Itàlia instal·larà detectors de metalls als centres escolars per evitar la introducció d'armes blanques, després que un jove de 18 anys matés un company de classe amb un ganivet de cuina en un institut de la regió de La Spezia, al nord del país. Els primers controls experimentals van començar divendres a l'entrada de l'Institut Einaudi Chiodo, on Youssef Abanoub, de 18 anys, va ser apunyalat mortalment fa dues setmanes per un company de classe, Zouhair Atif, de 19 anys. Agents de la policia amb unitats canines i detectors de metalls portàtils van escanejar, una a una, les motxilles de tots els estudiants davant de les portes de l'escola.

El govern espanyol va aprovar fa tres mesos el decret per a l'embargament d'armes a Israel, que afecta tot el material de defensa i seguretat, inclòs el de doble ús –el que es pot utilitzar en l'àmbit militar i civil–. D'aquesta manera, quedava prohibida l'exportació i importació d'armament amb origen o destinació a Israel. Ara bé, el decret incloïa excepcions a aquest embargament: es podia aixecar aquesta prohibició quan era per motius "d'interès nacional". I és precisament aquesta excepció la que ha utilitzat l'executiu espanyol per autoritzar aquesta setmana la transferència de material de defensa i de doble ús d'origen israelià per a Airbus, tal com ha avançat Eldiario.es i ha comprovat l'ARA.

Si no necessiteu que la televisió us proporcioni temàtica nadalenca durant aquestes festes i fins i tot agraïu agafar distància del so de cascavells, a HBO teniu un documental que us transportarà, radicalment, a una altra realitat. I no precisament bucòlica. Es titula Thoughts and prayers. Or how to survive an active shooter in America. En castellà l’han traduït com Te acompaño en el sentimiento i el que veureu us deixarà consternats. El documental comença amb un càsting on alguns comercials presenten amb entusiasme tota mena de ginys destinats a la protecció personal: persianes blindades, taules i pissarres que es transformen en escuts, robots que ataquen desconeguts, sistemes d’alarmes, dispositius per bloquejar portes o immobilitzar persones...

Mentre les guerres de Gaza i d'Ucraïna arrossegaven el món al pic històric de conflictes armats des de la Segona Guerra Mundial, algú a l'altra banda del planeta es fregava les mans: els fabricants d'armes. El 2024 les 100 principals companyies productores d'armament van assolir uns ingressos rècord de 679.000 milions de dòlars; una xifra inèdita que és gairebé un 6% més elevada que l'any anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).

El decret del govern espanyol per l'embargament d'armes a Israel arriba aquest dimarts al Congrés sense els suports garantits, tot i que el sí de Junts aplana el camí perquè tingui la llum verda definitiva. Un dels motius pel qual dins el bloc plurinacional no s'han tancat files amb la iniciativa és el seu grau d'ambició. Per a partits com ERC, el BNG o Podem és baix i, de fet, van ser aquestes formacions les que van pressionar l'executiu de l'Estat perquè prohibís el comerç d'armes amb el govern de Benjamin Netanyahu després de gairebé dos anys d'ofensiva contra la població palestina amb milers de morts. Qui ha utilitzat un to més dur ha estat Podem. Amb els vots favorables de tots els socis i la seva abstenció, la norma prosperaria.

Quan Margarita Robles va aterrar al ministeri de Defensa l’any 2018 no hi havia ni munició –en paraules seves–, però set anys després, amb el govern de coalició d’esquerres del PSOE i Sumar, la despesa militar es va enfilar per primer cop el 2024 fins a l'1,4% del PIB. I ha arribat al 2% aquest 2025, tal com ha defensat la ministra aquest dimecres en un col·loqui del Cercle d'Economia a Barcelona. "La inversió en defensa ha vingut per quedar-se", ha deixat clar en la seva intervenció inicial –que ha començat en català–, a més d'explicar que des del govern espanyol treballen en una mena de cinturó industrial perquè totes les comunitats autònomes desenvolupin projectes empresarials en aquest àmbit. També Catalunya.

La violència política armada és històricament consubstancial als Estats Units i només s’acostarà a zero el dia que els nord-americans renunciïn al dret a portar armes. I això no ho veurem mai, perquè la sacralització de la Segona Esmena constitucional, el multimilionari negoci del rifle i la utilització interessada de la Bíblia (sobretot de l’Antic Testament) fan creure a milions d’estatunidencs que portar armes és un dret diví que els correspon com a ciutadans d’una nació excepcional. Pistoles igual a llibertat ho diuen tots els candidats republicans, s’ho empassen els candidats demòcrates i ho defensava l’influenciador pro Trump Charlie Kirk, assassinat dimecres, que havia arribat a afirmar que unes quantes morts anuals per arma de foc era un preu que valia la pena pagar per protegir les llibertats. Màrtir de la causa de la llibertat, doncs.

Una Glock 19, una pistola semiautomàtica que solen portar els cossos policials, una Beretta 92, una arma curta molt semblant, i un kalàixnikov, el mític fusell d'assalt soviètic. A més de munició, passamuntanyes i silenciadors. Era diumenge 27 de juliol i dos agents de la Guàrdia Urbana van veure un cotxe que conduïa erràticament, el van intentar aturar, i el cotxe es va intentar fugar. La persecució va baixar per l'avinguda Vallcarca de Barcelona i va acabar al carrer República Argentina, quan els agents van aconseguir frenar el cotxe. Al maleter, hi van trobar aquest arsenal. Conduïa un home d'origen turc que va acabar detingut, però que al cap d'uns dies ja tornava a estar al carrer, acusat d'un delicte de tinença d'armes.

En un context d'escalada militar i en un món que no havia registrat tants conflictes bèl·lics des de la Segona Guerra Mundial, com s'ha de parlar de la pau i la guerra a les escoles? Toni Álvarez, mestre d'educació especial, i membre de Desmilitaritzem l'Educació i de CGT Ensenyament, proposa escolta, diàleg i denúncia per a una educació per a la pau i la justícia global, però també aposta per treballar el conflicte. Tot i que cada vegada se li dona més temps als petits conflictes personals de l'alumnat, considera que ens quedem amb la relació amb els altres i que la qüestió és com afecta la comunitat per recuperar així el concepte de seguretat. "Entenem la seguretat des de les armes, des dels exèrcits i, al final, el que ens dona seguretat és tenir un sostre, tenir aliment, estar envoltat dels que estimes, que puguis relacionar-te d'una forma harmònica, i resoldre els conflictes escoltant i dialogant", diu Álvarez.

Alguns objectes i substàncies estan prohibits a la presó, però això no vol dir que no hi entrin. Els funcionaris de presons fan centenars de confiscacions cada any quan descobreixen, per exemple, un intern amb un mòbil, amb drogues o amb algun tipus d'arma. Durant els últims set anys, les confiscacions de drogues han crescut un 76%, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA a través d'una petició de transparència i que el departament de Justícia ha declinat comentar. També han incrementat fins a gairebé duplicar-se les intervencions d'objectes perillosos.

Normalment, en una investigació policial les drogues acaben portant a les armes. És a dir, primer se sol detectar una plantació de marihuana, o un desembarcament d'haixix, i després la policia acaba descobrint que els traficants van armats, no tant per atacar la policia, que és molt poc freqüent, sinó per defensar-se dels robatoris (coneguts com a narcoassalts o vuelcos) que pateixen per part d'altres grups criminals. Una investigació dels Mossos d'Esquadra ha canviat aquest ordre de factors i s'ha convertit en un dels primers operatius de la policia catalana contra el tràfic d'armes a Catalunya. Tal com admeten fonts del cos: les armes van acabar portant a les drogues.

Ofensiva policial contra el tràfic de marihuana. Els Mossos d'Esquadra han desplegat a les cinc del matí d'aquest dimarts més de 400 agents en dos dispositius contra el crim organitzat establert a Catalunya i vinculat al tràfic de drogues i armes. El doble operatiu ha arribat a nombrosos punts del territori català (una vintena de poblacions diferents) i, segons confirmen fonts del cos consultades per l'ARA, s'han practicat 29 detencions. Alhora, la Guàrdia Civil també ha engegat un operatiu contra el narcotràfic a Barcelona i a Girona, amb 19 escorcolls i fins a 22 arrestos. En total, aquest matí s'han efectuat fins a 51 detencions entre els dos cossos policials per tràfic de droga.

L'endemà de demanar l'expulsió d'Israel d'Eurovisió, el mateix dia que Espanya instava la UE que revisi el seu acord d'associació amb el país liderat per Benjamin Netanyahu, i amb una concentració a les portes del Congrés, Pedro Sánchez no tenia altra opció que votar a favor de l'embargament total d'armes a Israel. La iniciativa de Sumar, Podem i el BNG que aposta per tallar les relacions comercials en matèria armamentística amb estats que tinguin una ordre de detenció internacional per genocidi o crims de lesa humanitat –com és el cas de Netanyahu– ha iniciat el seu recorregut parlamentari aquest dimarts gràcies als vots del PSOE i també de Junts. "No utilitzin aquesta llei com a arma política ni com a aquelarre ideològic", ha advertit, però, el diputat juntaire Isidre Gavín. Només la dreta espanyola s'hi ha oposat i ha acusat els impulsors "d'antisemites".

El rearmament europeu alimentat per l'amenaça de Rússia i la pressió de Donald Trump s'emporta cada cop més diners públics a Europa. I Espanya no és una excepció. El govern de Pedro Sánchez ha modificat als pressupostos prorrogats la partida del ministeri de Defensa per ampliar-la en 10.471 milions d'euros, fins als 33.123 milions d'euros. Però, segons els càlculs del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la xifra real de la despesa militar espanyola s'enfilarà 40.457 milions, és a dir el 2,48% del producte interior brut, gairebé mig punt per sobre del que reclama el president estatunidenc als socis de l'OTAN. Segons els investigadors, aquest increment de despesa, que té proporcions històriques, s'està fent de manera "camuflada" i es traduirà en retallades en partides socials.

Al final, Espanya no li comprarà els 15 milions de bales a Israel. Així ho ha decidit el president Sánchez, que d’aquesta manera desautoritza el seu ministre de l’Interior, Marlaska, després de les pressions de Sumar i de Podem. La vicepresidenta Díaz va exigir la rectificació adduint que la compra de munició constituïa una "vulneració flagrant de la legalitat internacional i dels acords de govern" perquè "estem assistint a un autèntic genocidi a Gaza". 

En ple debat sobre l'increment de la despesa en defensa i justament el dia previ a la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés, la comissió de Defensa de la cambra baixa ha escalfat motors amb l'anàlisi de les exportacions de material militar de companyies espanyoles. Segons un informe elaborat per la secretaria d'estat de comerç, Espanya va exportar material de defensa per valor de 1.976 milions d'euros el primer semestre de 2024. Es tracta d'un 13% més que en el mateix període de l'any anterior, segons ha exposat la responsable d'aquesta secretaria, Amparo López Senovilla, en una compareixença aquest dimarts. Els principals destinataris van ser països de la Unió Europea (UE) amb un 61% del total d'exportacions (1.212 milions d'euros) i el producte més venut van ser aeronaus (1.339 milions d'euros, és a dir, gairebé un 70% del total).

Les coses que van estar passant les dues darreres dècades del segle passat i les primeres de l’actual, i sobretot aquests últims mesos, m’han convençut que estem entrant en una nova època de la nostra història. Espero que sigui de progrés, i que ens permeti, o en alguns casos ens obligui, a canviar aspectes importants de la nostra vida personal i de les relacions socials tant de caràcter local com global. Les dificultats, incomprensions i enfrontaments que ara patim, junt amb les incerteses sobre el futur, afecten la nostra tranquil·litat, fan difícil la nostra convivència i destrueixen la confiança en molts polítics. Si no ens adaptem col·lectivament a la realitat de la nova època no hi haurà progrés, i creixeran molt les actuals dificultats.

Argumentàvem, abans del novíssim nou canvi d’ordre mundial, que justament les armes nuclears feien del tot inútil el rearmament de basar, és a dir, la ferralla (els tancs, les pistoles i metralladores). Que l’exèrcit tenia poc sentit si un botó ho solucionava tot i, a la pràctica, feia propícia la pau, per la por a la destrucció total.

Podria semblar que Pedro Sánchez ha resolt l’històric dilema canons o mantega, perquè ha promès a la seva sòcia de govern Yolanda Díaz que es pot augmentar la despesa en defensa sense rebaixar la despesa social. Frisem perquè expliqui com pensa fer-ho, igual que frisem perquè la UE expliqui com pensa finançar els vuit-cents mil milions d’euros del pla de defensa presentat per Ursula von der Leyen.  

Ucraïna s'ha convertit en el major importador mundial d'armes en el període 2020-24, en resposta a la invasió russa. Això ha consolidat el domini dels Estats Units en el mercat global: el 43% de les armes que s'exporten al planeta són de fabricació estatunidenca, mentre que les exportacions de Rússia han caigut un 64%. Espanya ha incrementat un 29% les exportacions d'armes i és el novè en el rànquing mundial, amb el 3% del global: els principals compradors d'armes espanyoles són l'Aràbia Saudita, Austràlia i Turquia. Aquestes són les dades més destacades de l'informe sobre transferències internacionals d'armes publicades aquest dilluns per l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).