"En aquesta nova etapa no pensem que sigui convenient un govern d'unitat catalana. Hem de consolidar les institucions i acostumar el país a la presidència de la Generalitat, però ha arribat el moment de governar". Probablement no imaginava que ho faria durant 23 anys consecutius, però l'endemà de les eleccions del 1980, un triomfant Jordi Pujol ja començava a visualitzar que la seva principal missió hauria de ser la creació de la Catalunya autonòmica. Enguany fa 46 anys des que Pujol va ser investit president i es dona la curiosa circumstància que ja fa tants anys que no governa com els que es va passar al capdavant de la Generalitat.

"Hi ha molta gent que viu i treballa aquí i mai seran catalans". Així de contundent es mostrava Sílvia Orriols, en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, a mitjans de febrer. Ho deia referint-se explícitament a la comunitat musulmana del nostre país, perquè considera que la seva integració a la societat catalana és impossible. No era el primer cop que la líder d'Aliança Catalana, islamòfoba declarada, feia una sentència d'aquesta mena. Forma part d’un discurs recurrent que ha expressat des que va desembarcar a l'Ajuntament de Ripoll, el 2019.

Junts pretenia en la seva gènesi deixar en segon pla el gen convergent. Amb el PDeCAT com a hereu directe de Convergència i el punt àlgid del Procés, Carles Puigdemont va idear un partit que s'assimilés més a un mecanisme per aglutinar independentistes que no pas a una estructura ideològica per plantar cara en l'eix esquerra-dreta. Però aquell objectiu fundacional de la candidatura del 2017 ha anat mutant amb el pas dels anys. No només per la desaparició del PDeCAT ni per la normalització política de la figura de Jordi Pujol, que des del 2014 havia quedat repudiat públicament per gran part de la societat catalana. El gen convergent s’ha revitalitzat dins les files juntaires, penetrant també en la direcció del partit, tot i que amb certs límits. Fins i tot s'han començat a organitzar trobades discretes per incidir en el canvi de rumb que, de fet, ja va començar especialment a partir del congrés del partit del 2024.

8 de febrer

Eleccions

El 2026 arrenca amb el rum-rum d'un possible avançament electoral a l'estat espanyol per les diverses crisis que assetgen el partit de Pedro Sánchez. Però mentre això no es confirma, aquest any hi ha programades diverses eleccions autonòmiques que serviran de preludi de la pugna pel govern espanyol. El PP posarà a prova la seva majoria l'Aragó –on no ha pogut pactar un govern amb Vox i ha convocat eleccions– el dia 8 de febrer, a Castellà Lleó el 15 de març, i a Andalusia al juny. Tres dates decisives per prendre el pols a la batalla PSOE-PP per l’executiu central, que no es descarta que acabi sent una altra de les cites electorals de l’any.

]]>

Carles Vilarrubí i Carrió (Barcelona, 1954), mort aquesta matinada, es pot dir que sabia aprofitar molt bé tots els seus sentits. El del gust, per descomptat, com a president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició des del 2016. Sabia envoltar-se, a més, dels que més en saben, com la xef Carme Ruscalleda, o el seu vicepresident, Joan Font, entre altres. Tenint en compte els seus dots per a l'economia, va saber interpretar l'immens potencial de l'activitat gastronòmica a Catalunya. Gust i vista.

]]>

La compareixença de Sánchez per fer balanç de l’any va anar exactament com els havíem avançat: aguantarà.

]]>

Mentre a l'Audiència Nacional continua el judici a la família Pujol Ferrusola –acusada, entre altres, d'associació il·lícita i blanqueig de capitals–, Salvador Illa fa un segon acostament a Jordi Pujol i Soley. Després de la primera reunió en el marc de la ronda que Illa va fer amb expresidents de la Generalitat, tots dos van trobar-se divendres passat al Palau de Pedralbes perquè l'actual president català volia interessar-se per l'estat de salut de Pujol, que fa unes setmanes va estar ingressat per una pneumònia, segons confirmen a l'ARA fonts de la Generalitat. La notícia l'ha avançat La Vanguardia, coincidint amb la quarta jornada del judici, que se celebra a San Fernando de Henares. Fa tres setmanes, l'Audiència Nacional va decidir continuar jutjant Jordi Pujol i Soley malgrat que els informes mèdics ho desaconsellaven.

]]>

Matar el pare és important per a la vida en general, però per fer política és absolutament necessari. La política és una discussió col·lectiva sobre la naturalesa del que és bo i què hem de fer per aconseguir-ho, i els canvis comencen quan es propaga la sensació que la vella visió que ens ho sabia explicar s'està esgotant i ara en cal una de nova. Qualsevol renovació política sempre és una "transvaloració dels valors", que deia Nietzsche; algú que assenyala que l'emperador va nu, que allò que tothom diu ja no s'aguanta i que allà on ningú no està mirant és on hauríem de centrar-nos. El líder carismàtic actua igual que l'artista modern, que denuncia la fossilització del vell cànon i proposa una forma nova que el qüestiona de dalt a baix, un escàndol. En el moment febril de la revelació cultural, el trencament amb el passat ungeix el trencador amb una aura de novetat irresistible, i llavors el que era marginal es posa al centre i comença a pujar com l'escuma.

]]>

Aquesta setmana ha arrencat el judici a la família Pujol. A la sala de l’Audiència Nacional entre les intervencions de les defenses ha destacat la d’un advocat en particular. Es tracta de Cristóbal Martell, que s’encarrega de defensar l’expresident Jordi Pujol i diversos dels seus fills, entre els quals Jordi Pujol Ferrusola, el membre de la família a qui la Fiscalia demana més anys de presó.

]]>

Aquesta setmana, finalment, ha començat el judici que afecta el president Pujol, els seus fills i algunes persones més que han estat involucrades en la causa. D’entrada em venen al cap tres preguntes, per a les quals avanço unes primeres respostes.

]]>

L’enquesta del CEO en què Aliança Catalana empata en escons amb Junts encara cueja i de seguida en parlarem. Abans, un moment d’aquest matí a la sessió del control del Congrés. Feijóo, esclar, ha preguntat a Sánchez per la condemna al fiscal general (de la qual, per cert, encara no tenim la sentència) i Sánchez, tot i viure amb l'aigua al coll, rodejat d’imputats i sense poder aprovar pressupostos, ni s’ha despentinat:

]]>

“Què hi faig aquí?” “De què em defenso?” Són dos interrogants que han plantejat dos dels advocats dels empresaris acusats al judici a la família Pujol Ferrusola que resumeixen la impotència que han expressat la resta de les defenses durant la segona sessió. Totes elles han convergit a denunciar reiteradament vulneracions del dret de defensa, del dret a un procés amb totes les garanties, de la tutela judicial efectiva i del principi acusatori. Bàsicament, creuen que els fets que els han portat a judici són inconcrets i indeterminats i que la descripció que se'n fa només pot conduir a l'exoneració.

]]>

La família està configurada per persones humanes. No hi ha dues persones iguals i, per tant, entre els pares, entre els germans i entre els pares i els germans creixen i es desenvolupen diferències de potencial que constitueixen complexos sistemes de poder i culminen en singulars relacions de dependència. La mateixa figura del germà gran és un clàssic: es creu per davant dels altres i, al mateix temps, amb dret a treure rendiment dels pares (la figura de l’hereu consagrada en aquest país és una institucionalització perversa d’aquesta realitat). Si la família és nombrosa, el joc es complica i les combinacions de les fidelitats també. Hi ha una tendència gens innocent a creure que per l’interès de la família tot està justificat. I és en aquest context que sovint es perd el principi de realitat i es desplega el nihilisme: tot està permès. I al mateix temps es configuren rivalitats i lleialtats internes amb la dialèctica pare-mare com a fil conductor.

]]>

Junts, el partit ideològicament hereu de l'extingida Convergència, es troba en una tessitura ben poc pujolista: competint pel discurs antiimmigració amb un partit d'extrema dreta que li menja l'electorat a enquestes i baròmetres. Pujol, com a ideòleg i com a president, va saber no caure en la trampa, tan llaminera, de culpar els immigrants dels mals del país: es va aferrar a Candel com a un clau roent i va oferir un discurs d'acollida, d'integració, de suma d'esforços. "És català qui viu i treballa a Catalunya", "Som 6 milions", "Catalunya, un sol poble", etc. L'apel·lació a la unitat, a la ciutadania com a font essencial de drets tant per als arrelats com per als nouvinguts, és un dels mèrits polítics que no se li han de negar a qui sens dubte va ser un personatge clau en la construcció de la Catalunya actual.

]]>

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol s'asseurà finalment al banc dels acusats, malgrat que els metges adverteixen que no està en condicions de ser jutjat. En contra del criteri dels forenses que l'han examinat, l'Audiència Nacional ha decidit mantenir-lo com a acusat al costat dels seus set fills en la causa que haurà de determinar si la fortuna de la família a l'estranger provenia de presumptes negocis corruptes o era, com sempre ha defensat l'expresident, herència de l'avi Florenci. La decisió no és definitiva: els magistrats es reserven la potestat de revisar-la una vegada a Pujol li arribi el torn de declarar. Els experts consultats per l'ARA coincideixen que serà llavors quan es podrà fer una anàlisi plena de l'impacte de la decisió en els drets de defensa de l'expresident, els seus fills i la resta d'empresaris acusats. Però, al mateix temps, alerten que és poc freqüent que un tribunal s'aparti d'un criteri que subscriuen dos pèrits independents, a més dels metges de l'expresident.

]]>

A quarts de vuit del matí ja hi havia periodistes esperant a la porta de la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares. L’indret, al mig d’un polígon industrial, és poc gratificant: asfalt, camions, naus industrials i envoltat de policies nacionals. També hi fa aquell fred sec de la meseta central que obliga a portar guants, gorro i abric polar. Tots els càmeres esperen una imatge: la família Pujol entrant a l'Audiència Nacional. Difícilment els Pujol s'haurien imaginat, quan el pare va deixar la presidència de la Generalitat fa 22 anys, que acabarien seient tots al banc dels acusats a Madrid. Els intocables no només van deixar de ser-ho, sinó que es van convertir en la diana de l'Estat durant el Procés. Un Procés que ja no omple portades de diaris, però que avui ha tornat a ser molt present a la sessió de San Fernando de Henares.

]]>

La primera jornada del judici a la família Pujol Ferrusola deixa dues imatges per a la història: l’expresident de la Generalitat seguint-lo telemàticament des de casa seva i els seus set fills asseguts al banc dels acusats. I posa de manifest dos fulls de ruta diferenciats i complementaris en l’estratègia de defensa: un enfocament que ressalta la falta de competències de l’Audiència Nacional per jutjar els fets i la prescripció dels delictes pels quals se’ls acusa i un plantejament que posa èmfasi en l’impacte que hi va tenir l’operació Catalunya.

]]>

A un cantó hi havia no un, ni dos, sinó tres informes mèdics coincidint que Jordi Pujol no estava en condicions de seguir el seu propi judici. A l’altra banda, hi havia uns jutges amb moltes ganes de jutjar-lo que no es refiaven dels informes i un acusat amb ganes de declarar. Ha estat així com, per sobre de tothom que considerava que uns escrits com aquests eren motiu de nul·litat de la causa contra ell, Jordi Pujol serà jutjat.

]]>