Se sol citar l’estirabot de Pío Cabanillas, que en els anys de la Transició, a la sortida d’un tempestuós congrés d’UCD, va dir “Hemos ganado, pero no sabemos quienes”. A la política catalana actual passa una cosa similar quan es parla d’unitat. Volem unitat, però no sabem de qui. Sabem que ens hem d’unir, però no sabem a què o a qui ens referim quan parlem de nosaltres.

Gabriel Rufián i Irene Montero van defensar aquest dijous des de Barcelona un front d'esquerres de cara a les pròximes eleccions generals. El portaveu republicà a Madrid va ser fidel al seu estil més directe i, en alguns casos, provocador. Rufián va omplir l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra d'eslògans per sustentar la seva estratègia per combatre l'extrema dreta. Aquests són alguns dels que resumeixen el seu discurs:

Qualsevol cosa que facin o diguin els polítics (i, per descomptat, els analistes) està condicionada a un força major que és l’impacte de la guerra a l’Iran, que encara no s’ha acabat perquè penja d’un fil molt prim que és l’alto el foc de quinze dies. Ahir, el Fons Monetari Internacional va avisar els estats que “cal preparar-se per al pitjor”, perquè els preus pujaran, hi pot haver escassetat de productes o trencaments de la cadena de subministrament, perquè no hi haurà un retorn ordenat a la normalitat, ens cobraran el diner més car per frenar la inflació i els estats no podran suportar indefinidament rebaixes fiscals com la que va aprovar el govern espanyol amb el preu de la benzina. 

Com ha de ser el front unitari d'esquerres que planteja Gabriel Rufián? Sent conscient que el seu partit, ERC, no subscriu la proposta, el portaveu republicà li ha fet aquest dijous una petició explícita: "Li demano al meu partit que lideri això. I si m'hi va el càrrec, me'n vaig cap a casa". Rufián vol que el partit d'Oriol Junqueras es faci seva la proposta i aglutini, sota les seves sigles, aquesta confluència a Catalunya. ¿I a l'Estat? El portaveu republicà a Madrid ha defensat que sigui Podem qui jugui aquest rol: "Podem pot ajudar aquestes confluències". La segona parada de la seva gira per l'Estat l'ha portat a Barcelona, a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i al costat d'Irene Montero, la número dos de Podem, que li ha agafat el guant de la proposta.

Els mitjans de comunicació espanyols —molt més els madrilenys que els catalans— han donat un protagonisme inusitat a la possible configuració d’una nova acció d’unitat de l’esquerra més enllà del PSOE, un més dels processos unificadors que sempre acaben amb fragmentació, però aquesta vegada atribuint el lideratge polític a Gabriel Rufián. El fet paradoxal que un independentista català vinculat a ERC activés l’operació ha generat molt morbo a la capital, on, pel que sembla, han descobert un gran atractiu polític i comunicatiu en el diputat català, el qual s’ha deixat estimar en aquest nou paper; un nou paper que, per impostat, resulta molt poc creïble. Encara que en la dinàmica parlamentària i política actual predominin les performances i les gestualitats extremes, hi ha moltes més coses a considerar. Si es tracta d’ocurrències, ben segur que el portaveu d’ERC té un gran lloc a l’aparador. Per sort, encara calen altres virtuts, dimensions i calats.

Nova dimissió en bloc a ERC. Després dels casos de Girona i Barcelona, on la renúncia de més de la meitat de les executives va obligar a posar una gestora al capdavant, ara arriba el d'Igualada. En aquest cas, tots els membres de la direcció han decidit plegar com a resposta a la recent votació interna, que va tombar la via Rufián (coalició amb Comuns i CUP) per la qual els dimissionaris havien apostat per a les pròximes eleccions municipals. I, com en els casos gironí i barceloní, se'n van amb una crítica directa a l'executiva nacional del partit, que presideix Oriol Junqueras.

Aquesta tarda, el portaveu d’Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián, presenta a Barcelona la seva proposta de front ampli d’esquerres que ja va presentar a Madrid al mes de febrer. Ho farà acompanyat d’Irene Montero, de Podem, però no hi seran ni Oriol Junqueras ni Elisenda Alamany.

La gira de Gabriel Rufián per defensar la seva proposta de front ampli de les esquerres fa aquest dijous la segona parada a Barcelona. El portaveu d'ERC al Congrés seurà de costat amb la número dos de Podem, Irene Montero, després que fa algunes setmanes, a Madrid, el seu interlocutor fos el portaveu de Més Madrid, Emilio Delgado. A primera fila sap que no hi serà el president d'Esquerra, Oriol Junqueras –ha justificat la seva absència per "temes d'agenda"–, però sí una petita representació de l'executiva del partit: el secretari general adjunt, Oriol López, i la vicesecretària Laura Pelay.

Aliança Catalana ha sumat un nou regidor sense necessitat de concórrer a les eleccions. El passat 27 de març, Albert Llurba, president del partit d'extrema dreta a la Conca de Barberà, prenia possessió del càrrec de regidor a Vilaverd per la renúncia d'un dels regidors d'una candidatura vinculada a ERC. Llurba, número cinc dels republicans als comicis, esdevé l'últim cas d'un militant d'Aliança que entra en un consistori sense haver-se presentat sota les seves sigles. I ja en van sis.

La regidora de Perafort Elisabet Albujar (Vilafranca del Penedès,1982), que era la número 2 de Junts, donava suport aquest dilluns a la moció de censura d'ERC per fer fora l'alcalde del seu partit, que feia gairebé 27 anys que estava al poder. L'edil ho feia exhibint una samarreta que duia per lema "Me la bufa", cosa que l'alcalde sortint, Joan Martí, li va retreure. En conversa amb l'ARA, el també president del Consell Comarcal del Tarragonès reitera: "És deplorable i vergonyós portar aquesta camiseta perquè l'Ajuntament és la institució més important del poble i era un ple que passarà a la història".

En l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de juny passat va ser quan Gabriel Rufián va aparèixer per primera vegada com un dels noms que els espanyols valoraven com a candidat a la presidència de l'Estat. El percentatge era baixíssim, d'un 0,6%, però el que era significatiu era que un dirigent d'ERC, en concret el portaveu del partit al Congrés, aparegués a les travesses. El fenomen Rufián ha anat creixent amb el pas dels mesos –en l'enquesta d'aquest mes de març el percentatge havia crescut fins al 5,8%–, esperonat per la seva campanya a favor d'un front d'esquerres. Tots els partits sobiranistes d'esquerres, començant pel seu, ERC, li van girar l'esquena i la sensació era que Rufián remava a contracorrent, tot i que ell no es cansa de dir que el que defensa és el que sent al carrer i el que a l'esquerra sempre se li ha criticat: la manca d'unitat. I especialment en un moment d'auge de la dreta i l'extrema dreta. Sumar va saludar la proposta de Rufián, però va convidar-lo a afegir-se a la coalició que ja estava negociant amb Esquerra Unida, Comuns i Més Madrid. Un projecte on no hi és, per cert, Podem. És precisament per això que la persona que ha agafat el guant a Rufián és Irene Montero, la número dos del partit lila.

Ni un any després que ERC triés Creu Camacho com a presidenta de la federació de Barcelona, el partit es tornarà a disputar el tron el 17 d'abril i després d'una rebel·lió interna que es va llegir com un nou desafiament a la direcció d'Oriol Junqueras. Si l'abril passat es van enfrontar la llista oficialista encapçalada per Eva Baró, i la dels crítics, que va liderar Creu Camacho; aquesta vegada els bàndols tornen a ser els mateixos, però amb els lideratges canviats. Rosa Suriñach, regidora a l'Ajuntament de Barcelona, serà el rostre dels crítics, mentre que els oficialistes tindran Ricard Farin, president del casal d'ERC a Horta-Guinardó, com a cara visible. Totes dues candidatures ja han presentat el mínim d'avals necessaris: la de Suriñach assegurava la setmana passada haver-ne presentat "més del doble", dels 46 que eren necessaris (el 5% de la militància barcelonina) mentre que Farin, "més del triple". I com ha passat en els últims anys, al voltant de cada candidatura s'hi han situat figures històriques del partit a la capital catalana per apuntalar cadascun dels projectes. Qui és qui en cada candidatura?

Oriol Junqueras fa setmanes que rebutja per activa i per passiva el projecte d'unitat de les esquerres que el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, intenta impulsar en l'àmbit estatal. El líder republicà, però, va anar un pas més enllà aquest dilluns amb una frase més que clarificadora sobre la seva posició: "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra", va resumir en el marc de la presentació del llibre del diputat Francesc-Marc Álvaro. Una afirmació per la qual l'exalcaldessa de Barcelona l'ha acusat de fer mansplaining. Una acusació que ha subscrit el mateix Rufián i que ha repiulat al seu compte de X.

Terratrèmol a l'Ametlla de Mar. Junts i el PSC havien acordat partir-se l'alcaldia després de desbancar ERC del govern municipal amb un pacte entre les dues formacions després de les eleccions. Els juntaires havien obtingut cinc regidors, els mateixos que els republicans, però els socialistes (2) van investir els primers i van entrar a l'executiu. La contrapartida era que el PSC assumís l'alcaldia al final del mandat. Fins aquí tot normal. El que no és tan habitual és que la regidora socialista no vulgui ara investir el cap de llista del seu partit. I això ha desembocat en una crisi no només al PSC, sinó que ha arribat al mateix govern i desembocarà en un relleu no pactat a l'alcaldia.

Carlos Cuerpo i Arcadi España han pujat un esglaó al govern espanyol després de l'adeu de María Jesús Montero. La fins ara número dos de l'executiu espanyol, però, no només els traspassa la vicepresidència primera i el ministeri d'Hisenda, sinó també el poder negociador amb l'anomenada carpeta catalana. En concret, Arcadi España és qui tindrà sobre la taula la patata calenta de materialitzar el nou finançament i reobrir les converses amb Esquerra després que descarrilés el traspàs de l'IRPF. España va ser un dels homes forts del govern valencià de Ximo Puig i les persones que el coneixen el defineixen com un federalista i valencianista convençut, a més de ser un ferm defensor d'un nou finançament autonòmic. De fet, avala la reforma que va pactar Montero amb ERC. I què en pensen PSC i ERC del nou ministre? Els republicans el veuen amb bons ulls per donar una nova "oportunitat" a la negociació. A Palau també es miren esperançats el nou ministre, a qui una veu dels socialistes catalans descriu com a "receptiu" a les demandes de Catalunya, moltes d'elles coincidents amb les del País Valencià.

Revés de la militància d'ERC a Igualada a la proposta d'una coalició amb la CUP i els comuns de cara a les eleccions municipals de l'any que ve. L'assemblea que el partit va celebrar aquest dijous al vespre va rebutjar la proposta per un estret marge: 34 vots en contra, 31 a favor i 2 abstencions, segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ARA. Aquest dilluns els grups municipals d'ERC, la CUP i Comuns van fer públic un preacord per presentar-se conjuntament amb l'objectiu de desbancar l'actual alcalde de Junts per Igualada, Marc Castells. Després de la decisió de la militància d'ERC, però, aquest pacte queda ara en paper mullat.

La proposta del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, per configurar un front ampli d'esquerres i sobiranista a les eleccions espanyoles no té l'aval de la direcció d'ERC, que se n'ha desmarcat des d'un primer moment, i només pot presumir de tenir al costat el seu company de fatigues Joan Tardà. Però, en l'àmbit municipal, la seva aposta està ben vista per la cúpula republicana, i més si els partits es presenten sota el seu paraigua electoral. És el que passarà a Igualada. Els grups municipals d'ERC, la CUP i Comuns van fer públic aquest dilluns un preacord per presentar-se de forma conjunta a les eleccions municipals del 2027.

Després de fer un reset amb ERC, el Govern aspira a aconseguir que la negociació amb els republicans doni fruits i els pressupostos s'aprovin abans de Sant Joan, però ERC defuig comprometre's a res més que a seguir-ne parlant. Mentre la consellera d'Economia, Alícia Romero, vol tornar a portar els comptes al Parlament entre finals d'abril i principis de maig i tenir-los aprovats abans del 24 de juny, el portaveu d'ERC, Isaac Albert, rebutja fixar un calendari i demana als socialistes que, per tenir pressupostos, facin propostes perquè Catalunya "guanyi espais de sobirania". Sigui com sigui, aquesta setmana el PSC i ERC reprenen les negociacions.

Fa pocs dies va morir un pensador clau del segle XX. Jürgen Habermas, alemany, va néixer el 1929, amb la Gran Depressió. Va viure la derrota del 1945, la Constitució redactada pels aliats per a la nova República Federal de 1949, la crisi de la RDA el 1989 i la reunificació, i va lamentar l'oportunitat perduda que va representar no fer una nova constitució per a Alemanya el 1990. Habermas defensava una realitat política basada en tres principis: la democratització dels partits, l’ampliació de l’espai públic que promogui la participació i la transparència informativa. Considerava que l'individu ha de ser capaç de distanciar-se dels fets i ha d'exercir un judici propi, pensar per ell mateix, però la seva opinió ha estat en bona part oblidada. Observava amb preocupació la deriva de la tecnocràcia i l’oblit de la solidaritat. Va ser un conciliador polític i un representant de l’escola de Frankfurt i del pensament germànic més europeu, de la contenció i de l'anàlisi. Una àncora per a l’estabilitat. La seva desaparició és una pèrdua per a Europa. Va dir en múltiples ocasions que la pàtria dels europeus havia de ser Europa i no les petites pàtries nacionals. Habermas pensava en gran.

Un conegut economista em va assegurar aquesta setmana que hi hauria pressupostos de la Generalitat per al 2026. N'estava molt convençut. Encara més, no en tenia cap mena de dubte, després d'aplicar la teoria dels jocs, una branca de les matemàtiques que s'utilitza per modelar situacions de negociació, conflictes, competència, cooperació i altres interaccions similars. Amb aquesta teoria es pretén determinar la millor estratègia possible per a cada un dels jugadors i el resultat que cal esperar de cadascuna de les situacions. I els jocs poden ser de suma zero (els beneficis o pèrdues d'uns jugadors queden compensats amb els beneficis o pèrdues dels altres) o de suma no zero, és a dir, tots poden guanyar o perdre.