a resultat lògic l'increment de trànsit i, per tant, dels embussos. La pandèmia havia emmascarat un problema que ara comencem a veure, rere el qual hi ha el dèficit d'inversions en infraestructures que també fa anys que pateix el país: en especial en carreteres alternatives i en transport públic (sobretot ferroviari). Precisament aquests dies han coincidit les dues notícies: els problemes de l'AP-7 i el dèficit en l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya. L'anunci aquest divendres, per part de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, de noves obres –i la plantada que li ha fet el Govern per denunciar els incompliments– no fa sinó refermar la rellevància d'un debat que ve de lluny i que no té una solució ni fàcil ni ràpida. Perquè quan parlem d'infraestructures, les decisions que es prenen (o no es prenen) no s'acaben notant fins al cap de molt de temps. I en aquest cas no només han faltat inversions, sinó també decisions.

Hi ha por que la pluja de milions dels fons europeus de recuperació no s’aprofiti prou per millorar les infraestructures de Catalunya. Aquesta seria la principal conclusió del debat sota el títol Els fons europeus, una gran oportunitat per reduir el dèficit d’infraestructures, organitzat per aquest diari i moderat pel corresponsal econòmic de l’ARA, el periodista Àlex Font Manté.