Salvador Illa ha anunciat aquest dilluns un primer paquet d'ajudes per fer front als efectes de la guerra a l'Orient Mitjà en l'economia catalana. En concret, aquest dimarts el Govern aprovarà mobilitzar 400 milions d'euros en ajudes directes, exempcions fiscals i instruments de finançament per protegir el teixit empresarial del país, així com les famílies. Les ajudes se centraran especialment en el transport, l'agricultura i la pesca, els sectors més afectats per l'impacte de la guerra, i està previst que el paquet es pugui "ampliar" segons l'evolució del conflicte. Aquest conjunt de mesures s'han de sumar a les proteccions desplegades la setmana passada pel govern espanyol.

La guerra a l'Orient Mitjà ha marcat una sessió de control al Congrés dels Diputats amb la mirada posada en divendres, quan el president espanyol, Pedro Sánchez, haurà de detallar les mesures per pal·liar els efectes econòmics del conflicte. Un pla de xoc que ara per ara és la prioritat del govern espanyol, fins al punt que refreda la possibilitat de presentar els pressupostos d'enguany durant aquest primer trimestre, tal com s'havia compromès Hisenda fins ara. En una roda de premsa després de reunir-se amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, Sánchez ha deixat en l'aire la presentació dels comptes aquest mes davant "la gravetat de la situació internacional". De fet, ha considerat que és una de les "pitjors crisis" del seu mandat. I és que ara mateix Sánchez no té suports per tirar endavant uns pressupostos i governa amb els comptes prorrogats des de l'any 2023. Per complir amb el compromís que fins ara havia mantingut, s'haurien de presentar la setmana que ve –quan Sánchez compareix per explicar el seu posicionament sobre la guerra de l'Iran– o durant la Setmana Santa. Després, el més probable és que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, deixi l'executiu per ser candidata a les eleccions d'Andalusia, que Juanma Moreno Bonilla ha de convocar (es parla del 31 de maig o del 21 de juny, ja que la setmana del 6 al 12 hi ha la visita del Papa a Espanya).

Nova derrota del govern espanyol al Congrés. La cambra baixa ha aprovat la revalorització de les pensions un 2,7% aquest 2026 (només Vox hi ha votat en contra), però ha tombat, per segon cop, el decret de l'escut social i el decret que ha impulsat el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, que preveia que el govern espanyol pogués limitar els preus de béns i serveis en situacions d'emergència. Totes dues mesures s'han tombat pels vots en contra del PP, Vox i Junts. "Tinguin clar que la gent prendrà nota [de la seva decisió] i té memòria", ha dit Bustinduy.

El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) ofereix una ajuda de 570 euros mensuals per a persones aturades d’entre 30 i 55 anys que hagin esgotat la prestació contributiva per desocupació. Aquest nou ajut està disponible des de l’abril i pretén donar suport econòmic a qui tingui uns ingressos mensuals inferiors al 75 % del salari mínim.

Ens demanen un futur sostenible, ens animen a adquirir vehicles elèctrics, a instal·lar plaques solars i sistemes d’aerotèrmia o geotèrmia o allò que sigui que produeix energia sense emetre CO₂ perquè el planeta se’n va en orris. Perquè ens rasquem la butxaca, ens sedueixen amb ajudes públiques que, en teoria, fan rendibles unes inversions que, d’una altra manera, no ho serien. Però rere aquestes promeses s’amaga una teranyina burocràtica que converteix l’ajuda en engany i la il·lusió en frustració.

Una treballadora de l'Ajuntament de Barcelona hauria desviat diners d'ajudes socials a comptes bancaris que no són dels usuaris als quals anaven destinats. Segons ha avançat Catalunya Ràdio i confirmen fonts municipals consultades per l'ARA, es tracta d'una treballadora de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), a qui se li ha obert un expedient disciplinari i que ja ha quedat suspesa de les seves funcions i apartada del seu lloc de treball. El consistori, que no concreta la quantitat presumptament desviada, ja ha posat el cas a disposició judicial.

A propòsit de l’anunci de Salvador Illa, que venia del govern de Pere Aragonès, de donar un ajut a les famílies amb dos fills que cobrin 3.700 euros entre tots dos, els lectors de l'ARA s’han posat les mans al cap. “3.700 euros és poc? Què ens hem tornat, ximples?”, deien.

El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat un decret amb algunes de les mesures que Pedro Sánchez va anunciar per mitigar l’impacte econòmic de la política aranzelària de Donald Trump sobre empreses i treballadors. Malgrat que la Unió Europea està fent mans i mànigues per arribar a un acord amb els Estats Units que suposi una sortida de la guerra comercial, l’Estat, amb l’objectiu d’enviar un missatge de tranquil·litat als sectors més afectats, ja ha promès la mobilització de fins a 14.100 milions d’euros. Una part són partides pressupostàries ja anunciades amb anterioritat, com és el cas del Pla Moves III, mentre que d’altres es reorienten o s'aproven de nou. Dels diners anunciats, el consell de ministres d'avui dimarts n'ha activat 7.720 milions.

El govern espanyol desplega un primer pla de xoc econòmic perquè famílies, empreses i autònoms puguin afrontar les pèrdues materials causades per la DANA, sobretot al País Valencià –s'ha aprovat la declaració de zona catastròfica–, però també a Castella-la Manxa i Andalusia. Es tracta d'un pla destinat als 78 municipis més afectats per la catàstrofe i que suposarà fins a 10.600 milions d'euros, segons ha detallat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dimarts al migdia en una compareixença davant dels mitjans de comunicació.

Espanya viu una primavera econòmica, però el sol no escalfa per igual totes les llars. La reflexió l'ha llançat el president del Consell Econòmic i Social d'Espanya (CES), Antón Costas, aquest dimarts durant la presentació de la memòria socioeconòmica i laboral corresponent a l'any 2023 i que elabora anualment l'organisme. Ha estat la manera a través de la qual Costas ha donat peu a una de les conclusions més preocupants de l'informe: el 2023, any en què el cost de vida continuava pels núvols tot i la progressiva normalització dels preus, van créixer les llars que pateixen carència material severa (ja són un 9% del total); també aquelles que arriben a final de mes amb molta dificultat (9%), així com les famílies que viuen en situació de pobresa energètica (20,7%). També va créixer la pobresa infantil. "No puc entendre com acceptem que Espanya continuï sent un dels països europeus amb més pobresa infantil", ha dit Costas.

Pressupostos. Falten 24 hores per a la votació de demà al Parlament. En el moment en què els parlo, no hi ha acord entre el Govern i els comuns, però n’hi pot haver.

Criar fills a Suècia, alhora que gran part de la meva feina és estudiar com es pot reduir la pobresa infantil, em permet viure en persona alguna de les principals mesures per aconseguir-ho. Una d’elles és la prestació universal a la criança. Cada mes rebem 265 euros per ajudar-nos en les despeses de dues criatures, i així passarà fins que acabin els seus estudis. Independentment dels nostres ingressos, i sense haver demanat mai aquest ajut, ni assumit tràmits burocràtics. I malgrat que pugui semblar un miracle nòrdic, el mateix passaria –i amb majors quanties– si visqués a Alemanya, els Països Baixos o Polònia. De fet, a gran part d’Europa. 

Esperem que hagin tingut un bon Nadal i bon dia de Sant Esteve.

"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, tal com ja va passar amb la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania a Catalunya, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

El Govern enviarà aquest estiu vals de 100 euros als alumnes de primària del país per a la compra de material escolar. La mesura, avançada per RAC1 i aprovada aquest dimarts pel consell executiu, forma part del pla per pal·liar els efectes de la inflació i, segons la Generalitat, arribarà aproximadament a mig milió d'infants. Els xecs els rebran a casa tots els alumnes d'escoles públiques i concertades que l'any que ve cursin entre primer i sisè de primària i seran bescanviables en els establiments d'arreu del territori adherits a la iniciativa.

"Plou sobre mullat". Amb aquesta frase, el gerent del Grup Sant Pere Claver, Carles Descalzi, defineix la situació de les entitats socials catalanes, que a la dècada de congelació pressupostària s'hi afegeix la inflació disparada i l'encariment del preu dels subministraments. Una de cada quatre associacions, de fet, admet que té problemes per quadrar els números i un 5% avança que si l'administració no actua haurà de tancar alguns dels serveis que ofereix o reduir el nombre de persones que assisteix. Les dades s'extreuen d'una enquesta elaborada per la patronal del sector, La Confederació, i la Taula del Tercer Sector entre les seves entitats, que xifra en 281,5 milions d'euros el sobrecost que han hagut de pagar aquestes organitzacions que, tot i ser privades, ofereixen servei públic a través de concerts o contractacions del Govern, ajuntaments o institucions supramunicipals. Com pot afectar aquests resultats? En la qualitat del servei i també en el fet que no es poden tocar els sous del personal regits per convenis molt per sota dels de salut o educació públics.

Catalunya ha retallat la llista d'espera per la dependència un 11,7%, cosa que suposa tres punts i mig més que la mitjana espanyola. La bona notícia es tenyeix de negre perquè "tota la reducció de la llista d'espera és deguda a la mort de persones que ja tenien el dret reconegut però estaven esperant resolució de prestació". És la conclusió que extreu l'Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials, que aquest divendres ha presentat el seu dictamen anual de l'Observatori de la Dependència per alertar que s'està molt lluny d'atendre les persones dependents, malgrat els plans de xoc i els anuncis de més partides pressupostàries.

Els pisos de protecció oficial disponibles a les comarques de Barcelona són cada cop més escassos, i els pròxims anys la retallada encara serà més evident. Dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona l’any 2021, només en quedaran 36.031 el 2030 i 18.830 deu anys més tard, el 2040. És a dir, s'hauran reduït un 49,7% i un 74%, i passaran de ser pisos públics a mans absolutament privades i regits pel mercat lliure. Així ho constaten tant els experts de l'Observatori Desc com els de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, que per primera vegada han posat xifres a aquesta destrucció continuada d'habitatge de protecció oficial (HPO) a Catalunya en un informe titulat El parc d’habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució.

Hi ha 3.684 joves catalans que entre ahir i avui rebran un missatge SMS al seu mòbil on se'ls informa que, malgrat complir tots els requisits, no rebran l'ajuda al lloguer que han demanat perquè els diners s'han acabat. Els 29 milions d'euros previstos inicialment per la Generalitat per a aquesta nova ajuda catalana han quedat curts perquè les peticions han superat, de llarg, l'oferta.

Des d'aquest dijous ja és possible sol·licitar la nova ajuda de 200 euros aprovada pel govern espanyol per a les persones amb ingressos baixos, que són les que més pateixen l'increment dels preus. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha avançat que en només un dia ja han demanat aquest xec prop de 570.000 persones. En les primeres 24 hores en què s'ha obert la convocatòria ja s'han rebut un total de 85.284 peticions a Catalunya. Es tracta d'un subsidi directe per ajudar els ciutadans a fer front al cistell de la compra i les factures, que s'han disparat en l'últim any, com la de l'electricitat o l'habitatge.