Les pluges extraordinàries dels últims mesos han disparat al màxim la majoria d’embassaments de Catalunya. L’últim en arribar al ple absolut ha estat el de Guiamets, al Priorat. I això és notícia perquè és el segon cop que arriba al 100% des de l’any 1978, quan es van començar a prendre dades oficials. El primer cop va ser el mes de maig del 2004, ara fa 22 anys.  

L'episodi de pluges va remetent, a Catalunya, però Protecció Civil manté l'alerta pels cabals elevats dels rius i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) aposta per les maniobres de desembassament al sistema hidrològic, especialment al Ter, per gestionar el nivell d'aigua i la seguretat dels pantans —no hi ha cap mecanisme per poder-ne emmagatzemar més—, ara que les conques internes estan plenes. Actualment, el conjunt de les reserves catalanes d'aigua s'enfila fins al 92,10% i, en alguns casos, s'ha superat la capacitat màxima d'emmagatzematge.

Dijous el pantà de la Llosa del Cavall oferia una imatge insòlita: l'embassament va començar a alliberar l'aigua de manera natural pel sobreeixidor, formant una cascada contínua de 2.000 litres per segon des de 112 metres d'alçada. Una caiguda equivalent al 80% de l'alçada de la Sagrada Família o a un edifici de trenta plantes. Aquesta imatge, que es va prolongar durant tot el dia, va atreure veïns de la zona, que no presenciaven una escena similar des de feia vuit anys.

L’aixeta del cel s’ha obert i ara no hi ha manera de tancar-la. Des del març de l’any passat, les pluges han anat caient a Catalunya, i aquest hivern està sent extraordinàriament plujós, amb unes precipitacions continuades i abundants que no donen treva. Una situació poc habitual, ja que aquesta època acostuma a ser seca a casa nostra. Tot plegat ha disparat els embassaments de les conques internes per sobre del 92% de la seva capacitat, pràcticament plens.

L'episodi de pluges i nevades que ha viscut bona part del territori català entre el dia de Nadal i aquest dilluns ha provocat un notable augment del cabal dels rius i, com a conseqüència directa, de les reserves d'aigua als embassaments. Les conques internes estan a un 83% de la seva capacitat, mentre que els que pertanyen a la conca de l'Ebre ho estan al 72%. Unes xifres que deixen els embassaments en una situació molt positiva i molt allunyada de la fotografia de la llarga sequera, donada per acabada fa mig any.

Els embassaments de les conques internes ja han assolit el 80% de la seva capacitat. Una xifra impensable fa tan sols uns mesos i que no es registrava des del juliol del 2021. Gairebé quatre anys han calgut per arribar a uns nivells que a finals de primavera haurien de ser els habituals, i tot plegat ha estat gràcies a les precipitacions freqüents que han caigut durant la primavera. Sobretot, per les extraordinàries pluges i nevades del mes de març –el més plujós del segle–, que han aportat molta aigua i han garantit un desgel que encara dura i que continua mantenint un bon cabal als principals rius del país.

Si heu tingut la sensació que darrerament ha plogut molt, les dades ho confirmen: el març del 2025 ha estat el més plujós del que portem de segle. Així ho conclou l’informe mensual emès avui pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que destaca que aquest març ha superat lleugerament el del 2011, que fins ara havia estat el que més precipitacions havia registrat aquest segle XXI. A més, entra dins del rànquing dels mesos de març més plujosos registrats mai al nostre país, comparable al del 1974.

L’embassament de la Baells frega el ple i ha començat a buidar aigua aquest dilluns al matí. El pantà berguedà –un dels més grans de les conques internes– ha viscut en menys de vint dies una pujada espectacular de 40 punts gràcies a les pluges abundants del mes de març i ja supera el 95%. Segons han explicat fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’ARA, no s’han obert les comportes, sinó que s’ha incrementat el cabal de sortida d’aigua, que ha passat dels 0,6 als 7,5 metres cúbics (m³) per segon. Un escenari impensable fa només un any, quan ens trobàvem en el pitjor moment de la sequera històrica i la Baells va tocar fons, fins a unes reserves que no arribaven al 19%.

El mes de març ens ha portat per fi pluges per tot el país. Això és una notícia boníssima, tant per als embassaments, com per als boscos i els sòls, que han passat molta set els darrers anys. Ara bé, cal ser prudents a l’hora de parlar de la fi de la sequera a Catalunya, perquè estem davant d’una cursa de fons en la qual la precaució ha d’anar per davant de tot.

Ja és una realitat: els embassaments de les conques internes han assolit el 50% de la seva capacitat. Una xifra que feia gairebé tres anys que no s'assolia –concretament 987 dies– i que marca, sense cap mena de dubte, un punt d'inflexió en la lluita contra la sequera. Les pluges de les últimes hores i dies han donat un nou impuls a unes reserves que no han parat de créixer des que va començar el març i ja veuen el got mig ple a l'acumular un ascens continuat de prop de 18 punts i 345 hectòmetres cúbics (hm³) emmagatzemats. Una gran notícia quan tot just comença la primavera oficial, que totes les previsions a llarg termini apunten que serà plujosa.

Les pluges i nevades dels últims dies mantenen els embassaments de les conques internes de Catalunya disparats. Les reserves continuen pujant de forma contínua i ja superen el 46% de la capacitat, amb més de 320 hectòmetres cúbics (hm³). En poc mes d’una setmana els nivells d’aigua han pujat prop de 14 punts i són les millors dades registrades des del juliol del 2022. A més, les pluges continuaran caient aquesta setmana i això fa pensar que els pròxims dies s’assolirà el 50% de reserves. Les xifres actuals més que tripliquen les que teníem fa un any, quan es va registrar el mínim històric de la sequera (14,41%).

Els embassaments de les conques internes no acaben d'aixecar cap i ja acumulen més de dos mesos d'un lent descens continuat. Ara mateix es troben al voltant del 31,5% i ja han perdut gairebé tres punts des de finals de novembre. La part positiva és que actualment les reserves dupliquen les que hi havia fa just un any, quan ens trobàvem en el pitjor moment d'aquesta llarga i històrica sequera. Tot plegat és gràcies (sobretot) a les pluges de la primavera i de la tardor de l'any passat. Però aquests dos últims mesos ha plogut molt poc, i això és un contratemps important tenint en compte que s'arrosseguen massa anys de dèficit hídric.

Les dues DANA i el conjunt de pluges que ens han afectat les últimes setmanes han fet pujar els embassaments de les conques internes, però no amb prou força per donar una bona estocada a la sequera que arrosseguem des de fa quatre anys. El conjunt de les reserves se situen ara mateix al voltant del 34,2%, un creixement de gairebé set punts respecte al valor que hi havia a mitjans d’octubre, però encara per sota del pic del 37,1% de finals de juny.

Després del mínim històric als embassaments de les conques internes (14,41%) registrat a principis de març, una primavera i una part de juny plujoses en gran part del territori han aconseguit revertir la dramàtica tendència negativa que arrossegàvem des de feia més de dos anys i catapultar les reserves. Ara bé, es pot dir que arribem amb bones garanties per subsistir els mesos de més calor? Per saber-ho ens hem de fixar en el comportament de les reserves d’aigua durant les darreres dues dècades, entre el 2004 i el 2023. De moment, després de superar el 37% de les reserves a finals de juny per primer cop en més d'un any i mig, a mitjan juliol ja han baixat per sota del 36%, i tot fa pensar que és segur acabar l'estiu amb unes reserves totals inferiors al llindar del 30% (el que teníem a finals de maig) i, fins i tot, proper al 25%.

Fa setmanes que els patins d’aigua i els caiacs reposen al fons de l’embassament d’Ulldecona, sobre una catifa de fang clivellada per la manca d’aigua. El riu Sénia, que fa de frontera natural i administrativa entre Catalunya i el País Valencià i que des dels anys seixanta nodreix aquest pantà ubicat al terme de la Pobla de Benifassà, fa mesos que no porta aigua. “L’embassament és gairebé al 0% de la seua capacitat. Per ser exactes, al 0,16%”, puntualitza José Manuel Queralt, secretari de la Comunitat de Regants d’Ulldecona. “No és un embassament gaire gran, però quan a la major part de Catalunya hi ha sequera, aquí acostumem a tenir bones reserves. I a l’inrevés, quan allà les reserves són bones, aquí patim per falta d’aigua", afegeix. I la teoria s’ha complert.

Embassaments com el de Riudecanyes i Siurana al 2% de la seva capacitat davant del 40% de mitjana de les reserves a la resta del país. La situació al Priorat i al Baix Camp és “un drama” que a finals de juny ja va anticipar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. Tot i això, en el curt termini, la Generalitat no preveu cap infraestructura que pugui evitar que alguns municipis de la zona s’hagin d’abastir amb camions cisterna. El minitransvasament de l’Ebre del 1989 només arriba a la costa, i mentre que l’Alt Empordà –una altra de les zones on la sequera ha fet més estralls, però que ja s’ha començat a recuperar– disposarà de 12 dessalinitzadores mòbils, les solucions pensades per al sud del país són més complexes i no arribaran fins d'aquí a tres anys.

Els mapes del temps ja ho anunciaven i les previsions s'han complert: la primavera per fi ha fet de primavera. Els últims tres mesos han estat marcats per diversos temporals de pluges i per freqüents tongades de xàfecs i tempestes que han anat sumant litres a les capçaleres dels principals rius. Una aigua que ha fet reviure de cop els embassaments de les conques internes amb dades que feia quasi un any que no s'assolien: en les últimes hores, han superat el 30% de la capacitat amb més de 205 hm³ de reserves. Aquestes dades igualen les millors xifres assolides a principis de l'estiu passat, quan estaven al 30,28%, i més que dupliquen el mínim històric d'aquesta llarga sequera, ara fa només tres mesos (14,41%).

Les pluges d’aquesta primavera estan sent un autèntic bàlsam enmig de la greu sequera que arrossega Catalunya. Les precipitacions són freqüents com feia temps que no passava i es van acumulant litres arreu del territori, també al Pirineu, on l’aigua té un impacte més gran. Aquesta situació típica de la primavera ha disparat en un breu període de temps els embassaments de les conques internes, que ja es troben per sobre del 26%. I la bona notícia és que aquest temps plujós sembla que encara té corda per a dies o setmanes. De fet, és possible que també es doni al mes de juny. 

El nivell dels embassaments de les conques internes continua pujant amb ganes. Les pluges dels últims dies han sigut un autèntic bàlsam en plena sequera i han fet pujar més de cinc punts les reserves d'aigua en una setmana. Els pantans ja freguen ara mateix el 24% amb més de 160 hm³, mentre que dilluns passat estaven tan sols al 18,15%. A més, el sistema Ter-Llobregat frega el 25%. Unes xifres que no teníem a casa nostra des de finals del mes d'agost de l'any passat, fa més de vuit mesos.

L'episodi de pluges d'aquests últims dies era necessari: aigua a dojo a tot el país i sobretot a les capçaleres dels principals rius del territori, que arriba directament als embassaments. Dilluns va ser el dia més plujós en el conjunt de Catalunya des del 23 de novembre del 2021. Per tant, feia dos anys i mig que no plovia amb tantes ganes i extensió, i aquesta dada és un clar indicador de fins a quin punt la sequera que arrosseguem és greu i històrica. Les últimes precipitacions han estat un autèntic bàlsam –més fins i tot que les del març, que ja es van considerar positives per a les reserves–, i han disparat els pantans de les conques internes, que ja es troben en el 21,78% amb prop de 140 hm³.