André Ventura, l'ultra que volia confinar els gitanos, nou líder de l'oposició a Portugal

BarcelonaEl líder del partit d'extrema dreta portuguès Chega, André Ventura, continua sumant suports i consolida la seva força al panorama polític lusità. El vot clau dels residents a l'estranger ha convertit el seu partit en la segona força més votada al Parlament, per davant dels socialistes, i això el situa com el nou cap de l'oposició. A Portugal no hi ha un reglament que estableixi quines funcions té aquesta figura, però a la pràctica Ventura podria esdevenir un interlocutor clau del primer ministre en qüestions d’estat, com els nomenaments als òrgans de control o la política exterior.

La força de Chega (en català prou), el partit fundat per Ventura l'any 2019, no és fruit d’un fenomen puntual. Ja en les eleccions legislatives de l’any passat, el partit va sacsejar el panorama polític portuguès: l'extrema dreta va aconseguir 50 diputats dels 230 que conformen l’Assemblea de la República. Un resultat que va confirmar que havia arribat per quedar-s'hi –un missatge que Ventura mateix va repetir insistentment durant l'última campanya electoral–. Aquest cop ha obtingut 60 escons (per darrere dels conservadors de l'Aliança Democràtica, que n'obté 88) i ha superat el Partit dels Socialistes (PS), que cauen a tercera força amb 58 diputats.

En el seu camí cap a cap de l'oposició, André Ventura ha passat per diferents oficis: ha estat professor, comentarista esportiu i, des del 2017, polític. La seva irrupció en l’escena política va començar aquell any com a cap de llista local del Partit Socialdemòcrata (PSD) a Loures, Lisboa. Allà va començar a definir l’eix central de la seva estratègia política: un discurs obertament xenòfob que vinculava la inseguretat amb la presència d’immigrants i amb la comunitat gitana. Aquestes afirmacions, sovint sense cap base objectiva ni dades que les sustentessin, van generar una forta polèmica.

Les seves paraules li van valer crítiques contundents, fins i tot dins del seu mateix partit. Diversos membres del PSD van considerar que vulnerava principis fonamentals, i Ventura va estar a punt de ser expulsat. Aquesta situació el va acabar impulsant a fundar el seu propi partit, Chega, des del qual ha capitalitzat el malestar social amb un missatge populista, d'extrema dreta, nacionalista i excloent.

El 'Donald Trump portuguès'

El líder ultradretà s’ha presentat des dels seus inicis com una veu que s’atreveix a dir el que els altres callen i amb l'objectiu clar de construir una alternativa al govern de centredreta. Amb un discurs provocador i l’ús intensiu de les xarxes socials, ha construït un relat carregat de desinformació, que ha estat clau per connectar amb sectors descontents de la societat portuguesa. Aquest estil, sumat a les seves posicions, li ha valgut sovint el sobrenom de Donald Trump portuguès.

Un dels periodistes i escriptors que millor coneixen la seva figura, Vítor Matos –autor del llibre Na cabeça de Ventura–, el defineix com un “oportunista” i identifica tres fases clau que han marcat el seu ascens com a líder de l’extrema dreta: èxit, fama i poder.

En una entrevista a Efe, Matos explica que el polític va buscar l'èxit primer al seminari i després a la universitat: es va graduar en dret a la Universitat Nova de Lisboa i hi va exercir com a professor. La fama li va arribar més tard, com a comentarista polític i posteriorment esportiu a la cadena de televisió portuguesa CMTV entre el 2017 i el 2020. Durant la pandèmia de la covid-19, va generar una gran polèmica al proposar un confinament específic per a la comunitat gitana, una declaració que li va costar l’acomiadament per “haver traspassat totes les línies vermelles” establertes per la cadena.

Finalment, davant la dificultat d’assolir poder real a través d’aquestes vies, Ventura va fer el salt definitiu a la política. No només va aconseguir entrar al Parlament, sinó que fins i tot es va plantejar presentar-se a les eleccions presidencials previstes per al gener del 2026. Aquesta idea la va descartar arran de la convocatòria anticipada de les eleccions legislatives d'aquest maig.

El partit d’André Ventura, Chega, es defineix a si mateix com una força de dreta, conservadora, reformista, liberal i nacionalista. Amb l’eslògan “Salvar Portugal”, el partit situa la família al centre del seu projecte de societat, considerant-la un pilar fonamental per garantir l’estabilitat social i política. En aquesta línia, proposa la creació d’un ministeri de la Família.

El partit d'extrema dreta també defensa mesures com l’eliminació del ministeri d’Educació i el desmantellament progressiu del sistema de sanitat pública portuguès, en favor d’un model més liberalitzat i privat.

Aquest posicionament li ha valgut el suport de figures destacades de l’extrema dreta europea. Després de les eleccions del 18 de maig, líders com Marine Le Pen a França i Santiago Abascal a Espanya van felicitar Ventura públicament. “Les forces patriòtiques i conservadores creixen en totes les nacions d’Europa, malgrat els cordons sanitaris i l’hegemonia mediàtica dels partits globalistes”, va afirmar Abascal a través de la xarxa social X.