L'escriptor António Lobo Antunes, un dels autors més importants en llengua portuguesa, ha mort aquest dijous als 83 anys. El 2007 va rebre el premi Camões, el de més prestigi per a la literatura en portuguès, i ha estat durant anys un etern candidat al Nobel. La seva obra desplega una gran profunditat psicològica amb una prosa original, poètica i complexa, i ofereix un retrat de la societat portuguesa de l'últim segle. El govern portuguès ha afirmat que "el seu llegat és una crònica de la humanitat". Entre els títols més destacats hi ha Exhortació als cocodrils, L'esplendor de Portugal i No entris tan de pressa en aquesta nit obscura.

Els pronòstics s'han confirmat i el candidat socialista António José Seguro s'ha endut una contundent victòria a la segona volta de les presidencials de Portugal. Seguro s'ha imposat amb el 66,8% dels vots, davant el candidat de la ultradreta, André Ventura, líder de Chega (33,1%). La votació s'ha tirat endavant malgrat el temporal Marta que assola el país i que ha obligat tres ajuntaments a ajornar-la fins a la setmana que ve. La participació ha estat del 50%, semblant a la primera volta del 18 de gener. Ventura, però, no s'ha volgut escudar en el mal temps: "No busco excuses, aquest és el resultat i l’assumeixo plenament: el país necessita polítics que assumeixin responsabilitats", ha dit.

Tots els sondejos donen la victòria al candidat socialista en les eleccions presidencials d'aquest diumenge a Portugal, però a la pràctica, André Ventura, el líder de l'extrema dreta portuguesa, té entre mans convertir la derrota en el seu millor momentum. D'alguna manera, el president de Chega i cap de l'oposició, ja ha guanyat. Primer perquè el 19 de gener ja va fer història i va aconseguir forçar una segona volta electoral en unes presidencials per primer cop des del 1986. I segon perquè ha posat sobre la taula una dicotomia que ja secunda un de cada quatre els electors portuguesos –que poden créixer fins a un terç a partir de diumenge–. S'ha abraçat el debat, també des dels mitjans, de si cal continuar amb el sistema democràtic nascut fa cinquanta anys amb la Revolució dels Clavells o impulsar una "quarta república". És "el canvi més gran en el sistema polític portuguès des del 25 d'abril" del 1974, en paraules del mateix Ventura.

El socialista moderat António José Seguro ha guanyat les eleccions presidencials a Portugal davant del candidat d'extrema dreta, André Ventura, amb el qual s'enfrontarà en una segona volta. Els resultats, amb un escrutini del 98,75%, atribueixen a Seguro el 31% dels vots i a Ventura un 23,65%. Ara bé, per governar el país, Seguro haurà de revalidar la victòria el 8 de febrer. De moment, parteix com a favorit.

Els lectors de novel·la històrica tendeixen a pensar que, a més d'entretenir-se, aprenen alguna cosa. Potser sí, segons el nivell de l'obra. Alguna cosa es pot aprendre. Almenys sobre el context en què es desenvolupa la ficció. Una gran novel·la portuguesa, Revolución, d'Hugo Gonçalves, acabada de publicar per Libros del Asteroide, ens trasllada a un moment de la història no gaire llunyà (jo el recordo molt bé) que, tanmateix, sembla llunyíssim: l'anomenat Procés Revolucionari en Curs (1974-1975).

El seu país és l'únic del món on la música està prohibida. Malgrat això, ells toquen com els àngels. La melodia dels seus violins, guitarres, violoncels, flautes, tambors… inunda l'aula del conservatori on assagen a milers de quilòmetres de casa. La seva música realment atrapa. Els escoltaries durant hores. Són nois i noies molt joves, d'entre 14 i 22 anys, i tots han estudiat a l'Institut Nacional de Música de l'Afganistan (ANIM, de les sigles en anglès), que abans era a Kabul i que ara s'ha traslladat a la ciutat de Braga, al nord de Portugal. Com van arribar fins allà? “Els nostres concerts són la nostra manera de protestar contra els talibans”, asseguren. La seva responsabilitat és immensa: d’ells depèn que la música afganesa continuï viva.

Robert Martínez (Balaguer, 1973) s'ha guanyat el cor dels portuguesos. Quan el 2023 va rebre la proposta per ser el seu seleccionador, va tenir clar que calia anar a viure a Lisboa i aprendre portuguès. La primera roda de premsa ja la va fer amb un portuguès prou digne, però després de caure als quarts de final de l'Eurocopa el 2024 sentia certa pressió, ja que a Portugal es parlava de la possibilitat d'apostar per José Mourinho com a seleccionador de cara al Mundial del 2026. Amb la Lliga de les Nacions al sac, Martínez respira tranquil. Mourinho haurà d'esperar.

Després d’una temporada de clubs que semblava no acabar-se mai, la final de la Lliga de les Nacions es va decidir de forma agònica: als penals i després d’una pròrroga. Un duel titànic entre veïns que va coronar Portugal, primer equip que guanya dos cops aquest torneig. Durant el partit, ni Lamine ni Pedri van aconseguir brillar, atrapats a la teranyina tàctica de Robert Martínez. Va ser una final bonica i igualada, en què el joc col·lectiu va manar més que les individualitats. Una aturada de Diogo Costa a Morata va servir per donar el primer gran títol de seleccions a Martínez, un rodamon del futbol que va deixar Balaguer fa anys per buscar fortuna lluny. Primer al Regne Unit, després a Bèlgica i ara a Portugal, on va saber tallar les ales d'Espanya: Ni Nico ni Lamine van marcar diferències.

El líder del partit d'extrema dreta portuguès Chega, André Ventura, continua sumant suports i consolida la seva força al panorama polític lusità. El vot clau dels residents a l'estranger ha convertit el seu partit en la segona força més votada al Parlament, per davant dels socialistes, i això el situa com el nou cap de l'oposició. A Portugal no hi ha un reglament que estableixi quines funcions té aquesta figura, però a la pràctica Ventura podria esdevenir un interlocutor clau del primer ministre en qüestions d’estat, com els nomenaments als òrgans de control o la política exterior.

Amb l'escrutini del vot exterior acabat, la força d'ultradreta Chega aconsegueix el sorpasso i s'eleva a segona força del Parlament portuguès, per davant dels socialistes. Els dos partits estaven empatats a 58 escons després de les eleccions legislatives del passat 18 de maig, però el vot dels residents a l'estranger li ha donat dos escons a Chega i dos més a la coalició de centredreta Aliança Democràtica (AD), del primer ministre en funcions Luís Montenegro. L'AD es queda així amb 88 escons, Chega amb 60 i el Partit Socialista (PS) manté els 58.

L’allau d’informació d’actualitat global, política i econòmica, no para d’accelerar-se. La presidència Trump als EUA és una font inesgotable de sorpreses, ensurts i passos enrere que no deixen de neguitejar-nos. Per si no n’hi havia prou, aquest diumenge hi ha hagut tres eleccions europees importants que ens han tingut ben preocupats per la incertesa dels resultats i per les potencials conseqüències que podien tenir. En tots tres casos estava damunt de la taula el paper de forces contràries a la integració europea que podien guanyar. Encara que manca la segona volta de les eleccions presidencials poloneses, el resultat de les presidencials romaneses i de les parlamentàries portugueses no ha estat un desastre, tot i que el de les portugueses ha desbordat les previsions negatives.

El resultat de les eleccions legislatives a Portugal deixa dos titulars que no accepten matisos: la dreta avança clarament (especialment, l'extrema dreta) i l'esquerra pateix un retrocés històric (especialment, el Partit Socialista). Els mitjans portuguesos parlen aquest dilluns de "terratrèmol de Chega" o "terratrèmol Ventura" i d'"onada gegant de la dreta" per descriure el primer fenomen, i de "cataclisme" i "hecatombe" per parlar de la patacada dels partits d'esquerra, que han aconseguit poc menys del 30% dels vots, menys del que ha obtingut la coalició conservadora guanyadora, Aliança Democràtica (AD), liderada per l'actual primer ministre, Luís Montenegro.

Un diumenge electoral a Romania, Polònia i Portugal va deixar resultats més o menys semblants en aquests tres estats membres de la Unió Europea. A saber, en tots tres casos la formació conservadora de cada país (Aliança Democràtica a Portugal, Coalició Cívica a Polònia i la candidatura independent de l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan) ha resistit l'envestida de la respectiva extrema dreta. En el cas de Polònia es tracta encara d'una primera volta, en què el candidat de la dreta liberal –i també alcalde, en aquest cas de Varsòvia, Rafal Trzaskowski– ha aconseguit superar per un marge estret el candidat ultra, Karol Nawrocki, a l'espera del que pugui passar d'aquí dues setmanes, a la segona volta. A Romania, la primera volta l'havia guanyat el candidat antieuropeu, George Simion, líder de la formació d'extrema dreta AUR, admirador de Trump i de Viktor Orbán, però en la segona volta, i contra tot pronòstic, Nicusor Dan ha aconseguit passar-li al davant, amb un resultat que ha donat aire a la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen i a les institucions europees en general. Per acabar, a Portugal el fins ara primer ministre conservador ha aconseguit repetir en el càrrec amb una victòria ajustada davant dels socialistes (els grans derrotats de la jornada) i de la ultradreta del partit Chega, que ha experimentat un d'aquests creixements espectaculars que fan les propostes il·liberals del món en aquests anys vint del segle XXI. Montenegro haurà de governar en minoria i primer explorarà les aritmètiques parlamentàries que li permetin governar sense dependre de l'extrema dreta de Chega, però manté una postura ambigua sobre el que pugui passar en el futur. Amb diferents modulacions, els partits de la democràcia liberal i de la socialdemocràcia europea es troben amb dilemes semblants.

La coalició conservadora (AD) de Luís Montenegro s'ha imposat a les eleccions legislatives d'aquest diumenge a Portugal. A falta que es recompti el vot a l'estranger, el primer ministre en funcions ha obtingut el 32,1% dels vots, 89 escons. En segon lloc han quedat per molt poc marge els socialistes de Pedro Nuno Santos amb el 23,4% dels suports i 58 escons. El gran guanyador de la nit ha estat l'extrena dreta de Chega, que fins a últim moment havia sobrepassat els socialistes i finalment s'ha quedat amb el 22,56%, i els mateixos escons. És el primer cop que la formació supera el 20% dels sufragis. Al darrere queden Iniciativa Liberal (5,5%), l'ecologista Livre (4,2%), el Partit Comunista (3%), el Bloco d'Esquerda (2%) i l'animalista Pan (1,36). Un resultat que constata el retrocés de tota l'esquerra (que suma 69 diputats davant els 92 que tenia a la legislatura anterior) davant els 156 de les formacions conservadores.

De Varsòvia a Lisboa, passant per Bucarest, milions d’europeus estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir el rumb polític de Romania, Polònia i Portugal. Aquest superdiumenge electoral se celebra enmig de fortes tensions geopolítiques, comercials i econòmiques al continent, a causa de l'amenaça russa i de la guerra comercial declarada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Brussel·les es manté a l'espera, sobretot de saber si Bucarest farà un gir cap a l’extrema dreta.

Catalunya va recuperant, a poc a poc, l'electricitat. A quarts de set de la tarda, Protecció Civil ha anunciat que el subministrament a Catalunya s'ha restablert en un 41% després de l'apagada elèctrica. Concretament, tal com havia informat Endesa a Protecció Civil, el subministrament s'està recuperant a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més de la demarcació de Girona. Al Barcelonès, el Garraf, l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme també ha començat a tornar la llum després que a dos quarts de tres del migdia ja es notifiqués la recuperació d'Osona, el Vallès Oriental i diverses comarques gironines com el Gironès, la Selva, el Ripollès o la Garrotxa. Aquest migdia, Red Eléctrica ha assegurat que la caiguda general a Espanya i Portugal podria trigar entre sis i deu hores a arreglar-se.

A principis de novembre del 2022 la Fiscalia portuguesa ordenava l'escorcoll de la residència oficial de l'aleshores primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, per un presumpte cas de corrupció (alguns van parlar directament de lawfare) que els mesos següents s'acabaria desinflant del tot. Però, per a sorpresa de tothom, en un gir que amb el temps s'ha interpretat com un moviment polític per salvar la seva carrera europea, Costa va decidir dimitir i deixar en paper mullat la majoria absoluta que havia aconseguit a principis d'aquell mateix any. El resultat d'aquesta operació va ser que s'acabés l'aliança socialista ibèrica i Portugal girés a la dreta el 10 de març del 2024.

Nuno Crato (Lisboa, 1952) va ser ministre d’Educació i Ciència de Portugal entre el 2011 i el 2015 i se’l considera un dels artífexs del miracle educatiu del país. Va ser un dels principals impulsors de les reformes que van permetre al país lusità assolir els millors resultats de la seva història a l’informe PISA. Visita Barcelona de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Societat Catalana de Matemàtiques.

Catalunya ha assolit el mínim històric d'abandonament escolar prematur (AEP), és a dir de joves que no continuen estudiant després de l'ESO. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) fetes públiques aquest dimarts, l'any passat un 13,7% dels catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant.

Un nen de 12 anys ha apunyalat amb un ganivet sis companys en una escola de la localitat portuguesa d'Azambuja, que forma part del districte de Lisboa.