La manca de talent i personal qualificat per cobrir llocs de treball no és només un problema de les empreses, sinó que també afecta el creixement econòmic. La patronal vallesana, Cecot, ha llançat avui aquest crit d'alerta i ha plantejat a través d'un informe titulat Cap a un mercat de treball sostenible 38 propostes per afrontar el problema, que té diferents vessants, que van de la demogràfica als canvis en el mercat laboral. Entre les propostes hi ha adequar l'horari escolar al laboral, promoure la jubilació activa i reversible i fomentar més el teletreball, entre altres destinades a atraure més talent a les empreses.

Va ser una negociació a contrarellotge i oberta fins a l'últim moment. Així van anar les converses entre el govern espanyol i els seus socis per trossejar el decret òmnibus que incloïa la pujada de les pensions i l'escut social. Un decret llei que va tombar la setmana passada el Congrés amb els vots del PP i Junts perquè, malgrat ser favorables a la pujada de la paga als jubilats, cap dels dos grups vol avalar les mesures antidesnonaments. És per això que en el marc de la negociació era de vital importància com es dividia el decret llei en dos: és a dir, quines mesures del conjunt de l'escut social –principalment les ajudes per pagar subministraments elèctrics– es posaven amb les pensions i quines altres amb les mesures antidesnonaments. Per què? Perquè allò que anés amb les pensions era clar que prosperaria, mentre que tot el que es posés amb les mesures antidesnonaments seria molt difícil que prosperés, tal com ja s'ha evidenciat amb l'anunci del vot en contra de Junts i el PP.

Després del veto de Junts i el PP al decret òmnibus, el govern espanyol s'ha vist abocat a trossejar-lo per salvar l'augment de la pujada de les pensions i, d'altra banda, ha introduït mesures a favor dels petits propietaris en la suspensió dels desnonaments per assegurar-se els vots del PNB i picar l'ullet als de Míriam Nogueras. "Són tot mesures bones", ha defensat la portaveu de govern espanyol, Elma Saiz, esquivant la marxa enrere que ha hagut de fer la Moncloa en aquesta ocasió: després de la patacada la setmana passada al Congrés, i malgrat el que havia dit prèviament, ha separat les pensions de les mesures antidesnonaments per intentar blindar-les.

La setmana passada el Congrés va tombar la revalorització de les pensions i l'anomenat escut social per frenar els desnonaments, amb els vots del PP, Junts i Vox. Ara el govern espanyol s'ha vist abocat a trossejar el decret llei per tal de poder salvar, per una banda, l'augment del poder adquisitiu dels pensionistes; i, per l'altra, ha inclòs mesures a favor del "petit propietari" per intentar seduir Junts i el PNB. Aquest dimarts, segons confirmen fonts de la Moncloa, el govern espanyol ha aprovat dos decrets llei per separat —que entren en vigor de forma immediata— i que d'aquí un mes s'han de convalidar al Congrés. El de les pensions té el suport garantit per tirar endavant (Junts i PP hi van votar en contra perquè anava barrejat amb altres mesures), mentre que cal veure què passa amb el decret que té a veure amb l'habitatge.

Com més greus són els problemes, més insuportable es fa la tendència dels dirigents polítics a conduir-ho tot cap a la simplificació, que acaba generant grotesques desqualificacions de l’adversari que sovint deixen en pitjor posició el que les fa que el que les rep.

Els jubilats van cobrar ara fa uns dies la pensió del mes de gener, amb la pujada de l'IPC corresponent. En unes setmanes, però, podrien perdre poder adquisitiu després que aquest dimarts el Congrés rebutgés el decret que incloïa la revalorització de les pensions. Quines vies té el govern espanyol per evitar-ho?

La Seguretat Social aplica des d'aquest passat dijous, 1 de gener, una cotització extra, l'anomenada quota de solidaritat, als salaris que superin la base màxima, que per al 2026 se situarà en 5.101,2 euros mensuals (61.214,4 euros l'any) després de revalorar-se un 3,9% respecte del 2025. La quota de solidaritat, que va entrar en vigor el 2025 i estarà desplegada completament el 2045, consisteix en una cotització addicional per a la part del salari que excedeix la base màxima de cotització. S'aplica per trams i progressivament.

En una entrevista recent en una televisió pública de Tarragona, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, advocava per reformar profundament el model actual de pensions. El sistema alternatiu que defensa la formació d'extrema dreta planteja que els treballadors rebin directament els diners de les seves cotitzacions socials. És a dir, que la guardiola de les pensions no es nodreixi de les aportacions dels treballadors. En aquest model, a l'arribar a la jubilació, l'Estat aportaria un mínim als ciutadans, que haurien de complementar les pensions amb plans privats –els que els hagin contractat–. Orriols criticava la quantitat "ingent" de diners que "l’Estat confisca als treballadors". Segons la líder d’Aliança, això permetria que els ciutadans “estalviessin molt més". Una proposta que ja va deixar caure al Parlament ara fa unes setmanes.

Sé que aquest posicionament generarà crítiques, però com a societat hem d’afrontar una realitat incòmoda: el sistema de pensions no és sostenible. El 2025 més del 40% del pressupost de l’Estat s’ha destinat al pagament de les pensions i, tot i això, ha calgut recórrer a un préstec per poder fer front a les dues pagues del mes de desembre. Vivim en un dèficit estructural i permanent. I lluny d’aturar-se, la despesa continuarà a l’alça: ja s’ha anunciat que les pensions pujaran un 2,7% l’any 2026.

El consell de ministres ha aprovat enguany la revalorització de les pensions contributives i l'augment de la quantia anual de les no contributives. En concret, amb caràcter general, les primeres han augmentat un 3,8%, i les segones s'han actualitzat fins als 7.905,80 euros per any, que suposen 568,70 euros mensuals en 14 pagues. Però què són cada una d'aquestes pensions i com es poden sol·licitar?

Només des de la curtedat de vista es pot covar el ressentiment contra els jubilats i els boomers en general, pintant-los com a beneficiaris privilegiats d’un passat esplendorós de sous generosos i d’un futur opulent assegurat gràcies a la propietat d’un pis i a una pensió sucosa, tot reduït a la sentència “han viscut millor que els seus pares”.

Ho llegim a l’ARA (amb les ulleres de llegir, que acabem de perdre i trobar). El dossier Desafíos y políticas en la era de la longevidad, publicat aquest dilluns per CaixaBank Research, ens fa saber que “per finançar les pensions caldrà endarrerir l'edat de jubilació fins als 68 anys”. La culpa és nostra, pel que sembla, dels fills del baby boom, que no només som molts a cobrar sinó que, a sobre, quan hem tingut edat de procrear no hem seguit l’exemple dels nostres progenitors esforçats. Els meus pares en van tenir sis. Jo, una. On vas a parar? A la meva infantesa i adolescència, marcada per la sèrie Con ocho basta (sobre la família nombrosa d’un periodista viudo, pare de vuit fills, que vivia a Sacramento i arribava a final de mes), sovint se’ns feia una broma, que tots nosaltres vam copsar de grans. “Tu ets un oginet”, et deien. Volia dir que els teus pares, pobres, en aquell temps sense mòbil, sense Netflix, sense calefacció, sense restaurants japonesos barats, havien de fer-se passar l’avorriment i el fred al llit fent l’amor (d’amagat dels avis i de tota la caterva de fills que ja tenien). A falta de preservatius o de píndoles anticonceptives, tots ells feien servir el famós mètode del doctor Ogino, que es basava en abstenir-se els dies pròxims a l’ovulació i fer com els conills la resta del mes. Era un mètode, no cal dir-ho, que fallava més que un paraigua comprat al metro, i d’aquí que els fills del mètode que no va anar bé fóssim anomenats oginets.

Per a moltes dones, arribar a l’edat de jubilació no implica, com hauria de ser, un descans merescut després de dècades de feina, sinó l’entrada a una nova etapa d’inseguretat econòmica. El nostre sistema de pensions és, en essència, contributiu: es cobra en funció del que s’ha cotitzat. Això significa que si les trajectòries laborals han estat curtes, discontínues o amb salaris baixos, la pensió serà més baixa. I aquest és, precisament, el cas de moltes dones que actualment tenen més de 65 anys.

L'envelliment de la població ha dut el govern espanyol a haver de buscar solucions per poder fer front a les pensions. Per aquest motiu, des de fa anys, a Madrid es busca incentivar un model híbrid que permeti començar a rebre la jubilació mentre s'allarga la vida laboral. És a dir: un sistema que permeti treballar i ser pensionista de manera simultània. Després dels múltiples fracassos, a partir de l'1 d'abril entraran en vigor una nova sèrie de canvis en la regulació que pretenen incentivar aquestes vies.

Fa pocs dies Junts instava al Govern a que totes les persones pensionistes tinguin l’accés gratuït al transport públic. El meu dubte —i no de forma polèmica— és: és necessari? Posem-hi dades.

Franklin Roosevelt, president dels Estats Units del 1933 al 1945, s'enorgullia sovint d’haver implementat l’estat del benestar. "No podem protegir el cent per cent de la població del cent per cent de riscos de la vida, però els podem donar certa protecció quan perdin la feina o quan es facin vells", diuen les paraules inicials de la llei que consagrava la seguretat social. Anys després, vist l’impacte positiu que va tenir la legislació en la vida de molts americans, Roosevelt va exclamar: "No hi haurà cap maleït polític que s’atreveixi a tocar el meu programa de la seguretat social".

Pedro Sánchez espera que no hagin de passar molts dies fins a aprovar la millora de les pensions i la bonificació al transport públic que van decaure dimecres al Congrés, però no està disposat a cedir a les normes que li volen imposar Junts i el PP: trossejar les mesures en diversos decrets perquè, aquesta vegada sí, la dreta pugui aprovar-los. El president espanyol ha subratllat aquest divendres des de Fitur, a Madrid, que vol recuperar totes les mesures que incloïa el decret òmnibus, "que és un escut social que necessita el nostre país", i prepara una nova negociació amb Junts per intentar tirar-lo endavant. Mentrestant, el PP explota al màxim la derrota parlamentària del PSOE i ha engegat una recollida de firmes per exigir al govern espanyol nous decrets específics per apujar les pensions i bonificar el transport públic.

Havent fallat el pla A, consistent a guanyar una votació molt important al Congrés i aleshores presumir de fortalesa parlamentària, el PSOE ha passat al pla B, consistent a no tenir augment de pensions, però tenir relat: el PP i Junts han votat en contra de la pujada de les pensions. Tant és que el govern espanyol plantegés la votació en el marc d'un decret òmnibus on es votaven altres mesures, el cas és que el PP ha quedat assenyalat. Junts, també, però els socialistes espanyols ho diuen amb menys èmfasi (ja s'encarreguen de recordar-ho el PSC i Esquerra, cadascú per la part que els toca) perquè el PSOE i Junts continuen asseguts a la butaca del dentista a veure qui es cansa abans, tot i que cada dia que passa es fan més mal l'un a l'altre, en un espectacle polític cada cop més desagradable. 

Espanya se situa a la cua entre els estats membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmica (OCDE, l'organització que agrupa les economies desenvolupades) en el fons de reserva de la Seguretat Social –conegut com la guardiola de les pensions– tant per la quantitat estimada en dòlars com per percentatge del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia).

Els preus tornen a repuntar al novembre a Espanya. L'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) ha crescut aquest mes un 2,4% respecte al novembre de l'any passat, cosa que situa la variació mitjana de l'IPC el 2024 al 2,8%. Així, segons ha informat en un comunicat el govern espanyol, aquest serà l'increment mitjà de les pensions que s'aplicarà a partir del gener del 2025.