—Martí, tens càncer a la sang.

L'any 2022 l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) va inaugurar el Pediatric Cancer Center de Barcelona (PCCB), un centre internacional amb capacitat per atendre més de 400 casos nous de càncer infantil a l'any. Aquell mateix any va crear-se un circuit per a famílies procedents del Perú, la majoria molt vulnerables i desesperades per la situació dramàtica dels seus fills, que arribaven a Catalunya per rebre tractament al servei d'oncologia de l'hospital. Ara el departament de Salut pretén posar-hi fi: han detectat fluxos regulars de pacients a l'SJD, que és un centre públic de titularitat privada, però també arribades de pacients d'altres nacionalitats al Vall d'Hebron i l'Hospital de Sant Pau, i volen regular-ho.

L'estimulació del sistema immunitari perquè distingeixi les cèl·lules tumorals de les sanes i les ataqui selectivament ha capgirat la manera com s'aborden alguns càncers. Aquesta revolució va esclatar amb els fàrmacs personalitzats anomenats CAR-T (de l'anglès Chimeric Antigen Receptor T-cells), una teràpia en què el pacient és el seu propi donant. En aquesta estratègia, al malalt se li extreuen els limfòcits T (que són defenses naturals), es reprogramen genèticament al laboratori perquè sàpiguen matar les cèl·lules canceroses i se li tornen a inocular al torrent sanguini perquè, ara sí, ataquin el tumor. Ara científics de la Universitat de Califòrnia proposen un mètode de reprogramació que evita haver de fabricar les cèl·lules fora del cos humà i que ha permès tractar amb èxit la leucèmia agressiva, el mieloma múltiple i fins i tot un tumor sòlid, de moment en ratolins trasplantats amb cèl·lules humanes.

Tot i que en les últimes dècades hi ha hagut una gran revolució en la lluita contra el càncer, amb una millora notable de la supervivència dels malalts i la seva qualitat de vida, encara hi ha tumors amb molt mal pronòstic que pràcticament no tenen cap tractament disponible. És el cas d'un tumor ultrarar anomenat de cèl·lules gegants de la beina tendinosa, que té una incidència de menys d’un cas per milió d’habitants i afecta sobretot persones joves d'entre 20 i 40 anys. Fins ara, l’única manera de tractar aquest tumor era amb cirurgia, però un estudi internacional ha avalat l'ús d'un prometedor medicament que redueix significativament el tumor. De moment el fàrmac, anomenat Pimicotinib, ja s'ha aprovat a la Xina i s'està avaluant a Europa i els Estats Units.

Trobar teràpies que controlin l’avanç del càncer és una cursa a contrarellotge. L’estimulació del sistema immunitari perquè distingeixi les cèl·lules tumorals de les sanes i les ataqui selectivament ha marcat un abans i un després. En leucèmies, la malaltia desapareix i no hi ha signes de reaparició passats uns anys. I aquesta revolució no s’entendria sense el CAR-T (de l’anglès Chimeric Antigen Receptor T-cells), una mena de fàrmacs personalitzats. Amb tot, en un 85% de les malalties la teràpia cel·lular no és hàbil per reconèixer les cèl·lules tumorals i atacar-les. Així, és possible dissenyar un tractament similar, però més sensible, que ataqui els càncers menys visibles?

"Pateixo un càncer de mama des de fa quatre mesos i estic fent un tractament hormonal i radioteràpia". Daniela Rodríguez mai havia tocat una pilota de bàsquet, però dilluns va participar en un entrenament supervisat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO). "No sabia ni les normes ni des d'on llançar a cistella, però m'ho he passat molt bé. M'he sentit com una nena petita a la qual li donen una llaminadura. A la meva parella li agrada molt i sovint es queda a veure partits de la NBA de matinada, però jo no havia jugat mai", reconeix.

Tot i els grans avenços de les últimes dècades en la lluita contra el càncer, l'eina més efectiva per combatre la malaltia no és fruit de cap descobriment científic ni depèn de tecnologia d'última generació. Per exemple, deixar de fumar, reduir el consum d'alcohol o fer esport té un gran impacte en la nostra salut, fins al punt que gairebé quatre de cada deu casos de càncer es podrien prevenir si s'eviten aquests factors de risc. Ho conclou una investigació global liderada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer de l'OMS (IARC), que determina que l'any 2022 es van diagnosticar 7,1 milions de casos de càncer al món que eren evitables.

L'efecte de la immunoquimioteràpia —el tractament que combina la quimioteràpia i la immunoteràpia— en els pacients amb càncer de pulmó avançat canvia depenent de si s'administra al matí o a la tarda. De fet, sol ser més eficaç durant la primera part del dia. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi pioner publicat a la revista Nature Medicine, que va agafar com a mostra fins a 210 pacients amb càncer de pulmó avançat. L'assaig ha demostrat que rebre el tractament abans de les 15 hores frena més la progressió de la malaltia que si es fa a la tarda. Els investigadors destaquen que aquest simple ajust en la programació de les infusions representa una estratègia eficaç i sense costos addicionals que podria implementar-se immediatament en la pràctica clínica per millorar els resultats oncològics.

Rebre un diagnòstic de càncer és encara un daltabaix per als pacients, però el fet és que el pronòstic d'aquesta malaltia ha canviat radicalment en les últimes dècades. Tot i que encara queda molt camí per recórrer abans d'aconseguir curar completament els malalts, l'aparició de nous tractaments com les immunoteràpies i de noves eines diagnòstiques que permeten detectar la malaltia en fases molt inicials ha millorat substancialment la seva supervivència, que gairebé s'ha duplicat en els últims 40 anys. Ho constata la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) en l'informe Les xifres del càncer a Espanya 2026, en què estima que enguany se superaran per primera vegada els 300.000 diagnòstics, dels quals 8.000 seran adults joves d'entre 20 i 39 anys.

S'obre la porta als tractaments per a un dels càncers més mortals: el de pàncrees. Els investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) han aconseguit, per primera vegada, eliminar per complet tumors de pàncrees en models experimentals de ratolí utilitzant una triple combinació terapèutica.

Un error humà ha provocat la mort de dues persones amb càncer a l’Hospital de Burgos. Es tracta d'una equivocació a l'hora de preparar un tractament que també es va administrar a tres malalts més, dels quals un està hospitalitzat a la unitat de cures intensives (UCI), segons ha confirmat el gerent del centre, Carlos Cartón, aquest dimarts en roda de premsa. “No es va fer com s’hauria d’haver fet”, ha lamentat el gerent. Tant la conselleria de Sanitat de Castella i Lleó com l'hospital assumeixen l'error com a propi i no han assenyalat ningú de la plantilla com a responsable.

Malauradament, el càncer és una malaltia que toca molt de prop la majoria de la població, ja que es tracta d'un conjunt d'afeccions amb una gran incidència. Enguany, La Marató, que celebra la seva 34a edició, ha volgut donar un nou impuls a la investigació contra el càncer i per sisena vegada s'ha conjurat per recaptar fons que permetin reforçar una recerca que pot acabar sent essencial per salvar pacients i millorar-ne la qualitat de vida. L'últim marcador de la nit s'ha desvelat passades les dues de la matinada, en el moment d'acomiadar la gala presentada per Ramon Pellicer. La quantitat recaptada fins aleshores era de 9.741.627 euros.

En un missatge poc menys que excepcional, Carles III ha revelat aquest vespre de divendres una "reducció per a l'any vinent" del seu tractament contra el càncer que té. Una "fita que és alhora una benedicció personal i un testimoni dels avenços remarcables que s’han fet en l’atenció oncològica en els darrers anys", ha dit en el decurs d'una intervenció enregistrada i difosa poc després de les 20 h, per Channel 4.

Ona Lloveras va néixer amb la síndrome de Shwachman, un trastorn hereditari rar que provoca que ni el pàncrees ni la medul·la òssia funcionin correctament. Va ser diagnosticada a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, als dos anys. Fins als sis, l’Ona va estar ingressada a l’hospital constantment per neutropènia, anèmies, bronquitis i infeccions diverses, fins que als 12 anys la medul·la va començar a fallar i va fer una mielodisplàsia força greu, una mena de preleucèmia. L’abril del 2013 van comunicar a la família que l’única solució era fer un trasplantament de medul·la, ja que la quimioteràpia en el seu cas no solucionaria el problema. No en van trobar cap de compatible i aleshores, el 27 de maig del 2013, van decidir fer un trasplantament de cordó umbilical. A posteriori, l’Ona –que aleshores tenia 13 anys– va estar molts mesos ingressada i aïllada a l’Hospital Vall d’Hebron, primer pel mateix trasplantament i, després, pel rebuig intestinal i de pell i el gran nombre d’infeccions a què es va enfrontar. “Després d’un munt de coses que ja no vull recordar, vaig poder tornar a casa”, explica ara. Això sí, matisa: “L’ingrés domiciliari no va evitar un munt d’anades i tornades a l’hospital i haver-me de prendre moltíssima medicació”.

S'apropa Nadal i això significa que ja és aquí el disc de La Marató de TV3. La Ludwig Band, El Pot Petit, Els Catarres i Manolo García són alguns dels protagonistes d'aquest àlbum solidari, que es podrà adquirir aquest diumenge amb els principals diaris, inclòs l'ARA, a un preu de 12 euros. Tothom qui compri aquesta edició obtindrà un enllaç per poder-se baixar el disc en altres dispositius. La versió digital es podrà obtenir per Apple Music i també hi ha disponible una versió extraordinària en USB, de venda exclusiva a la botiga del 3Cat. La Marató d'aquest any es farà el 14 de desembre i estarà conduïda per Ramon Pellicer, presentador del Telenotícies cap de setmana de TV3 fins al setembre d’aquest any.

L'arribada de la immunoteràpia als hospitals, el naixement de l'edició genètica i els dispositius per tornar a caminar, els primers fàrmacs contra l'Alzheimer i les injeccions per perdre pes... És difícil mirar enrere i triar unes poques fites que demostrin com, en els últims quinze anys, la medicina ha fet una embranzida per salvar i millorar milions de vides arreu del món. Des del 2010, desenes de milions d'articles mèdics s'han publicat en revistes d'alt impacte, i mentre llegeixen aquestes línies, els científics i els laboratoris no s'aturen. Des de les seves primeres edicions, l'ARA ha informat i aprofundit en molts d'aquests èxits, i no ha estat aliè als reptes ètics i econòmics a què s'ha hagut d'enfrontar la recerca en salut. Tampoc a la profunda crisi de confiança que han travessat algunes disciplines en l'últim lustre.

La majoria de tumors tenen al darrere una acumulació de mutacions genètiques. Quan se sap en quines cèl·lules s'originen, es facilita el camí per trobar tractaments que ataquin de manera més quirúrgica el càncer i evitar que els efectes que la quimioteràpia o la radioteràpia siguin tan extrems. Ara bé, amb els tumors pediàtrics això canvia, ja que la gran majoria tenen molt poques alteracions genètiques al darrere. És el cas del Sarcoma d'Ewing, un tipus poc freqüent de càncer que es produeix als ossos o al teixit tou al voltant dels ossos. Aquest càncer es cura en el 60% dels casos, però la toxicitat del tractament provoca efectes secundaris en els nens que el reben.

El Consell Interterritorial de Salut, en què participen el ministeri de Sanitat i les conselleries de Salut de les comunitats autònomes, va aprovar dimecres ampliar el cribatge de càncer colorectal fins als 74 anys; un programa de detecció primerenca d'aquests tumors que fins ara estava destinat a la població de 50 a 69 anys. Amb tot, la consellera del ram de la Generalitat, Olga Pané, ha informat aquest divendres que el desplegament d'aquest nou pla s'haurà de fer de forma gradual i supeditat a la disponibilitat de professionals especialitzats per fer les proves. La consellera no ha concretat un possible calendari per a l'ampliació.

Finalment la Comunitat de Madrid enviarà les dades de cribatges de càncer a Sanitat després de setmanes d'estira-i-arronsa entre Isabel Díaz Ayuso i el govern espanyol. Aquest migdia el ministeri de Sanitat i totes les comunitats autònomes han acordat compartir les dades dels cribatges de càncer de mama, còlon i cèrvix basant-se en tres indicadors: el nombre d'invitacions a participar en els programes de detecció, la resposta a aquestes invitacions i els positius que es detectin durant aquests processos. El ministeri que lidera Mónica García va sol·licitar les dades a totes les comunitats després de l'escàndol dels diagnòstics de càncer de mama a Andalusia, que va afectar, com a mínim, 2.000 dones.

El Nadal del 1992 es va celebrar la primera edició de La Marató de TV3, que es va dedicar a la recerca i investigació de la leucèmia i va recaptar 1.230.128 €. I aquest 14 de desembre se celebrarà la 34a edició, centrada en la divulgació i l'impuls de la recerca en càncer, una de les principals causes de mort a Catalunya i a tot el món. Aquest any la gala televisiva la conduirà Ramon Pellicer, presentador del Telenotícies dels caps de setmana de TV3 fins al setembre d’aquest any. L'acte de presentació ha estat a la Torre Bellesguard i hi han acudit diferents personalitats del país i persones que faran possible la celebració d'aquest programa, com Lluís Bernabé, director de La Marató, que ha volgut dir que aquesta iniciativa es fa "perquè cada mitja hora mor una persona de càncer". També ha volgut agrair a totes les organitzacions, entitats, mitjans i persones que fan possible aquesta edició.