El Consell General d'Economistes, l'organisme que agrupa els col·legis d'economistes de l'Estat, proposa que el govern espanyol ajusti el seu tram de l'impost sobre la renda (IRPF) als increments salarials dels últims anys. Segons els càlculs de l'entitat, un treballador català amb un sou brut anual de 25.000 euros s'estalviaria uns 252 euros anuals, mentre que en els sous més alts, com ara 400.000 euros, l'estalvi superaria els 2.100 euros anuals.

Aquest dimecres, 8 d'abril, comença la campanya de la renda (IRPF) 2025, en la qual hi haurà més col·laboració entre les hisendes estatal i catalana, tot i que lluny de la cessió de la recaptació de l'impost per part de la Generalitat, com pretenia ERC. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha contractat per a aquesta campanya un 49% més de personal temporal, fins a 152 persones, i se sumaran 36 oficines distribuïdes per Catalunya dedicades a aquesta tasca. D’aquestes, vuit seran plataformes temporals destinades exclusivament a l’atenció per la campanya de la renda i s’ubicaran a Barcelona (tres centres), Girona, Lleida, Tarragona, la zona del Baix Llobregat i la zona del Besòs.

Només en dos dels últims vint anys –el 2008, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), i el 2015, amb el de Mariano Rajoy (PP), que en realitat va ser una reforma fiscal–, Hisenda ha deflactat la tarifa de l'impost de la renda (IRPF), fet que significa ajustar-la a la inflació per evitar que es tributi més tot i tenir els mateixos o menys ingressos reals. I les dues últimes vegades que es van prendre mesures similars van ser davant de la convocatòria d'eleccions generals, el març del 2008, comicis en els quals Zapatero va ser reelegit per un segon mandat, i el desembre del 2015, quan Rajoy va repetir en el càrrec. Entre fer-ho i no fer-ho hi ha una diferència essencial: del 2019 fins al 2024 ha suposat uns ingressos addicionals per a l'Estat d'entre 9.700 i 16.700 milions, segons diversos estudis. Des de l'espai de les esquerres, encapçalat pel PSOE, es considera que aquesta mena d'ajustos defensats pel PP i que són per a totes les rendes beneficien especialment les més altes. I, per tant, advoquen per mesures més selectives i directes per a les famílies d'ingressos baixos o mitjans, com ara les reduccions i rebaixes al transport públic i altres.

L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

La Generalitat va recaptar l'any passat, un total de 6.069 milions d'euros per tributs propis i cedits, una quantitat sense precedents, amb un increment d'un 9,9%, que inclou tant la recaptada per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) com la que recapta l'Estat i després transfereix, com és el cas de l'impost de matriculació, entre altres, segons la liquidació provisional dels pressupostos prorrogats el 2025. La quantitat, que duplica l'obtinguda el 2015, es va veure impulsada pels tributs de patrimoni i transmissions patrimonials, amb pujades del 9,6, fins a 835 milions, i del 17,6%, fins a 3.263 milions, respectivament. Un dels altres grans tributs cedits, el de successions i donacions, amb 1.162 milions, va augmentar el 0,8%.

L'Agència Tributària (AEAT) centrarà la seva actuació aquest any en els negocis digitals, els lloguers i l'activitat dels influencers. Aquestes són algunes de les directrius recollides en el pla de control tributari 2026 que publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dijous. Un dels elements importants per dur a terme aquestes actuacions és tota la nova informació financera de la qual disposa Hisenda, com per exemple la relacionada amb l'ús de Bizum o de les targetes. A les dades que faciliten els proveïdors de pagaments transfronterers i les que remeten les plataformes de comerç electrònic s'hi sumen noves declaracions informatives a l'àmbit financer.

El govern espanyol treballa en un paquet de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà, sobretot l'escalada dels preus energètics. Mentrestant, patronals, sindicats i diferents sectors de l'economia ja li estan posant damunt la taula diferents demandes, algunes de les quals tenen com a denominador comú una rebaixa fiscal. De fet, després de la ronda de contactes polítics entre el ministeri de la Presidència i els partits al Congrés, aquest dijous al matí és el torn dels sindicats majoritaris i les patronals: CCOO, la UGT, CEOE i Cepyme es reuniran amb les carteres econòmiques del govern espanyol al ministeri d'Economia.

Al PP li falta una pota a la taula de solucions per a Catalunya: la del finançament. Tot i saber que sense aquesta comunitat se li complica arribar a la Moncloa, acostuma a jugar amb l'anticatalanisme, que li dona rèdits a fora. Que la del finançament autonòmic és una qüestió poc còmoda per a la força que lidera Alberto Núñez Feijóo va quedar clar aquesta setmana durant la intervenció del vicesecretari d'economia dels populars, Alberto Nadal, en un esmorzar organitzat per Pimec.

La primera mesura que prendrà el PP si governa a Espanya serà una "primera reforma fiscal" centrada en retornar la pujada de l'IRPF per la inflació d'aquests últims anys. És el que ha afirmat el vicesecretari d'economia del PP, Alberto Nadal, en un esmorzar organitzat per Pimec a Barcelona. L'altra iniciativa immediata seria "derogar les mesures legals que entorpeixen el mercat del lloguer, determinades normes mediambientals i laborals".

Si finalment ERC avala el projecte, Catalunya tindrà pressupostos per al 2026 per primera vegada en els darrers tres anys. El 2024, el 2025 i fins al dia d'avui els ha hagut de prorrogar per manca de suports. Són al voltant de 50.000 milions, un llindar que se supera per primera vegada en la història, i que suma 9.100 milions més de despesa que els darrers aprovats fa tres anys i que, en aquella ocasió, suposaven superar per primera vegada els 40.000 milions.

Una mitjana de més de 500 reclamacions al dia. Aquest és el volum de queixes que gestionen els tribunals economicoadministratius –organismes adscrits al ministeri d'Hisenda–, una via imprescindible contra l'aplicació d'impostos abans de recórrer a la justícia, segons la normativa. Es tracta d'una veritable allau de feina per a aquestes entitats. Tot i això, el 2024 –segons les darreres dades disponibles– les reclamacions es van reduir un 17,87% respecte a l'exercici precedent, fins a situar-se en 196.442. En canvi, els expedients resolts, que van arribar als 222.737, van augmentar un 14,20%. Els tribunals economicoadministratius de Madrid són els que encapçalen les queixes, amb més de 33.000; seguits pels d'Andalusia, amb 31.000, i els de Catalunya, amb 30.395, les tres comunitats autònomes amb més població.

Els esforços recurrents per fer descarrilar la cooperació fiscal multilateral són el nucli d’un programa global per substituir la governança democràtica per un govern coercitiu dels extremament rics (o el que en diem cesarisme del segle XXI). Per tant, qualsevol estratègia per contrarestar aquest programa ha de tenir en compte que gravar la riquesa extrema és essencial per salvar la democràcia.

En plena negociació estancada per a la recaptació de l'IRPF en el futur, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) incorporarà 152 persones de manera temporal per cobrir l'atenció durant la pròxima campanya de la renda a partir del maig que ve. Es tracta d'un increment del 49% del personal d'aquestes característiques respecte a l'exercici passat. A més, se sumaran 36 oficines distribuïdes per Catalunya dedicades a aquesta tasca. D’aquestes, vuit seran plataformes temporals destinades exclusivament a l’atenció de renda i s’ubicaran a Barcelona (tres centres), Girona, Lleida, Tarragona, la zona del Baix Llobregat i la zona del Besòs.

El 96% del cost dels aranzels a les exportacions estrangeres als Estats Units el paguen les empreses i els consumidors nord-americans, segons un estudi del think tank alemany Kiel Institut. Això representa que 192.000 milions dels 200.000 milions de dòlars (163.600 milions i 170.400 milions d'euros, respectivament) addicionals que es van recaptar el 2025 en tarifes comercials a les duanes dels EUA han acabat sent una transferència de diners dels ciutadans nord-americans al seu govern federal presidit per Donald Trump.

La conjuntura és positiva. Les perspectives de creixement continuen sent bones de cara a aquest 2026 que s'acaba d'estrenar. En termes generals, les empreses espanyoles són més optimistes que la resta d'europees, tot i que hi ha una sèrie de variables que enterboleixen el potencial de les companyies, com ara una fiscalitat i un absentisme laboral –especialment les baixes– que consideren molt elevats, segons destaquen les organitzacions patronals. Són elements essencials, afirmen, per millorar la competitivitat i la productivitat.

Visiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

Un dels avantatges del model de finançament acordat entre el govern espanyol i ERC està relacionat amb la gestió. I és la desaparició de les bestretes per aquelles autonomies que així ho desitgin. Això vol dir que passarien a rebre el que recapten en temps real en lloc de mitjançant bestretes i amb una liquidació feta al cap de dos anys. Actualment, les comunitats reben el 98% dels recursos a través de les bestretes estimades per l'Estat i la resta al cap de dos anys. A la liquidació definitiva, les autonomies poden o bé rebre més recursos o bé haver-ne de retornar, en funció de si les estimacions van ser massa optimistes o massa pessimistes. Per al 2025, la liquidació es va fer amb la recaptació de 2023.

A partir de l'1 de gener, Hisenda intensificarà el control de les transaccions a través de Bizum fetes per professionals i empresaris, així com de totes les operacions fetes amb targeta que superin els 25.000 euros anuals. Aquestes són mesures que estaven previstes al reial decret 253/2025 de l'1 d'abril. Ara les entitats financeres (bancs, entitats de pagament i de diners electrònics) hauran d'informar cada mes l'Agència Tributària de totes aquestes transaccions.

Ha costat i la mateixa consellera d'Economia ho va reconèixer fa uns mesos, però finalment les agències tributàries catalana i estatal, és a dir, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), han signat un conveni per a la gestió compartida de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport (IEDMT) –l'impost de matriculació–. Aquesta iniciativa formava part dels passos de cara a la futura gestió de l'IRPF en el marc del nou sistema de finançament, que també s'ha retardat.

En el tema de la fiscalitat és molt fàcil fer demagògia. Per una banda, ningú vol pagar impostos voluntàriament, malgrat saber que si tots ens hi neguem, probablement, tots hi acabarem perdent. Per altra banda, les coses a vegades són prou embolicades a causa de la mateixa legislació que volent afinar esdevé molt complexa, i al final alguns analistes opten per una simplificació que serveix per argumentar a favor de la supressió. Sovint ho fan argumentant abaixar els braços davant del dúmping fiscal autonòmic, oblidant l’existència de l’impost estatal. I a vegades, hi rau algun interès ocult, ja que pel bé de l’economia són propostes que beneficien sempre les classes més poderoses. Per exemple, des de la idea que els impostos són confiscatoris, es demana l’abolició de l’impost sobre el patrimoni, sense més consideracions respecte de la globalitat de la fiscalitat en renda i riquesa, renda del treball i del capital, o de patrimonis productius i no productius, quan de fet en renda i patrimoni es limita al 60% com a màxim la tributació de la renda guanyada.