"Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%". Amb aquesta frase, Pasqual Maragall va sacsejar la política catalana fa exactament vint anys en una intervenció seva com a president de la Generalitat des del Parlament. Era el 24 de febrer del 2005 i s'estava celebrant un ple monogràfic arran de l'esfondrament al Carmel de Barcelona després d'un accident en la construcció del túnel de la línia 5 del metro, que va provocar una crisi política al país. Després d'un episodi de tensió i acusacions de falta de respecte entre el president i el cap de l'oposició, llavors Artur Mas, va esclatar acusant CiU de corrupció en les adjudicacions d'obres públiques. Com va condicionar el tauler polític i com es va viure des de la cambra?

Tot i obtenir els pitjors resultats de l’espai polític en tot el segle XXI, els comuns poden seguir sent decisius. És el missatge que van transmetre ahir. La formació ha obtingut només sis diputats i el 5,81% dels sufragis: “No és el resultat que esperàvem”, va reconèixer la seva cap de llista, Jéssica Albiach, en la compareixença per valorar els resultats. La formació ha patit l’efecte de cavall guanyador del PSC, i no sembla haver recollit res dels pràcticament 180.000 vots que ha perdut Esquerra.

Els fets del 2017 han deixat ferides. Encara couen. La repressió va ser dura i s’ha allargat. Va generar una forta distància entre catalans. També van ser sagnants –i tampoc s’han resolt– les divisions dins l’independentisme. Tot això és un llast que arrosseguem. I no hi ha vent de popa: només cal veure l’ambient internacional enrarit per la suma de pandèmia, guerres i crisi climàtica. Hi hem d’afegir els problemes autòctons d’una barca catalana que fa temps que no reparem. Problemes com els de l’educació, la sanitat, la gestió de la immigració, el retard en la incorporació d’energies renovables, la manca d’habitatge assequible, el turisme necessari però excessiu... Se’ns acumulen els pesos morts, la línia de flotació està en perill.

En la seva etapa minoritària, l’independentisme havia arrossegat una cultura política que contenia elements discursius antagònics amb la vocació institucional del catalanisme: es mantenien postulats contraposats a l’estructura autonòmica d’autogovern, que s’associava a l’opressió espanyola. Els governs tripartits, amb la presència d’ERC, i posteriorment els governs de CiU ja en la seva fase sobiranista i independentista, van significar un canvi històric amb la presència d’independentistes als executius catalans, en una primera etapa, i després amb la formació de governs i majories parlamentàries que han fixat l’estat propi com a objectiu.

Les directives del Partit Liberal (FDP) i dels Verds han donat llum verda al preacord signat divendres amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), que estableix les bases per negociar formalment una coalició de govern. Els dos socis minoritaris han sotmès la decisió als seus respectius congressos durant el cap de setmana, després que la cúpula dels socialdemòcrates ja l'aprovés el mateix divendres. D'aquesta manera, s'enceta el camí formal cap al primer tripartit de la història d'Alemanya, el primer de l'era post-Merkel.

Permetin-me començar amb un aclariment terminològic: quan, en aquest article o en qualsevol altre text, al·ludeixo als governs dels presidents Maragall i Montilla com a “tripartits”, ho faig amb ànim purament descriptiu –governs formats per tres partits– i per economia d’espai, sense cap voluntat despectiva o pejorativa. Només des d’una hipersensibilitat malaltissa (però que existeix, encara avui) es pot sostenir que no anomenar els executius del 2003 i el 2006 “govern Catalanista i d’Esquerres” i “govern de l’Entesa Nacional pel Progrés”, respectivament, és una forma de menyspreu dretà contra aquelles esforçades experiències polítiques.

El candidat del PSC fa temps que defensa que l'aplicació de l'article 155 a Catalunya s'ha d'acabar en el mateix moment en què es formi un nou Govern. Aquest dilluns, però, ha admès que entendria que es tornés a intervenir l'autonomia en cas que l'executiu sortint del 21-D tornés a la via de la unilateralitat. "Lògicament, hi hauria acció dels poders de l'estat per restituir la legalitat", ha dit en una roda de premsa a l'ACN. Iceta ha deixat clar que confia que ningú es torni a plantejar la desobediència al marc constitucional "perquè ja sabem quin recorregut té, que és molt curt" i suposa uns "grans costos", però ha sentenciat: "Fora de la llei, només hi ha el que hem vist".

El cap de llista d'Unió al 27-S, Ramon Espadaler, ha retret a l'expresident del govern espanyol, Felipe González, l'actitud del seu homòleg José Luis Rodríguez Zapatero amb l'Estatut. "Tots recordem a frase 'apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament'", ha recordat, i ha carregat també contra "la incapacitat total de donar resposta a les peticions" del país per part del PP. "Som on som" per tot plegat, ha dit. Per això, ha agraït les reflexions de González però ha demanat passar als fets i articular el diàleg que condueixi a una sortida "votada" per a Catalunya. En clau de precampanya, Espadaler ha insistit a entaular un debat programàtic entre els partits i a no "dividir de forma binària" els catalans.

El candidat d'UDC a la presidència de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha alertat aquest dissabte del risc que es constitueixi a Catalunya "un nou govern tripartit" després de les eleccions del 27 de setembre que aplicaria el programa de l'esquerra radical. Segons Espadaler, aquest govern tripartit seria fruit de la confluència de la candidatura unitària independentista Junts pel Sí, que encapçala Raül Romeva i on hi figuren el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras; de Catalunya Sí que es pot, que lidera Lluís Rabell i que agrupa Podem, ICV-EUiA i Equo; i la CUP.

El coordinador de CDC, Josep Rull, ha descartat aquest diumenge la possibilitat que ERC, la CUP i Catalunya Sí que es Pot puguin formar un tripartit d'esquerres després del 27-S, com ha dit en una entrevista a l'ACN el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell.

El líder d'Unió, Ramon Espadaler, ha carregat contra la llista civil proposada per Artur Mas perquè considera que s'està configurant un "tripartit independentista" que prioritza "veure qui lidera l'independentisme" per davant del Govern del país. El secretari general d'UDC ha apel·lat a Mas perquè no convoqui, en cas que la llista única tiri endavant, unes segones eleccions ja que el país "no pot estar més d'un any en precampanya electoral". En relació a les recents dimissions de diverses executives intercomarcals d'UDC, Espadaler afirma que des del partit entenen aquestes dimissions com "un exercici de coherència"que donarà solidesa al compromís de mandat del partit.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha acusat aquest dilluns al matí els anteriors governs tripartits de la Generalitat -PSC, ERC i ICV-EUiA- d'haver plantat la "llavor" del procés sobiranista català i de la línia política que avui segueix el president de la Generalitat, Artur Mas. En la conferència inaugural del Campus FAES, la fundació que presideix José María Aznar, ha anat més enllà i ha assegurat que aquells executius, els presidits per Pasqual Maragall i José Montilla, amb el "beneplàcit" de José Luis Rodríguez Zapatero van fer brotar "una llavor equivocada, rupturista i d'odi" que va suposar "tornar a tirar vinagre a les ferides del passat" i a posar en qüestió la Constitució de 1978.

El colíder d'ICV, Joan Herrera, retreu a una CiU "nerviosa" que "no encaixi" la seva derrota a Barcelona el 24-M i pronostica que la futura alcaldessa, Ada Colau, i el seu govern municipal patiran un "setge" polític i mediàtic "sense precedents", superior al que "va suportar" el segon tripartit. En una entrevista amb l'agència Efe, Herrera ha assegurat que l'alcalde en funcions, Xavier Trias, "va tenir una primera reacció lloable en reconèixer que la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, havia de ser alcaldessa però, en canvi, en propugnar una aliança contra natura (entre CiU, ERC, PSC i PP), va expressar els molts nervis que hi ha ara mateix dins de CiU per no haver encaixat la derrota".

El número de dos de la coalició ERC-NECat, Ernest Maragall, va assegurar dijous a BTV que la coalició amb què es presenta a les eleccions europees defensa l'obra del govern del tripartit. Ho va fer en resposta al líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que havia afirmat que veia el pacte d'ERC i Maragall com el primer pas de la repetició del "nefast" tripartit. Així, després d'una hora i mitja del programa 'BTV Notícies Matí', l'exconseller socialista va replicar el líder d'Unió que "Duran faria millor d'ocupar-se d'altres coses, per exemple, com quan aconsegueix que algú el substitueixi en moments difícils o incompleix els seus compromisos de dimissió quan la seva força política ha comès delictes sentenciats i amb conseqüències de presó". Maragall segueix carregant contra Unió, qui afirma que "aporta un seriós dubte sobre el comportament de CiU en aquest terreny [del dret a decidir]", mentre que ERC-NECat és "la coalició que té més clara la defensa del sí-sí el 9-N".

El pressupost de la conselleria de Territori i Sostenibilitat és de 1.369 milions d'euros i, d'aquests, 497 milions (36%) són pagaments d'obres que ja s'han acabat, però que l'anterior Govern del tripartit va fer amb pagaments diferits.