Amb vista a les eleccions regionals del març, el canceller alemany, el conservador Friedrich Merz, cerca la millor fórmula per combatre l'extrema dreta, a la qual considera des de fa temps un “rival dur” i probablement el “màxim rival” polític del seu partit. El líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) ha rebutjat de manera clara qualsevol cooperació del seu partit amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), el principal partit de l'oposició, tot i que algunes veus conservadores han plantejat en els últims mesos la possibilitat d'obrir-se pròximament a alguna forma de cooperació amb l'extrema dreta.

Renovar-se o morir. El kabarett polític berlinès renova el repertori amb el canvi del govern a Alemanya i l'arribada del conservador Friedrich Merz a la cancelleria. El diccionari alemany Duden defineix kabarett, paraula germanitzada provinent del francès cabaret, com “art menor en forma d'esquetxos i cançons que critiquen de manera paròdica i divertida la situació política o els esdeveniments actuals”.

Joachim-Friedrich Martin Josef Merz –nom complet de Friedrich Merz– ha passat de ser el rival polític d'Angela Merkel dins del partit conservador a convertir-se en el nou canceller d'Alemanya. Merz, de 69 anys, governarà la principal economia d'Europa els pròxims quatre anys en coalició amb els socialdemòcrates, després que el seu partit guanyés les eleccions federals el febrer passat. I després que hagi aconseguit prou suport al Bundestag per ser elegit cap de govern, tot i l'ensurt de la primera votació, en la qual no ha obtingut prou vots: un avís que probablement no li espera una legislatura plàcida.

Alemanya tindrà com a canceller Friedrich Merz, un polític amb una marcada aversió per tot el que sigui públic, pel feminisme i pels drets de les minories, i que ha promès restringir les fronteres “des del primer dia” del seu mandat. És multimilionari, fatxenda i llenguallarg, en línia amb altres líders de la dreta global, però sempre dins dels límits que imposa la hegeliana tradició del liberalisme i el nacionalisme alemanys. Merz representa la CDU que està més lluny de Merkel (la seva política d'acollida de més d'un milió de refugiats, ara fa deu anys, és una fita i un llegat que encara avui molts no saben com afrontar, ni a la dreta ni tampoc a l'esquerra), i també la que té menys problemes per entendre's amb els neonazis d'Alternativa per a Alemanya.

Una setmana abans de les eleccions federals del 23 de febrer, Alemanya acollirà la Conferència de Seguretat de Múnic. El nou vicepresident dels Estats Units, JD Vance, i el nou secretari d’Estat, Marco Rubio, participaran en la trobada anual amb un encàrrec clar del seu cap: posar fi a la guerra d’Ucraïna. Donald Trump vol que Rússia i Ucraïna arribin a un acord i que Europa treballi per fer-ho possible. Alemanya és el donant europeu més important de Kíiv i ha augmentat la pressió perquè mogui fitxa.

Deu anys després de la irrupció a la política alemanya del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), rebutjant l'euro i el rescat grec, la formació neonazi dirigida per Tino Chrupalla i Alice Weidel apareix més forta que mai i fa forat, especialment entre electors de l'est, en lands com Turíngia, Saxònia-Anhalt i Brandenburg. Un forat que ha quedat reflectit en la primera victòria, a finals de juny, en unes eleccions al consell de districte de Sonneberg, una població de Turíngia: es va imposar al candidat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), de centredreta, tot i el suport explícit de la resta de grups. La primera setmana de juliol, a més, l'AfD va obtenir també l'alcaldia de Raguhn-Jeßnitz, a l'estat veí de Saxònia-Anhalt.

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) ha guanyat aquest diumenge amb claredat les eleccions al Rin del Nord - Westfàlia, la cita electoral més important de l’any a Alemanya. Amb les urnes ja tancades, el còmput aproximat de vots li dona un suport del 35,7%, una millora de gairebé tres punts percentuals respecte al 2017. El Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), en canvi, ha d’encaixar els seus pitjors resultats en aquest land amb un 26,7% dels vots, una davallada del 4,5% en relació a fa cinc anys. Això representa un seriós toc d’atenció a la formació d’Olaf Scholz, nomenat canceller tot just fa cinc mesos.

La ratificació aquest dissabte de Friedrich Merz com a nou president al congrés de la Unió Crisatianodemòcrata (CDU) segella la reorientació cap a la dreta del partit i obre distància amb la via centrista que va caracteritzar l'etapa de la cancellera Angela Merkel, líder del partit durant 18 anys. Merz s'havia imposat a mitjans de desembre en una consulta a les bases amb un 62,1% dels vots als seus dos rivals de l'ala centrista, l'expert en assumptes exteriors Norbert Röttgen (25,5%) i l'exministre Helge Braun (12,1 %), persona de confiança de Merkel.

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) farà un marcat gir a la dreta com a principal força de l’oposició a Alemanya. I ho farà després d’escollir aquest divendres com a nou líder Friedrich Merz, històric enemic intern de l’excancellera Angela Merkel en la formació conservadora. Merz ha obtingut un suport del 62,1% dels vots en una inèdita consulta entre els militants de la CDU. Per primer cop en la història, les bases del partit podien escollir directament el nou president. Dels aproximadament 400.000 membres de la CDU, 248.360 han participat en una votació en què els altres candidats a la presidència, Norbert Röttgen, ministre federal de Medi Ambient en la segona legislatura de Merkel, i Helge Braun, excap de la cancelleria en el darrer govern de Berlín, han obtingut un suport del 25,8% i del 12,1%, respectivament.

Armin Laschet ja té una data marcada per al final de la seva curta etapa al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU): el 22 de gener. Serà quan se celebrarà el congrés federal que ratificarà el nomenament del seu successor. El nou líder, però, l'hauran triat prèviament els militants de la formació conservadora, que per primer cop des que Konrad Adenauer va fundar el partit, tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tindran el poder d'elegir el seu president.

Angela Merkel va ser la primera dona, i la primera ossi (alemanya de l'Est) a arribar a la Cancelleria, i serà la primera que abandona el càrrec per voluntat pròpia. Deixa un llegat controvertit i un buit polític que Alemanya i Europa s'han d'afanyar a omplir en un moment d'incertesa.

La CDU post-Merkel vol que els anys 20 del segle XXI siguin "una dècada de modernització" per a Alemanya, però amb menys impostos i sense recórrer a l'endeutament. És el compromís que la Unió Cristianodemòcrata assumeix al seu programa electoral per als comicis federals del 26 de setembre, en què Armin Laschet aspira a succeir a la cancelleria la seva companya de partit Angela Merkel, que es retira després de setze anys al capdavant del govern.

Armin Laschet, el líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), es veu més a prop de rellevar la seva companya de partit Angela Merkel a la cancelleria alemanya després dels resultats electorals d'aquest diumenge al land de Saxònia-Anhalt. Malgrat que les enquestes preveien un duel ajustat amb la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), la formació conservadora es va imposar amb molta claredat i el president del grup de la CDU al Bundestag, Ralph Brinkhaus, ha presentat aquesta victòria com una avantsala del que passarà a les eleccions federals del 26 de setembre, les primeres en 16 anys en què Merkel no concorrerà: "Això ens donarà una empenta de cara a [les eleccions al Parlament de] Berlín. És una victòria per a Armin Laschet", ha afirmat Brinkhaus.

Si Armin Laschet és realment descendent directe de Carlemany o si es tracta només d’una creença familiar sense fonament (que va quedar recollida en una biografia publicada l’any passat), és difícil de demostrar. En tot cas, Laschet va néixer el 1961 a Aquisgrà, la mateixa ciutat (fronterera amb Bèlgica i Holanda) on 1.147 anys abans havia mort el rei dels francs, després d’haver-la convertit en la capital del seu imperi, que va unir bona part de l’Europa central.

La Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU) ha començat amb mal peu el camí cap a les eleccions generals del setembre, en què s'escollirà el substitut d'Angela Merkel a la cancelleria. El partit conservador ha sigut el gran derrotat a les eleccions parlamentàries celebrades aquest diumenge als estats federats de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat, on, segons els resultats provisionals, ha perdut, respectivament, 3,4 i 4,4 punts percentuals respecte als comicis anteriors, celebrats el 2016.

Les bases de la Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU) preferien el candidat més conservador, l’expert en finances i antic president del grup parlamentari Friedrich Merz. Però, en segona volta, els 967 delegats de la CDU que finalment s'han connectat aquest divendres al primer congrés telemàtic de la història del partit, s'han decantat majoritàriament per l’opció menys arriscada: Armin Laschet, l’actual primer ministre de la regió del Rin del Nord - Westfàlia. L’efecte pandèmia i l’efecte mediàtic han funcionat.

És temps de pandèmia i això ho canvia tot. Fins i tot pot fer que la Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU) cedeixi i faci el congrés de partit de manera íntegrament digital, malgrat haver-s’hi resistit durant mesos. Però ja no els queda temps per definir la direcció que han de prendre d’ara a les eleccions parlamentàries del 26 de setembre. La cancellera Angela Merkel marxa i el partit no té ni líder ni candidat a canceller. Aquest dissabte els 1.001 delegats connectats en xarxa escolliran qui portarà la batuta de la CDU.

Després de 16 anys en el càrrec, Angela Merkel deixarà la cancelleria alemanya a finals del 2021. L’octubre del 2018, un any després d’haver guanyat les eleccions per quarta vegada, Merkel va anunciar que renunciava a la presidència de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i que no optaria a un cinquè mandat. S’obria així la cursa per convertir-se en el nou líder del centredreta alemany, una cursa que s’acabarà els dies 15 i 16 de gener amb l’elecció del nou president del partit i candidat a la cancelleria.

El partit conservador alemany, la CDU, va arribar al seu congrés anual tocat. Però després de dos dies de discursos i votacions, la formació de la cancellera Angela Merkel en surt reforçada amb la bandera que són el partit de “centre” a Alemanya i que mantenen el suport a la seva nova cap, Annegret Kramp-Karrenbauer (coneguda com a AKK), malgrat el seu mal posicionament fins ara als sondejos d’opinió.

Abans que Bobby Charlton liderés Anglaterra cap al seu únic Mundial de futbol, abans que Kennedy fos assassinat a Dallas i abans que Alfred Hitchcock estrenés Psicosi, la Unió Social Cristiana (CSU per les sigles en alemany) ja governava a l’estat alemany de Baviera. La formació, sòcia de la CDU (el partit d’Angela Merkel), ocupa el govern de la regió des del 1957 i ha guanyat totes les eleccions celebrades al land des del 1947, dos anys després que acabés la Segona Guerra Mundial. De fet, la CSU només s’ha mantingut a l’oposició entre el 1954 i el 1957, quan el partit Social Demòcrata d’Alemanya (SPD) va pactar amb tres partits més per acabar temporalment amb aquesta hegemonia. Des de llavors, el blau de la CSU ha dominat l’arc parlamentari bavarès de forma ininterrompuda. La situació dels democristians a Alemanya tenia com a únic mirall a Europa la trajectòria del PSOE a Andalusia, imbatible a la comunitat des de la restauració de la democràcia a Espanya. Amb els últims resultats electorals, però, els socialistes estan a un pas de perdre la seva superioritat històrica i deixar a la CSU com a únic dominador incontestable d’una regió.